Seguir el Girona és força entretingut. Els seus partits no tenen un guió establert: hi passa de tot. A Sevilla, en el duel que ahir es va haver d'ajornar per la borrasca Marta, ha tret un empat (1-1) que ha deixat molt mal gust de boca, perquè ha tingut la victòria a la mà diverses vegades. S'ha plantat al descompte guanyant 0-1, després de protegir el resultat com si fos un tresor i perdonar un munt d'ocasions. Però encara guanyava, fins que una relliscada d'Echeverri, al minut 92, quan tenia la pilota controlada i només l'havia d'allunyar, ha permès un golàs de Kike Salas. L'empipada ha donat pas a l'esperança, amb un penal al minut 98. Míchel ha fet entrar de pressa Stuani, que estava a la banqueta, però l'uruguaià s'ha trobat amb Vlachodimos, el gran heroi del duel.

Segona derrota del Barça aquesta setmana. Després de caure contra el PSG a la Lliga de Campions, els blaugranes van caure golejats al camp del Sevilla (4-1) en una tarda molt desafortunada. Amb aquest marcador, el Reial Madrid recupera el liderat a la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

El futbol és un joc estrany. En tot just una setmana, el Barça ha passat de celebrar el retorn de Lamine Yamal conquerint la primera posició a perdre-la amb una derrota ben merescuda a Sevilla. Una setmana tràgica en què l'equip de Flick s'ha deixat bona part del crèdit amb dues derrotes que fan mal. La de Sevilla més que la del PSG, pel rival i pel joc. Bàsicament, l'equip de Flick va merèixer perdre en un partit on ni les males decisions arbitrals serveixen per explicar el desastre. El primer temps va ser dels que fan mal als ulls. Al segon, Lewandowski va fallar el penal que hauria pogut significar l'empat. Poc després, Carmona i Adams van fer el 4-1 deixant el Barça KO en un estadi on el Sevilla només havia guanyat un partit en sis mesos.

Després d'un any per oblidar, el Sevilla somriu amb l'arribada d'un porter que ha portat esperança al club que entrena Matías Almeyda. Malgrat passar-se un curs sense jugar ni un sol minut, Odisseas Vlachodimos arribava cedit al Nervión i en tenia prou amb tres partits per convertir-se en la nova referència sota els pals. Aquest diumenge serà l'encarregat de frenar l'atac del Barça, que arriba al Pizjuán com a líder (16.15 h, Movistar LaLiga).

Quan pateixes una situació delicada, tot se't torna inexplicable. El cervell et juga males passades, et fa creure que ets pitjor del que veritablement ets. Els raonaments, abans brillants, o això és el que un desitja creure, s'ennuvolen. Les cames es converteixen en una llosa. Es mouen menys, es mouen malament. La vida pesa. El Girona no està bé. Potser ho tornarà a estar, perquè la Lliga acaba de començar, parteix en un desavantatge creat per si mateix perquè Míchel no té l'equip fet i ara la desconfiança general ha passat a un primer pla. Però avui no està bé. La derrota contra el Sevilla (0-2) accentua una crisi que el manté cuer, amb ple de derrotes.

Després del 0 de 6 amb el qual el Girona ha començat la Lliga, i de les queixes de Míchel Sánchez cap a la planificació del club i l’actitud d’alguns dels seus jugadors, el mercat de fitxatges blanc-i-vermell s’ha accelerat de cop. L’entitat, pendent de més sortides, negocia la incorporació d’un mínim de cinc futbolistes amb la intenció de recuperar la competitivitat perduda. Entremig de tanta fressa, a més, l’equip rep el Sevilla a Montilivi aquest dissabte (19.30 hores, DAZN), en un partit de forta rellevància perquè els andalusos tampoc no han puntuat en aquest inici de campionat.

L’Espanyol es queda a les portes d’obrar un miracle majúscul al Sánchez Pizjuán. Als blanc-i-blaus se’ls va fer massa llarg un partit en què es van avançar, però on van acabar treient aigua de la barca per acabar mantenint un empat (1-1) de molt valor. Un punt i gràcies. Per la quantitat i qualitat d’ocasions que va generar el Sevilla, va merèixer endur-se un botí major. Contra tot pronòstic, però, l’Espanyol va resistir en un escenari advers, sense gairebé trepitjar la meitat de camp rival amb la pilota, amb la defensa traient constantment aigua de la barca i amb el porter evitant que Lukébakio firmés un hat-trick a base d’estirades prodigioses.

Quedar-se o marxar, aquesta és la qüestió que haurà de resoldre Javi Puado en els cinc mesos vinents. El punta barceloní, segon capità de l’Espanyol, segueix sense desvelar el seu futur. Aquest dissabte (18.30 h, DAZN) serà la principal amenaça ofensiva dels blanc-i-blaus al camp del Sevilla, un dels equips que li van al darrere. Ell mateix va desmentir després de marcar contra el Valladolid que ja s’hagi decantat pel conjunt andalús: “Estic tranquil, el que ha sortit no és veritat. Soc de l’Espanyol, soc a casa i estic content”. 

Hi va haver un temps en què el Girona perdia partits que mereixia guanyar. El club fins i tot va arribar a ser conegut per aquella crueltat extrema que patia a les finals, en què després de grans temporades acabava caient en l'instant decisiu. Sovint, en el temps de descompte. O era remuntat quan ja fregava el cel amb les mans. Això li va permetre fidelitzar els que el seguien, que van continuar per una barreja de fe, tossuderia i llàstima. Però també va generar simpaties entre els catalans que fins llavors no s'hi havien fixat mai, cosa que el va convertir en el segon equip de moltes persones.

El creixement del Girona FC l’ha obligat a transformar-se sobre la marxa. Segurament, més de pressa que no preveia. També massa lentament, tenint en compte les urgències i necessitats que el club ja tenia abans de pujar a Primera, un escenari multiplicat per mil pel fet de disputar competició europea. En plena benvinguda al 2025, l’ombra d’un nou estadi comença a alçar-se. I plana un dubte: abandonarà Montilivi o hi continuarà? Ningú n’aclareix res.

L’Espanyol comença a fer cara de malalt. Després del naufragi de San Mamés, els blanc-i-blaus van demostrar davant del Sevilla (0-2) que continuen arrossegant problemes estructurals difícils de curar. Una imatge preocupant a les portes d’una setmana incòmode, amb un desplaçament a Galícia per debutar a la Copa, i d’un derbi davant d’un Barça en forma que, a més, tindrà una setmana neta després del Clàssic.

Ivan Rakitic viurà amb el cor dividit el Barça-Sevilla d'aquest diumenge. Per a ell, el Barça és club amb qui va guanyar la Champions, on va viure "el millor futbol" i on encara té bons amics. Sevilla és, com al futbolista croat li agrada dir, casa seva. Als 36 anys i després d'una breu experiència de sis mesos a l'Aràbia Saudita, on se'n va passar la meitat lesionat, ara és un dels pilars del Hadjuk Split, l'equip líder de la lliga croata, entrenat per Genaro Gatusso i amb una de les aficions més fidels del país amb més de 122.000 socis i sòcies. Abans d'un enfrontament en què admet que "si algun partit ha de perdre el Barça, que sigui contra el Sevilla", Rakitic atén l'ARA per telèfon.

72 hores després de divertir-se, el Girona va posar-se la granota de fer feina. El que fa sempre, vaja, perquè res no li ha arribat mai de franc. La cantarella que deia que tot el que passava a Montilivi era gràcies al Manchester City, si ja no colava abans, ara encara cola menys. Competint sota un calendari terrorífic, amb visites al Benito Villamarín, el Cívitas Metropolitano i el Sánchez-Pizjuán en tres dels primers quatre partits, i amb el repetitiu mantra de comparar la temporada passada cada dos per tres, un fet que a Míchel el té ben fart, els gironins estan oferint un nivell altíssim. Té molt bona pinta aquest any, també. La segona victòria consecutiva contra el Sevilla (0-2), permet estabilitzar l'equip en la zona alta de la classificació.

Les dues cares d'aquest Barça del qual Xavi Hernández s'acomiada després del darrer cop de volant de Joan Laporta van protagonitzar el triomf blaugrana al Sánchez Pizjuán (1-2). Robert Lewandowski (35 anys), símbol d'un club que només pot permetre's estrelles que van de baixada, i Fermín López (21 anys), una de les apostes pels joves del tècnic egarenc, van ser els protagonistes d'una nit estranya en què, almenys, Xavi i el seu cos tècnic poden acomiadar-se amb el gust de la victòria.

"Si ja va ser increïble que em truqués el Barça, imagina't debutar amb el primer equip. Estava una mica nerviosa, però després, quan entres al camp, et passa", va confessar Maria Pérez (Sant Fost de Campsentelles, 2001), migcampista del Sevilla cedida pel Barça, quan es va estrenar. Va substituir Patri Guijarro en un partit contra l'Athletic Club el juny del 2021. "Quan estava escalfant al lateral del camp i van dir el meu nom per fer el canvi...", recorda en una conversa amb l'ARA. "Debutar en el Barça era un somni des de petita", afegeix amb el somriure d'orella a orella que tant la caracteritza.

Diuen que abans de morir cal fer tres coses: plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Per a Artem Dovbyk, no. Dovbyk només pensa en fer gols. Mentre altres compleixen aquests objectius, el davanter ucraïnès forada xarxes. En el triomf contra el Sevilla (5-1) va fer un hat trick en sis minuts, un fet que no només li va permetre al Girona mantenir el lideratge de la Lliga amb un punt d'avantatge respecte al Madrid (amb un partit pendent, això sí), sinó que va fer possible que els gironins superessin el seu rècord de punts a Primera Divisió. I això que queden disset jornades.

"Verticals. Dos tocs mínim per jugador. Finteu, finteu. Jugueu com al carrer", demanava Míchel Sánchez als seus futbolistes durant la primera pausa d'hidratació a Sevilla, on el Girona va confirmar el seu millor inici a Primera, amb set punts de nou (1-2). Míchel s'està fent viral molt sovint, últimament, des que les càmeres entren a tot arreu i emeten les seves xerrades. Les consignes valen un imperi.