No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

Aquest dimarts, Alfa5, un dels poliesportius més mítics de Catalunya, ha tornat a cobrar vida. Però no de la mateixa manera que quan es va inaugurar per primera vegada el 1985. Sota el nom d'Alfa5 XR Sports, l'antic poliesportiu del Poblenou s'ha transformat en el centre d'esports ampliats més gran del món, però mantenint l'essència i la història de l'antiga instal·lació. Aquest espai situat al carrer Almogàvers 169, al barri del Poblenou, compta amb més de 2.000 m², i està equipat amb nou experiències interactives. "Combinen l’esport tradicional físic amb les tecnologies immersives punteres de realitat virtual, metavers o projeccions interactives", diu Ana Oliveras, directora d'Alfa5.

Com la gran majoria de turistes i expats que venen a Barcelona a passar-hi unes vacances impregnades de mediterranietat, Anna Lewandowska també ha acabat enamorada del seu clima: "És espectacular, m'encanta el sol", va dir dijous passat a la Cadena SER. Però més enllà dels motius climatològics, la polonesa s'ha trobat tan a gust a la ciutat del Futbol Club Barcelona, on juga el seu marit, Robert Lewandowski, que ha decidit arrelar-hi també el seu propi projecte empresarial.

Durant els anys que va viure a Mèxic, Eugenia Llopart va descobrir una nova manera de fer esport que la va atrapar. Es tractava d'unes classes de spinning o indoor cycling amb un toc diferencial: l'entrenador punxa la música alhora que fa la classe, la sessió es converteix en una festa i tot té una intenció més enllà de l'esport, la de "passar-s'ho bé i fer comunitat", explica Llopart a l'Emprenem. "Quan vivia allà m'hi vaig enganxar del tot, perquè era molt dinàmic i a més entrenaves moltes parts del cos; és una espècie de fusió entre la bici estàtica i el ball", detalla.

Les últimes restriccions anunciades pel Govern per fer front a la més que previsible entrada en situació d'emergència de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona el gener han generat debat. El departament d'Acció Climàtica planteja rebaixar el topall de consum a 200 litres per persona i dia (actualment, en fase de preemergència és de 210), rebaixar el cabal ecològic del Ter, el Llobregat i la Muga en algun dels seus punts i tancar les dutxes de les instal·lacions esportives que necessitin regar gespa o que tinguin piscina. Però els professionals d'aquest últim sector qüestionen la idoneïtat d'aquesta última mesura, per l'estalvi d'aigua que pot suposar.

Fa un temps, els aficionats al gimnàs dels Estats Units havien de fer cua per córrer damunt d'una màquina i les classes de spinning es van posar tan de moda que s'omplien en menys de 42 segons. Però ara sembla que les coses estan canviant en alguns centres esportius nord-americans. En els últims quatre anys s'han creat una dotzena de gimnasos (els anomenarem així, tot i que hi ha propietaris que els han batejat com a "clubs socials de benestar") per ser soci dels quals necessites entregar cartes de referència, omplir sol·licituds extenses, superar entrevistes personals i permetre que investiguin les teves xarxes socials per tal que decideixin si estàs en forma per estar en forma.

La pandèmia i el confinament més estricte van fer retornar a les llars les classes dirigides d’exercici físic a través de la pantalla. Però el visionari que va veure que la televisió podia convertir-se en un pràctic tutor de gimnàstica sense que els alumnes es moguessin de casa va ser el californià Jack LaLanne. Va néixer a San Francisco el 1914. Se’l considera un dels fundadors del fitness modern. De petit era addicte al sucre i s’atipava de menjar deixalla. Va tenir una infantesa conflictiva, amb episodis violents i va deixar els estudis amb catorze anys. Patia migranya i bulímia. Amb quinze anys va sentir una xerrada de Paul Bragg, un famós divulgador de l’alimentació saludable. Era el 1929 i ja advertia dels riscos de les dietes amb excés de carn i sucres. Per a LaLanne aquelles paraules van ser messiàniques. “Vaig tornar a néixer”, va escriure temps després. Va reprendre els estudis, va anar a la universitat i es va formar com a quiropràctic.

Com molts altres atletes que cursen secundària als Estats Units, en Bobby, de 16 anys i estudiant de tercer any a Long Island, fa anys que es posa en forma a partir de dietes de proteïna i entrenaments. Entre les partides de Fortnite i els deures d'escola, navega per internet estudiant perfils de fisioculturistes com Greg Doucette, una llegenda d'aquesta pràctica que amb 46 anys acumula més d'1,3 milions de subscriptors a YouTube. En Bobby va al gimnàs sis dies a la setmana, però no està augmentant la musculatura per destacar a l'equip universitari: el seu objectiu és competir a TikTok. I funciona, perquè a mesura que creix la seva massa corporal, també augmenta el seu públic a les xarxes. “Els joves em veuen com el seu ídol”, explica ara que suma més de 400.000 seguidors a TikTok. “Volen ser com jo, algú que ha augmentat la musculatura a l'adolescència”.

Rebre una petita compensació econòmica, per petita que sigui, i en el moment adequat podria jugar un paper important a l'hora de motivar-nos a fer exercici. Aquest és el resultat d'un nou i innovador estudi fet a gran escala sobre com animar les persones a anar al gimnàs. Publicat a Nature el desembre passat, va involucrar 61.293 persones apuntades en gimnasos estatunidencs, una trentena de científics de quinze universitats, i més de cinquanta programes de motivació diferents. A més dels punts de recompensa, hi havia altres incentius que anaven des d'un audiollibre gratuït fins a instruccions animades per plantejar l'exercici com una activitat divertida. Els resultats de l'estudi, tant els positius com els negatius, donen informació sobre com podríem motivar-nos millor per complir amb el propòsit de fer més exercici. A més, per la seva ambició, abast i estructura, l'estudi és un full de ruta per a futures recerques sobre els misteris del comportament humà i per entendre per què actuem com ho fem.

Si retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat la reobertura dels cinemes, els gimnasos i els espais esportius. L'alt tribunal ha estudiat els recursos que havien presentat alguns gremis afectats per les restriccions de la Generalitat per frenar el covid-19. Van recórrer la resolució que decretava el seu tancament i que només els deixava obrir si el Procicat –un òrgan del Govern– els autoritzava, cosa que no havia passat en els seus àmbits. Ara el TSJC ha permès la reobertura dels espais esmentats sempre que compleixin les mesures de seguretat i els plans de desconfinament que el mateix Procicat va impulsar per a cada sector quan es va acabar l'estat d'alarma. D'aquesta manera, deixa sense efecte una part de les prohibicions que s'aplicaven des de feia una setmana i mitja a Barcelona i tretze municipis més de l'àrea metropolitana, a Figueres i Vilafant i en uns quants municipis del Segrià i la Noguera. En canvi, l'alt tribunal ha rebutjat que puguin reobrir els locals d'oci nocturn.

"És la pregunta de la setmana. Obrim sense cap incidència i funcionem amb normalitat". És la resposta que donen per telèfon quan es pregunta al gimnàs Metropolitan del carrer Galileu de Barcelona si continua obert malgrat que des de dissabte els locals esportius han de tancar, excepte si tenen una autorització que fins ara no s'ha donat, per les restriccions que s'apliquen a la ciutat pel covid-19. La Guàrdia Urbana va anar dimarts al matí a aquest gimnàs però no el va tancar: els agents van aixecar una acta a l'establiment deixant constància que no podia obrir tot i que van evitar ser "més contundents", segons fonts de l'Ajuntament, perquè "no hi havia risc per a les persones". "Hi havia molt poca gent. Estava pràcticament buit", justifiquen des del consistori, que afegeixen que no tenen potestat per precintar el local.

L'Ajuntament de Puigcerdà ha flexibilitzat les mesures de distanciament a la piscina coberta i a la sala de musculació del poliesportiu municipal. Tal com ha donat a conèixer el consistori el canvi és vigent a partir d'aquest mateix dimecres.

Després de gairebé 20 anys al Joventut de Badalona, els últims dotze com a delegat de l’equip verd-i-negre, David Garcia va fer un canvi de rumb professional. Cansat dels viatges i d’una dedicació de pràcticament 24 hores, va fitxar per Nothingbutnet, una start-up valenciana que s’ha anat reinventant amb el pas del temps. Un dels seus últims projectes ha saltat ara del món de l’esport a la societat civil. Es tracta de Soocial Distance, un sistema de localització d’alta precisió en temps real que permet gestionar les dades dels usuaris respectant la seva privacitat.

La cadena de gimnasos DIR ha presentat aquest dijous com serà la seva tornada a l'activitat, que comportarà "un canvi de paradigma total". Entre les mesures de prevenció del coronavirus que han anunciat, s'inclouen limitacions d'aforament d'entre el 50 i el 30%, control de temperatura a l'entrada i obligatorietat en l'ús de mascareta i guants. Així ho ha explicat la directora de màrqueting de l'empresa, Beatriz Pascual, que ha assegurat que els gimnasos, si segueixen les mesures presentades avui, podrien reobrir "amb un risc de contagi baixíssim".

Any nou, inscripció al gimnàs nova. Amb el canvi d’any, és habitual que molta gent que no acostuma a fer exercici regularment decideixi tornar a fer-ne. L’oferta d’establiments és cada vegada més extensa, tant a nivell de cadenes com de gimnasos, centre esportius municipals o independents.

El xandall ha tornat amb força a les nostres vides. Firmes cares i, a continuació, firmes barates s'han posat a presentar models de tota mena de teixits i amb tota mena d'inspiracions que en molts casos són xandalls 'stricto sensu' i, en d'altres, són creacions mixtes: a cavall del xandall 100% esportiu i la roba còmoda que et pots posar per anar a treballar o a estudiar. No està clar si ha sigut la nova efervescència de l'estètica dels noranta o la moda del running la que ha posat el xandall novament en circulació, però el que està clar és que les marques estan disposades a tot perquè en tinguem almenys un cadascú. I s'ha de dir que amb la comoditat que ofereixen i com de pràctics són, costa resistir-se a aquesta moda. Això sí, si ho fem, fem-ho bé.

El Gimnàs Social Sant Pau tem no poder suportar gaire temps més el deute de 150.000 euros que arrossega i l'ha deixat a les portes del tancament. Tres dies després que els seus responsables fessin saltar l'alarma, la setmana ha començat amb una notícia esperançadora: hi ha una entitat social que s'ha ofert per liquidar el deute. Malgrat tot, els gestors del gimnàs exigeixen que abans es garanteixi la viabilitat del projecte, cosa que passa, recorden, perquè l'Ajuntament compleixi el que va prometre, compri l'espai i es formalitzi un conveni de 100.000 euros anuals que asseguri el futur de l'equipament.

El 30 de maig del 2016, a les oficines de Geemba es respirava il·lusió. Amb els ulls clavats a la pantalla, l’equip de la petita start-up mataronina repassava els comentaris que els lectors de l’ARA havien anat publicant a les xarxes arran de l’article que els havia dedicat aquest mateix suplement. El projecte estava despertant passions entre els internautes: “Em sembla una idea genial”, “Espero que aquesta modalitat s’estengui arreu”, “Ho trobo molt interessant”. Feia només quatre dies que de les oficines de Geemba, al Tecnocampus, n’havia sortit l’esperada aplicació. Amb el lideratge de l’emprenedor David Gómez, Geemba s’havia convertit en una de les primeres plataformes que permetia als seus usuaris anar al gimnàs pagant només per les hores que s’hi estiguessin: sense matrícules ni quotes. L’article, que es va convertir en un dels més llegits de l’ Emprenem d’aquells mesos, els va provocar un boom de descàrregues. “La gent ens feia tantes consultes que no donàvem l’abast”, explica David Gómez.

Tenen clients joves, amb poc de temps i molt fidels, i les activitats personalitzades són el seu fort: són els anomenats gimnasos 'boutique', consolidats en altres països i en procés de consolidació a casa nostra. “Aquest fenomen és una realitat des de fa uns anys als Estats Units, Austràlia i al Regne Unit”, afirma la llicenciada en ciències de l'activitat física i l'esport i responsable de Run4you Jes Bonet, que assenyala un canvi de tendència en el món del fitness, on per anar a aquests centres es paguen preus mensuals que van dels 70 als 130 euros. “És un nou concepte integral d’exercici”. Al seu parer, aquest tipus de gimnasos encaixen molt bé en persones “amb un cert poder adquisitiu, poc temps per fer activitat física i que són selectives en què volen fer, com i on ho volen fer”. Considera que és un fenomen que detecta al seu entorn, sobretot en persones que busquen una activitat física “molt concreta”, que volen anar per feina i tenir més flexibilitat horària per poder anar quan volen al gimnàs. Solen ser persones joves o de mitjana edat, que tenen poc temps i que volen obtenir beneficis més ràpidament: “Per aquest motiu aposten per poder agafar sessions puntuals i anar a l'activitat que els interessa realment”.