Banca
Economia Banca 18/05/2023

El Congrés eximeix els bancs de la taxa de 250 euros per reclamació

La cambra baixa convalida la llei que regula la nova Autoritat de Defensa del Client Financer

3 min
Caixers d'un carrer de Girona.

MADRIDL'Autoritat de Defensa del Client Financer ha fet un pas més per materialitzar-se. El Congrés de Diputats ha aprovat per majoria absoluta la llei que regula aquest nou organisme, que tindrà com a funció principal vigilar les actuacions de la banca amb els seus clients. Ara la llei fa el salt al Senat per ser aprovada definitivament.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Durant la seva tramitació la norma ha patit algunes modificacions. El principal canvi té a veure, precisament, amb les sancions a les quals s'enfrontava la banca per les reclamacions dels clients. El govern espanyol havia plantejat una taxa de 250 euros per cada reclamació emesa. Finalment, l'Autoritat Financera cobrarà una taxa anual que variarà en funció de l'entitat i els acords assolits amb els usuaris. També tindrà un límit (20.000 euros a l'any).

Així, ja no s'aplicarà una taxa per reclamació, sinó que s'ha dissenyat un sistema pel qual es premia aquelles entitats financeres que firmin més acords amb els clients, mentre que es castiga aquells bancs que no els compleixin i, per tant, que acumulin més reclamacions.

"[La llei] suposa un pas molt important en la defensa dels clients financers", ha afirmat el secretari d'estat d'Economia, Gonzalo García Andrés, als passadissos del Congrés de Diputats. García ha assegurat que "per primer cop els clients tindran la possibilitat d'obtenir una resolució per a les reclamacions vinculades a hipoteques, productes d'estalvi o assegurances de manera gratuïta i ràpida" que serà "vinculant per a les entitats financeres".

Quan la quantitat de reclamacions dels clients sigui molt elevada, la llei obre la porta a la possibilitat que les administracions competents, com ara l'Agència Catalana de Consum, cobrin a l'empresa afectada el cost de la gestió administrativa que suposa resoldre tots els conflictes. La norma estableix que això no només afectarà entitats bancàries, sinó també "empreses prestadores de serveis bàsics amb un alt volum de reclamacions", segons es desprèn de l'esmena que introdueix el canvi i a la qual ha tingut accés l'ARA. Això afectaria des de teleoperadores fins a empreses elèctriques.

La norma també introdueix la prestació personalitzada de serveis als clients financers. Així, s'adapta el nivell de protecció a les característiques dels clients: ja sigui per l'edat, el lloc de residència o el fet que siguin immigrants. A tall d'exemple, aquests últims sempre es troben amb molts entrebancs a l'hora d'obrir-se un compte i ara la llei reforça la seva protecció.

Baló d'oxigen a les empreses moroses

S'ha aprofitat la tramitació parlamentària per introduir-hi una esmena que modifica la llei Crea i Creix. Aquesta llei planteja que les empreses que no compleixin els terminis de pagaments establerts a la llei de morositat no podran accedir a subvencions públiques o ser una entitat col·laboradora per gestionar-los. Ara, s'hi ha introduït una esmena que permet a empreses moroses participar en subvencions per sobre dels 30.000 euros amb càrrec als fons europeus antipandèmia. A aquestes companyies se'ls farà una revisió cada sis mesos i, si no estan al corrent del pagament, se'ls reclamarà la subvenció.

Crítiques del sector

El govern espanyol va impulsar l'Autoritat en un moment marcat per les queixes de la població més envellida pels dèficits en l'atenció que rebia: les entitats bancàries fa temps que han apostat per la digitalització i moltes oficines han abaixat la persiana. Ara bé, el sector bancari es va posar les mans al cap quan va conèixer la taxa de 250 euros per reclamació a la qual s'enfrontava, i fins i tot el Banc d'Espanya hi va posar pegues.

stats