Per començar, parlo de pacte de "país ferroviari", no simplement de pacte ferroviari de país. Més endavant quedarà clar per què. Faig referència, esclar, a l’oferiment del conseller de Presidència, Albert Dalmau, a la sessió del Parlament del 28 de gener d’enguany davant del desgavell ferroviari. El panorama és greu i afecta molt més enllà del Govern, perquè és una profunda crisi social i política. Aquest pacte hauria de contenir la societat civil, no exclusivament els partits.

A les dècades dels cinquanta i seixanta la competició entre armadors per disposar del vaixell més gros de la flota petroliera mundial va sacsejar amb intensitat el mercat de l’or negre. Els principals protagonistes del combat van ser els grecs Stavros Niarchos i Aristotelis Onassis, i el nord-americà Daniel Keith Ludwig, que acabaria convertint-se en un dels homes més rics del món.

En ple segle II de l’era comuna l’Imperi Romà travessava el seu punt de màxim apogeu; comptava amb uns 55 milions d’habitants i s’estenia des de la conca més oriental del Mediterrani fins a l’actual Gran Bretanya. Per aquell vastíssim territori de més de quatre milions de quilòmetres quadrats circulaven béns, persones, coneixement, creences i també epidèmies. I ho feien a través d’un traçat complex de vies que comunicaven granges, pobles i ciutats, i que permetia als emperadors mantenir el control de l’imperi.

Cada nit, abans d'anar a dormir, la Cristina —i molts altres veïns de Berga que treballen a Barcelona— comença a calcular com s'ho farà l'endemà al matí per arribar a la feina. "Tinc tres opcions; totes fatals. La primera és agafar el bus de matinada, el de les 05.30 h, que va per la carretera vella. Però aquest fa més de 10 parades, entra dins dels pobles i el trajecte és llarguíssim: dues hores i mitja llarga si tot va bé per arribar a la feina. Es fa etern", explica. "Després hi ha una altra opció, a les 06.30 h, però aquesta sempre la descarto perquè només l'habiliten en horari lectiu, per als estudiants, passa per Bellaterra i són més hores de viatge, no arribaria a temps", continua. "Així que normalment agafo el bus de les 06.45 h, que ve d'Andorra i és semidirecte, però em deixa a les 09.15 h, si tot va bé i no va ple o amb retard, a la Bonanova, és a dir, que arribo tard a la feina", va desgranant aquesta veïna, que treballa al sector financer i matisa que, si no té reunions a primera hora, pot "treballar des de l'autobús amb el portàtil" tot i fer una mica tard. "Si tinc reunions no me la jugo i baixo en cotxe, tot i que preferiria anar en transport públic", explica.

Confeccionat sobre la base de les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic per assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa la Unió Europea, el Govern aprovarà aquest dimarts els primers pressupostos de carboni de Catalunya. Tot i que amb anys de retard –la llei del canvi climàtic del 2017 fixava tenir-los aprovats abans del 2021–, aquest full de ruta amb els límits de gasos d'efecte hivernacle que els diferents sectors econòmics poden emetre a l'atmosfera hauria d'arribar al Parlament a la tardor, segons explica la consellera per a la Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

A banda de grans dosis de ràbia, enuig i resignació, les reiterades incidències al servei de Rodalies a Catalunya també han fet que molts usuaris teixeixin estratègies per sobreviure a l'experiència d'agafar el tren cada dia per anar i tornar de la feina. A continuació, en recollim algunes de les més destacades:

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP). Lidera una de les associacions d'usuaris del transport públic més importants de Catalunya i que no està vinculada a cap partit polític. Són la pedra a la sabata dels equips de mobilitat que treballen a les diferents administracions públiques. "M'agradaria pensar que ara hi ha el focus i la voluntat política per intentar solucionar el caos de Rodalies", diu poc convençut.

L’1 de gener d’aquest any Moventia va estrenar president amb la substitució de Miquel Martí pel seu germà Josep Maria. L’empresa familiar ha explicat a l’ARA els seus reptes per als anys vinents, amb una fita que pot assumir aquest 2025: la de duplicar la facturació en només tres anys. 

L’empresa nàutica bound4blue és una companyia enfocada en l'energia eòlica aplicada al sector marítim. Concretament, es dedica a la producció de sistemes automatitzats de propulsió assistida pel vent, coneguts com a eSAIL. Aquest sistema consisteix en veles de succió d’estructura el·líptica amb un ventilador a l’interior, que s’assemblen a una ala d’avió col·locada de forma vertical a bord d’un vaixell. Aquestes veles generen entre sis i set vegades més força que una de convencional i permeten reduir l’ús del motor i alliberar la propulsió de la força d’aquest, compensant l’empenta cap endavant de l’embarcació amb el sistema. Tot plegat permet estalviar combustible i reduir les emissions de gasos contaminants.

Gairebé en el temps de descompte, els sindicats majoritaris de Renfe i Adif han arribat aquest diumenge al vespre a un acord amb els governs espanyol i català que permet desconvocar la vaga prevista per a demà dilluns al servei de Rodalies. En una nota conjunta signada pel ministeri de Transports i la conselleria de Territoris, han assenyalat que l’entesa possibilitarà que “es prestin amb gairebé total normalitat els serveis ferroviaris previstos”, tot i que tampoc no es descarten incidències a primera hora. D'una banda, perquè potser no hi ha hagut marge per assignar els serveis a tots els maquinistes; i, de l'altra, perquè els minoritaris CGT i Confederació Intersindical-SF s’han desmarcat del pacte.

La setmana horribilis d'Adif i Renfe encara no ha acabat. Després de cinc dies consecutius de caos en el transport ferroviari, aquest dissabte dues noves avaries han tornat a col·lapsar la xarxa, en aquest cas la d'alta velocitat. A primera hora del matí, un altre problema en una catenària, ara de l'estació de Sants, ha obligat a aturar un tren ràpid de la companyia Ouigo al mig del túnel de sortida de Sants. De retruc, la incidència ha paralitzat tota la circulació de trens d'alta velocitat i això ha afectat també els usuaris dels AVE de Renfe i els de la companyia italiana Iryo.

Punt final al galimaties dels preus del transport. L'acord entre el govern espanyol i Junts per Catalunya per ressuscitar el decret de mesures socials i econòmiques que els juntaires van fer caure de la mà del PP i Vox fa una setmana al Congrés, farà que les bonificacions al transport públic tornin a funcionar i que, per tant, es mantinguin sense canvis els preus del transport amb què va començar l'any. L'aprovació del nou decret farà també que Rodalies torni a ser gratis, com a mínim fins al juny.

Pedro Sánchez espera que no hagin de passar molts dies fins a aprovar la millora de les pensions i la bonificació al transport públic que van decaure dimecres al Congrés, però no està disposat a cedir a les normes que li volen imposar Junts i el PP: trossejar les mesures en diversos decrets perquè, aquesta vegada sí, la dreta pugui aprovar-los. El president espanyol ha subratllat aquest divendres des de Fitur, a Madrid, que vol recuperar totes les mesures que incloïa el decret òmnibus, "que és un escut social que necessita el nostre país", i prepara una nova negociació amb Junts per intentar tirar-lo endavant. Mentrestant, el PP explota al màxim la derrota parlamentària del PSOE i ha engegat una recollida de firmes per exigir al govern espanyol nous decrets específics per apujar les pensions i bonificar el transport públic.

Les rebaixes a la T-Usual i la T-Jove també tenen els dies comptats. El 10 de febrer s'encariran i la T-Usual passarà de costar 22 euros a 35,20, mentre que la T-Jove passarà dels 44 euros actuals als 70,4 euros. Els preus es mantindran així, com a mínim fins al 30 de juny. Així ho ha confirmat l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és l'ens encarregat de fixar els preus, i que s'ha reunit aquest divendres al migdia per aprovar els canvis després que el govern espanyol s'hagi vist obligat a fer decaure les rebaixes al transport públic. De la mateixa manera que a Barcelona, els consells d’administració de les Autoritats territorials de la mobilitat (ATM) de Girona, Lleida i Camp de Tarragona han aprovat també continuar aplicant la bonificació del 20% a les respectives tarifes de transport integrat.

Només una setmana després que entressin en vigor les noves tarifes del transport per a aquest any (amb les rebaixes incloses), ara els preus tornen a canviar. I s'apugen. És la conseqüència directa sobre les butxaques dels passatgers després que ahir el PP i Junts tombessin, al Congrés, el decret del govern espanyol que incloïa les bonificacions al transport.

El terrabastall provocat per la caiguda dels tres decrets del govern espanyol aquest dijous al Congrés pot tenir repercussions ben aviat sobre el preu del transport públic a l'àrea de Barcelona. En un comunicat, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -el consorci format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB– ha avisat que, si l'Estat acaba retirant la seva aportació, només mantindrà el 20% del descompte que li correspon.

Les bonificacions al transport, de moment, es queden, almenys a Catalunya. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest dimarts el "compromís" de la Generalitat per mantenir aquests descomptes de cara a l'any vinent, el 2025, sigui quina sigui la decisió que acabi prenent el govern espanyol. "Farem el que sigui necessari per complementar allò que es determini des del ministeri per mantenir els mateixos nivells per a l'any que ve", ha assegurat Paneque.

Fins fa cinc anys, el títol estrella del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona era la popular targeta T-10. Hi havia qui, fins i tot, les col·leccionava perquè des que es va posar en marxa fa quatre dècades, l'any 1980, aquest bitllet pioner de 10 viatges havia canviat diverses vegades de color i de format. El gener del 2020 la T-Casual li va prendre el relleu, i amb polèmica: el títol no només canviava de nom, sinó que s'encaria i passava a ser unipersonal, és a dir, que ja no podia anar canviant de moneder, ni picar més d'una vegada en la mateixa validadora. Des d'aleshores, la popularitat de la T-Casual ha anat en caiguda lliure, igual que les seves vendes.

La Fórmula 1 és la principal competició de l'automobilisme mundial. Enguany acull un total de 24 curses arreu del món, el rècord absolut de proves disputades en un sol any. I, malgrat que sempre es parli de l'estrès que això genera als mecànics, pilots, tècnics i personal de cadascun dels equips, el que sovint no es té tan present és el repte majúscul que suposa per als operadors logístics que treballen a la Fórmula 1.

Mitjanit. Un cotxe amb dos ocupants a dins resta immòbil al pàrquing de la terminal T1 de l'aeroport del Prat. Fa 15 minuts que està aturat a la planta 1. El client és un noi jove, i està assegut al seient del copilot sense entendre res. El conductor, que està neguitós i mira tota l'estona a fora, ha detectat que l'han seguit dues persones –que ell pensava que eren policies secrets i en realitat eren periodistes–. Fins que, de sobte, conscient que el jove està a punt de baixar del vehicle, arrenca a tota velocitat i fuig contra direcció. "Ens vol matar", exclamen espantades dues senyores mentre l'automòbil els passa a pocs centímetres i fent xerricar els neumàtics amb estridència per l'interior del recinte.