Aquesta setmana ha fet quatre anys de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia; el conflicte Israel-Palestina continua; la guerra interna a Myanmar es manté activa des del 2021, i així fins a almenys una desena de conflictes més. I enmig de tanta amargor, em cau a les mans un article científic publicat enguany a la International Political Science Review en què Giuditta Fontana, de la Universitat de Birmingham, i col·legues de la mateixa universitat i de la Universitat d’Hamburg conclouen que, quan les dones participen en els processos de pau, la probabilitat que el conflicte es reactivi es redueix almenys un 11%, i arriba fins a un 37% quan hi intervé l’ONU.

Trump ha proclamat la fi de la guerra i ha anunciat una nova era al Pròxim Orient, "una era d'harmonia". Com sempre, en el president estatunidenc tot sona superlatiu i triomfal. Sens dubte, és molt rellevant que s'hagin acabat els dos anys d'infern a Gaza i hagin tornat els últims ostatges israelians, intercanviats per presos palestins. L'alto el foc, esclar, és un alleujament per a tothom. Però és molt d'hora, i sona naïf i ridícul, l'anunci d'un nou món feliç. L'egolatria trumpista no és creïble ni pot amagar la dura i inestable realitat. L'intent israelià de neteja ètnica palestina ha estat tant esfereïdor com inacabat: enmig de les runes, els gazatins han tornat a les seves cases destruïdes.

Europa, Gaza i Israel s’han llevat aquest matí amb la notícia que "Israel i Hamàs han aprovat la primera fase del pla de pau". Com a resultat, "tots els ostatges seran alliberats molt aviat, i Israel retirarà les seves tropes fins a una línia acordada com a primer pas cap a una pau ferma i duradora". 

En un context d'escalada militar i en un món que no havia registrat tants conflictes bèl·lics des de la Segona Guerra Mundial, com s'ha de parlar de la pau i la guerra a les escoles? Toni Álvarez, mestre d'educació especial, i membre de Desmilitaritzem l'Educació i de CGT Ensenyament, proposa escolta, diàleg i denúncia per a una educació per a la pau i la justícia global, però també aposta per treballar el conflicte. Tot i que cada vegada se li dona més temps als petits conflictes personals de l'alumnat, considera que ens quedem amb la relació amb els altres i que la qüestió és com afecta la comunitat per recuperar així el concepte de seguretat. "Entenem la seguretat des de les armes, des dels exèrcits i, al final, el que ens dona seguretat és tenir un sostre, tenir aliment, estar envoltat dels que estimes, que puguis relacionar-te d'una forma harmònica, i resoldre els conflictes escoltant i dialogant", diu Álvarez.

Tant de bo prosperin aquestes converses bilaterals de pau que s'estan anunciant. Una pau entre Ucraïna i Rússia no seria només la fi de tantes desgràcies i morts, seria també el principi d'un nou escenari econòmic.

"És una cosa que s'ha fet sempre de manera interna; el que passa és que ara es permet fer-ho de manera legal", reconeix Oriol Blancher, director de l'Escola IPSI de l'Eixample de Barcelona, un centre concertat que també té ESO i batxillerat. "Fins ara no estava escrit enlloc, però s'acordava dintre el claustre si veies que un alumne s'havia esforçat molt", admet el professor de secundària d'un centre públic, Rubèn Pineda. Tots dos parlen d'un fet que, tot i ser força habitual als instituts, fins abans de la pandèmia era un secret de domini públic: el fet d'aprovar un curs de batxillerat o obtenir el títol tot i tenir una matèria suspesa.

El front de guerra ucraïnès està, cada vegada, en una situació més precària. La dificultat de reclutar efectius, els problemes de producció d’armament i les esquerdes polítiques entre uns aliats que comencen a notar la fatiga de la guerra i la imprevisibilitat de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han obligat Volodímir Zelenski a fer un gir estratègic. Amb almenys 200.000 víctimes mortals en tres anys i una economia devastada, la guerra a Ucraïna entra en una nova fase. El món ha comprat el relat del nou inquilí de la Casa Blanca. El president ucraïnès ha assumit que s’acosta l’hora de la negociació. Però, més enllà dels anuncis de Trump i de les seves vagues promeses de solucionar la guerra “en 24 hores” i imposar per la força un ordre de pau, tot està per decidir. Per imaginar. 

Els estudiants han fet vaga, convocats sota el lema "Volem ja el model d'examen de les PAU", o sigui, volen saber com serà la selectivitat. El ministeri va anunciar canvis en el format de l'examen i en els criteris de correcció, però no se n'ha concretat res més. I d'aquí la vaga.

El 19 de juliol, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir que les negociacions sobre un acord per alliberar els ostatges retinguts a Gaza i declarar un cessament del foc s'estaven acostant a la meta final. Aquest acord, que s'hauria d'haver aconseguit fa molt de temps, podria establir les bases per a un acord de pau. Després, la mort del líder palestí Ismail Haniyeh va tornar a inflamar el Pròxim Orient. Ara bé, per construir pau, i no simplement declarar-la, els legisladors han d'involucrar un ventall d'actors ampli, començant per les dones.

Nou capítol (i aparentment últim) en la polèmica amb les lectures obligatòries al batxillerat i a la selectivitat. Aquest matí el departament d'Educació ha fet arribar a tots els instituts de Catalunya les orientacions per treballar la lectura a les matèries comunes de català i castellà al batxillerat, després que s'anunciés que a partir de l'any que ve desapareixeran les lectures obligatòries de la selectivitat.

Armament. Aquest interregne global és cada cop més bel·ligerant. De la contestació de les normes internacionals a la guerra comercial; del rearmament i la impunitat militar a la feblesa de la diplomàcia. “No havíem vist les armes nuclears exercir un paper tan destacat en les relacions internacionals des de la Guerra Freda”, afirma Wilfred Wan, director del Programa d'Armes de Destrucció Massiva del SIPRI. L’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm acaba de publicar el seu informe anual, i alerta contra la “normalització” de l’amenaça nuclear. La diplomàcia del desarmament passa per hores baixes, mentre l’escalada retòrica de l’amenaça atòmica ha entrat a formar part dels escenaris hipotètics dels conflictes, com a Ucraïna o el Pròxim Orient. Mentrestant, el nombre de caps nuclears continua creixent a escala global, sobretot per l’accelerada ampliació de l’arsenal xinès.

Canvis importants a la selectivitat. A la convocatòria de les PAU de l'any vinent (2025) ja no hi haurà lectures obligatòries a les matèries comunes de català i castellà. Així es dona a entendre en un document que s'ha fet arribar als instituts que ofereixen batxillerat i al qual ha tingut accés l'ARA. Al document, que firma el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), es detalla que el departament d'Educació i el mateix CIC han arribat a l'acord que, a la convocatòria de les PAU 2025, en el cas de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura –les assignatures de llengües que fan tots els alumnes independentment de si fan un batxillerat científic, tecnològic, humanístic o social– "ja no hi haurà lectures obligatòries".

A l’escola FEDAC de Cerdanyola del Vallès parlen sovint dels conflictes armats que hi ha actualment. Primer va ser el d’Ucraïna i ara el de Gaza. A l'assignatura de socials, de vegades, abans d’arrencar la classe repassen les notícies al respecte i el mestre els ajuda a contextualitzar-lo, la qual cosa, en paraules de Laia Garcia, alumna de 3r d'ESO, serveix per adonar-se “de com pot condicionar el país en el qual neixes”. A tercer de primària també han estat debatent força sobre les guerres, les quals, a parer de Mariona Peiró, “són inútils”. A més, subratlla, “en la de Rússia i Ucraïna, països molt propers, hi havia membres d’una mateixa família als dos costats de la frontera i això és molt dur”. Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix, aquesta és la frase que la Mariona i el seu grup van escriure a un puzle gegant que van confeccionar amb motiu del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que es va celebrar el 30 de gener passat, aniversari de la mort de Gandhi. "Vol dir que si vols canviar l’altra gent o les guerres, primer has de donar exemple tu”, explica la Mariona.

Al llibre An immense world: how animal senses reveal the hidden realms around us [Un món immens: de quina manera els sentits dels animals ens mostren els regnes ocults que ens envolten], guanyador del premi Pulitzer, l’escriptor científic Ed Yong explica que cada mamífer, peix, insecte –totes les formes de vida de la Terra– està “tancat dins de la seva pròpia bombolla sensorial única, i percep només un bocinet d’un món immens”. Aquesta bombolla sensorial és l’umwelt [medi] de la criatura, la “part de l’entorn que un animal sent i experimenta: el seu món perceptiu”. Dues criatures poden “estar situades en el mateix espai físic” i, tanmateix, “tenir uns umwelten completament diferents”.

Com la majoria de nosaltres, no sabia què dir, ni a la meva família, ni als meus companys, ni a mi mateix. Per això, dilluns al matí a primera hora vaig enviar un missatge de text als meus amics Bassam Aramin i Rami Elhanan, sobre els quals havia escrit la novel·la Apeirògon, preguntant-los com estaven després de la terrible agitació que s’havia desencadenat durant el cap de setmana.

El desembre del 2002, a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia), una màquina excavadora va desenterrar una vèrtebra i una costella. Quan els paleontòlegs van començar-hi a treballar van trobar moltes més peces: el crani d'un primat de fa 12 milions d'anys i 84 restes òssies, entre d'altres el maxil·lar i les dents. Era una troballa excepcional, perquè corresponia a un gènere nou que donava noves pistes sobre l'origen dels homínids. Els investigadors el van donar a conèixer al món amb el nom de Pierolapithecus catalaunicus, i popularment se li va dir Pau. Més de vint anys després de la descoberta, ara li podrem posar cara. Un equip internacional encapçalat per personal investigador del Museu Americà d'Història Natural (AMNH, per les sigles en anglès) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha fet un model virtual 3D de la seva cara. La recerca s'ha publicat a Proceedings of de National Academy of Sciences.

El concepte d'«et mato perquè ets meva», aplicat al feminicidi i la violència sexual, té també la seva expressió al camp de la geopolítica bèl·lica amb el cas de la guerra d'Ucraïna. En el pensament i la cultura profunda del president Putin, envair Ucraïna es justifica perquè considera aquest país com una cosa pròpia, una extensió de Rússia, que ha vist amenaçada per forces internes i externes. Totes les guerres són inadmissibles i injustificades, sigui quina sigui la seva naturalesa i gènesi, i la d'Ucraïna no n'és una excepció, per la qual cosa no hi ha cap disculpa respecte al desencadenament d'aquesta guerra. Hi ha tot un argumentari per part del Kremlin per justificar el que va qualificar com a “operació especial”. Es dona la paradoxa que moltes de les arrels del conflicte són certes, i no li falten raons a Putin per estar enutjat amb l'OTAN i amb la política ucraïnesa des de finals del 2013, però la llista de greuges, que són reals majoritàriament, mai no s'hauria d'haver traduït en una guerra d'ocupació, que és la manera més estúpida d'afrontar els problemes al causar-ne un de més intensitat que les mateixes arrels. La resposta brutal desdibuixa la naturalesa del conflicte i els seus fonaments.

"Estic contenta perquè ha sortit el franquisme, que és el que més ens sabem", comentava una noia només sortir –força aviat– de l'examen d'història de la selectivitat. Continuant amb la tònica del primer dia, la majoria dels alumnes han considerat "fàcil, si havies estudiat" la majoria de les proves de les PAU d'aquest dijous, a excepció de matemàtiques i química, on les opinions sobre la dificultat han estat més diverses.

L'oposició catalana a la invasió russa d'Ucraïna és clara i nítida, però quan s'entra al detall afloren les divisions. Un any després de la guerra, els moviments socials catalans han intentat consensuar una posició unitària però "després de moltes reunions, no ha estat possible", segons reconeixen fonts presents en aquest procés, que, malauradament, lluny d'unir encara ha creat desconfiança. El manifest de la comunitat ucraïnesa denuncia "els assassinats i les violacions" que estan cometent les tropes russes al seu pas per Ucraïna, així com l'amenaça nuclear i acaba demanant "la retirada immediata de les tropes russes d'Ucraïna". Aquesta petició és la que no ha agradat a tothom. Alguns col·lectius, contraris a l'OTAN, consideren que calia només demanar l'alto el foc i que els dos bàndols s'asseguin a negociar, sense la precondició de la retirada de les tropes invasores. Finalment, s'han organitzat dues protestes.

El dia abans que esclatés la guerra a Ucraïna –ara fa gairebé un any– Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), parlava amb els seus alumnes de la Universitat de Barcelona sobre la possibilitat que s'iniciés un conflicte armat entre russos i ucraïnesos. "Els vaig dir: «Crec que no hi haurà guerra, perquè no s'entendria de cap de les maneres». Aquesta guerra només podia sortir malament". Ho creia així perquè "des de la Segona Guerra Mundial hi havia hagut molt pocs conflictes d'agressió d'un estat contra un altre (l'Iraq és el més destacat, potser) i encara menys amb intencions de quedar-se al territori" i perquè l'estat agressor, Rússia, "és membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, un òrgan constituït per garantir la pau". Herbolzheimer explicava l'anècdota aquest dimarts a la primera sessió del cicle de Diàlegs de Pedralbes Pensar la pau, pensar la guerra, dirigit per Daniel Gamper i moderat per Antoni Bassas, i organitzat amb l'objectiu de posar llum sobre una sèrie de preguntes al voltant de la idea de pau ara que la guerra ha tornat a Europa. Gamper va resumir el sentir que ha empès el cicle amb paraules de Thomas Hobbs, autor del Leviatan: "El pitjor mal de tots és la mort violenta".