La Guàrdia Civil va detenir dilluns a Mataró el director del grup supremacista i xenòfob Deport Them Now [Deporteu-los ja, en anglès] pel seu suposat paper com a instigador dels aldarulls i de les "caceres" racistes que s'han produït aquests dies a la localitat murciana de Torre Pacheco. Segons han indicat a Efe fonts del ministeri de l'Interior, l'arrestat és un jove de 28 anys, que vivia a Barcelona i que el gener passat va obtenir l'habilitació per exercir com a escorta privat.

La localitat de Torre Pacheco, a uns quinze quilòmetres de Cartagena, a Múrcia, està copant titulars des de fa quatre dies pels aldarulls protagonitzats per ultradretans arribats des de diferents punts d'Espanya. Dimecres, un home de 68 anys va rebre una pallissa al mig del carrer, a primera hora del matí, i aquest fet ha desencadenat una onada de violència provocada per grups d'ultradreta que han anat fins a Torre Pacheco amb l'objectiu, diuen, de “venjar” l'agressió. Asseguren que la van cometre tres joves dels quals almenys un seria d'origen magrebí i han posat els immigrants en el punt de mira. La policia, però, encara no ha revelat la nacionalitat del sospitós. Tot plegat ha dut a dues nits seguides de persecucions racistes i enfrontaments al carrer. A continuació t'expliquem les claus d'aquesta escalada de violència.

El barri de les Termes de Sabadell va viure dijous la seva segona nit consecutiva de tensió a causa d'un enfrontament entre veïns contraris a l'ocupació d'un local per part de dos homes i les forces policials. Inicialment s'havia convocat una concentració per mostrar el rebuig a una situació que diversos veïns qualificaven de conflictiva, però aviat la protesta es va capgirar: tot i que cap dels ocupants continuava a l'immoble, s'hi van produir aldarulls, un apunyalament i la detenció d'un menor com a presumpte agressor, a més de diversos ferits lleus. També es van provocar incendis i enfrontaments directes amb els agents dels Mossos d'Esquadra.

Segona nit consecutiva de violència a la ciutat de Ballymena, 45 quilòmetres al nord de Belfast (Irlanda del Nord), en el que la policia ha definit com a "aldarulls racistes" que, parcialment, s'han estès, sense tanta gravetat, a algunes zones del nord de la capital de la província i als pobles de Newtownabbey i Carrickfergus, també pròxims. Els manifestants han llançat còctels Molotov, totxos i coets contra la policia, que els ha respost amb bales de goma, canons d'aigua i la presència de gossos antidisturbis. Si dilluns a la nit es van registrar onze ferits entre les forces de la policia, en aquesta ocasió n'hi ha hagut disset.

França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

Una baralla multitudinària a Lleida ha derivat aquesta nit en aldarulls i enfrontaments amb els Mossos, amb un balanç de sis agents ferits, segons ha avançat El Caso i confirmen a l'ARA fonts de la policia catalana. Els fets han tingut lloc al barri de la Mariola, a l'oest del centre històric de la ciutat, i ja s'estan investigant. De moment no hi ha detinguts, segons confirmen les mateixes fonts.

El desnonament d'un imam i de la seva família ha fet encendre els ànims de la comunitat migrant de Salt, que fa molt de temps que denuncia racisme immobiliari i dificultats a l'hora d'accedir a l'habitatge. Les protestes van començar dilluns al vespre, de manera espontània, sense cap comunicació prèvia ni cap entitat convocant, i han continuat aquest dimarts a la nit, en una segona jornada d'aldarulls i enfrontaments que ha acabat amb almenys sis detinguts.

Grups d'extrema dreta xenòfoba fa una setmana que mantenen enfrontaments amb la policia arreu del Regne Unit arran de l'assassinat de tres nenes comès per un jove nascut i criat a la Gran Bretanya però d'ascendència africana. En un primer moment van córrer informacions falses que apuntaven que l'agressor era un musulmà demandant d'asil, però la violència i les protestes atiades per aquests grups ultres ha continuat igualment, cosa que demostra que el problema no era que fos un immigrant o un refugiat sinó el color de la seva pell. Els disturbis s'han convertit en la primera crisi política del nou govern laborista, que ha promès mà dura contra els avalotadors i ha desplegat un nombrós dispositiu policial per fer-los front.

Quan el mes passat el laborista Keir Starmer va ser elegit primer ministre, va planejar abordar alguns dels problemes a llarg termini que patia la Gran Bretanya. Les seves primeres prioritats van incloure la reactivació d'una economia estancada i la reparació d'un servei nacional de salut en crisi.

El Regne Unit ha viscut aquest dissabte una jornada inusualment violenta, amb protestes de l'extrema dreta en més de 25 ciutats que han rebut més d'una vintena de contramanifestacions en més d'una vintena de localitats. L'onada de desinformació que es va estendre a internet sobre l'autor de l'atac múltiple amb ganivet de dilluns passat a Southport, a prop de Liverpool, on van morir tres nenes d'entre sis i nou anys, ha empès els cercles ultres britànics al carrer amb discursos d'odi contra la migració. Els primers rumors escampats apuntaven que l'autor de l'atac era un demandant d'asil sirià, tot i que després la policia ha revelat que l'únic sospitós dels apunyalaments és un jove de 17 anys, nascut a Cardiff i d'origen ruandès.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, intenta calmar les aigües a Nova Caledònia, on una nova revolta dels independentistes ha provocat un esclat de violència que ha deixat un balanç de sis persones mortes, gairebé 300 detinguts, més de 400 comerços incendiats o arrasats, una vuitantena de policies ferits i carreteres tallades pels manifestants. Macron, que ha visitat l'illa per sorpresa, ha anunciat aquest dijous que deixa en suspens el canvi a la Constitució francesa que preveu ampliar el cos electoral a l'arxipèlag de Nova Caledònia en favor dels ciutadans no nadius, la majoria francesos procedents de l'Hexàgon. La condició que hi posa és que acabin els talls de carreteres i que torni "l'ordre" a l'arxipèlag.

El primer dia de debat d’investidura s’ha viscut a dues velocitats al carrer. Al matí i fins a mitja tarda, les manifestacions convocades davant el Congrés dels Diputats han punxat, fins al punt que a la tarda, en un dels punts calents pròxims a la cambra baixa espanyola, només hi havia 25 persones, segons dades de la delegació del govern espanyol a Madrid. Però quan el sol ha caigut, l’ambient s’ha començat a escalfar. Això sí, ho ha fet a uns quants quilòmetres. De nou, ha estat Ferraz, la seu estatal del PSOE, el lloc on uns 2.000 manifestants, segons les mateixes fonts, s’han concentrat per protestar contra la investidura de Pedro Sánchez i els acords segellats amb els independentistes, en particular, l’amnistia. Almenys 15 persones han estat detingudes.

Els aldarulls a Madrid contra l’amnistia i el PSOE d’aquesta setmana han evidenciat que la dreta ha tret tota l’artilleria al carrer per escenificar el rebuig als pactes de Pedro Sánchez amb l'independentisme per ser investit. "Sánchez, traïdor", "Partit socialista, colpista" i "Unitat nacional" han estat algunes de les proclames a les manifestacions a Ferraz, davant la seu del PSOE, i a Barcelona, on les concentracions han estat molt més minoritàries i sense xocs amb la policia. En les dues, però, s’hi han vist salutacions o símbols feixistes i crits contra la immigració, la religió musulmana i la mateixa Constitució. A Madrid, la tensió ha escalat amb batalles campals entre agents i manifestants, càrregues i detinguts per desordres públics. Són imatges que contrasten amb mobilitzacions anteriors, on qui rebia la pressió policial eren manifestants d'esquerres, com al 15-M, o independentistes, com va passar a les protestes a Urquinaona contra la sentència del Procés. Està l’extrema dreta prenent les regnes de la mobilització al carrer?

La convivència amb la ultradreta és perillosa. Un cop més, el PP ho està experimentant. No li pot venir de nou, però sembla que no escarmenta. Després de donar ales a Vox als governs autonòmics i municipals, i d'activar els últims dies totes les alarmes patriòtiques a partir del crit d'ordre de José María Aznar, Alberto Núñez Feijóo està veient com qui treu rèdit al carrer de l'estratègia de criminalització dels acords de Pedro Sánchez amb l'independentisme són Vox i el franquisme nostàlgic que l'envolta. La imatge que els manifestants estan projectant resulta fins i tot incòmoda per a un PP que aspira un dia a governar i que, en l'àmbit europeu, no vol perdre el pedigrí de partit conservador tradicional. Veure's contaminat per la cridòria feixista fa lleig. Tot i que a Feijóo li ha costat desmarcar-se'n, i quan per fi ho ha fet ha sigut encara a mitges, posant la càrrega de culpa en el PSOE. Al final fins i tot ha estat més clara l'hàbil Isabel Díaz Ayuso, que es pot permetre agafar distàncies amb els aldarulls perquè entre els propis ningú no dubta del seu exaltat nacionalpopulisme més actualitzat i ultraliberal que nostàlgic.

Els darrers esclats de violència al carrer –a Barcelona per la Mercè, i ara a Manresa, a Vic i a Molins de Rei–, àmpliament difosos a les xarxes socials, han creat un notable estat de preocupació. Són accions protagonitzades en uns casos per bandes juvenils de perfils ètnics definits enfrontades entre elles, i en d’altres per grups nombrosos d’individus –a Molins eren més de cent– que cometen actes greus d’un vandalisme gratuït. La pregunta que hom es fa legítimament és si es tracta de fets aïllats la proximitat temporal dels quals n’ha exagerat la gravetat, o si són l’expressió d’algun canvi de fons que s’està instal·lant en el paisatge urbà i de la festa nocturna juvenil.

Ha estat a l’acabament de la festa major de Molins de Rei, però també ho hem viscut a les Festes de la Mercè, a Barcelona. I el mapa de Catalunya està puntejat d’aldarulls nocturns als carrers (amb l’efecte multiplicador dels vídeos que en corren per les xarxes socials) que han deixat algun mort, ferits, barricades, contenidors cremats, baralles entre bandes o grups, vehicles calcinats, comerços assaltats amb els vidres trencats i enfrontaments amb la policia. Catalunya és un país amb uns índexs molt baixos de violència, però que no escapa a la mateixa realitat que també es dona al món desenvolupat, malgrat la seva escola pública obligatòria i els seus serveis socials.

Aquesta matinada, al Bogatell, sis persones han acabat ferides per arma blanca, dues d’elles de gravetat. Els fets han succeït pocs minuts abans de les quatre, i s'han iniciat a l’avinguda d’Icària. Diversos joves han acabat apunyalats.

França ha viscut aquest any un 14 de juliol, el dia de la festa nacional, relativament tranquil, amb només uns centenars de vehicles cremats. El govern temia un nou esclat de violència aquest cap de setmana després de la mort d'un adolescent a mans de la policia el 27 de juny, que va derivar en una setmana d'aldarulls arreu del país. Finalment la violència no ha revifat i sembla que la crisi s'apaga definitivament i França torna a la calma. Fins que comenci una nova protesta.

L'endemà de la mort de l'adolescent per un tret de la policia, quan les imatges dels fets gravades per un testimoni s'havien convertit en virals a Twitter, el president de la República Francesa afirmava que la mort d'un noi de 17 anys a mans de la policia era "inexplicable i inexcusable". La frase no va agradar als cossos policials, que veien com el cap de l'estat criticava públicament l'actuació d'un dels seus i situava la violència policial en el centre del focus polític i mediàtic.

A punt de complir-se una setmana de la mort del jove Nahel per un tret de la policia a Nanterre, a la perifèria de París, els aldarulls a França baixen d'intensitat. Després d'un cap de setmana extremadament violent, la nit de diumenge a dilluns ha estat la més tranquil·la dels últims dies, amb actes violents en ciutats com Lió però sense cap incident greu. La policia ha fet 157 detencions, una xifra que queda lluny dels més de 2.000 detinguts del cap de setmana. Podria ser només un parèntesi, però tot apunta a l'inici del final de la revolta.