Venda ambulant il·legal, drogues a la via pública i un augment disparat de brutícia. És el que denuncien que viuen des de fa mesos molts dels veïns i comerciants del barri de Sant Antoni de Barcelona. “Hem arribat al límit: o ho denunciem ara o anirà a pitjor. Volem que hi hagi una reacció en l'àmbit polític”, afirmen des de Sant Antoni Encants, una de les associacions del barri que dilluns van emetre una carta dirigida a les regidories de l’Eixample i Ciutat Vella per expressar el descontentament per la “degradació que pateix el barri”. Hi detallen que l'increment de conductes incíviques afecta la convivència veïnal i, de retruc, repercuteix directament en els comerços locals.

Mesos per rebre una prestació social, anys d'espera per a una plaça de residència pública o el descontentament per un mal servei. La lentitud a l'hora de donar resposta a la ciutadania es deu al fet que l'administració catalana és "lenta, complicada, excessivament burocràtica i obsoleta en alguns casos". Són paraules de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que ha lliurat l'informe anual de la institució al president del Parlament, Josep Rull, en què adverteix que les queixes creixen a un ritme molt ràpid. En gran part, el responsable d'aquesta tendència és el caos diari de Rodalies: si l'any passat van arribar 160 queixes pel mal funcionament dels trens, en els dos mesos i mig del 2025 ja sumen 397, més del doble. 

Les reclamacions dels clients de la banca reben més suport del Banc d'Espanya i menys de les mateixes entitats. És una de les conclusions de la memòria de reclamacions de l'any 2022 que l'organisme supervisor ha publicat aquest divendres. En concret, del total de reclamacions que els clients van presentar directament al servei d'atenció al client (SAC) de les entitats (840.311 reclamacions), només un 34,4% es van resoldre favorablement al reclamant. La resta, un 65,6% (551.664), es van resoldre a favor del banc. D'aquestes últimes, un ínfim 6,2% van fer el salt al Banc d'Espanya. És a dir, el client va anar a buscar la raó a l'organisme supervisor, però la majoria va optar o bé per desistir-hi, és a dir, deixar el procés de reclamació, o bé anar als tribunals.

Frustrats i desesperats. Així és com se senten molts usuaris de Renfe que, tot i que venen de diferents parts de Catalunya, es queixen del pèssim servei: els retards que hi ha dia sí dia també fan que no es puguin refiar mai d'arribar a temps.

Pack de dues gandules i un para-sol per 25 euros matí o tarda, o 50 euros el dia complet; amb un suplement d'entre 3 i 5 euros si estàs a primera fila, o de 20 euros si vols tovallola. Aquests són els preus que ofereixen a la cala Aiguablava de Begur si algú vol gaudir d'alguna de les quaranta hamaques que hi ha a la sorra. L'Ajuntament va fer un concurs públic a principis del 2021 per cedir la gestió d'aquest servei fins al 2024, però l'àrea que ocupen a la sorra provoca queixes entre els banyistes. "Cada dia igual: a la sorra no hi cap ni una agulla perquè les hamaques treuen la major part de l'espai disponible. Han privatitzat part de la platja!", critiquen la Sandra i el Manel, una parella de Manresa que té segona residència al municipi. Per contra, des de l'Ajuntament fan una valoració "molt positiva" del servei: "És una cala amb molta demanda i pressió turística, i és una manera de controlar part de l'accés i d'evitar que hi hagi aglomeracions", ressalta el regidor de Turisme, Eugeni Pibernat.

Els ciutadans cada vegada fan més consultes, queixes i reclamacions per qüestions relacionades amb l'accés a l'habitatge de lloguer i també per conflictes amb els subministraments de la llar. Així ho ha explicat el director de l'Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias, que ha destacat que la majoria de queixes en aquests àmbits són perquè l'índex de referència de preus de lloguer no és accessible i pels retards en les factures elèctriques. Durant el 2021 l'agència va fer 119 actuacions inspectores per qüestions relacionades amb l'accés a l'habitatge, de les quals 113 van acabar amb l'obertura d'un expedient i 28 en una sanció. "Totes aquestes actuacions es van fer en relació al control de rendes [de l'habitatge] de la llei 11/2020", que fins la setmana passada regulava i limitava els preus dels lloguers però que finalment el TC va decidir tombar. "Ara aquesta llei està en una situació compromesa", ha admès Sutrias, que ha apuntat que el seu departament tenia "molts expedients a punt d'encetar-se". "Ara haurem de fer un wait and see [esperar i observar] per veure què vol fer el Govern, però fins ara hi havíem estat molt a sobre", admet.

Dubtes a l'hora de saber si es té dret a rebre una prestació social, a compaginar la renda garantida de ciutadania amb l'ingrés mínim vital o a entendre com funciona el bo social elèctric. Per al síndic de greuges, aquest embolic que les administracions no han sabut desenredar dibuixa un "desgavell" per a la ciutadania que més està patint els efectes socioeconòmics de la pandèmia, que, com assenyalen tots els indicadors, només ha fet que "aprofundir i eixamplar la bretxa de les desigualtats socials". Per començar a corregir-les, Rafael Ribó ha urgit el govern espanyol a desbloquejar els 9.000 milions d'euros de l'anomenat fons covid, i dels quals a Catalunya en tocarien 1.400, útils per donar una empenta a enfortir els sistemes social i sanitari. "És més que necessari que sense distraccions s'apliqui el que s'ha aprovat als pressupostos espanyols", ha dit en una roda de premsa al Parlament.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha afirmat aquest dimarts que en 10 anys hi ha hagut 43 queixes contra la policia espanyola perquè un dels seus agents no va utilitzar la llengua cooficial del territori on es trobava. Ho ha dit al Senat en resposta al senador d'Units Podem, Ferran Martínez, que preguntava quines mesures s'adoptaran "davant les queixes i denúncies d'abusos comesos" per membres del cos policial en aquesta qüestió.

Les queixes presentades davant el Síndic de Greuges han augmentat gairebé un 10% durant el 2015, i per primer cop han superat les 10.000. L'augment de les reclamacions relacionades amb el consum, que han superat àmbits que eren més tradicionals com els procediments administratius o les polítiques territorials, han empès aquest increment, sobretot en els camps que tenen a veure amb la telefonia i l'energia, segons ha explicat aquest divendres Rafael Ribó en l'avenç de les dades que incorpora el seu informe.

El subministrament elèctric és el servei que genera més insatisfacció a les llars de l'Estat, tot i que els serveis de telecomunicacions són els que generen més queixes. Aquesta és la principal conclusió d'un ampli estudi que ha fet la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), un estudi titulat 'Panell de les llars CNMC' que anirà repetint semestralment per prendre el pols del funcionament de les companyies de serveis.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha rebut un total de 194 queixes en menys d'una setmana sobre la precarietat del servei de Rodalies i Mitjana Distància. Els usuaris demanen que el Síndic intervingui per buscar solucions davant el Departament de Territori i Sostenibilitat, de Renfe i també del Ministeri de Foment. Els usuaris reclamen una rebaixa de les tarifes i evidencien l'encariment que va comportar la supressió dels descomptes d'anada i tornada i dels nens majors de quatre anys. També reclamen una millora en les freqüències dels serveis i, en alguns casos, en la seguretat i comoditat dels combois.

Com van tornar els aficionats del Barça?

PSC, PP i C's s'han queixat aquest dimecres de la manca de criteri dels grups al Parlament per designar els diputats que defensaran proposicions al Congrés. La cambra catalana ha escollit sis parlamentaris per reclamar, d'una banda, la rebaixa de l'IVA cultural, i de l'altra, que el català sigui requisit en la carrera judicial. En concret, Àngels Ponsa (CiU), Teresa Vallverdú (ERC) i Xavier Sabaté (PSC) defensaran la primera iniciativa i Elena Ribera (CiU), Gemma Calvet (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA) s'ocuparan de l'exigència lingüística.

L'empat dels locals en el partit Manlleu-Cornellà als darrers instants i l'acumulació de targetes per part dels visitants, que van quedar-se amb nou efectius sobre la gespa, van afegir una nova polèmica més als comentaris de jugadors i entrenadors que han passat les darreres setmanes pel Municipal de Manlleu. Si fa quinze dies va ser el Prat qui va queixar-se de l'arbitratge rebut al Municipal de Manlleu, en aquesta ocasió va ser el cos tècnic del Cornellà qui va veure fantasmes en l'actuació del col·legiat que va dirigir l'encontre.

De nou, José Mourinho ha apuntat cap el Barça i ha afirmat en roda de premsa que veu difícil que el Barça perdi algun partit de Lliga perquè "quan juga molt bé guanya, i quan no ho fa tan bé també guanya perquè sempre passen algunes coses". En referència al partit del Barça a València, Mourinho ha destacat que "es van veure coses estranyes" i que dissabte, contra el Saragossa "havia d'haver jugat amb 10 jugadors i va acabar amb 11".

Després de passar la primera volta de la lliga i dues jornades de la segona, la paciència s'ha acabat dins la directiva de l'Ascó. El club ha fet arribar a la premsa el seu malestar per les actuacions arbitrals rebudes fins ara i que els asconencs consideren perjudicials per l'equip. La directiva es planteja una immediata reunió amb el comitè per tractar aquest assumpte tot i que manifesten argumentar les seves queixes des del respecte a la professionalitat dels col·legiats.