Si Alberto Núñez Feijóo confiava que la federació valenciana deixés de provocar-li maldecaps després del convuls relleu de Carlos Mazón, l'expresident Francisco Camps s'ha encarregat de frustrar aquest somni. L'excap del Consell vol tornar a dirigir la formació i ser-ne el cartell electoral i ha vist l'oportunitat perfecta: el recent nomenament de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. Considera que el polític de Finestrat és un líder feble, que no té la legitimitat de les urnes ni està referendat pels afiliats populars. Per això reclama donar veu als militants en un congrés. Els seus possibles rivals –el mateix Llorca i l'alcaldessa de València, María José Catalá, que són els que estan més ben situats– guarden silenci i es mantenen lleials a Madrid. Al carrer Génova, demanen temps. Primer volen consolidar Llorca al capdavant del partit, després avaluar si aconsegueix aturar el transvasament de vots a Vox i, si no és així, promocionar Catalá com a substituta o avaluar si hi ha algun candidat millor entre la seva plantilla d'alcaldes.

L'expresident valencià Francisco Camps ha fet un pas més en el pols intern al PP i aquest dijous ha anunciat la seva candidatura al partit per presidir la Generalitat Valenciana, fins i tot amb un "programa de govern". En unes declaracions als mitjans, ha dit amb claredat que no només vol presentar-se al congrés autonòmic per presidir el PP valencià, sinó que vol presidir la Generalitat, essent el relleu de l'actual president, Juanfran Pérez Llorca. "M'ho posaran fàcil? No. Intentaran que això no succeeixi? Sí. Però ho intentaré", ha afirmat amb contundència. Un escenari que topa de ple amb la voluntat de la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo –que sempre ha apostat per l'alcaldessa de València, María José Catalá–, amb el mateix Llorca –i la possible voluntat de continuar–, a més del president de la Diputació de València, Vicent Mompó –que ha estat defensat pels dirigents provincials dels populars valencians. "Avui, després de tot el procés ja culminat, ho dic ja obertament i sense cap mena de problema, jo vull un president elegit per la militància, pels votants i la majoria absoluta dels diputats que siguin del PP. És el meu objectiu", ha afirmat, parlant d'ell mateix.

Si hi ha dues persones que dimecres van fer una ganyota quan Francisco Camps va confirmar la seva intenció de disputar la direcció del PP valencià van ser Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo. El primer, perquè la candidatura de l'expresident qüestiona la figura del polític alacantí i dificulta encara més la seva ja complexa continuïtat. El segon, perquè tem que la crisi de la federació valenciana posi en perill les seves opcions d'arribar a la Moncloa tal com va passar ara fa dos anys.

Perquè no tot sigui tan dramàtic, vet aquí la notícia del retorn a la política de Francisco Camps. Camps ha anunciat que vol tornar a ser president del PP valencià, però no president de la Generalitat Valenciana, perquè la seva tornada “no és contra ningú” (però és coneguda per tothom la seva mala relació amb Feijóo, amb Mazón i amb Zaplana, que va ser el mentor del president d'El Ventorro i dels morts de la DANA). Per als lectors més joves, aclarim que Camps va ser president de la Generalitat Valenciana entre 2003 i 2011, quan es va veure obligat a dimitir del càrrec per la seva implicació en la trama Gürtel. Camps s'ha passat quinze anys de judici en judici, fins a onze, dels quals ha sortit invariablement absolt: de la Gürtel i també d'altres escàndols que l'involucraven en el cobrament de comissions il·legals, com els casos Fórmula 1, Nóos o la visita del Papa (el PP va aprofitar la visita del papa Benet XVI a València, l'any 2006, per organitzar eventos i emetre algunes factures). Camps era conegut dins el PP amb el sobrenom d'el Curita, perquè és molt devot, i segurament pensa que tanta absolució acumulada deu tenir a veure amb la protecció d'alguna persona celestial, perquè també és propens a l'egolatria. Més aviat, el fet que un polític com ell sigui onze vegades absolt, mentre un com Mónica Oltra es troba en una situació judicial asfixiant a partir d'una acusació construïda amb calúmnies i notícies falses, constata una vegada més l'existència d'una justícia de part, un dels forats negres de la democràcia espanyola (al costat, justament, de la corrupció).

"Vull tornar a ser el president del PP valencià". L'excap del Consell Francisco Camps ha confirmat aquest dimecres el que havia donat a entendre des de feia setmanes i que els alts càrrecs populars no volien sentir. L'anunci s'ha produït malgrat l'oposició de les direccions autonòmica i estatal, que li havien demanat que ajornés qualsevol decisió per no obrir una batalla interna, afeblir la figura del qüestionat Carlos Mazón i desviar el focus de la reconstrucció després de la DANA.

Una disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

L'expresident valencià Francisco Camps fa mesos que vol tornar a la política. Ho ha expressat moltes vegades, i sembla que ha vist en la debilitat de l'actual cap del Consell, Carlos Mazón –qüestionat per la gestió de la DANA del 29 d'octubre passat–, l'ocasió perfecta. Pretén forçar un reingrés a la primera línia al qual, fins ara, el Partit Popular s'ha resistit adduint que cal esperar a la resolució definitiva de la seva situació judicial, que, això sí, es va tancar el juliol passat. "Tinc un projecte", ha tornat a insistir avui des dels micròfons de Catalunya Ràdio.

Vist des de Catalunya, resulta més aviat sorprenent que una part significativa de l'opinió pública valenciana (i espanyola) estigui responsabilitzant més el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que el de la Generalitat, Carlos Mazón, que és qui té, per mandat estatutari, la competència exclusiva en Protecció Civil i, per tant, és qui s'encarrega d'alertar la població davant de situacions d'emergència com la provocada per la DANA. No cal dir que un dels factors determinants és la forta campanya a xarxes de l'extrema dreta, que ha aconseguit girar la truita i desviar l'atenció cap a l'actuació del govern espanyol. Però la clau és que aquesta campanya es produeix en un terreny especialment adobat per dos factors més que són propis de la realitat valenciana.

Com a amable recordatori de l'òptim funcionament de la justícia a Espanya, l'Audiència Nacional ha absolt recentment l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps de les acusacions de presumpta implicació a la trama Gürtel, de corrupció a l'engròs. Camps va ser president del govern valencià entre els anys 2003 i 2011, i va agafar el relleu d'Eduardo Zaplana, que ho havia estat entre 1995 i 2002. Una dècada i mitja que va coincidir amb l'etapa triomfal del Partit Popular d'Aznar, allò que Manuel Vázquez Montalbán va anomenar el Aznarato. Uns anys en què el PP va fer literalment el que li va venir de gust a totes les administracions en què va governar, que varen ser moltes. Els anys dels quaderns de Bárcenas i la comptabilitat extracomptable. Els anys que el PP va acumular escàndols de corrupció, que després es van convertir en causes judicials, en una quantitat superior a la de cap altra formació política europea. Els anys en què València, i el País Valencià, van ser una festa. Una festa pepera, si més no, dins la qual va créixer i es va formar, com un zaplanista metòdic, l'actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

L’expresident valencià Francisco Camps ha intentat vetar un periodista durant una entrevista a la ràdio d’À Punt aquest dilluns. En concret, l'excap del Consell ha intentat fer callar el director de la Cadena SER al País Valencià, Bernardo Guzmán. “No li permet parlar. Vosté per què està ací?", li ha etzibat el polític conservador: “Vosté no parlarà de mi”. El dirigent del Partit Popular s'ha negat a respondre a les preguntes de Guzmán i l'ha criticat durament adduint que durant els últims quinze anys l’ha “atacat personalment i políticament".

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident valencià Francisco Camps dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació dels quals se l'acusava arran dels contractes a l'empresa Orange Market, en la branca valenciana de la trama Gürtel. L'arxiu ha permès que el polític conservador tanqui 15 anys de processos judicials, dels quals sempre se n'ha sortit sense cap condemna tot i que, alhora, el PP valencià està condemnat per finançament il·legal. Tampoc l'han esquitxat les sentències contra diversos exconsellers del seu executiu com Rafael Blasco, Milagrosa Martínez o Víctor Campos, ni les que han afectat altres dirigents autonòmics populars com ara Carlos Fabra. Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.

Aquest dilluns es va reprendre a l'Audiència Nacional el judici, amb la lectura dels informes finals de l'acusació i la defensa, contra més d'una vintena d'acusats en la trama Gürtel. La Fiscalia ha situat l'expresident valencià, Francisco Camps, com el "pacient zero" que va oferir a la trama Gürtel traslladar-se a la Comunitat Valenciana, on "va colonitzar" i "parasitar" les institucions de la Generalitat.

L'ex número 2 del PP valencià, Ricardo Costa, ha afirmat aquest dimarts que l'excap del Consell, Francisco Camps, estava al corrent del finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars i que l'empresari Álvaro Pérez, el Bigotes, el cap d'Orange Market, la branca valenciana de la Gürtel, va rebre adjudicacions "del partit i del govern" autonòmic per indicacions de Camps.

"No sabia de l'existència de l'empresa Orange Market" fins que els mitjans de comunicació van informar sobre el cas Gürtel, "no era amic" d'Álvaro Pérez –l'exlíder de la xarxa corrupta al País Valencià– i, sobretot, "no" va ordenar que adjudiquessin a la trama un expositor a Fitur 2009. Aquest ha estat l'eix de la declaració de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar que l'administració autonòmica contractés la Gürtel per saldar part dels 800.000 euros que el Partit Popular autonòmic devia a l'empresa.

"Jo li demanava a Paco Camps que m'ajudés i ell m'ajudava". Així ha resumit Álvaro Pérez, el Bigotes, el cap d'Orange Market, la branca valenciana de la Gürtel, la relació que mantenia amb l'expresident valencià Francisco Camps i gràcies a la qual la trama hauria aconseguit contractes amb la Generalitat per pagar els treballs que va fer al PP. La confessió s'ha produït aquest dilluns en una nova sessió del judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar adjudicar a la xarxa corrupta un expositor de la Generalitat a Fitur 2009 per saldar part dels 800.000 euros que el PP autonòmic devia a la companyia.

Tota la tensió acumulada per l'expresident valencià Francisco Camps els darrers anys ha esclatat avui a les portes de l'Audiència Nacional quan s'ha encarat al líder de la Gürtel, Francisco Correa: "Fill de puta, em vols arruïnar la vida!", li ha etzibat al final de la sessió del judici que se segueix contra ell a Madrid. El procés judicial pretén esbrinar si l'excap del Consell va ordenar adjudicar a la Gürtel un expositor de la Generalitat a Fitur 2009 per saldar part dels 800.000 euros que el PP autonòmic devia a l'empresa.

Els magistrats de l'Audiència Nacional han decidit ajornar, fins dilluns de la setmana vinent, l'inici del judici en què l'expresident valencià Francisco Camps està acusat dels delictes de prevaricació i frau per l'adjudicació a la trama Gürtel d'un expositor de la Generalitat en Fitur 2009. Amb aquest contracte el PP hauria pagat part dels 800.000 euros que la formació conservadora devia a la xarxa corrupta.

Aquest diumenge s'ha clausurat a Madrid l'última edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Hi han passat centenars d'alcaldes, diputats, consellers i presidents autonòmics i estatals delerosos de promocionar els atractius dels seus territoris. Ben pocs hauran estat conscients, però, que l'adjudicació l'any 2009 d'un expositor en aquest mateix certamen farà que aquest dilluns l'expresident valencià Francisco Camps torni a seure al banc dels acusats.