Quines mesures incloïa el decret que han tombat Junts i el PP?

MadridLa derrota parlamentària del govern espanyol amb la caiguda del decret òmnibus ha fet descarrilar mesures com l'increment de les pensions aquest 2025 en relació amb la inflació o les bonificacions al transport públic. Però els vots en contra de Junts, el PP i Vox no només han provocat l'adeu, per ara, d'aquestes polítiques, sinó de moltes més. En total es tracta d'un conjunt de propostes que es recullen en un Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 140 pàgines (a més de les mesures en si, s'inclou la modificació tècnica d'articles i disposicions). Junts i el PP diuen que estan oberts a votar favorablement a un decret sempre que aquest inclogui poques coses –per exemple, només pensions i les ajudes al transport públic–, però el govern de Pedro Sánchez insisteix en mantenir vives moltes més mesures.

Aquestes són algunes de les mesures més destacades:

• Pujada de les pensions contributives, com ara la jubilació o la prestació per orfandat, un 2,8%. Per ara, només s'aplicarà aquest gener.
• Pujada de les pensions mínimes, les no contributives i l'ingrés mínim vital entre un 6% i un 9%.
• Entrada en vigor de la "quota de solidaritat" vinculada a les pensions. Aquesta quota s'aplica a la part dels salaris que ara no cotitzen (el que queda fora de la base màxima de cotització), és a dir, només afecta els sous més alts. A partir del 2025 s'havia d'aplicar una quota d'un 1% i els ingressos anaven a parar a la guardiola de les pensions.
• Pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) aprovat el 2024. La mesura que s'aprova cada any a l'espera d'una nova actualització perquè no decaigui l'últim increment. Si no, es retorna a l'SMI anterior. Treball, però, acaba de publicar una instrucció per impedir aquest retrocés i mantenir l'SMI en 1.134 euros bruts al mes.
• Suspensió durant un any d'alguns desnonaments: els que afecten famílies en situació de vulnerabilitat sobrevinguda, o que ja la patien però que s'ha agreujat.
• Mesures que afectaven la declaració de la renda dels treballadors autònoms.
• Prohibició de tallar els subministraments bàsics a famílies vulnerables un any més.
• Pròrroga d'un any dels descomptes sobre el bo social elèctric i tèrmic, que van del 65% al 42% en funció de la vulnerabilitat del consumidor. Se'n preveia una reducció progressiva.
• Gratuïtat fins al juny dels abonaments de Renfe –Rodalies i mitjana distància convencional– a tots els usuaris.
• Bonificació del 100% també durant sis mesos dels abonaments o títols multiviatge de les línies estatals d'autobús.
• Subvenció durant un any del transport urbà i interurbà (un 30%), com el metro o l’autobús.
• Pròrroga de les entregues a compte per valor de 9.675 milions a les comunitats autònomes vinculades al model de finançament de règim comú. Ara queden paralitzades a l'espera de la seva aprovació o actualització. Catalunya, amb 1.910 milions, és la comunitat més perjudicada.
• Pròrroga anual de les deduccions en la declaració de l'IRPF per obres de millora en eficiència energètica a l'immoble. Deduccions d'entre el 20% i el 60% de les despeses.
• Pròrroga anual de les deduccions en la declaració de l'IRPF per l'adquisició d'un vehicle elèctric o instal·lació d'un punt de càrrega. Deducció d'un 15% del valor.
• Ajudes públiques a la indústria electrointensiva.
• Endarreriment fins a l'abril de l'entrada en vigor de l'impost sobre els cigars electrònics (ara es fixa el calendari de la reforma fiscal).
• Recàrrec d'un 15% sobre l'impost a la banca per una integració bancària. La mesura, que ara decau, afectava directament el BBVA en cas de prosperar l'opa sobre el Banc Sabadell.
• Exempció d'impostos a la UEFA per dur a Espanya la final de l'Europa League 2025. És el pròxim 21 de maig a San Mamés (Bilbao).
• Pròrroga de dos anys de l'escut antiopes: el govern ha d'autoritzar les inversions estrangeres de més del 10% del capital en empreses estratègiques cotitzades.
• Ajuda per valor de 4,5 milions d'euros a la ciutat autònoma de Ceuta per a la protecció de menors migrants no acompanyats.
• Traspàs al PNB d'un edifici situat a París. El partit basc argumenta que és un compliment de la llei de memòria democràtica. La formació explica que el va adquirir el 1936, però la Gestapo el va confiscar i el va entregar al règim franquista.