Després d'una carrera impressionant que va començar fa només vuit anys amb Victoria, l'actriu Laia Costa (Barcelona, 1985) s'estrena en el cinema català (i en català) amb Els encantats, d'Elena Trapé, que arriba als cinemes divendres. Com a l'aclamada Cinco lobitos, d'Alauda Ruiz de Azúa, Costa interpreta una mare que travessa un moment difícil, aquest cop una separació de la parella. És un treball descarnat i expressiu que omple de veritat una de les grans pel·lícules catalanes de l'any.

La carrera al cinema de Laia Costa ha avançat en l'ordre invers de l'habitual. La vam descobrir en un primer èxit internacional, Victoria (Sebastian Schipper, 2015), fa no gaire ha triomfat al cinema espanyol amb Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022), i ara estrena el seu primer gran paper en català a Els encantats de la mà d'Elena Trapé. Com en el film basc, torna a encarnar un perfil poc explorat de la maternitat. La Irene s'acaba de separar de la parella i viu el primer cap de setmana en quatre anys allunyada de la seva filla. La protagonista descobreix que no estava preparada per assumir el pes d'aquesta absència. I marxa a la casa familiar a la Vall Fosca per retrobar-se amb ella mateixa enmig d'aquest paisatge amb un rerefons de màgia dels Pirineus.

Des de fa una dècada, no és cap novetat que el cinema català sigui distingit amb la Bisnaga d'Or a millor pel·lícula del Festival de Màlaga. Ha passat, entre altres casos, amb Els nens salvatges, de Patricia Ferreira (2012); Estiu 1993, de Carla Simón (2017), i El ventre del mar, d'Agustí Villaronga (2021). Aquest 2023 no ha estat cap excepció: la coproducció catalana i basca 20.000 espècies d'abelles, dirigida per Estibaliz Urresola, ha rebut la màxima distinció de la 26a edició del festival, un mes després que l'actriu protagonista, Sofía Otero, de 9 anys, guanyés a Berlinale l'Os de Plata a la millor interpretació.

La nova pel·lícula d'Elena Trapé, que es presenta aquest diumenge al Festival de Màlaga, comença allà on acaben la majoria d'històries sobre separacions o divorcis: quan les coses ja estan clares entre la parella, la reconciliació ni es planteja i només queda començar una nova vida –cadascú pel seu compte– i gestionar les restes del naufragi el millor possible. Per a la protagonista d'Els encantats, la Irene, això vol dir instal·lar-se al seu nou pis i passar uns dies sense la seva filla, que ha marxat amb el pare. Però l'absència de la nena li resulta insuportable i la casa li cau a sobre, així que tot d'una agafa el cotxe i enfila cap als Pirineus, a la casa del poble, la dels estius feliços, els dies llargs i les nits sense preocupacions.

Retrat d’una generació desencantada, la pel·lícula Les distàncies, d’Elena Trapé, és una de les grans favorites als premis Gaudí que es lliuraran el 27 de gener al Palau de Congressos de Barcelona. I precisament el cap de setmana que ve, el dissabte 26 i el diumenge 27 de gener, el DVD de Les distàncies es podrà aconseguir amb l’ARA per només 9,95 euros.

'Les distàncies', segona pel·lícula de la cineasta i guionista Elena Trapé, ha estat escollida aquest dilluns com a millor pel·lícula espanyola en la 63a edició dels premis Sant Jordi de cinematografia que organitza RNE. El film és un retrat col·lectiu d'un grup de quatre amics que viatgen a Berlín per visitar per sorpresa un cinquè, que no els rep com esperaven.

Semblava que Alexandra Jiménez (Saragossa, 1980) havia trobat el seu espai com a actriu en els registres de la comèdia que van des de la paròdia de Spanish movie a la rom-com de No controles o al relat de superació de 100 metros. Però al drama Les distàncies, que ahir va arribar als cinemes, Elena Trapé descobreix una Alexandra Jiménez que es mou de meravella en l’estranyesa i la incomoditat, carregant d’amargor el seu somriure dolç i creant un personatge complex, l’Olivia, que viatja embarassada de set mesos a Berlín amb la colla d’amics per sorprendre un Miki Esparbé que no està per a festes. Premiada al Festival de Màlaga, serà una sorpresa que no la nominin als Goya i els Gaudí.

El cinema català torna a arrasar al Festival de Màlaga per tercera edició consecutiva. Després d''Estiu 1993', de Carla Simón, el 2017, i 'Callback' i 'La propera pell' el 2016, enguany ha sigut 'Les distàncies', d'Elena Trapé, la cinta que ha rebut tots els elogis i els premis de millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu per a Alexandra Jiménez, 'ex aequo' amb Valeria Bertuccelli, protagonista de 'The queen of fear'. Si fem un recompte dels últims cinc anys, quatre pel·lícules catalanes s'han endut la Bisnaga d'Or, si hi sumem '10.000 km' el 2014. I, de fet, el 2015 també es van premiar cinc produccions catalanes.

Blog explica la història d'un grup d'adolescents, de classe mitjana-alta, ben educades, intel·ligents, sensibles i conscients, que necessita viure emocions fortes que les diferenciïn de la resta. Trapé ha explicat que "l'espontaneïtat i frescor" de les interpretacions ha estat possible gràcies al taller previ al rodatge i a la improvisació de les actrius. Després de conèixer la història d'un grup de noies adolescents americanes que havien portat a terme un pla conjunt i secret, la directora Elena Trapé es va adonar que d'aquest fet real en volia fer una pel·lícula. 'Ho feien perquè hi hagués algú que les estimés per sempre', ha explicat la directora, una creença "molt naïf", segons la directora, que la porta a traslladar-lo a la pantalla.