Una aturada de Pau Panitti (Mataró, 2004) quan faltaven tretze segons per al final del partit va permetre al BM Granollers imposar-se al Baia Mare (29-28) i assolir el bitllet per a la Main Round de l'EHF European League. D'això en fa només uns dies i va permetre al conjunt d’Antonio Rama capgirar una renda de sis gols en contra. Un dels grans protagonistes de la nit va ser Panitti, que tot i reconèixer que no va fer un gran partit, va ser clau amb dues aturades en els últims minuts. L’última, crucial per evitar l’empat. Rama ha aconseguit formar una plantilla jove –22,5 anys de mitjana–, però molt ambiciosa. “Som un equip que anem a contracorrent, quan pitjor estem és quan més tirem”, descriu a l’ARA Panitti.

Dos joves posen música festiva al carrer amb un aparell electrònic Casio a canvi de la voluntat que els vulguin donar els vianants. "Quan jo era petit ja ho feien els seus pares", explica Antonio García Robledo (la Llagosta, 1984). Té 41 anys i encara segueix competint al màxim nivell. "Com que disfruto tant no veia el moment de dir prou", diu per justificar que hagi sobrepassat l'edat habitual per retirar-se. Ho farà quan acabi aquesta temporada. Som a la plaça de Pere Quart de la Llagosta, davant del pis on vivia amb els seus pares i on de petit jugava a futbol amb els amics quan sortia de l'Escola Les Planes. Un univers gegant englobat en només 50 metres.

Martina Capdevila Barbany (Granollers, 2001) viurà un cap de setmana molt especial. A partir de divendres, la capital del Vallès Oriental viurà la fase final de la Copa de la Reina d'handbol, en la qual el KH-7 BM Granollers farà d'amfitrió i serà aspirant a guanyar un títol per primer cop. Les vallesanes s'enfronten divendres al Balonmano Morvedre als quarts de final, i somnien amb ser a la final de diumenge gràcies als gols de Capdevila, que amb 23 anys ja n'ha marcat més de 500 a la lliga. De fet, enguany lidera la classificació de màximes golejadores. Ara vol guanyar un títol davant la seva gent. La història de la seva família és la de l'handbol granollerí.

Després que Marta Mera, portera del KH-7 BM Granollers d’handbol, rebés atacs de grassofòbia a les xarxes socials, l’Associació de Dones d’Handbol (AMBM) està estudiant si l'assetjament a la jugadora catalana pot tenir alguna repercussió jurídica. "Quan llegeixes atacs d'aquesta mena a dones esportistes, et sagnen els ulls. Primer perquè és una falta de respecte, un insult directe. Per una altra banda perquè, lluny de rectificar o mostrar penediment, ell anava mostrant un absolut desconeixement de què és aquest esport i de com funciona una porteria. No sap qui és Marta Mera o quins mèrits ha fet. És una jugadora a la qual li ha trucat la selecció espanyola i que està tenint un rendiment extraordinari. Són crítiques de gent que s'amaga al darrere d'un perfil fals. És molt trist, però cada vegada ho veiem més sovint", explica a l'ARA Raquel de la Cruz, vicepresidenta de l’AMBM.

"Hi ha mobilitzacions si ets negre o gai, però ningú em va defensar quan em deien gras". Ronaldo, l’exfutbolista del Barça i el Madrid, va alertar fa tres anys d’un fenomen que sovint passa desapercebut a l’esport d’elit: la grassofòbia. L’assetjament que aquests dies ha rebut Marta Mera, portera del KH-7 BM Granollers d’handbol, ha recordat els riscos de caure en la cosificació de les persones que se surten dels cànons tradicionals.

Les derrotes sempre són doloroses, però el BM Fraikin Granollers i la nombrosa afició que ha acompanyat l'equip a Flensburg (Alemanya) tornaran cap a Catalunya, cap a casa, amb el cap ben alt. Jugar la final de la Lliga Europea d'handbol ja era un somni, gairebé una fita imaginable a l'inici de la temporada per a un club de pressupost molt modest comparat amb les altres grans entitats de la competició. La cirereta del pastís hauria sigut alçar el trofeu en la final disputada aquest diumenge contra el Füchse Berlín, però el poderós conjunt alemany no s'ha deixat sorprendre pel somni vallesà (36-31).

El 3 de maig del 2013 el Barça jugava contra l'Atlètic de Madrid a les semifinals de la final four de la Copa. El partit es disputava a Logronyo. Els blaugranes, víctimes d'un mal inici, marxaven al descans perdent de 6. Aleshores l'equip l'entrenava Xavi Pascual, Pasqui, que venia amb un currículum majestuós –havia guanyat les dues últimes lligues–, ajustava les distàncies, però al final perdia de tres (28-31). Eren temps en què a l'handbol espanyol hi havia dos clubs que optaven a tot: els blaugranes, omnipresents des de finals dels 80, i els matalassers, que havien adquirit els drets federatius del Ciudad Real, desaparegut el 2011.

Cada ciutat té una relació diferent amb l'esport. És un tret social, inherent. A Granollers, quan els més petits de la casa volen sortir a jugar, se'ls dona una pilota, però més petita que la de futbol. "Estem orgullosos del que som", diu Antonio García, capità del Club Balonmano Granollers. Amb 39 anys, és internacional absolut amb Espanya i el més veterà dels jugadors al vestidor, i ha crescut a les categories inferiors del club. "Nosaltres no tenim un equip de futbol darrere com el Barça, som només un club d'handbol, i fem amb el que tenim", explica Adrià Martínez. Amb 24 anys, porta a la base del club des dels 6, i és un dels molts projectes de jugador que han arribat al primer equip.

El KH-7 Granollers va de debò. La remuntada contra el JuRo Unirek VZV i posterior classificació per a les semifinals de la Challenge Cup confirma la dinàmica ascendent d'un projecte fet des d'un coneixement esportiu molt fi. L'Aula Valladolid serà el següent rival en l'aventura continental, novament a doble partit, amb la tornada a casa l'onze o el dotze d'abril. Les blanc-i-blaves tenen opcions reals d'arribar a la jornada pel títol si mantenen el llistó de les últimes eliminatòries. La tornada dels quarts contra el JuRo ha de servir com a pauta. Hi va haver tres situacions del joc que van destacar al Palau Olímpic:

El KH-7 Granollers viurà les semifinals de la Challenge Cup després de remuntar i golejar el JuRo Unirek VZV (36-30) en un recital d'autoritat. El club segueix sumant dies de glòria en un projecte femení que té prou categoria per ser el vaixell insígnia del Palau Olímpic. El victimisme generalitzat no fa ombra a productes de superelit com el de Robert Cuesta. L'afició ho ha fet una mica més evident establint un nou rècord d'assistència en l'handbol femení de 1.900 espectadors, superant els 1.200 del partit de tornada de la fase de vuitens de final. Festa coral, de graderia a pista. En la lluita cos a cos, la disciplina tàctica ha trencat l'eliminatòria. Les granollerines han sigut molt superiors en situacions posicionals. Han sabut imposar el seu estil per minimitzar la dinàmica de transicions que tenen les holandeses.

El KH-7 Granollers disputa avui (12.30 hores, Esport3) la tornada de la fase de quarts contra el JuRo Unirek VZV, amb tot obert després del 26-25 del partit a Holanda. L'equip blanc-i-blau està a 60 minuts de les semifinals de la Challenge Cup i d'allargar la seva primera experiència europea. La principal obsessió del club és que el Palau Olímpic sigui una olla a pressió per a la cita més important dels últims mesos. "El Palau serà un factor clau, serà importantíssim. Necessitem i demanem la força de l'handbol català i de la gent del Granollers. Que la gent vingui, que ens ajudi a arribar a la fase següent", explica l'entrenador Robert Cuesta.

La Copa del Rei és una excepció en l'ordre de l'handbol espanyol. Aquí sembla que el Barça mana, per cadena d'obvietats, però una mica menys. El format d’eliminatòries alimenta les teories de l’especulació i fa créixer les opcions de la resta dels equips. Es confia en la suma de circumstàncies per batre els blaugranes a partit únic. Cal acostar-se a l’excel·lència pròpia, ofegar la tàctica i la rotació i comptar amb un punt de relaxació blaugrana que no els faci entrar en joc. Semblen massa variants per a una equació que s'ha acostumat a acabar amb la mateixa fotografia.

La victòria del KH-7 Granollers contra el Minsk Reg a l’anada de la tercera ronda de la Challenge Cup (34-29) va ser una fita en una disciplina esportiva que necessita més focus de primer nivell. Van ser 60 minuts per redimensionar el projecte i el sostre de l’handbol català femení, ancorat en el blanc-i-blau i el pit i collons de la Lliga Iberdrola. Classificar-se avui per als setzens de final a Bielorússia (14 h) arrodoniria el partit de l’Olímpic i la seva intrahistòria. L’esport d’elit intenta vendre la imatge idíl·lica de l’èxit des de la inèrcia, la postura antinatural aïllada dels nervis, les pors i la tolerància al ridícul. Els professionals han de ser marques i les marques no sagnen. L’entrenador Robert Cuesta explica que el Granollers estava nerviós abans de jugar a Europa per primer cop en la seva història. Perquè sí, perquè tocava assumir una responsabilitat d’anys de decisions encertades i de demanar permís -en excés- per construir un camí propi a l’ombra de la marca Fraikin.

El Barça Lassa va estrenar ahir la col·lecció de títols anuals amb la Supercopa Catalunya (43-24) en un derbi contra el Fraikin Granollers sense història. La final al pavelló de Les Comes d'Igualada va tenir més format de test estival que de final, amb poc handbol i molts canvis de possessió. Els blaugranes guanyaran quatre de cada cinc partits així, corrent amb criteri. La seva gestió del contraatac és probablement la millor d'Europa: forts en defensa i pilota ràpida per fer el servei del mig del camp o per iniciar l'atac, fent un encreuament llarg que comença a l'esquerre o a la dreta, segons el criteri del central.

El Barça d'handbol i el Fraikin Granollers disputen aquest divendres la final de la Supercopa Catalunya a Igualada (21.00 hores, Esport 3). Els blaugranes, vigents campions, buscaran el seu setè títol consecutiu del torneig català. Són els grans favorits. La seva victòria a semifinals contra el BM La Roca va demostrar que mantenen el bon ritme de la temporada anterior.

El Fraikin Granollers va estrenar ahir la temporada amb victòria contra el Sarrià de Ter en les semifinals de la Supercopa Catalunya (17-18). Els vallesans van suar de valent per no generar un incendi tan gran com innecessari. Van estar a punt de cremar-se, i amb raó. Era la conseqüència més obvia de jugar perquè sí, perquè ho marca l’agenda del club, sense més intenció que no fer-se mal i girar full per intentar sorprendre divendres contra el Barça.

Mes de setembre. La temporada oficial havia començat tres setmanes abans. Quedaven vuit mesos per a l’últim partit oficial. Hi havia el marge de Nadal, l’aturada de les competicions de clubs per la disputa del Mundial i el descans fictici per les finestres de seleccions. El calendari d’handbol està dissenyat per gent que no ha tocat resina més de cinc cops. Edgar Pérez estava estirat a la pista de l’Ademar fent aquests comptes. Era el 26 de setembre de l’any passat, en la quarta jornada de la Lliga Asobal. L’extrem del Fraikin Granollers va pujar a la contra, va saltar i va fer gol. Quan va preparar-se per a l’impacte de la caiguda ja tenia un peu a terra. La cama esquerra no va respondre.

BM Granollers i Barça d'handbol inicien aquesta setmana la pretemporada. El club vallesà engega motors aquesta tarda al Palau Olímpic, primer amb l'equip d'Antonio Rama i David Ginesta. El fet de no disputar competició europea els alliberara de cert desgast, però els exigeix més a la Lliga Asobal. Hauran de tornar a lluitar per la segona posició, la Copa del Rei i la classificació per a la Copa Asobal.

El KH-7 Granollers busca a partir d'aquest divendres ampliar el sac de registres històrics a la Copa de la Reina que es disputa a Barakaldo. El conjunt de Robert Cuesta torna a la fase final del torneig del KO dos anys després, en el tram final d'una temporada que estableix –ja definitivament– el blanc-i-blau com a alternativa en el grup de referències del circuit estatal.

El Barça Lassa d'handbol arriba a Alacant amb deures. La disputa de la fase final de la Copa del Rei d'aquest cap de setmana és un problema, perquè ho és, per calendari i per prioritat d'objectius, però pot marcar el que queda de temporada. El títol pot ser clau en el moment de fer les habituals lectures del mes de juny, sovint injustes a l'entorn del Palau. Guanyar el sisè torneig del KO de manera consecutiva és tan important com mantenir la dinàmica positiva i l'opció de repetir el ple de títols del 2015.