Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.

A les portes de tancar un any rècord en la firma d'hipoteques, que pot superar les 500.000 a tot Espanya –als nivells de fa quinze anys–, comença un canvi de cicle amb pujades dels interessos. "La majoria de les entitats financeres estan apujant els interessos dels préstecs per habitatge" perquè no s'espera cap altra baixada a curt termini dels tipus per part del Banc Central Europeu (BCE), expliquen des del comparador HelpMyCash.

Imagineu-vos que disposeu de 50.000 euros al compte i heu de fer un pagament exactament d'aquesta quantitat per adquirir un cotxe. Davant vostre hi ha dues opcions: pagar-ho tot al comptat o bé sol·licitar un finançament pel mateix import. La primera opció sembla la més segura, ja que ens allibera de qualsevol obligació futura, però alhora ens descapitalitza i ens deixa sense estalvis disponibles. En canvi, la segona opció ens permet mantenir els 50.000 euros al compte i pagar el vehicle mitjançant quotes. El secret està en el rendiment que puguem obtenir d'aquests diners.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha proclamat un canvi de cicle. Tot va començar després de la pandèmia i amb l'inici de la invasió russa contra Ucraïna: els preus es van disparar i, per mirar d'aplacar la inflació, Frankfurt va apujar de pressa i corrents els tipus d'interès –que portaven estancats al 0% des del 2016–. De mica en mica, la taxa d'augment de preus s'ha anat reduint i l'entitat bancària ha retallat el preu del diner al mateix ritme. Ara la inflació ja s'ha estabilitzat al voltant de l'objectiu del 2% i, per això, aquest dijous l'entitat bancària ha decidit per unanimitat mantenir els tipus d'interès al 2% en la trobada del consell de govern del BCE.

Els darrers mesos han suposat un ral·li alcista per a la borsa europea, i en el cas de l'espanyola, l'Íbex-35 —el principal índex espanyol que agrupa les 35 empreses més potents— ha estat carn de diversos titulars que apuntaven que l'índex s'apropava al seu màxim històric. Aquest divendres el selectiu va tancar una setmana fluixa: va tornar a tancar per sota dels 15.000 punts que havia aconseguit recuperar durant l'agost i es va quedar als 14.850,9. Malgrat això, l'índex acumula un creixement de més del 30% en el darrer any (d'agost a agost), i un 112% d'augment en els darrers cinc anys, després de l'esclat de la pandèmia de la covid-19.

La paraula bombolla aplicada a l'habitatge genera por. Ens recorda la que vam viure fa disset anys. Aleshores la qüestió era financera i es va punxar el globus del sobreendeutament d'una demanda que, en molts casos, no era prou solvent. Avui podem utilitzar l'expressió perquè no estem en aquesta situació. Com asseguren alguns experts, la bombolla actual és de preus, és a dir, que el que es demana per metre quadrat està totalment desvinculat de les rendes, els sous i el creixement econòmic. Els seus motors són la pressió demogràfica, la inversió especulativa i l'abaratiment del crèdit.

Amb l'obsessió per aplicar aranzels a tots aquells països que no cedeixin a les seves peticions, el president dels EUA demostra que té poc o nul interès per les normes que han funcionat fins ara, així com pel seu compliment. No ha dubtat ni un segon a reescriure-les al seu estil i conveniència, allunyant-se dels cànons de la diplomàcia i les relacions polítiques tradicionals per tal d'aconseguir els seus objectius o, com a mínim, que ho sembli.

Què fa que una reunió a una vall a l'estat de Wyoming, als EUA, en un paratge idíl·lic, sigui tan important? Què fa que els mercats estiguin tan pendents d'aquesta trobada anual que organitza la Reserva Federal de Kansas City sota la protecció de les muntanyes Rocalloses, que comença avui dijous i acaba dissabte? L'interès durant aquestes dates d'agost sempre hi és, perquè en aquest conclave hi participen els governadors de bancs centrals dels principals països del món, juntament amb ministres d'Economia i empresaris. No és estrany perquè del que es debat en aquesta reunió sense corbates i en un ambient de relaxació i discreció depenen moltes qüestions tan pragmàtiques com si les hipoteques s'encariran o s'abaratiran o si hi haurà més o menys crèdit per invertir, no tan sols als EUA sinó a escala global.

Cap dels anuncis de Donald Trump pel que fa als aranzels han passat desapercebuts pel Banc Central Europeu (BCE), de la mateixa manera que no ha passat desapercebut l'acord comercial entre Europa i els Estats Units per acabar, precisament, amb el caos aranzelari i evitar una escalada de la guerra comercial. Aquest dimecres la presidenta de l'organisme bancari europeu, Christine Lagarde, ha anticipat que tindran en compte l'acord assolit a l'hora de prendre una decisió sobre els tipus d'interès en la pròxima reunió, prevista per al 14 de setembre. El d'aquest dimecres ha estat el primer pronunciament de Lagarde des que l'executiu comunitari va arribar a un pacte amb la Casa Blanca.

Els tipus d'interès en negatiu o al 0% durant anys ha estat un dels principals maldecaps de la banca espanyola. El sector ho ha viscut com un límit per a la seva capacitat de guanyar diners amb el negoci bancari (sorgeix, principalment, de la diferència entre el que paga l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a les empreses o a les famílies). El 2022, però, això va canviar de cap a peus.

Cap sorpresa a Frankfurt. Davant la incertesa que regna a la Casa Blanca, el Banc Central Europeu (BCE) ha evitat fer un pas en fals i ha decidit mantenir els tipus d'interès al 2% a l'espera de com acaba la guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. És la primera vegada d'aquest 2025 que l'organisme bancari decideix no retallar el preu del diner, després de vuit reunions consecutives del consell de govern del BCE en què s'havia acordat reduir-lo. "L'entorn continua sent excepcionalment incert, sobretot per culpa de les disputes comercials", ha constatat en roda de premsa la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) torna a desafiar Donald Trump i manté els tipus sense canvis, entre el 4,25% el 4,5%, malgrat les pressions del president nord-americà, que des que va arribar a la Casa Blanca ha exigit amb amenaces una rebaixa. L'organisme monetari ha actualitzat també les projeccions sobre l'economia del país, de manera que ara apunta que només hi haurà una rebaixa del preu del diner de 0,5 punts fins a finals d'any, a través de dues retallades de 0,25 a les quals encara no posa data. La decisió es justifica davant una previsió per als Estats Units de menys creixement econòmic, més atur i més inflació per al que queda del 2025.

Els bancs es guanyen la vida gràcies a la diferència entre l'interès al qual presten els diners i el que paguen per guardar-lo. Durant el període de sis anys del 2016 fins al juliol del 2022 –quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a apujar-lo–, van haver de recórrer molt més a les comissions per obtenir guanys. Un cop iniciat un nou cicle de pujades el juliol del 2022 fins al setembre del 2023, els resultats de la banca es van disparar, però el juny del 2024 va començar una nova fase, que s'ha traduït en l'abaratiment de les hipoteques, les lligades a l'Euríbor i les noves; però el fet és que els interessos dels dipòsits encara han baixat més.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El 2022 va ser l'any del malson de les pujades i el 2024 promet ser recordat com el de les baixades. Els hipotecats que van veure com els seus préstecs s'encarien durant les pujades del 2022 i de part del 2023 veuen com mes a mes l'Euríbor, el principal índex al qual estan referenciades les seves hipoteques, cau mes a mes, fent més suportable el pagament de les quotes de la hipoteca. Aquest mes d'octubre l'índex es va situar en el 2,69% i, en canvi, tancava el setembre en el 2,9%.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

Cada mes que passa, una mica millor. L'Euríbor, l'índex al qual van referenciats la majoria de préstecs a tipus variable a Espanya, s'ha situat per sota del 3%. Aquest indicador tanca el setembre en una mitjana del 2,9%, quan a l'agost estava en el 3,1%.

Nova baixada dels tipus d'interès a la vista. La desacceleració del creixement econòmic de la zona euro, a la qual apunten una sèrie d'indicadors, conduirà a la tercera reducció dels tipus d'interès aquest 2024 per part del Banc Central Europeu (BCE), segons prediuen els economistes. Es tractaria d'una nova retallada de 25 punts bàsics en el preu del diner.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

Després de molts mesos anunciant que els tipus d’interès baixaran, durant l’estiu han començat a reduir-se. Aquesta és només la primera de les múltiples caigudes que vindran, això sí, de forma sostinguda en el temps. Que els tipus baixin implica un estalvi per al finançament, però, a la vegada, una mala notícia per als productes d’inversió més segurs.