El partit de dissabte contra el Màlaga (2-2) suposarà per al Nàstic de Tarragona més que quedar-se sense l'ascens a Segona Divisió. El jutge disciplinari únic de la RFEF ha decretat el tancament del Nou Estadi Costa Daurada durant quatre partits, que haurà de disputar sense públic, dotze partits de sanció per a David Concha i cinc partits de sanció i tres mesos de suspensió per a Nacho González.

Que al descans Míchel hagués fet dos canvis era sinònim que el partit del Girona no convidava a l’optimisme. Apagat, a l’equip li va costar engegar-se, però va saber trobar aquella espurna que acompanya els equips guanyadors. Ho va fer possible la vareta màgica de Nahuel Bustos al límit del temps contra el Màlaga (1-0), que deixa l’ascens provisionalment a 4 punts. Encreuem els dits.

Arriba somrient, pocs minuts després d’acabar l’entrenament previ al partit que el Girona disputa aquest divendres contra el Màlaga (21 hores, GOL). Té motius de sobres per somriure, després d’haver-se fet un espai en majúscules en la història del club. El nom de Cristhian Stuani (Tala, 1986) a Montilivi és sagrat. L’avalen la fidelitat i els cent gols repartits en tantes nits de felicitat.

Ni el Girona ni Míchel van fer prou perquè els sortís res. A Màlaga va ser un desastre, perquè la proposta ofensiva va ser molt pobre i la defensiva no va existir. La tercera derrota consecutiva es veia a venir (2-0). I els gironins, que cauen a la zona de descens, reben un toc d’atenció que hauria de servir per espavilar.

“El Girona s’ha portat molt bé amb mi i ara em toca fer un pas endavant. S’ha d’estar a les bones i a les dolentes, no hi ha més. Es tracta de no fallar i jo em sento en deute, per això em quedo”, deia Aday Benítez el maig del 2019, amb el descens a Segona encara per digerir. Va ser el primer a quedar-se quan tothom marxava. O ho intentava, de fet; perquè no tots van poder fer les maletes. Això sí, ningú no va manifestar tan de pressa i obertament que desitjava seguir a Montilivi. Només ho va fer Aday, el capità el curs passat i que ara sembla no tenir espai al vestidor, després de passar-se tot l’estiu esperant una decisió del club de la seva vida.

El final de curs del Girona 2020-21 s’estudiarà en totes les universitats. S’acaben els qualificatius per descriure una nova victòria, aquest cop a Màlaga (0-1), la sisena consecutiva, que col·loca un triple empat amb l’Almeria i el Leganés a la tercera posició quan només falten dues jornades. L’equip, que ha sumat 28 dels últims 33 punts en joc, és cinquè i continua depenent d’ell mateix. Haurà de jugar contra l’Alcorcón i el Cartagena.

“La meva connexió amb el futbol va començar el dia que vaig néixer. El meu pare explica que mentre jo arribava al món el Brasil jugava contra Turquia en la primera jornada del Mundial 2002, l’últim que va guanyar. Diu que no sabia si estar atent al metge o al partit”, ha recordat Yan Couto, el lateral del Girona cedit pel Manchester City, en una entrevista a l’agència Efe. El brasiler és un dels indiscutibles per a un conjunt que ha guanyat vuit dels últims deu partits de Segona i que ha escalat fins a la cinquena posició. Aquesta jornada els gironins visiten el Màlaga (19 hores, #Vamos).

Hi ha matins en què et lleves i, sense saber ben bé per què, ja saps que no tindràs un bon dia. Per falta d’espurna, ressaca, cansament físic, esgotament mental o perquè simplement avui no toca. Qui sap què li va passar, al Girona, però el Màlaga es va endur els tres punts de Montilivi –ja són tres partits sense guanyar a casa– amb la llei del mínim esforç (0-1). Si continua amb aquests alts i baixos, la Lliga es farà llarga.

Prudència i esforç. Són les dues premisses principals d’un Girona que ha d’aparcar l’eufòria produïda després de la victòria en el derbi contra l’Espanyol. Ho tindrà fàcil per no distreure’s, perquè si per alguna cosa destaca Francisco, el tècnic blanc-i-vermell, és per tocar de peus a terra. El cop anímic de divendres ja ha quedat oblidat i no servirà en la visita del Màlaga a Montilivi (19 hores, Gol). Cal continuar pencant, perquè l’equip ja sap que cada vegada que s’ha relaxat una mica ho ha acabat pagant. Si ha après la lliçó, assaltar els llocs de play-off d’ascens a Primera pot ser una realitat. “La victòria contra l’Espanyol s’ha celebrat moltíssim, però des de l’endemà ja estem treballant. Va ser un gran triomf, però sabem que va arribar des del compromís i la humilitat. Guanyar a l'RCDE Stadium no garanteix que guanyem contra el Màlaga. I no podem pensar que podem ser dins els sis primers, hem de tenir clar que patirem”, opina Francisco.

L’Espanyol comença a divertir-se en una categoria, la Segona Divisió, que vol abandonar per la via ràpida. A la Rosaleda (0-3), on cap equip havia guanyat i el Màlaga només havia encaixat un gol en quatre jornades, l’equip de Vicente Moreno va demostrar per què és el líder de la categoria. Els espanyolistes van castigar els andalusos amb el mateix correctiu que van aplicar-los aquest estiu en un partit de pretemporada on ja s’intuïen algunes de les qualitats d’aquest equip. Deu jornades després, l’Espanyol és un equip molt més complet que presumeix de solidesa i que està fent bons els pronòstics que el situen com el gran candidat al primer lloc. Encara és aviat, però, per caure en l’eufòria. Això tot just acaba de començar.

L’Espanyol torna aquest dilluns (21 h, Gol) a la Rosaleda, un estadi de bons records per als blanc-i-blaus, perquè allà van aconseguir, el 1990, el tercer ascens a Primera després d’una fatídica tanda de penals. Sens dubte, un dels capítols més dolços de la història d’un club que dimecres passat va complir 120 anys de vida que aviat quedaran recollits en un llibre impulsat per la Fundació de l’Espanyol, i que portarà la firma de diversos autors com els germans Ruiz, Xavier i Josep, Oriol Pagès, Carlos Ferrer, Mònica Segura, Arnau Planas o el desaparegut Jordi Puyaltó.

120 segons donen per moltes coses. Per exemple, per eliminar-se d’un partit que s’entreveia clau per estabilitzar l’estat d’ànim del Girona. Per començar, amb un gol d’un vell conegut, Cifuentes, després d’una pèrdua infantil de Borja García en el servei d’una falta a camp contrari. A continuació, per una entrada a destemps i injustificable de Rivera que va deixar l’equip de Pep Lluís Martí, que queda tocat, en inferioritat numèrica des del minut 23. Així, treure res positiu és molt complicat, i les bones sensacions de l’últim triomf van quedar oblidades de cop a Màlaga (2-0).

Aquest dilluns serà un dia mogut als despatxos de Montilivi. Yassine Bounou marxarà cedit al Sevilla, que es reserva una opció de compra. I el Girona, que haurà de córrer, portarà un substitut. També fitxarà un lateral esquerre, un vell desig de Juan Carlos Unzué, que l’ha tornat a reclamar a la roda de premsa. D’altra banda, Choco Lozano ja és a Andalusia i demà signarà pel Cadis; mentre que el futur de Sebas Coris és una incògnita i tampoc es descarta que arribi un nou migcampista.

“Tinc l’espina del descens clavada, i me la vull treure”, assegurava Cristhian Stuani durant el seu acte de renovació. Per si no ha fet prou mèrits per tenir una estàtua a l’esplanada de Montilivi, ha decidit assumir el repte del Girona de tornar a Primera com una cosa personal. Després d’haver comprovat, des de la distància, els problemes dels blanc-i-vermells en les dues primeres jornades, la seva sola presència ha reactivat un equip que, per fi, ha mostrat els primers símptomes de força guanyant el Màlaga (1-0). Amb gol de l’uruguaià, esclar. No podia ser ningú més.

Poques vegades el Girona tindrà una oportunitat tan propicia per començar a sumar de tres en tres. Aferrats a l’impuls emocional que suposa la continuïtat de Cristhian Stuani, recuperat de les seves molèsties al pubis, l’1 de 6 amb què ha iniciat la Lliga sembla oblidat. Com si la visita del Màlaga (19 hores, GOLT) fos l’inici de tot, Montilivi tornarà a presentar una gran imatge, i intentarà impulsar un equip que necessita la victòria per evitar prendre consciència del desencant que provocaria passar-se tres jornades sense guanyar. “Hem de canviar la dinàmica com més aviat millor, i el més aviat és ara. Si no ens activem després d’una derrota, quan ho farem? Per més talent que tinguem, però, no pujarem sense córrer“, explica Juan Carlos Unzué, que canviarà el sistema i recuperarà la línia de quatre al darrere.

El Deportivo de la Corunya fa bo el resultat de l'anada (4-2), i amb aquesta victòria per 0-1 amb el gol d'Álex Bergantiños es classifica per a la final d'ascens a Primera Divisió. Els gallecs s'enfrontaran en el duel definitiu al vencedor de l'eliminatòria entre Albacete i Mallorca, que juguen aquest diumenge (19h, Movistar Partidazo).

El Deportivo de la Corunya i el Màlaga CF disputen aquest vespre (21 h / Movistar Partidazo) el primer partit de la sèrie de semifinals del 'play-off' d'ascens a Primera Divisió a l'Estadi Abanca-Riazor. Tercer contra sisè en un duel que es preveu molt igualat i en el qual hi ha en joc una plaça a la final de la promoció per pujar a la màxima categoria del futbol espanyol.

Màlaga, Mallorca, Cadis, Albacete i la Corunya. Aquestes cinc ciutats amb gran tradició futbolística viuran aquest dimarts una 41a i penúltima jornada de La Liga 123 plena d'emocions i tensió. Un interès esportiu que ha quedat eclipsat per la tràgica notícia de la mort de José Antonio Reyes. Arran d'aquest fet, la RFEF va decidir dissabte ajornar la jornada i postposar-la a aquest dimarts a les 21 hores.

Amb la sanció de David Gallego, ha sigut Toni Clavero qui ha dirigit el triomf de l'Espanyol des de la banqueta. L'assistent ha celebrat haver assolit una victòria que els permet "acabar bé a casa, amb bones sensacions". "L'equip i l'afició mereixien una victòria contundent com aquesta", ha apuntat Clavero, que ha deixat clar que no han rebut indicacions de Gallego durant el partit: "No es permet per reglament, més enllà del que ha passat al descans no hi ha hagut comunicació. El míster ens ha deixat clar el pla a l’inici i al descans per poder seguir el partit com marcava el seu pla".

Cornellà-El Prat ha abaixat la persiana d’aquest curs amb una festa de cloenda contra el cuer, el Màlaga (4-1). En un partit amb més gols que joc, l’Espanyol s’ha imposat gràcies a quatre dianes, una per a cadascun dels seus principals atacants, del tot inèdit enguany. Els espanyolistes només han necessitat mitja hora per resoldre el matx: Moreno, Sergio García i Baptistão han superat sense problemes Andrés Prieto, que no ha tingut una estrena gaire dolça al camp on durant molt de temps, quan es preparava al filial espanyolista, va somiar trepitjar. En un partit plàcid, només la falta de punteria ha privat l’Espanyol d’un festí més gran.