El president del BBVA, Carlos Torres, és optimista pel que fa al creixement del banc malgrat la situació global d'incertesa geopolítica actual. "Malgrat l'actual entorn incert marcat per tensions comercials i conflictes bèl·lics, però també per grans oportunitats, el banc afronta amb confiança el context", ha assegurat Torres en el marc de la junta general d'accionistes, celebrada aquest divendres a Bilbao. De fet, el president del banc ha assegurat que esperen continuar creixent més que els seus competidors i liderar l'era de la intel·ligència artificial –"Com fins ara", ha dit– malgrat l'exposició a mercats potencialment conflictius, com Turquia, d'on depèn un 7% del seu negoci, o Mèxic, que el 2025 va suposar el 45,4% del seu resultat.

Un cop presa la decisió per part de l'Audiència Nacional d'enviar a judici el BBVA com a persona jurídica així com el seu expresident Francisco González, la Fiscalia Anticorrupció ha mogut fitxa i reclama 173 anys de presó per a l'exdirectiu i més de 180 milions d'euros de multa per a l'entitat financera. Aquesta és la petició de pena del ministeri públic pel cas d'espionatge relacionat amb l'empresa de l'excomissari José Manuel Villarejo, segons consta en l'escrit d'acusació del ministeri públic. Concretament, a González se li demanen cinc anys de presó per un delicte continuat de suborn actiu i 168 anys més per 42 delictes de descobriment i revelació de secrets (quatre anys de reclusió per cada un).

L'Audiència Nacional ha confirmat que hi ha indicis per enviar a judici el BBVA com a persona jurídica, també qui va ser president de l'entitat financera entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, i dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials pel cas Villarejo. D'aquesta manera, el BBVA és, per ara, la primera i única empresa de l'Ibex-35 que anirà a judici per aquesta causa, mentre que altres companyies esquitxades com Repsol, CaixaBank o Iberdrola no s'han vist obligades a seure davant un tribunal.

Més moviments al sector bancari. Si la setmana passada el Sabadell ens sorprenia amb l'adeu del seu conseller delegat, César González-Bueno, ara és el BBVA qui fa un fitxatge buscant picar l'ullet a Catalunya: la proposta del català Jordi Montalbo com a conseller independent del banc és un moviment d'aposta pel país després del fracàs de l'opa del banc que presideix Carlos Torres sobre el Sabadell. Alhora, Pablo Isla serà nomenat nou vicepresident de l'Oréal, Covestro redefineix els lideratges dels seus centres de producció a Catalunya i el grup Focus nomena una nova consellera delegada.

El consell d'administració del BBVA proposarà a la pròxima junta d'accionistes la designació del català Jordi Montalbo Todolí com a conseller independent. Amb aquest pas, el banc presidit per Carlos Torres Vila vol remarcar la seva aposta per Catalunya un cop fallida l'octubre passat l'opa que va llançar al Banc Sabadell.

Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).

Al BBVA han enterrat definitivament el capítol de l'opa hostil al Banc Sabadell. Ara l'entitat financera es vol centrar en el pla estratègic dibuixat l'estiu passat, i això exigeix continuar creixent, però en solitari, tant dins com fora del mercat espanyol. Ja amb la possibilitat de compra del Sabadell esfumada, Torres ha tancat la porta a una alternativa: "No hi ha possibilitats de consolidació a Espanya un cop ha passat [de llarg] l'operació del Sabadell", ha afirmat el directiu. Alhora, després de preguntar-li per la compra que el Banco Santander acaba d'anunciar als Estats Units, el president del BBVA ha afirmat que des de l'entitat no senten "cap pressió per fer una operació de compra". "Hem de tenir un pla que generi valor per a l'accionista de forma orgànica", ha reiterat Carlos Torres durant la presentació dels resultats de l'any 2025, que de nou són històrics –entre el gener i el desembre de l'any passat el banc va guanyar 10.511 milions d'euros, un 4,5% més.

El 16 d'octubre de l'any passat es posava punt final a l'episodi bancari que havia ocupat els titulars econòmics durant gairebé un any i mig: l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell fracassava amb només un 25% d'acceptació per part dels accionistes del segon, quantitat insuficient per tirar endavant o per fer una segona opa. Catalunya va aplaudir obertament el desenllaç, el Sabadell ho va celebrar amb una festa multitudinària al Palau Sant Jordi i el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, va acceptar la derrota amb un missatge de resignació. Uns mesos després i amb un nou any al davant, com encaren el 2026 els dos bancs després de l'opa?

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.

L'opa del BBVA al Banc Sabadell va ser un procés que va durar gairebé un any i mig i finalment va ser rebutjada pels accionistes. Durant aquest període, les dues entitats van destinar-hi molts recursos, l'una a aconseguir els seus objectius i l'altra a defensar-se.

L'inversor mexicà David Martínez Guzmán, tercer accionista absolut i primer accionista individual del Banc Sabadell, amb el 3,86% del capital, ha presentat la seva renúncia com a conseller dominical del Banc Sabadell, segons ha informat l'entitat en un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). A la carta, Martínez Guzmán ha manifestat que durant els seus 12 anys de participació en el consell de l'entitat catalana ha presenciat "una transformació" del banc. A més, ha expressat el seu "profund agraïment" per l'èxit "rotund" aconseguit pel president i els equips del banc.

En aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

El BBVA gira full del fracàs de l'opa hostil sobre el Banc Sabadell mostrant múscul amb uns resultats històrics fins al setembre. L'entitat financera va obtenir un benefici net de 7.978 milions d'euros els nou primers mesos d'aquest 2025, cosa que suposa un increment d'un 4,7% en comparació amb el mateix període de l'any passat, segons ha comunicat aquest dijous al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El cas BBVA-Banc Sabadell ha obert la porta a explorar els límits de les lleis que han entrat en joc al llarg de l'opa hostil, una de les més mediàtiques i polititzades dels últims anys i que ha acabat descarrilant. En conseqüència, s'ha posat damunt la taula la necessitat, o no, de revisar i actualitzar algunes de les normes, el contingut de les quals ha estat en un moment o altre cavall de batalla d'aquests disset mesos, que han marcat la partida. En el punt de mira s'hi ha col·locat la llei de Defensa de la Competència i la llei d’opes. En cas que una integració entre el BBVA i el Banc Sabadell hagués prosperat, també hauria entrat en joc la llei bancària que deixa en mans del govern espanyol l'autorització o no d'una fusió.

"Jo crec que el que no vam fer bé en aquesta opa va ser que en els últims dies estàvem convençuts que hi hauria una segona opa perquè passarien del 30%, i no va passar; per tant, vam perdre el temps durant tres dies". Així analitzava el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, el fracàs de l'opa del BBVA sobre el banc que presideix en el marc d'una conversa al congrés World in Progress (WIP) del grup Prisa, celebrat aquest dilluns i dimarts al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.

Encara soc aquí. Feia uns minuts que havia saltat la notícia del fracàs de l’ofensiva del BBVA sobre el Banc de Sabadell –aquest conte s’ha acabat– i Carlos Torres, el president del banc agressor, ja estava en escena. Tenia pressa. Les dimensions de la desfeta, després de la seva hiperbòlica campanya, podien fer-li pensar que si tardava massa a sortir potser ja seria un altre el que donés el condol als qui li havien fet confiança.

El fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell obre un nou escenari per l'entitat financera catalana i pel sector espanyol. Els experts preveuen futurs moviments a la banca mitjana que podrien ser encapçalats pel banc vallesà, ara de menor dimensió un cop acordada la venda de la seva filial britànica TSB al Santander, que li aporta la cinquena part dels beneficis. L'objectiu és reforçar el perfil de banc "centrat a Espanya, un dels països amb millors perspectives econòmiques de la Unió Europea", la qual cosa suposa "tenir ingressos predictibles i un cost del risc controlat", segons va explicar el director financer, Sergi Palavecino, al presentar el pla estratègic fins al 2027 el juliol.

El resultat de l’opa del BBVA al Banc de Sabadell ha estat inesperat, tant per als analistes com per als presidents dels dos bancs, Carlos Torres i Josep Oliu. Recorda el fracàs de José Ángel Sánchez Asiaín, president del Banco de Bilbao, quan va fallar l’opa hostil sobre Banesto l’any 1987. El BBVA s'ha quedat només amb una acceptació del 25 i escaig per cent. S’esperava que l’acceptació de l’opa per part dels accionistes del Sabadell estigués entre el 30% i el 50%, de manera que el BBVA s'havia de pensar si continuava endavant, i hi havia especulació sobre si apujaria el preu (que havia de ser “equitatiu” i aprovat per la CNMV).

L'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell ha estat una batalla econòmica, però també, i molt, una de política. Poques hores després de conèixer el seu fracàs, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest migdia amb el president del banc català, Josep Oliu, al Palau de la Generalitat. Un gest clar i contundent que transmet la importància que ha tingut per al Govern aquesta operació.