Mai no m’havia fixat que a Gràcia quedessin tantes claus de pas d’aigua, unes minúscules caixetes de ferro, situades normalment al costat del portal de moltes finques antigues, la majoria ja en desús. I això precisament va de fixar-s’hi.

"Quin horror! Tinc tots els meus diners al Banesco!", exclamava aterrida Elvira en conèixer que el govern de Veneçuela ha intervingut aquest dijous la principal entitat financera privada del país, el Banesco Banco Universal, per suposades irregularitats.

El Tribunal Suprem torna a rebutjar un recurs de la Generalitat. Aquest dijous ha rebutjat la suspensió cautelar de la intervenció a les finances catalanes impulsada pel ministeri d'Hisenda el 15 de setembre que havia sol·licitat el govern català. Cal recordar que aquest mateix tribunal ja havia rebutjat la suspensió, però en aquell cas urgent, d'aquestes mesures de control que havia sol·licitat Podem.

Quan el ministeri d'Hisenda va executar la intervenció a les finances catalanes el 15 de setembre va argumentar que les actuacions dutes a terme a Catalunya "amenacen la sostenibilitat financera i, en definitiva, l'estabilitat pressupostària, en generar dubtes sobre la voluntat del govern de la comunitat d'atendre els pagaments del deute públic". S'aplicava, doncs, la llei d'estabilitat pressupostària que, en última instància, es basa en la necessitat de garantir que el conjunt de les administracions de l'Estat compleix amb els objectius de dèficit (encara sota el control de Brussel·les). Tot i això, menys de dos mesos abans de la intervenció Catalunya va aconseguir un superàvit de 171 milions d'euros, és a dir que va aconseguir eixugar el dèficit i va contribuir, per tant, al compliment dels objecitus del conjunt de les administracions.

El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, ha lliurat aquest dilluns a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'informe anual corresponent al 2013. En sortir de la reunió ha explicat, en declaracions a la premsa, que considera "preocupant" la situació que arrossega la Generalitat, tant pel que fa a la seva tresoreria com pel deute que s'acumula. Tant és així que ha alertat de la possibilitat d'arribar a tenir una "gestió complexa" en el futur si aquestes qüestions no se solucionen.

El govern espanyol té previst treure el màxim rèdit possible als 1.300 milions d’euros que suposadament la Generalitat li hauria amagat des del 2011 fins ara. Fa unes setmanes el ministeri d’Hisenda va enviar una carta al departament d’Economia en què exigia mesures correctores per eixugar un dèficit sobrevingut, i l’acusava d’haver tret a la llum factures antigues que haurien servit per construir carreteres i centres penitenciaris fa quatre anys però que no s’haurien pagat i comptabilitzat fins a l’exercici actual, sense avisar. Més tard, Madrid va rectificar en l’exigència de fer noves retallades i la Generalitat va defensar que el ministeri coneixia l’existència dels pagaments i que l’increment del dèficit es devia a una qüestió merament comptable relacionada amb nous criteris europeus. Tot i això, l’Estat va aprofitar-ho per anunciar divendres la intervenció financera de Catalunya, i ahir va anar un pas més enllà.

El candidat d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián, ha afirmat aquest dissabte que la intervenció de les finances de la Generalitat "forma part de la política de la por" que porta a terme el govern espanyol. "El que no li agrada a Madrid és el que ha passat el 27-S, però la realitat és que l'independentisme ha guanyat i que hem de començar un procés cap a la República Catalana", ha defensat en un acte a Mataró, on ha afegit que el PP el que fa és "utilitzar les institucions en contra de Catalunya" i que al final el fons de liquiditat autonòmic "no és ni fons ni autonòmic".

El líder d'Unió i candidat el 20-D, Josep Antoni Duran i Lleida, ha acusat el govern espanyol d'anul·lar 'de facto' l'autonomia de Catalunya en afegir nous condicionants d'accés al fons de liquiditat autonòmic (FLA) i atorgar-se la capacitat d'obrir o tancar l'aixeta al finançament. "No és una intervenció, però pretén condicionar l'autonomia. Quan una autonomia deixa de tenir autonomia financera, deixa de ser autonomia", ha avisat aquest dissabte.

Llums d'alarma a la Generalitat després de la intervenció de les finances per part del govern espanyol. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha alertat que el govern espanyol està "intentant aplicar de forma encoberta l'article 155 de la Constitució", que estableix la suspensió de l'autonomia. Mas-Colell, ha advertit del risc de "col·lapse" de l'administració de la Generalitat amb la intervenció de les finances per part de l'Estat: "No sé què més pretenen. Si volen el col·lapse de l'administració ho aconseguiran".

L'any 2012, setmanes després que Catalunya demanés a l'Estat el rescat per evitar la fallida, Andreu Mas-Colell va assegurar que a Catalunya "no hi haurà 'homes de negre' de Montoro". Els 'homes de negre' era el nom que s'havia donat als inspectors que la 'troica' enviava als països europeus rescatats. Segons el conseller d'Economia, "la presència d'interventors del ministre d'Hisenda provocaria una oposició molt forta del poble català". Durant els últims tres anys, això ha estat així: l'Estat ha proveït de liquiditat la Generalitat a canvi d'una supervisió 'light'. Tant Catalunya com altres comunitats rescatades han incomplert reiteradament els límits de dèficit i els diners del FLA han seguit arribant. Cap 'home de negre' va entrar a la Generalitat.

El govern espanyol ha fet un pas definitiu en la intervenció de les finances de la Generalitat i sotmetrà a escrutini del seu departament totes les despeses del Govern. Tot i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha negat que es tracti d'una intervenció en tota regla, el control a què seran sotmeses les finances de la Generalitat serà tan estricte que, tot i que no hi haurà, de moment, 'homes de negre' a la conselleria d'Economia, els comptes de la Generalitat tindran un nivell d'intervenció mai vist en la història de l'autogovern.

El president del Iemen, Abdo Rabu Mansur Hadi, ha demanat a l'ONU que intervingui militarment per frenar l'ofensiva dels rebels xiïtes. En una carta adreçada al Consell de Seguretat de l'ONU, Hadi sol·licita que emeti una resolució emparant-se en la clàusula setena del pacte de Nacions Unides, que autoritza intervencions militars.

Banca Privada d'Andorra ha limitat a 30.000 euros en efectiu els diners que poden retirar els seus clients, segons ha revelat aquest divendres la Cadena SER.

L'endemà de l'anunci del cap del govern d'Andorra, Toni Martí, sobre la intervenció de Banca Privada d'Andorra (BPA), l'activitat davant la seu central del banc és aparentment la d'un dia qualsevol. Els clients consultats a la sortida de l'oficina han manifestat la seva tranquil·litat i han negat cap intenció de retirar-ne els seus diners. En canvi, al carrer, alguns vianants han mostrat el seu enuig i desconfiança envers la presumpta actuació dels directius implicats en la denúncia dels Estats Units per blanqueig de capitals.

L'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) ha deixat clar que no es pot destituir cap directiu de Banca Privada d'Andorra (BPA), perquè l'informe emès pel Departament de Delictes Financers i Control del Tresor (FinCEN) dels Estats Units no detalla el nom dels responsables dels presumptes implicats en pràctiques de blanqueig de diners procedents del crim organitzat. Així ho ha assegurat la directora general del supervisor de la banca andorrana, Maria Cosan, que ha ofert una roda de premsa aquest dimecres al migdia. Cosan ha assegurat que l'informe és "imprecís", ja que assegura que hi ha implicats tres alts directius, però sense detallar-ne els noms. És per això que, fins que la investigació oberta no esclareixi res més, no es podrà prendre cap decisió. Cosan també ha volgut deixar clar que l'entitat segueix operant amb tota normalitat, i que l'únic pas que ha fet l'INAF ha estat intervenir-la per esclarir els fets denunciats pels Estats Units, però que de moment no hi ha cap limitació en la seva operativa.