Una altra guerra. Quatre anys després de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, els atacs nord-americans a l'Iran han tornat a portar la incertesa econòmica a la fira Arco, la nova edició de la qual ha començat aquest dimecres per a col·leccionistes i professionals. Les guerres espanten els diners i, segons el galerista Marc Domènech, l'atac a l'Iran marcarà les vendes "fins després de la fira Art Basel", és a dir, al juny. Més endavant, qui sap què pot passar.

Un furor de dits i llavis, en la que serà una de les obres més sonades de la nova edició d'Arco, la fira d'art que se celebra a Madrid. L'artista i performer afganesa Kubra Khademi (1989) llança un al·legat polític amb la pintura d'una orgia protagonitzada per una desena de lideresses mundials, entre les quals hi ha Angela Merkel, Kamala Harris, Ursula von der Leyen, Margaret Thatcher, Hillary Clinton i Benazir Bhutto. Amb aquesta escena, Khademi planteja desmantellar amb "amor" un patriarcat basat en "l'odi, la destrucció, les bombes i l'exercici del poder absolut sobre l'altre", tal com afirma la mateixa artista, que es va refugiar a França quan les forces internacionals van marxar de l'Afganistan i els talibans van tornar al poder. "L'escena de l'orgia és alhora utòpica i distòpica, però el que vull mostrar és que l'amor és per tot arreu. Per imaginar un altre món, ha d’estar basat en l’amor", subratlla l'artista, que exposa a la galeria Eric Mouchet. L'escena està ambientada en uns banys, que és l'únic lloc on les dones afganeses poden tenir una certa intimitat.

En una galeria de qualsevol punt de l’Estat, o a la fira ARCO, el mateix quadre de Miquel Barceló pot sortir fins a un 16% més car que en altres indrets d'Europa. Mentre que a l’estat espanyol l’IVA aplicat a les galeries és del 21%, alguns països van acollir-se a la directiva 2022/542 de la Unió Europea i el van rebaixar al 5,5% (França), 5% (Itàlia), 7% (Alemanya), 6% (Bèlgica) i 6% (Portugal). Els galeristes espanyols reclamen des d’aleshores una rebaixa similar, però no se’n surten, motiu pel qual aquest dilluns han iniciat una setmana de vaga “davant la paràlisi i la manca de resposta del govern espanyol”. Ernest Urtasun va prometre el 2024 que rebaixaria aquest impost a l'art, però la mesura no es va materialitzar.

Les guerres sacsegen el mercat de l'art, però el mercat resisteix. Mentre Donald Trump fa trontollar l'ordre mundial, aquest dimecres ha arrencat a Madrid la 44a edició de la fira Arco, amb una sorprenent presència a la baixa de l'art de denúncia. És cert que a Arco els objectius són comprar i vendre obres d'art, i que moltes de les 214 galeries participants van tancar la selecció d'obres fa mesos, però, així i tot, crida l'atenció no trobar-hi més art polític. Com ha deixat per escrit Francesc Torres sobre les pintures que exposa a la galeria T20, l'art ofereix "un petit espai de llibertat, encara que sigui petit, fràgil i en molts casos fictici, però que serveix per sobreviure". També adverteix en el lema d'una de les obres que El polític no és el que fa que l'art polític sigui art, i en un altre que No facis art a menys que tinguis una molt bona raó.

Els tallers són la casa per excel·lència dels artistes, els testimonis muts dels seus neguits i els seus esforços. Dels moments d'eufòria pels assoliments i les troballes i de la frustració de quan la feina no satisfà les expectatives i cal tornar a començar. Sis artistes representats per algunes de les setze galeries catalanes que participaran en la pròxima edició d'Arco entre el 5 i el 9 de març han obert les portes dels seus tallers a l'ARA poques setmanes abans que arrenqui la fira. Cadascun d'ells és un món: alguns aprofiten al màxim fins a l'últim minut per acabar la feina, d'altres ja van entregar les obres fa setmanes.

Durant la Guerra Civil, Joan Miró va fer unes obres aparentment antagòniques: El segador monumental del pavelló de la República de l'Exposició Universal de París del 1937 i, també damunt planxes de celotex, unes composicions abstractes carregades de lirisme. Una d'aquestes peces, titulada senzillament Pintura (estiu del 1936), i que reflecteix com la bellesa aparent pot tenir un rerefons terrible, és l'obra més cara de la nova edició de la fira Arco, amb un preu de 3,35 milions d'euros a la galeria Leandro Navarro. És el mateix cas de les tovalloles mullades foses en bronze de Fernando Sánchez Castillo exposades a la galeria madrilenya Albarrán Bourdais: poden ser una escultura abstracta, com ho són les pintures que va fer mullant tovalloles amb pintura i colpejant la tela, però al mateix temps la tortura amb tovalloles mullades és un mètode habitual perquè no deixa marques.

Han passat més de quaranta anys, i l'artista Rodrigo Muñoz Ballester encara s'emociona quan recorda la història del Manuel, el noi de qui va quedar captivat després de conèixer-lo en una piscina pública madrilenya el 1976. Van fer plans plegats durant mesos, però el Manuel no el va correspondre. Muñoz Ballester va abocar el seu desig en un còmic publicat setmanalment a la revista La Luna, on sí que va haver-hi, per pressió popular, una escena de sexe entre tots dos. I també en una escultura llegendària, titulada Manuel, que va aixecar polseguera en l'edició d'Arco del 1983: va ser considerada "la primera escultura gai de la fira".

Les artistes catalanes de les noves generacions arrasen a Arco. Aquesta edició de la fira d'art suposa el desembarcament a l'Estat de la pintora Cristina BanBan (el Prat del Llobregat, 1987), establerta a Nova York: ha venut les tres pintures de gran format amb nus femenins que té a l'estand de la galeria francesa Perrotin, cadascuna per 85.000 euros. "Com deia Paco de Lucía, per triomfar, has de triomfar a casa –afirma BanBan–. Estic molt contenta de ser aquí i crec que és molt important que la meva obra es conegui també a casa", subratlla.

Picasso ha mort, visca Picasso! Després de presentar obres polèmiques com una escultura de Franco dins una nevera, l'escultor Eugenio Merino ha convertit l'estand de la galeria barcelonina ADN a la fira Arco en la capella ardent del pintor malagueny amb l'escultura Aquí va morir Picasso, un ninot hiperrealista que representa el cadàver de l'artista malagueny. "És un treball del 2017 que hem volgut reactivar amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Picasso", diu el galerista Miguel Ángel Sánchez. El preu de l'escultura és de 45.000 euros i la de la fira és la segona de tres exemplars. El tercer el farà Merino després de vendre aquest.

La invasió russa d'Ucraïna també ha agafat per sorpresa els professionals d'Arco, un dia després que la fira arrenqués amb optimisme, amb els passadissos dels pavellons 7 i 9 plens a vessar i vendes substancioses, tal com comenten diversos galeristes. Els atacs han fet que el rei Felip VI hagi anul·lat la seva assistència a la inauguració oficial de la fira per presidir el Consell de Seguretat Nacional espanyol i que l'hagi inaugurat la reina Letícia en solitari, amb més contenció i un seguici més curt que altres anys. A dins l'esperava el ministre de Cultura, Miquel Iceta, fent fotos al retrat de Pedro Sánchez de Rikko Sakkinen, que encara no havia trobat comprador. També ha visitat la fira la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

L'escultor Moisès Villèlia (1928-1994) és conegut pel gran públic pels seus mòbils ingràvids de fusta de bambú, i en aquesta edició de la Fira Arco el galerista barceloní Marc Domènech recorda que el seu llegat té més cares i que encara amaga sorpreses: és la tercera vegada que es pot veure en públic Muntatge, una escultura de fusta de faig les 34 peces de la qual es poden encaixar segons el gust del col·leccionista. L'obra es remunta als anys posteriors al casament de Villèlia amb l'artista Magda Bolumar, les col·laboracions que havien fet amb el món de l'arquitectura i el seu interès per les xarxes. És l'obra estrella de l'estand de Domènech i té un preu de 600.000 euros, per damunt dels 500.000 euros de l'obra d'un altre degà de l'escultura catalana, Jaume Plensa, de qui es pot veure a la galeria Senda un dels seus característics homes a la gatzoneta fet amb pentagrames, mentre que a la galeria Lelong tenen un cap de pòrfit titulat Hortensia a la venda per 400.000 euros. "És la primera vegada l'escultura de Moisès Villèlia surt de Catalunya en 58 anys", diu el galerista Marc Domènech. "Les possibilitats del muntatge són infinites", subratlla.

Amb prou feines hi ha rastres de covid a la nova edició de la fira d'art contemporani Arco de Madrid, que obre les portes als professionals aquest dimecres. Recupera així la data habitual després de l'edició pandèmica que va celebrar al juliol. Sí que hi ha rastres de la moguda actualitat política de l'Estat i de la memòria històrica. Després de fer-ho amb Felip VI, ara l'artista finlandès establert a Espanya Riiko Sakkinen apunta a Pedro Sánchez a l'estand de la galeria Forsblom: ha fet un retrat del president espanyol ple de noms de líders comunistes amb el qual mostra la seva decepció perquè considera que la política de Sánchez no és prou d'esquerres. "Em vaig alegrar quan va guanyar les eleccions, però no ha complert la seva promesa", lamenta Sakkinen, que també presenta una peça feta amb bufandes amb la bandera espanyola i missatges ultranacionalistes: "Reflecteixen la imatge d'Espanya, és del que es parla als bars". També penja un dibuix del rei emèrit espanyol amb el lema De rebaixes. Era un rei però ara és només un fugitiu.

El mural Guernica d'Agustín Ibarrola, una de les peces més cobejades de la fira Arco, ja té comprador: s'incorporarà a la col·lecció del Museu de Belles Arts de Bilbao, que l'ha adquirit per 300.000 euros. El Guernica Gernikara –títol original del llenç– va ser realitzat el 1977 i és un mural de deu metres de llarg per dos d'amplada, dividit en deu panells. Amb aquesta obra, Ibarrola homenatjava Picasso i reivindicava el trasllat del Guernica original des del MoMA a la localitat basca que va inspirar l'autor. Tanmateix, actualment el quadre és al Museu Reina Sofia de Madrid.

Dels 100 artistes més cotitzats, només un 20% són dones, recorda Diana Larrea, l’autora d’un vídeo imprescindible, especialment en aquesta edició d’Arco, en què els 25 projectes d’artistes són exclusivament de dones. El vídeo es pot veure a l'estand de la galeria Espacio Mínimo, es titula Una artista per a cada dia i és fruit de reunir 365 stories d’Instagram sobre dones artistes des de l’Edat Mitjana que ella mateixa havia publicat en aquesta xarxa social. La música de l'obra també és d’una compositora, la mística Hildegarda von Bingen. “Instagram és una eina que la gent fa servir per a usos personals i les empreses per publicitar els seus productes. Jo hi faig activisme feminista i al mateix temps ho converteixo en la meva peça artística”, diu Larrea. També critica que les artistes són minoria a la fira, a l’entorn d’un 25%, i que l’any passat el percentatge d'artistes espanyoles va ser d’un 7%. “Les dones artistes són minoria a la fira, però això ho explica que a les galeries hi ha menys dones. Una de les raons per les quals no es dona més suport a la seva obra és perquè cotitzen menys”, conclou.

La fira Arco va ser de les últimes que es van celebrar l’any passat abans de l’esclat de la pandèmia i és de les primeres grans cites artístiques internacionals que es tornen a celebrar, des d’aquest dimecres i fins diumenge. És impactant tornar als pavellons 7 i 9 d’Ifema després d’haver-los vist funcionar com a hospitals de campanya durant les setmanes més dures del confinament. La cap de comunicació i premsa d’Ifema, Marta Cacho, recordava un dels llocs elevats on es posaven els càmeres de televisió per retransmetre què hi estava passat, i no pot oblidar tot el “patiment” que va haver-hi. Tot i així, a Arco amb prou feines es poden veure obres relacionades amb la pandèmia. Per uns pavellons amb menys galeries i amb menys públic, aquest dimecres al migdia la performer italiana Monica Mura passejava amb La nova armadura, un mirinyac fluorescent que té un radi de la mateixa mida que la distància de seguretat contra el covid, 1,5 metres, i que li permetria anar tranquil·lament sense mascareta pel carrer. En qualsevol cas, les mascaretes segueixen sent omnipresents també als carrers de Madrid.

Quan el febrer de l'any passat Santiago Sierra i Eugenio Merino van exposar una falla de cera del rei Felip VI de 4,4 metres d’alçada a l’estand de la galeria milanesa Prometeo Gallery, d’Ida Pisani, a la fira Arco de Madrid, van posar una condició: el col·leccionista que la comprés l’havia de cremar per contracte abans d’un any i només podia conservar-ne el cap i els documents de la crema. I així ha sigut: avui, Dia de la Hispanitat, la figura escultòrica del rei Felip VI ha cremat a l'espai d'art contemporani Konvent de Cal Rosal, a Olvan (Berguedà).

Joan Fontcuberta i Pilar Rosado han guanyat aquest divendres la 15a edició del premi que la Col·lecció BEEP d'art electrònic concedeix dins la fira Arco amb Prosopagnosia, una sèrie de retrats generats mitjançant algoritmes. Exposada a l'estand de la galeria Àngels Barcelona, l'obra consisteix en tres fotografies, el software que les ha generat i un llibre objecte sobre la complexitat del retrat contemporani. El Museu Reina Sofia ha comprat a la mateixa galeria les 16 pintures de castes de Daniela Ortiz que es van poder veure a la gran exposició que La Virreina li va dedicar fins fa poques setmanes. Són les primeres obres de l'artista al museu.

L'artista nord-americà Glenn Ligon va fer un perfil de les seves pròpies mans en neó dins un projecte inspirat per una pel·lícula no realitzada de Pier Paolo Pasolini. Veure aquesta peça dins l'exposició col·lectiva que Arco dedica a Félix González-Torres pot fer pensar en el contacte i la transmissió del VIH. O en no voler tocar algú per por de contagiar-se de qualsevol malaltia. En canvi, per als reis d'Espanya, que s'hi van aturar al davant només entrar a la fira per inaugurar-la oficialment, deuen representar unes mans obertes en senyal de benvinguda, malgrat que la seva arribada va coincidir amb la notícia de dos nous casos de coronavirus a Madrid.

El coronavirus sembla no existir dins Arco, malgrat el degoteig de casos que es van produint en diferents punts de l'Estat. "Et beso des de lluny" i "està prohibit besar-se" són els dos únics comentaris caçats al vol sobre el coronavirus durant la primera jornada per a professionals, i a penes es veien unes quantes mascaretes. Així mateix, es manté la inauguració oficial amb els reis dijous i l'obertura al públic de la fira divendres. Els galeristes italians són dels més buscats per la premsa i responen amb una barreja d'avorriment i preocupació. "Estic cansada de contestar la mateixa pregunta", diu la galerista Ida Pisani, de Prometeo Gallery, tan carismàtica i expansiva com sempre. L'any passat va parlar amb molts més periodistes perquè tenia al seu estand el Ninot de rei Felip VI, de Santiago Sierra i Eugenio Merino. "La nostra galeria de Milà està tancada, com totes les altres –explica la galerista– i abans de venir a Madrid vam anar a Sud-àfrica i l'únic que va passar és que ens van prendre la temperatura a l'aeroport".