Fi a la "pausa tàctica" de l'exèrcit d'Israel a Gaza. La treva militar parcial permetia l'entrada d'ajuda humanitària per als ciutadans exhaustos de la Franja, víctimes d'un bloqueig dur que està portant la població a una situació límit de gana i mancances. Però aquest divendres la cúpula militar ha anunciat que reprendrà les accions militars durant les hores diürnes, un pas més per tenir el territori lliure per preparar la invasió terrestre de Ciutat de Gaza, que passa a ser considerada una "zona de combat perillosa" pels militars.

El primer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh, ha presentat la dimissió del seu gabinet aquest dilluns a Ramal·lah per tal que el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, pugui encarregar la formació d'un nou govern que estarà integrat per tecnòcrates.

Era un secret de domini públic. Feia setmanes que diverses fonts militars ho anunciaven de manera anònima i ara el primer ministre Benjamin Netanyahu ho ha corroborat: Israel tindrà la "responsabilitat general de la seguretat" a la franja de Gaza per "un període indefinit", un cop s'acabi la guerra. Ho ha dit en una entrevista a la cadena nord-americana ABC: "Quan no tenim aquesta responsabilitat de seguretat, el que tenim és l'erupció del terror de Hamàs a una escala que no podríem imaginar". Amb tot, després d'un mes de guerra i amb les tropes israelianes havent encerclat la ciutat de Gaza i partit la Franja en dos, els plans per al dia després d'Israel per a l'enclavament continuen sent un misteri.

Multituds de colons han atacat aquest diumenge a la nit pobles palestins a Cisjordània, on han incendiat cases amb gent a dins, conreus, botigues i cotxes. Els assalts, en revenja per la mort a trets de dos colons a mans d'un palestí diumenge, han deixat un mort i gairebé 400 palestins ferits. Tot ha passat davant la passivitat de l'exèrcit israelià, que no ha fet res per frenar els colons, a qui el govern de Benjamin Netanyahu, en coalició amb la ultradreta, ha promès armar i legalitzar els seus assentaments en terra palestina.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha promès aquest diumenge armar “milers” d’israelians i “enfortir” les colònies jueves a Cisjordània, en plena escalada als territoris ocupats palestins. Dijous l’exèrcit israelià va protagonitzar la incursió més letal dels últims anys en un camp de refugiats de Jenín, que va deixar deu palestins morts. Divendres un palestí va tirotejar un grup que sortia d’una sinagoga en un assentament de Jerusalem Est, i va deixar nou víctimes. I durant el cap de setmana hi ha hagut altres episodis menors que fan témer una escalada de violència. Aquest gener, en l’arrencada del nou executiu de coalició entre la dreta i la ultradreta, un total de 32 palestins han mort a Cisjordània a mans d’israelians.

"El govern israelià està cometent una massacre a Jenín enmig del silenci internacional". Amb aquestes paraules ha descrit la presidència palestina la incursió israeliana d'aquest dijous a Cisjordània, en la qual han mort almenys 9 palestins i 16 més han quedat ferits en els enfrontaments entre milicians i soldats. Es tracta de l'operació militar israeliana més mortífera dels últims anys a la Cisjordània ocupada, on ja han mort 29 persones des de l'1 de gener. Més d'un palestí mort al dia, en l'estrena del nou executiu de coalició de la dreta amb la ultradreta de Benjamin Netanyahu.

La guerra a Ucraïna ha acabat amb l'ostracisme del príncep saudita Mohamed bin Salman, conegut com a MBS. El president nord-americà, Joe Biden, ha aterrat aquest divendres a Jiddah, on s'ha trobat amb l'hereu dels Saüd i el seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Fa només dos anys, durant la campanya presidencial, Biden va prometre convertir els saudites en "els pàries que són en realitat". Llavors, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul planava sobre MBS, a qui la CIA encara fa responsable de l'assassinat. Però els temps han canviat i, amb la crisi energètica causada pel conflicte d'Ucraïna, els Estats Units volen garantir-se el subministrament de petroli saudita. I a bon preu.

Palestina ha viscut els últimes dies una onada de protestes contra el govern que lidera Mahmud Abbas, arran de la mort, dijous, de l’activista Nizar Banat mentre es trobava sota la custòdia de la policia palestina. Banat s’havia fet molt popular pels seus vídeos a YouTube en què denunciava la corrupció dins l’Autoritat Palestina i també la seva col·laboració en matèria de seguretat amb Israel. 

Quinze anys fa que els palestins no van a les urnes. I no hi tornaran, per ara. Dijous a la nit, l'Autoritat Palestina (AP) i l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van acordar posposar les eleccions previstes per al 22 de maig. El president palestí va argumentar que no es poden celebrar els comicis mentre Israel no permeti la participació dels palestins que viuen a Jerusalem Est. "Hem fet molts esforços amb la comunitat internacional per obligar l'estat ocupant a celebrar les eleccions a Jerusalem, però fins ara han estat rebutjats –va justificar Abbas–. Així que Israel ho accepti, farem les eleccions en una setmana", va prometre el president.

Els líders palestins han coincidit per una vegada adoptant una posició conjunta contra "l'acord del segle" del president dels Estats Units, Donald Trump, i han deixat de banda les seves profundes diferències. Totes les faccions han denunciat amb una sola veu una iniciativa que han qualificat de "vergonyosa" i completament sotmesa als interessos d'Israel. Les possibilitats que prosperi el pla són inexistents, afirmen.

àmpliament condemnats

Uns comentaris que dilluns va fer el president palestí, Mahmud Abbas, sobre l'antisemitisme europeu, han causat una col·lisió directa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i amb altres aliats occidentals d'Israel, que consideren que les paraules d'Abbas són "negacionistes" i cauen fora del que és acceptable dir en relació amb l'Holocaust.

L'espiral de violència a Israel i els territoris ocupats palestins no s'atura. Aquest dimarts hi ha hagut quatre atacs a Jerusalem i el centre d'Israel que han deixat tres morts (dos israelians i un assaltant palestí) i una vintena de ferits. La tensió és màxima i les autoritats israelianes han ordenat el tancament de les carreteres que porten a Jerusalem. L'alcalde Nir Barkat ha cridat a "segellar" la part àrab de la ciutat, i ha obtingut el suport del ministre d'Educació, l'ultradretà Naftali Bennett, que ha demanat el confinament dels palestins de Cisjordània i Jerusalem Est. El gabinet de seguretat israelià del govern de Benjamin Netanyahu s'ha de reunir d'urgència aquesta tarda per valorar la mesura.

El president de la FIFA, Joseph Blatter, s'ha reunit aquest dimecres a Ramala amb el president palestí, Mahmud Abbàs, per tractar, sense èxit, que els palestins desisteixin de la seva demanda de suspendre l'Associació de Futbol d'Israel de la FIFA, una iniciativa que presentaran en el congrés dels pròxims dies 28 i 29.

El moviment islamista Hamàs ha felicitat aquest divendres l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) per suspendre la coordinació en matèria de seguretat amb Israel. El "número dos" del grup, Musa Abu Marzuq, ha afirmat en una nota de premsa des d'El Caire que la decisió "va en la direcció adequada". "Hamàs la rep positivament Què es pot dir? Per descomptat, era nociva per als palestins", ha afegit.

Els presidents d'Israel, Simon Peres, i de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, han estat rebuts avui pel papa Francesc a l'entrada de la seva residència, la casa de Santa Marta, per participar en l'oració per la pau a Pròxim Orient.

Segons avança el diari 'El País' aquest dimarts, Espanya votarà a favor de reconèixer Palestina com a estat observador de les Nacions Unides. El rotatiu destaca que Madrid ja té preparat un esborrany amb la proposta, després que el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, es mostrés favorable al reconeixement de l'Assemblea.

Israel ha alliberat aquest diumenge 550 palestins en la segona fase de l'intercanvi de presos pel soldat Guilad Shalit, alliberat fa dos mesos després de passar cinc anys segrestat per milícies palestines.

El president palestí, Mahmud Abbas, ha reafirmat que "no hi haurà negociacions si Palestina no és legitimada internacionalment i si Israel no atura completament la colonització." El miler de persones que l'esperaven en el seu retorn de Nova York ha ovacionat les seves paraules. En entrar a la Mouqatta, la seu de la presidència de l'Autoritat Nacional Palestina, i abans de pronunciar el seu discurs, Abbas s'ha dirigit inmediatament a la tomba de l'ex cap històric del moviment nacional palestí Yasser Arafat.