L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha comparegut aquest dimarts davant la justícia andorrana per testificar en el marc de la investigació contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy per l'operació Catalunya. En la seva declaració, l'excomissari s'ha ratificat en la seva versió dels fets i ha assegurat que l'exdirigent popular va forçar l'operació per intervenir la Banca Privada d'Andorra (BPA) com a represàlia perquè l'entitat financera no va voler col·laborar amb ell per enfonsar els líders del Procés. Precisament, la jutgessa andorrana vol aclarir si Rajoy i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz van pressionar directius de la BPA perquè facilitessin informació de polítics independentistes a la policia patriòtica, en el marc de l'operació Catalunya.

El reguitzell d'àudios publicats els últims dies sobre l'operació Catalunya acorralen María Dolores de Cospedal. L'ex secretària general del PP, que dilluns va comparèixer a la comissió del Congrés que investiga la guerra bruta contra l'independentisme, tornarà a ser citada a la cambra baixa amb el suport de la majoria de partits. El PSOE ha confirmat que hi votarà a favor després de les últimes gravacions difoses per RAC1, en les quals la també exministra de Defensa implica Mariano Rajoy en la trama Kitchen. Els vots dels socialistes se sumaran als d'ERC, Junts, Sumar, Podem i Bildu i forçaran Cospedal a un nou interrogatori en seu parlamentària.

Un dels agents penedits d’haver participat en l'operació Catalunya confirma pagaments amb fons reservats per actuar contra Banca Privada d’Andorra (BPA) per detectar-hi diners de la família Pujol i en la detenció del director de l’agència de detectius Método 3, Francisco Marco, entre altres accions. Segons publica La Vanguardia, el mateix Francisco Marco, que forma part de l’acusació contra l’excomissari José Manuel Villarejo en el cas que investiga el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, hauria aportat una declaració testifical de l’agent reconeixent aquests pagaments.

El BBVA i el seu expresident, Francisco González, hauran de seure al banc dels acusats pel cas Villarejo. Seguint el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, i en plena opa hostil al Banc Sabadell, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit imputar el BBVA com a persona jurídica penalment responsable; també qui va ser president de l'entitat entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, així com dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials per delictes de suborn en grau de continuïtat i delictes de revelació de descobriment i revelació de secrets. Per contra, el jutge acorda el sobreseïment de les actuacions per a onze dels investigats.

El fiscal Alejandro Cabaleiro ha demanat investigar el BBVA per espionatge, suborn i revelació de secrets relacionats amb el cas Villarejo, segons publica aquest dissabte Bloomberg. La decisió de la Fiscalia arriba quan el banc que presideix Carlos Torres ha plantejat una opa hostil per aconseguir el Banc Sabadell.

Ja vam advertir que el procés per aprovar la llei d'amnistia seria tortuós, i el capítol de la presentació de les esmenes així ho demostra. Finalment, Junts ha acceptat la tesi que era millor retirar de la llei l'excepció dels delictes de terrorisme, tant per protegir els CDR que poden acabar sent condemnats per aquest delicte com perquè podia ser l'excusa per declarar la norma inconstitucional. Però el PSOE, que ja havia pactat el gruix del redactat, no veu clar aquest punt i s'hi ha negat. Això sí, en esmenes pactades amb ERC i amb altres grups els socialistes s'obren a introduir-hi canvis menors de caràcter tècnic. Però només això.

De tant en tant apareixen noves informacions sobre l'operació Catalunya que demostren que no va ser una cosa de quatre bojos sinó un operatiu de llarg abast, amb múltiples institucions involucrades (Policia, CNI, etc.) i que va arribar a convertir-se en una manera d'actuar tan normalitzada al ministeri de l'Interior que es van ampliar els seus objectius, per exemple actuant contra Podem (cas Neurona) i entorpint les investigacions sobre la corrupció del PP (operació Kitchen). En el cas català, però, tant per l'amplitud dels objectius (polítics, empresaris, periodistes, etc.) com pels recursos desplegats, resulta inversemblant que encara no s'hagi iniciat cap investigació judicial seriosa. Estem, sens dubte, davant l'escàndol més important de la democràcia espanyola, amb permís dels GAL, en què almenys un ministre –el de l'Interior, Jorge Fernández Díaz– va utilitzar la policia per perseguir la dissidència política (amb l'excusa de defensar la unitat d'Espanya) saltant-se tots els límits de la llei.

Fins ara es coneixia la química que sorgia als passadissos dels instituts, dels hospitals o de les cambres del Parlament Europeu, però no se sabia res de les relacions que naixien a l'Audiència Nacional. Aquest diumenge, Baltasar Garzón, de 68 anys, i Dolores Delgado, de 61, es donaran el "sí, vull" després d'anys mantenint una relació discreta. La unió dels lletrats es farà a la mateixa casa on viuen als afores de Madrid, que van comprar després de divorciar-se de les seves respectives parelles.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

"Som optimistes", expressava l'advocat Jacinto Lara aquest divendres a quarts de deu del matí davant les portes del jutjat de la plaça Castilla de Madrid. Ell és qui porta la defensa de Julio Pacheco, que va presentar una iniciativa contra quatre policies de la Brigada Politicosocial, entre els quals l'excomissari José Manuel Villarejo, per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Aquest cop, no anava mal encaminat.

L'Audiència Nacional ha condemnat a un total de 19 anys de presó l'excomissari José Manuel Villarejo per tres de les peces separades de l'anomenat cas Tàndem, en què es jutgen diversos encàrrecs d'espionatge que va fer a través de la seva empresa Cenyt. En concret, se'l condemna per revelació de secrets d'empresa en la peça Iron i de particulars en la peça Land, a més de falsedat documental. En canvi, queda absolt d'una tercera peça, anomenada Pintor.

40 anys de presó. És el que demana la Fiscalia Anticorrupció per a l'excomissari José Manuel Villarejo pels presumptes encàrrecs de Repsol i CaixaBank perquè espiés el llavors president de la constructora Sacyr, Luis del Rivero. També demana que es consideri responsables civils subsidiàries la petroliera i l'entitat bancària, així com l'administració general de l'Estat.

Aquest dimecres arrenca al Congrés de Diputats la comissió d'investigació sobre l'anomenada operació Catalunya; és a dir, la guerra bruta contra l'independentisme instigada des del ministeri de l'Interior de l'època de Jorge Fernández Díaz i per a la qual es van utilitzar estructures de l'Estat, començant per la mateixa policia. Malauradament, hi ha poques esperances que aquesta comissió pugui aportar llum a aquells fets lamentables a causa del bloqueig del PSOE al fet que compareguin els principals responsables polítics, com el mateix Fernández Díaz o l'expresident espanyol Mariano Rajoy. El desacord amb els partits fa que ara mateix només hi hagi dues compareixences aprovades: la de l'excomissari José Manuel Villarejo i la del banquer andorrà Higini Cierco. El primer serà l'únic que compareixerà aquest dimecres, mentre que el segon ha adduït que està de viatge i ha demanat fer-ho un altre dia.

Quan la claveguera no empassa, la porqueria sura, i ja fa temps que a Espanya un dels principals embornals de l’Estat profund es va col·lapsar i escup evidències de com durant anys es va fer la guerra bruta. La radiografia de l’agenda de José Manuel Villarejo que publica aquest diumenge el diari n’és una mostra més. Les llibretes de l’excomissari són un cru retrat de com els braços policial, polític, judicial, econòmic i mediàtic de l’Estat es conxorxen per destruir els adversaris quan els convé.

Sovint les coses són exactament el que semblen. I de vegades no només són el que semblen sinó pitjor del que semblaven. Encara més cutres. És el cas de l’operació Catalunya, una de les recents intervencions polítiques des de la fossa sèptica de l’Estat.

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras, de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). 

“Ahir vaig parlar amb Santiago Pedraz, el degà de l’Audiència Nacional, que em va dir: «No et preocupis, que, en tot cas, si no cau a un dels quatre que ja estan tocats obertament, a qui li caigui el repartiment li diré que abans de res parli amb vosaltres»”. Això explicava l’excomissari José Manuel Villarejo a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz quan, en una conversa el desembre del 2012, publicada fa unes setmanes a El País, tramaven la denúncia contra el fill gran de Jordi Pujol. “Eloy [Velasco, titular del jutjat d’instrucció 6 en aquell moment] està... ha estat tocat. Javier Zaragoza [fiscal en cap de l’Audiència Nacional], molt subtilment”, afegia. En un altre moment de la conversa, Fernández Díaz preguntava si es portaria la denúncia al jutge Fernando Andreu, en aquell moment titular del jutjat d’instrucció 4, però Villarejo advertia que qui estava de guàrdia era Pablo Ruz, del 5. “Ruz no és el millor, no?”, replicava l’exministre.

Les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo al periodista de La Sexta Antonio García Ferreras, fetes públiques aquest cap de setmana, han posat en alerta les associacions de professionals dels mitjans de comunicació, que han denunciat la col·laboració d'alguns informadors amb les clavegueres de l'Estat. Després de les crítiques de Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Consell de la Informació, ara és el Grup Barnils qui denuncia la vulneració del codi deontològic que suposa la connivència amb les clavegueres de l'Estat.