La idea que els països nòrdics haurien de desenvolupar un programa d’armament nuclear conjunt hauria estat considerada com a absurda i ridícula fa pocs anys. Però ara els temps han canviat, i la incertesa sobre si els Estats Units han deixat de ser un aliat fiable genera una profunda preocupació en una regió que tem l’agressivitat de Rússia. En aquest context, corre una pregunta que abans hauria estat impensable, però que comença a circular entre diverses personalitats i acadèmics, que qüestionen si ha arribat l’hora que els països nòrdics construeixin el seu propi paraigua de protecció atòmica.

Amb l’inici d’any, vinculat o no a la clàssica llista de propòsits, ens trobem amb la difícil decisió, si som viatgers, d’escollir quina serà la nostra propera destinació. Al final, els dies de vacances són els que són i les ànsies de viatjar i descobrir món acostumen a superar-los. Per això una bona planificació és clau per treure’n el màxim profit. Viatges Eurovacances, agència que celebra el seu quarantè aniversari aquest 2026, ja té a la seva pàgina web les propostes d’aquest any. Els seus viatges en grup organitzats al detall i amb guia des de Barcelona us permetran gaudir d’experiències úniques. 

Les amenaces de Donald Trump d'envair Groenlàndia han posat en alerta altres països amb presència a l'Àrtic. No pas perquè tinguin por d'una invasió de l'exèrcit estatunidenc, sinó perquè tota l'embrolla del mes de gener al voltant de l'illa àrtica ha posat contra les cordes la unitat i la fortalesa de l'OTAN i ha afegit inestabilitat a una regió cada cop més cobdiciada per les grans potències. Un dels altres territoris estratègics de la regió és l'arxipèlag Svalbard, que pertany a Noruega, tot i que Oslo també veu perillar la seva sobirania, com Dinamarca amb Groenlàndia, malgrat que també és un membre de l'Aliança Atlàntica.

Mette-Marit de Noruega haurà de sotmetre's a un trasplantament de pulmó a causa de la fibrosi pulmonar que li va ser diagnosticada el 2018. Aquest divendres la casa reial noruega ha comunicat que la salut de la princesa ha empitjorat significativament aquesta tardor, motiu pel qual els metges ja han començat a preparar-la per a un eventual trasplantament. El març d'aquest any la casa reial ja havia informat que els símptomes i les molèsties diàries que patia havien obligat a reduir dràsticament l'agenda de compromisos oficials de la princesa. El 2025 és un any complicat per a Mette-Marit, que a banda de fer front a problemes de salut ha hagut de lidiar amb els problemes legals del seu fill Marius Borg, acusat de 32 delictes, entre els quals quatre violacions.

Quan arriba aquesta època de l’any hi ha molta gent que està desitjosa de menjar-se els dotze grans de raïm i començar l’any següent perquè es moren de ganes de saber què els portaran els propers 12 mesos. Aquesta aproximació tan positiva al canvi d’any no deu ser la de Mette-Marit de Noruega, que durant el febrer del 2026 viurà un dels tràngols més amargs que pot viure una mare: veure el seu fill assegut al banc dels acusats. Un moment tràgic que en el seu cas, a més, es veurà amplificat per la pressió mediàtica internacional que rebrà el cas que afecta el seu fill gran, ja que poques vegades es veu comparèixer en seu judicial un membre d’una monarquia.

Amb una quota de mercat del 97,2%, Noruega és el paradís del cotxe elèctric. El país escandinau s’ha convertit en el primer que assoleix una electrificació gairebé total en les matriculacions de vehicles nous aquest 2025, després d’haver assolit el 85% de quota de mercat de vehicles elèctrics sobre el total de les vendes durant l’any 2024, i ha materialitzat els objectius d'electrificació total de les vendes que es va fixar l'any 2017.

Al voltant de l’anunci del nom del guanyador del premi Nobel de la pau hi ha des d’ahir una expectació a mig camí entre la que genera “The Oscar goes to…” i la del sorteig de la Champions. El responsable de tant d'interès és el rei habitual de la festa, Donald Trump, que converteix en notícia tot el que toca: si guanya, perquè els picapedrers començaran a esculpir el seu rostre al Mount Rushmore, i si no guanya, per veure a quina hora ordena als marines envair Noruega.

Davant la pujada a les enquestes i l'augment de la popularitat de la formació ultradretana Partit del Progrés (FrP), pocs pensaven fa un any que el Partit Laborista del primer ministre Jonas Gahr Store podria tornar a guanyar les eleccions parlamentàries de Noruega. Tot i això, dilluns a la nit, a la seu dels socialdemòcrates, un Store eufòric per la victòria electoral va deixar anar un missatge molt clar: “Això és un senyal per a fora de Noruega que la socialdemocràcia també pot guanyar malgrat l’onada de la dreta”.

El Partit Laborista (Arbeiderpartiet) ha guanyat les eleccions legislatives a Noruega amb un 28% dels suports i 53 escons, segons els resultats encara provisionals. Les projeccions de l'autoritat electoral, amb un 62,5% dels vots escrutats, apunten que el bloc de centreesquerra obtindria 87 escons i superaria en dos diputats la xifra que marca la majoria absoluta al Parlament noruec. Així, Jonas Gahr Store podria repetir com a primer ministre durant els pròxims quatre anys, si aconsegueix que els seus socis tradicionals li mantinguin suport.

L’últim àpat que va fer l’activista climàtic Vebjørn Bjelland Berg, cosí del ministre de Medi Ambient de Noruega, Andreas Bjelland Eriksen, va ser fa cinc setmanes. Des de llavors fa una vaga de fam per demanar que Noruega posi fi a l’explotació dels seus jaciments de gas i petroli, que han convertit el país nòrdic en un dels més rics del món.

Nou capítol en el cas judicial contra Marius Borg Høiby, el fill de la princesa Mette-Marit de Noruega. El jove ha estat acusat formalment per la fiscalia del país nòrdic de quatre casos de violació i diversos de maltractament contra les seves exparelles. L'acusació arriba després que al juny la policia el considerés responsable de 23 delictes, una xifra que ara ha augmentat fins a 32.

Ulefoss, una antiga localitat minera de 2.000 habitants del sud de Noruega, podria representar un punt d’inflexió geopolític per a Europa. La companyia minera Rare Earths Norway (REN) hi ha identificat un dipòsit de 9 milions de tones de terres rares, cosa que col·loca la localitat en una escala similar a les mines actives més grans del món a la Xina i els Estats Units.

Johan Helberg es va llevar dijous al matí i va veure com la vista del fiord noruec que tenia al darrere de casa havia estat substituïda pel lateral d’un vaixell gegant. Un vaixell de càrrega, l'NCL Salten, havia embarrancat cap a les cinc de la matinada a tocar de casa seva, a la costa de Byneset —una zona de la ciutat de Trondheim, al centre de Noruega.

Quan un comença a llegir el darrer Magius (Premio Nacional del 2021 per la sàtira Primavera para Madrid), sent sonar campanes. Potser les campanes de l’infern, però contrapuntejades pel so d'unes campanetes de joguina col·locades sobre el bressol d’un nadó. Perquè, d’una banda, aquí s’explica una història que ja coneixíem: la de la gènesi i autodestrucció de l’escena black metal a la Noruega dels anys 90, que va ser recollida al celebrat assaig Señores del Caos (Es Pop) de Michael Moynihan i Didrik Søderlind i posteriorment portada al cinema sota la direcció de Jonas Åkerlund. En altres paraules, l’escalada nihilista que va portar a una generació de fills sobreprotegits d’un dels països més plàcids d’Europa a desencadenar un Ragnaroc civil puntuat per la crema d’esglésies, assassinats pulsionals i suïcidis induïts.

La fibrosi pulmonar crònica que va ser diagnosticada a la princesa hereva Mette-Marit de Noruega el 2018 ha "evolucionat". Aquest empitjorament de la seva salut exigirà més repòs i limitarà les seves activitats oficials, segons ha informat aquest dijous la casa reial del país nòrdic. En un comunicat, la casa reial ha explicat que "la princesa hereva pateix símptomes diaris i molèsties que afecten la capacitat per dur a terme les seves tasques". També s'ha destacat que l'estat de salut de la princesa "varia més ràpidament que abans", la qual cosa implica que poden sorgir "amb més freqüència" canvis en el seu programa oficial.

Quant cobren els teus companys de feina? En alguns països, com ara Noruega, podries fer-ne una estimació prou bona si consultes els registres públics sobre el pagament d'impostos i els ingressos de les persones. Però en la majoria de llocs, saber el sou de la gent significa preguntar-los què guanyen. I això és tan acceptable socialment com dir "quin nadó més lleig".

La costa de Noruega, especialment la part que queda més al nord, és un trencadís gegant on l’alta muntanya es desploma sobre el mar, originant un paisatge dramàtic presidit per la majestuositat dels fiords i més de tres-centes mil illes (oficialment, 239.057 illes i 81.192 illots), amb milers de canals i braços de mar per on poden navegar els grans vaixells, lluny de les aigües revoltes del mar obert.

La família reial de Noruega viu una crisi reputacional d'aquelles que queden per sempre als llibres d'història. És de les que solen passar a algun parent llunyà del rei, però que en aquest cas ha tingut lloc al mateix pinyol de la monarquia. Des que es van conèixer les primeres acusacions contra Marius Borg Høiby, el fill que ja tenia Mette-Marit abans de casar-se amb el príncep hereu Haakon de Noruega, la situació no ha fet més que empitjorar. El jove, de 26 anys, va estar en presó preventiva durant una setmana a finals de novembre, quan la policia d'Oslo li va trobar al mòbil proves que l'inculpaven de dues violacions a dues antigues parelles. Aquell descobriment de la policia, però, va ser fortuït, ja que el que buscaven al mòbil que li havien comissat eren proves sobre les acusacions de maltractament a la seva parella actual i a dues nòvies prèvies.

Malgrat l'esforç de la Corona noruega per apartar Marius Borg Høiby dels afers reials, el fill de la princesa Mette-Marit ha tornat a acaparar tota l'atenció mediàtica després de ser detingut dilluns a la matinada acusat d'una nova agressió sexual a una noia. Aquest cas no està vinculat amb l'agressió per la qual ja va ser detingut l'agost passat.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.