El districte barceloní de Nou Barris esdevé a partir d’aquest dimecres un laboratori d’art urbà en el qual artistes locals i internacionals crearan fins a disset obres de gran format, entre pintures, escultures i instal·lacions lumíniques. El projecte porta per títol NOU Sentit Urbà, i té com a objectiu "generar nous atractius al districte i fomentar el sentit de pertinença i d’identitat del veïnat", tal com afirmen des de l'Ajuntament de Barcelona. Per això, els veïns es podran implicar en el procés de creació. Els artistes els ha seleccionat un comitè d'experts.

Unides pel nom i separades per tota la resta. Sembla la maledicció que les institucions han llançat sobre els barris barcelonins de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella. A la frontera que aixeca l'avinguda Meridiana, s'hi suma la frontera administrativa. Assignats a districtes diferents –la Nova pertany a Nou Barris i la Vella a Sant Andreu–, hi ha una altra ferida que eixampla l'abisme: la falta de connexió de metro entre els dos barris. Una reivindicació històrica que els veïns han reprès aquest dissabte amb una cadena humana que ha unit el poc més d'un quilòmetre que separa les estacions de Trinitat Vella (L1) i Trinitat Nova (L3 i L4).

La mandra d’inici de campanya endormisca l’entusiasme i no queda clar si plou o fa sol: és l’hora del vermut i els comuns juguen a casa per començar a greixar la maquinària. La Plaça Major de Nou Barris és un lloc contradictori: l’antic manicomi de la Santa Creu que avui acull la seu del districte i la biblioteca és un equipament preciós del segle XIX que et promet que la modernitat anirà bé, mentre que els blocs de pisos impersonals que envolten el Parc Central sense ordre ni concert són una distopia desarollista resumida en el verd infame dels tendals. Nou Barris és un espai més lluitat que planificat, cosa que, naturalment, és l’orgull de classe del veïnat.

"Han dit tantes coses que jo ja no sé què pensar. Que si uns aparcaments, que si molts pisos... Però això són horts i els horts són importants, els pagesos som la base de la piràmide". Carles Zaragoza és un dels últims pagesos de Barcelona. Juntament amb la família Ortuño conrea els camps de la Ponderosa, una gran explotació de 6,4 hectàrees que queda enclotada entre carreteres i vies de tren al barri de Vallbona, al límit entre Barcelona i Montcada. Fins i tot més enllà d'on hi havia la Quinta Forca. Que aquests horts no hagin acabat arrasats per l'asfalt i el totxo fins ara és un "miracle", com reconeix Zaida Palet, de l'associació Vallbona Viu, que recorda com abans dels Jocs del 92, quan es construïa el nus de la Trinitat, es van arrasar molts dels horts que hi havia en aquella zona.

Unes 5.000 persones s'han aplegat aquest vespre a la plaça Major de Nous Barris, a Barcelona, per donar el tret de sortida a l'ambient de Nadal a la ciutat amb l’encesa dels llums que cada any decoren carrers, mercats i comerços de la ciutat durant aquesta festivitat. L'acte, aquest any, ha sigut un espectacle de gran format amb música i humor a càrrec de la companyia La Brutal i dirigit per David Selva. Un viatge per la prehistòria, l’Antiga Roma, l’Edat Mitjana i altres etapes històriques per explicar als espectadors la relació dels humans amb la llum al llarg dels segles.

Haver d’agafar un tren per desplaçar-se fins a un barri de Barcelona ja té la seva gràcia, com anar-se’n d’excursió sense motxilla ni brúixola, amb les mans a la butxaca. Entremig de passatgers que van cap a Manresa, jo baixo a l’estació de Torre Baró. Aquest matí de sol espaterrant vaig a dinar a un d’aquells llocs que abundaven en la meva adolescència però que avui són troballes improbables, i per això mateix tan excitants. He quedat amb l’amic Martí Sales, un dels exploradors més actius dels límits de la ciutat que conec, per visitar Vallbona.

Un districte sobretot conegut per la seva pobresa com a escenari d’un fòrum econòmic. Uns barris acostumats a parlar d’arribar a final de mes o desnonaments acollint un debat entre les principals patronals i patums de l’economia catalana sobre la recuperació econòmica posterior a la pandèmia, els fons europeus i l’ampliació de l’aeroport. “La idea és una provocació, normalitzar Nou Barris i treure aquests actors econòmics de les seves zones de confort”, reflexionava el regidor del districte i de Turisme i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé. 

El servei de dentista municipal obert a tothom i amb tarifes fins a un 40% més econòmiques va ser un dels hits que Ada Colau i els comuns van repetir amb més intensitat durant l'última campanya electoral –"Que el somriure no sigui un luxe"–. El projecte va quedar aprovat pel ple ara fa dos anys, a les acaballes del mandat, però la realitat és que encara no s'ha pogut posar en marxa en el format anunciat. El problema, segons la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha sigut el contenciós que va presentar el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs contra la iniciativa i les mesures cautelars imposades –i ja aixecades– que van comportar que tot el procés es demorés durant un any. Ara el govern municipal confia poder-lo tenir en funcionament, a molt estirar, el 2022, però insisteix que hauria de ser el nou Govern qui acatés el compromís assolit pel Parlament d'incloure la salut bucodental en la carta de serveis de la salut pública.

Us proposem un recorregut per alguns dels barris més densament poblats del nostre territori. Sovint formats per edificis homogenis, configuren una imatge estereotipada de la perifèria de les nostres ciutats. A còpia de passejar pels seus carrers, castigats ara per la pandèmia, anem copsant-ne el pols, el dels veïns i el de les entitats. La bellesa de la vida s'obre pas entre el maó i l'asfalt.

És cert que dalt de l’escenari hi havia un cartell de grans dimensions de Jordi Pujol i l’eslògan “Vota Convergència i Unió”. Però les 15.000 persones que expliquen els diaris que hi havia al Parc Central de Nou Barris l’11 d’octubre del 1999 no eren allà perquè els escalfessin el cap amb qüestions polítiques. El popular locutor radiofònic Justo Molinero era el mestre de cerimònies i a través de les seves emissores s’havia anat publicitant aquella festa nocturna, que no tenia el president de la Generalitat com a principal al·licient.

Q uan al març el Govern va ordenar tancar les escoles per frenar la propagació de la pandèmia, la distribuïdora de productes agroecològics EcoCentral, de l’Hospitalet, va perdre la majoria dels seus clients, els menjadors escolars, cosa que amenaçava la supervivència de molts productors locals. “Molts pagesos havíem perdut la cadena de distribució, i no sabíem què fer amb el nostre producte, i alhora hi havia una emergència alimentària, perquè molta gent havia perdut la feina”, recorda Jonas Abreu Goes, un agricultor ecològic del Baix Llobregat.

Unes dutxes, un servei de roba i bugaderia i una cuina que des de fa dos mesos i mig ningú fa servir. Són al local de Lola No Estás Sola, una entitat que atén dones sense llar a Nou Barris. L'espai és propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que el va cedir. Però des del 13 de març el consistori no permet obrir-lo, com ha fet amb els altres locals d'entitats del districte, pel coronavirus. "Demanem que se'ns reconegui com un equipament de primera necessitat", reclama la tècnica de Lola No Estás Sola, Clara Naya. Abans del confinament, l'associació tenia contacte amb una quarantena de dones sense llar, una desena de les quals dormen al carrer. Al local cada dia hi acostumaven a passar entre 12 i 15 dones. Les últimes setmanes no han pogut rebre-les ni atendre-les allà: el contacte ha passat a ser telefònic, però no ha sigut possible amb totes.

El Jeyner, de 13 anys; el Jeanmar, de 10; la Jerlibeth, de 8; la Karolay, de 7; el Cristofer, de 6, i l’Ángel, de 4. Els nens estan asseguts al sofà del menjador sense fer soroll, callats i quiets, mentre la Nubia segueix amb la llarga ronda de presentacions. Quan acaba, és difícil saber qui és qui, de tanta gent que hi ha en aquella casa.

Una moto encastada contra una botiga de llaminadures. El robatori, que va passar fa prop d'un any al barri de Verdum de Barcelona, va posar en alerta la policia perquè els lladres no s'havien pogut emportar una gran quantitat de diners. "L'ofuscació per fer aquest robatori no és la tècnica d'un delinqüent habitual. És la desesperació d'una persona que necessita consumir una droga dura", explica el cap d'investigació de Nou Barris dels Mossos d'Esquadra, el sergent Eduard Rodríguez. El repunt d'aquest tipus d'actuació "gens especialitzada", que també incloïa els robatoris a l'interior de vehicles, sumada a les morts per sobredosi d'heroïna al districte, van fer que la policia comencés una investigació que ha desarticulat la primera ruta d'Àfrica que portava aquesta droga a Barcelona.

Un jove ha entrat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Nou Barris de Barcelona aquest matí, al voltant de les onze, i ha amenaçat de mort una dona que estava esperant a la recepció. La víctima era allà per denunciar un robatori i l'atacant s'ha posat darrere d'ella, ha tret un ganivet de cuina i amb un braç l'ha agafat pel coll i l'ha començat a amenaçar de mort. De seguida els agents de la comissaria han ordenat al jove que tirés el ganivet i alliberés la dona. Segons els Mossos, d'entrada l'agressor s'ha resistit a seguir les indicacions policials però al final ha deixat anar la víctima sense provocar-li cap lesió.

"Utilitzen el WeChat, oi? Nosaltres també hi som". Ho explica un sergent dels Mossos d'Esquadra a la quinzena de comerciants de Nou Barris que l'escolten. Tots ells, a part de tenir el negoci al mateix districte de Barcelona, són originaris de la Xina i gairebé tots regenten un bar, excepte un que ven fruita i un altre amb un basar d'articles de casa. Entenen perfectament el mandarí però no tant el castellà ni el català, els quals parlen poc. Per trencar aquesta barrera idiomàtica una intèrpret tradueix totes les frases. El WeChat és l'aplicació de missatgeria que acostuma a fer servir la comunitat xinesa al mòbil, perquè el WhatsApp no és tan popular. Per això els Mossos de Nou Barris, que des de fa un any utilitzen el WhatsApp per rebre alertes dels botiguers vinculades als lladres i enviar-ne, també han entrat al WeChat per poder-se comunicar amb els comerciants asiàtics.

El projecte per formar una colla castellera al districte de Nou Barris ha tocat a la seva fi més d'un any després de la seva posada en marxa. L'agrupació va publicar dimecres un comunicat a les xarxes socials per anunciar la seva dissolució i donar les gràcies a institucions –com el districte de Nou Barris o l'Institut-Escola Trinitat Nova– i entitats culturals –com els Gegants o el Grup de Foc de Nou Barris– per la seva col·laboració.

Un gos pitbull, que no estava lligat ni duia morrió, va mossegar un nen de set anys aquest diumenge en un parc infantil de Barcelona. Els fets van passar a les 16.40 h al carrer Pedraforca, al barri de Ciutat Meridiana (Nou Barris). Segons ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l'ARA, el gos, d'una raça potencialment perillosa, va mossegar el nen a diverses parts del cos. Al nen el van haver de traslladar a l'Hospital de la Vall d'Hebron.

“El personal d’admissions em va dir, ara fa dos mesos, que aquell dia no treballava el pediatre de la meva filla i, que si volia que un metge la revisés, baixés a urgències. Aquest cop, sabent com funciona l’ambulatori, els he fet cas i he vingut directament aquí”, explica resignada la Katherine. Bressola la seva nena mentre espera a la sala d’urgències del Centre Integral de Salut Cotxeres, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta del districte barceloní de Nou Barris. La Katherine sap que no és la primera -i per ara tampoc l’última- mare que s’ha de conformar que visitin d’urgència els seus fills, malgrat que la raó per adreçar-s’hi sigui un seguiment pediàtric. I és que, des de fa uns mesos, aquest centre d’atenció primària (CAP) concertat ofereix atenció pediàtrica amb comptagotes per als més de 9.000 nens del barri.

Tres homes i una dona, tots quatre de la mateixa família, van resultar ferits ahir al matí en un tiroteig amb armes de foc al passeig Urrutia, a prop del Turó de la Peira, al districte de Nou Barris de Barcelona. L’intercanvi de trets es va produir pocs minuts abans de dos quarts d’onze del matí, per una revenja entre clans d'ètnia gitana. Aquesta és la principal hipòtesi dels Mossos d’Esquadra, segons va explicar el conseller d’Interior, Miquel Buch, tot i que la investigació continua oberta.