Barcelona escalfa motors per a l'arribada de turistes aquest estiu, malgrat que ara mateix la temporada encara és incerta. De cara a la reobertura de les atraccions turístiques de la ciutat, Turisme de Barcelona ha presentat una aplicació que oferirà informació en temps real sobre el grau d'ocupació de llocs com la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Macba i el Museu del Barça. En total hi ha 115 equipaments que es podran monitoritzar a través de Check Barcelona, una eina que permet controlar els aforaments –una obligació que imposa la pandèmia– i que també oferirà informació sobre altres serveis com el transport i l'aparcament així com les mesures de prevenció específiques de cada lloc d'interès turístic.

El tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha avisat aquest divendres que el Consorci del Palau de la Música haurà d'estudiar la possibilitat de demanar responsabilitats al Govern, fins i tot patrimonials, si no aconsegueix recuperar els 6,6 M€ que presumptament haurien servit per finançar il·legalment CDC. Asens també ha demanat a la fiscalia que atengui el gest del consorci d'intentar tornar a acusar els convergents i permeti que els recursos econòmics tornin al Palau. Aquest divendres, el jutjat del cas Palau ha rebutjat que el Consorci acusi finalment CDC en el seu escrit de conclusions definitives.

“Sempre hi ha hagut conflictes, però mai havíem arribat a un grau de degradació com el que tenim ara”. I compte quan diuen “mai”, perquè són aquí des del primer dia: Josep Maria Monferrer hi va arribar fa 41 anys, va ser el primer director d’una de les escoles i s’ha jubilat sent professor. Carmen Galindo va arribar a Barcelona el 1966 procedent d’Almeria. El Paco va deixar Melilla el 1962 per anar al Somorrostro i d’allà al Besòs, i ara és president de l’Associació de Veïns de la Mina. Paqui Jiménez hi va arribar el 1977, quan va casar-se amb el seu marit, “que era gitano i que ara és mort”. Avui és la portaveu de les famílies del bloc del carrer Venus, probablement l’edifici de pisos més degradat de Catalunya. I tot a 500 metres del Fòrum.

El Parlament ha tornat a demanar al Govern que aturi el procés de creació del consorci sanitari de Lleida de manera immediata i, en tot cas, com a màxim, ho faci el dia després de la publicació de la moció al Butlletí Oficial del Parlament. Ho han votat a favor tots els grups excepte CiU, que s'ha quedat sola defensant la creació del consorci.

La Generalitat prepara la seva estructura tributària per assumir en un futur la capacitat de recaptació, gestió i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya, però aquest trànsit no preveu com una de les seves estacions intermèdies la confecció d'un consorci tributari entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), previst en l'Estatut del 2006. "La secretaria d'Hisenda actual no ha contemplat el consorci perquè no veu cap voluntat per l'altra part. Demanar el consorci és demanar una utopia", ha declarat aquest dimecres al Parlament Jordi Boixareu, director del programa per a l'aplicació i el desenvolupament dels tributs de Catalunya i un dels arquitectes de la Hisenda pròpia, que ha criticat la poca col·laboració del govern espanyol per desenvolupar les competències catalanes en recaptació i inspecció tributària durant una compareixença en comissió al Parlament, amb relació al projecte de llei d'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).

El conveni que han firmat aquest dimecres al matí el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i els quatre presidents de diputació per coordinar les seves tasques de recaptació tributària inclou la creació d'una comissió de seguiment integrada per les entitats signants del text, que es reunirà com a mínim un cop al trimestre. Segons el document, Govern i diputacions col·laboraran a partir d'ara per millorar l'eficàcia en la gestió tributària i en la lluita contra el frau fiscal, però també especifica que "la comissió de seguiment podrà ampliar les tasques". De fet, un dels primers deures de la comissió serà "el desenvolupament i la concreció de les línies marcades" i establir un "calendari d'implantació" dels serveis previstos. "Les parts podran, si escau, crear un consorci que doni forma jurídica al sistema de relacions estipulat", afegeix el conveni. Així, aquest consorci, amb més de 150 oficines, 1.421 treballadors i presència a gairebé tots els municipis de Catalunya, seria "l'embrió" que Artur Mas utilitzaria per edificar la Hisenda pròpia, tant si hi ha acord amb Mariano Rajoy com si no.