Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

“A Ventura Pons, director dels bons, que entre llamps i trons, i en diversos tons, fa rajar les fonts del nostre teatre. I que ha combatut, lleial i tossut, la falsa virtut, i el joc massa brut, que el poden abatre”. És el poema que Joan Oliver li va dedicar a Ventura Pons l’any 1973 i són també les paraules que tots el que van assistir al funeral de Pons, a principis del gener passat, es van endur a casa impreses al seu recordatori. “Fa rajar les fonts del nostre teatre”, Oliver ho tenia clar. Havia conegut bé Pons, que va dirigir els muntatges teatrals del seus textos Bestiari i Allò que tal vegada s’esdevingué. Avui les seves paraules ressonen, clares i eloqüents, i ens serveixen precisament per fer-li a Ventura Pons un homenatge centrat en la seva faceta creativa menys popular: el teatre. Va dirigir muntatges des de finals dels anys seixanta, durant tota la dècada dels setanta i fins al seu últim muntatge, Tres boleros, l’any 1983, quan ja s’havia convertit en director de cinema, la faceta per la qual sempre serà recordat. El teatre, però, va viure sempre molt a dins seu. Aquesta és la història.

Com una pel·lícula seva, amb música de Carles Cases, escenografia de Bel·lo Torras i envoltat de bons amics. Així ha sigut el comiat de Ventura Pons, celebrat aquest dijous al Tanatori de les Corts, una cerimònia emotiva marcada per la mort sobtada del cineasta. Torras, directora d’art "en 27 de les seves pel·lícules" ha escampat flors al voltant del fèretre de Pons. "Ja ho vam fer per a una escena de Mil cretins on hi havia prínceps i princeses en fèretres, i ho volia reproduir per a ell, que també era un príncep. És l'última escenografia que et faig, Ventura", ha dit Torras. En aquest comiat l’han acompanyat autoritats com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, així com l’exalcalde Xavier Trias. També amics com Pilar Rahola i personalitats del cinema com l’actriu Maria Rodríguez; la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Judith Colell; el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i els productors Lluís Miñarro i Paco Poch.

Diuen els perfumistes que el més important d’una persona és el perfum, perquè és l'única cosa que queda quan algú se’n va. Prenem la frase i apliquem-la metafòricament a Ventura Pons: parlaves amb ell i, quan marxava, en l’ambient quedava flotant l’entusiasme personal, la passió pel cinema, l’amor a la cultura, el desig de llibertat, l’obstinació per crear. Durant força anys els nostres camins es va creuar sovint, literalment, perquè érem veïns. Sempre ens aturàvem a enraonar una estona i sempre li brillaven els ulls amb l’explicació del seu pròxim projecte, fos una pel·lícula, un festival o el salvament dels cinemes Texas.

El director, guionista i productor Ventura Pons (1945-2024), el cineasta més prolífic en llengua catalana i tota una institució del cinema català des de la Transició, ha mort aquest dilluns a Barcelona als 78 anys. Deixa una filmografia de més d'una trentena de pel·lícules, que van des del documental Ocaña, retrat intermitent (1978) fins al musical Be happy! (2019) i inclouen títols mítics com El vicari d'Olot (1981) o Què t'hi jugues, Mari Pili? (1991) i l'excepcional trilogia íntima dels anys 90 que conformen les adaptacions Actrius, Carícies i Amic/amat. "El seu cinema ha estat pal de paller de la cinematografia catalana durant molt de temps", afirma l'actriu Vicky Peña a l'ARA.

Feia setmanes que entre el veïnat de Gràcia i els assidus als Cinemes Texas hi havia la sospita que els Cinemes Texas no tornaria a aixecar les persianes. I finalment s'ha confirmat: la sala ha tancat definitivament i el cineasta Ventura Pons s'ha desvinculat del projecte, segons ha avançat L'Independent de Gràcia i ha confirmat el director a l'ARA. El cinema va tancar el març passat per la crisi sanitària, que va fer impossible la viabilitat del projecte. Segons Pons, la sala va tornar fa 10 dies a mans dels propietaris de l'immoble.

"Si no hi ha diners per fer cinema, em venc el que tinc". Així de contundent s'ha mostrat el cineasta Ventura Pons aquest divendres envoltat d'una selecció de la vuitantena d'obres que ha posat a la venda per poder continuar amb els projectes que té entre mans. La subhasta es farà el 22 de juliol a Setdart i, segons el director, és una demostració de la situació en la qual es troba el cinema català. "No tenim un duro, no podem rodar, no hi ha diners, i tota aquesta obra que prové d'haver fet cinema, doncs la venc i torna al cinema", ha argumentat Pons. Entre les peces destacades hi ha dues litografies de Picasso, diverses de Tàpies, un oli de Ràfols Casamada o Meninas, de Manolo Valdés.

"Volia ser escriptor com qui vol ser astronauta, sabent que mai no ho seria", explicava Josep Maria Benet i Jornet al recull de textos autobiogràfics Material d'enderroc (Proa, 2010). Benet i Jornet, que des de feia anys es coneixia al món cultural amb el sobrenom de Papitu, s'equivocava: des que va començar a fer camí amb Una vella, coneguda olor (1963) –premi Josep Maria de Sagarra–, el barceloní va bastir una de les obres teatrals i televisives més prolífiques, significatives i influents del panorama català.

Ventura Pons va estrenar el mes passat a Palma el seu primer musical, 'Be happy!', la 33a pel·lícula de la seva carrera. La cinta, rodada a Mallorca, és un compendi de les cançons de la vida del cineasta, que inclouen versions en anglès de temes tan mítics de Lluís Llach com 'El meu país', 'Maremar', 'Amor particular', 'I si canto trist', 'Venim del nord, venim del sud', 'Tendresa', 'País petit' o 'Vinyes verdes vora el mar' (que canta Vicky Peña). Es pot sentir, així, que un tema com 'Que tinguem sort' es converteix en: "So just take, so just take all the fruit that's offered to you". També s'hi pot escoltar 'Els focs artificials' de Núria Feliu i música de Maria del Mar Bonet.

Dos anys. És el que ha durat l'intent del cineasta i empresari Ventura Pons per reviscolar la sala Albatros de València. No ha funcionat ni l'aposta per reproduir la fórmula dels cinemes Texas de Barcelona amb l'exhibició de pel·lícules de reestrena doblades o subtitulades al valencià ni la dels Cinemes Las Vegas de Figueres amb la programació de films comercials majoritàriament en castellà. Així ho han confirmat des de la mateixa empresa, que han atribuït el tancament a la crisi del model de negoci amb la competència de les grans plataformes com la HBO o Netflix. "La ciutadania no va al cine i el negoci no és rendible, així de senzill", han sentenciat.

El cineasta Ventura Pons (Barcelona, 1945) va publicar 'Els meus (i els altres)' a l'editorial Proa, el primer llibre de memòries, l'any 2010. Després d'aquest període, durant el qual ha hagut de passar per alguns capítols durs com ara dos vessaments cerebrals per un accident en bicicleta; la salvació a l'últim minut dels Cinemes Texas, a punt de convertir-se en un supermercat –amb una estratègia d'entrades a 3 euros entre setmana–, i l'estrena de quatre pel·lícules, el director encara té moltes coses a dir.

Gairebé dos anys ha durat l'aposta dels Cinemes AlbaTexas per la programació de pel·lícules de reestrena doblades o subtitulades al valencià per només tres euros. Així ho ha fet públic aquest migdia a València el seu impulsor, el director Ventura Pons, que juntament amb el programador Josep López ha anunciat la reconversió de la sala, que a partir de despús-demà projectarà majoritàriament pel·lícules comercials en castellà amb preus similars als de la majoria de cinemes. La nova etapa començarà divendres aprofitant la reobertura de les seves portes, que han estat tancades durant un mes per reparar els desperfectes ocasionats pel fort temporal de pluges que el País Valencià va viure entre el 16 i el 19 de novembre.

Carles Puigdemont, Meritxell Serret (delegada de la Generalitat a la capital europea), Toni Comín, Lluís Puig i el raper Valtonyc han coincidit aquest dilluns al vespre en l'estrena europea de la pel·lícula 'Miss Dalí'. Tots ells han assistit a la projecció, als cinemes Galeries de Brussel·les, on també hi havia el director del film, Ventura Pons, i l'actriu Claire Bloom. També hi han anat els eurodiputats Ramon Tremosa (PDECat) i Josep Maria Terricabras (ERC), així com l'advocat Gonzalo Boye. L'estrena se celebra el mateix dia que Josep Miquel Arenas, àlies Valtonyc, ha acudit al matí a una vista judicial a Gant en relació amb l'euroordre contra ell emesa per Espanya. L'acte cultural també té lloc el dia abans d'una altra cita judicial a Bèlgica: la vista preliminar per la demanda contra el jutge Pablo Llarena interposada per Puigdemont.

La família Dalí tornarà a passejar demà per Figueres i serà el centre de totes les mirades i flaixos. Els intèrprets de Miss Dalí presentaran a la ciutat del pintor l’estrena de la pel·lícula de Ventura Pons, que de fet es va rodar a l’Alt Empordà. En realitat serà una doble estrena, perquè també s’inaugurarà el cinema on es farà la projecció. Es tracta de l’antic Las Vegas que el mateix Ventura Pons ha llogat, ha rehabilitat i ha reconvertit en un majestuós cinema de quatre sales. Aquest divendres només estarà llesta la gran, de 462 localitats, on durant el cap de setmana s’hi podrà veure Miss Dalí en sessions de matí i tarda per 7 euros. Dilluns el cinema tancarà per acabar de muntar les butaques a les sales petites i reobrirà definitivament el dia 20 d’abril.

'El virus de la por', la nova pel·lícula del cineasta català Ventura Pons, arribarà a la gran pantalla el pròxim 18 de setembre. Tot i això, l'estrena del llargmetratge serà el 4 de setembre a la secció 'World greats' del Festival de Cinema de Montreal.

El cineasta Ventura Pons comença a rodar la pel·lícula 'El virus de la por', basada en l'obra teatral 'El principi d'Arquimedes' de Josep Maria Miró. En el film es relata com, el dia que un grup infantil de natació aprèn a nedar sense cinturó, s'acusa a un dels monitors de fer un petó a un dels nens.

Preus trencadors i bona programació de reestrena és la recepta de Ventura Pons per als Cinemes Texas, la multisala que el director obrirà dijous al número 205 del carrer Bailén del barri barceloní de Gràcia. "Bo, bonic i barat", és la frase amb que el director ha resumit la nova línia dels antics Lauren Gràcia.