L'Ajuntament de Barcelona ha cessat Jaume Muñoz com a director de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Muñoz va ser nomenat el 30 de novembre del 2022 després d'un concurs públic, convocat durant el mandat d'Ada Colau, que va ser impugnat per dos dels setze candidats que s'hi van presentar. El jutjat contenciós administratiu 16 de Barcelona els ha donat la raó amb una sentència d'obligada execució. Res, però, és definitiu. Muñoz va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem que encara no s'ha resolt i, per tant, el consistori, que valora molt positivament la feina que ha fet durant aquests tres anys com a director de Patrimoni, podria readmetre'l.

Tot està a punt per acollir un cop més el festival del joc DAU Barcelona, una cita que, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), any rere any atrau un nombre més gran de visitants. L’edició d’enguany, el cap de setmana vinent a la Fabra i Coats de Sant Andreu, vol fer créixer encara més un festival que en les darreres edicions ha aplegat fins a 30.000 assistents. Una fita a la qual contribueix, segons el director del festival, Oriol Crespo, “el seu caràcter totalment obert”.

El 2019 una quarantena d'entitats de la cultura de base barcelonina es van reunir per denunciar la situació precària en què es trobaven. D'aquella reunió en va sortir la necessitat de dur a terme un informe que servís de radiografia per conèixer exactament l'estat d'aquestes entitats, caracteritzades per ser "iniciatives ciutadanes amb voluntat de transformació social", i trobar solucions a la seva situació. Tres anys després s'han fet públics els resultats de l'informe, finançat per l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), que ha detectat 55 entitats en risc de desaparèixer per "manca de finançament, per no poder desenvolupar la seva activitat –l'estudi s'ha dut a terme durant la pandèmia– o perquè l'espai on treballen està amenaçat", explica la coordinadora de l'estudi, Elisabeth Ruiz. En total s'ha fet una enquesta a 67 entitats de Barcelona, entre les quals hi ha la Casa Orlandai, la companyia de Sol Picó, l'associació Dones Visuals, La Visiva i la cooperativa Nus. L'Informe de l’estat de la Cultura de Base de Barcelona s'ha presentat aquest dissabte durant el quart Parlament Ciutadà de Cultura de Barcelona.

Jordi Martí (Barcelona, 1965) és un gat vell de la gestió cultural. Ara ha agafat el relleu de Joan Subirats al Palau de la Virreina, amb la qual cosa acumula més galons dins l’equip de govern d’Ada Colau: es manté com a responsable de Presidència i com a regidor d’Economia i Pressupostos.

Des del 8 fins al 13 de juny la Ciència és la gran protagonista. Torna la Biennal Ciutat i Ciència, l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona, impulsada per l’Àrea municipal de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, per explorar la ciència en totes les seves dimensions, els seus límits i el seu potencial per enfrontar els grans reptes d’aquest segle. També s’hi sumaran les propostes de la +Biennal i la Festa de la Ciència, que es duran a terme en col·laboració amb entitats i equipaments de la ciutat. 

“L’ètica continuarà sent necessària per decidir què ens devem els uns als altres”

Julian Savulescu és catedràtic d’ètica pràctica a la Universitat d’Oxford

La recerca científica aporta progrés. Podríem arribar a ser humans perfectes gràcies a les millores biotecnològiques, però com sabrem si hem de dur a terme aquestes millores? Per a Julian Savulescu, l’ètica és imprescindible per sospesar l’interès propi amb els objectius socials o la moralitat. 

]]>

¿En l'univers de la gamificació hi ha espai per a l'acció social? Teresa de la Hera, professora de la Universitat Erasmus de Rotterdam, en sap un munt. És experta en comprendre com s’utilitzen els jocs digitals com a mitjans de comunicació i eines per al compromís, la motivació i la persuasió. 

]]>

El Perseverance ha sigut un dels grans protagonistes de la primera meitat de l’any. L’astromòbil és part de la missió espacial Mars 2020 del Programa d’Exploració de Mart de la NASA. El seu aterratge a la superfície marciana es va seguir en directe, va ser notícia als mitjans generalistes i va evidenciar un cop més la fascinació que tenim pel Planeta Vermell i la possibilitat que s’hi puguin trobar senyals de vida. La Biennal Ciutat i Ciència també explora els límits més enllà de la Terra. 

]]>

La Biennal Ciutat i Ciència posa a disposició de la ciutadania més d'un centenar d'activitats en més de 40 espais, gràcies a les 40 institucions i entitats col·laboradores que hi han donat suport. Aquí us n'oferim una selecció de 15, però podeu accedir al programa complet a la web de la cita i fer la vostra tria: www.biennalciutaticiencia.barcelona. Totes les activitats de la Biennal són gratuïtes, tot i que cal registrar-s'hi prèviament per poder garantir el distanciament entre persones, perquè en totes les activitats es prenen totes les mesures de seguretat i de prevenció contra el covid.

]]>

El covid-19 ha estat el gran protagonista des del primer trimestre de 2020. “Tenim problemes per trobar adjectius a la situació viscuda perquè no té precedents. Des de les guerres, la civil a Espanya o la Segona Guerra Mundial a Europa, res havia afectat tant la població”, recorda Josep Lobera, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquí, a diferència de països asiàtics que tenien l’experiència d’epidèmies anteriors amb un impacte important, no estàvem preparats a nivell institucional ni ciutadà, per això es va tardar a reaccionar amb unes mesures contundents i immediates. 

]]>

Malgrat que un terç dels aliments produïts anualment per al consum humà al món no són ingerits per ningú, l’OMS apunta que en els últims 40 anys hem passat del 4% de menors amb excés de pes a més del 18%. L’obesitat infantil és un problema de salut pública a Europa. Espanya tampoc en surt ben parada: les nenes entre 5 i 10 anys són les que pateixen més obesitat i sobrepès, i els nens ocupen la quarta posició. L’obesitat afecta més del 23% de les criatures de famílies amb rendes baixes (-18.000€) i en canvi la xifra cau a menys del 12% en el cas dels fills de famílies amb rendes superiors a 30.000€. 

]]>

Les dades evidencien que fa anys que convivim amb el canvi climàtic: la temperatura mitjana del planeta ha augmentat més d’1 ºC des de finals del segle XIX, ha disminuït la massa de les capes de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, el nivell dels mars ha augmentat uns 20 cm en l'últim segle... Un seguit de dades que difícilment serveixen per ser conscients del que realment impliquen. Explicar els impactes del canvi climàtic amb una terminologia exclusivament científica no ajuda a entendre els riscos climàtics o com hauríem de respondre-hi. “La ciència és complexa, cal comunicar-la perquè diferents sectors de la societat entenguin el tipus d’informació que necessiten. No t’interessa igual si tens vinyes, un negoci turístic o un parc eòlic”, diu Asun Lera St. Clair, filòsofa, sociòloga i investigadora del departament de ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

]]>

T’apassiona la ciència? ¿Potser t’acabes d’endinsar en aquest univers i t’ha atrapat? ¿En vols més? Estàs de sort. En paral·lel a la Biennal, altres agents científics i culturals de Barcelona programen una trentena d’activitats que amplifiquen l’abast de l’esdeveniment i contribueixen a estendre la programació a altres territoris i espais. Espectacles, documentals, música, conferències, exposicions, itineraris, activitats en família… Et faltaran hores!

]]>

I ja en van 14! Enguany una part del Front Marítim de Barcelona acull la catorzena edició de la Festa de la Ciència que se celebra el 13 de juny, de les 10 a les 21 hores, coincidint amb l'últim dia de la Biennal Ciutat i Ciència. Aquí els límits i la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible també seran els eixos de la programació. I a més s’inclouen activitats que recullen la ciència en tota la seva amplitud: des de la salut i l’ecologia, a l’astronomia, passant per la intel·ligència artificial, el mar, les matemàtiques, el cervell o l’estret vincle entre l’art i la ciència, i el paper de la dona en la ciència. A diferència de la Biennal, la Festa de la Ciència la fan les universitats, els centres de recerca, altres institucions científiques i les empreses i professionals de la divulgació.

]]>

Aquest gener, un home va trobar una làpida a l'avinguda Miramar, a prop de l'Hotel Miramar i el Club de Tir Olímpic. Es tracta d'una peça de grans dimensions, feta amb pedra de Montjuïc, i amb una inscripció jueva a la cara superior. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, s'ha determinat que la làpida formava part de la necròpolis jueva de Montjuïc, una de les necròpolis jueves medievals més importants de tota la Península i d’Europa, amb una cronologia compresa, com a mínim, entre els segles IX i XIV.

]]>

Després de la confirmació de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) de la divisió de la Fabra i Coats en dos projectes separats –una fàbrica de creació i un centre d'art–, al contrari del que s'havia anunciat en l'últim concurs públic el 2019, el sector ha reaccionat. Les associacions Art Barcelona Associació de Galeries (Abe), l'Associació de Crítica d'Art de Catalunya (ACCA) i Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) han mostrat el seu descontentament a través d'un comunicat conjunt.

]]>

"Un projecte ambiciós i útil a la nostra ciutat", així va definir l'alcaldessa Ada Colau la Biennal de Pensament en seva la primera edició. Dos anys després d'aquelles paraules, i vivint una època de desconcert i d'una desorientació inimaginables llavors, la utilitat del cicle de conferències i debats organitzats per l'Ajuntament de Barcelona es fa avui encara més imprescindible. Entre el 13 i el 18 d'octubre torna la Biennal de Pensament Ciutat Oberta a diversos espais de la ciutat, i com en el seu debut, la programació s'articula entorn de diversos itineraris que troben punts comuns: el futur, la democràcia, la tecnologia i la ciutat. Un programa que comptarà amb fins a 174 experts en els camps del pensament, l'art, l'activisme i la ciència, entre els quals hi haurà Margaret Atwood, Peter Frase, Helen Hester, Cristina Morales, Marina Garcés i Donna Haraway.

]]>

La plataforma Cultura de Base, formada per més de 100 entitats de Barcelona, demana a l'Ajuntament mesures concretes per donar resposta a la precarietat del sector. En una carta adreçada a l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), la plataforma expressa la "disconformitat" amb les mesures que l'Ajuntament va impulsar per al teixit cultural de la ciutat. "Aquestes polítiques no donen resposta a les reivindicacions que la Cultura de Base planteja des del 2019", afirma la plataforma.

]]>

Després de la Fira del Llibre de Buenos Aires de l'abril passat, Barcelona torna a ser convidada a una altra fira literària de prestigi internacional: el Festival del Llibre de Milà. Els organitzadors del Milano Book City han anunciat aquest dimecres que la capital catalana serà la ciutat convidada de la trobada d’enguany, que se celebra del 13 al 17 de novembre en uns quants llocs de la ciutat.

]]> Dissortadament l’Ajuntament de Barcelona no considera la cultura un element central de la seva política i prova d’això és la rebaixa de pràcticament un 5% dels recursos que hi destina per a l’any 2018. Només 15 mesos abans una de les primeres accions de l’acord de govern entre Barcelona en Comú i el PSC va ser incrementar el pressupost de l’Institut de Cultura de Barcelona un 11% i situar-lo a la ratlla del 5% del pressupost municipal, la qual cosa és un percentatge homologable al de les principals ciutats europees. És curiós que això passi quan es posa al capdavant del departament una persona a qui es confereixen grans esperances i que ha contribuït de manera rellevant a estructurar el discurs dels comuns. És cert que l’Ajuntament ha hagut d’aplicar ajustaments derivats de reduccions fiscals obligatòries però, malgrat tot, els recursos disponibles són superiors als de l’any 2017, la qual cosa vol dir que es fa una retallada innecessària en un dels àmbits més febles de la ciutat.

]]>