David Martínez, el conseller misteriós del Sabadell que dirà sí al BBVA
El multimilionari mexicà va desembarcar al banc vallesà l'any 2013 amb una inversió de 325 milions d'euros
MadridDiuen que el destí està ple de casualitats i l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell no se n'escapa. El fil que l'any 2013 va obrir la porta del banc vallesà al multimilionari David Martínez Guzmán (Monterrey, 1957), és el mateix fil que avui el condueix cap a la sortida de l'accionariat del Sabadell, com a mínim tal com la coneixem ara: ni més ni menys que el BBVA. L'inversor mexicà va aterrar al Sabadell de la mà de Jaume Guardiola quan aquest era conseller delegat del banc català. Ells, però, es coneixien d'abans. En concret, de l'època en què Guardiola va ser vicepresident i director general de BBVA Bancomer a Mèxic. Aleshores, Martínez ja era una de les grans fortunes mexicanes i un inversor de renom, cosa que Guardiola no va passar per alt quan anys més tard, i ja dins el Sabadell, buscava inversors forts que poguessin reforçar la solvència del banc a través d'una ampliació de capital, just després d'haver adquirit la CAM.
Tot i que defuig la premsa i les fotos i està considerat un home hermètic i discret –no sol assistir a actes públics i en alguns entorns financers se l'anomena el fantasma de Wall Street perquè fa i desfà, però no se'l veu–, la decisió de Martínez d'acudir a l'opa hostil ha eclipsat tots els titulars: suposa trencar la unanimitat que fins ara desprenia el consell d'administració del banc vallesà respecte a la posició de rebuig a l'opa. L'altre moment en què Martínez també va eclipsar titulars va ser el 2021, quan la CNMV li va imposar una multa de 300.000 euros per no complir amb el deure d'informació al mercat per la seva participació al Sabadell.
Tanmateix, la seva decisió no ha despertat gaires sorpreses ni dins ni fora del banc. "Mai ha sigut un accionista estratègic", afirmava aquest dimarts el president del Sabadell, Josep Oliu, que fins i tot qualificava de "curiós" el fet que hagi estat tant temps al banc vallesà. També ho pensa una veu que hi va coincidir el 2013, quan Martínez va arribar al Sabadell. De fet, l'ARA ja va explicar que David Martínez va ser l'únic conseller que no va secundar la decisió de no acceptar l'oferta del BBVA l'abril de l'any passat. "Li agraden les fusions", afegia el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, aquest dimarts. Una font consultada per l'ARA assegura que el 2016 Martínez era una de les persones que veia amb bons ulls la fusió del Sabadell amb el Popular. En el cas de l'opa hostil, a aquesta estratègia inversora s'hi suma el vincle amb Mèxic, principal mercat del BBVA.
Uns i altres coincideixen que el mexicà ha fet allò a què s'ha dedicat sempre: apostar quan les coses no van bé, revaloritzar la inversió i sortir quan la situació ha millorat i ha pogut guanyar prou diners. Ho ha fet al sector privat, però també comprant deute públic a l'Argentina o a Portugal. Fins i tot s'havia plantejat fer-ho en el cas grec, però se'n va desdir, indiquen fonts consultades per l'ARA. És, doncs, un inversor especulador.
325 milions
L'any 2013, Martínez va invertir 325 milions d'euros en l'ampliació de capital del Sabadell a través del fons Fintech Advisory, un instrument especialitzat a entrar en empreses que passen per un moment delicat i sortir-ne un cop han reflotat. De bracet amb ell també va entrar Jaime Gilinski, el quart home més ric de Colòmbia, que va posar uns altres 325 milions d'euros. Si Jaume Guardiola va anar a pescar Martínez, amb Gilinski ho va fer el mateix Josep Oliu. En total, van aportar 650 milions d'una ampliació de capital de gairebé 1.400 milions d'euros.
El colombià, que havia arribat a ser primer accionista del Sabadell, va acabar sortint del banc català amb comptagotes. "Hi va perdre diners", assegura una font consultada per l'ARA. Martínez, però, va aguantar. També en els moments més delicats del banc, entre els quals destaca el càstig a les borses per la difícil integració de la filla britànica TSB. Una operació que també va exposar el banc vallesà a les convulsions del Brexit. "Té nervis d'acer", resumeix una font. Fins que se li ha presentat "l'oportunitat", en paraules del mateix Martínez, del BBVA.
Durant aquests anys, el seu tarannà també s'ha plasmat en el vincle que ha tingut amb el Sabadell. Martínez no ha destacat per prendre la paraula en els consells d'administració, tampoc ha assistit a totes les juntes generals d'accionistes, a diferència d'altres consellers, ni s'ha involucrat en el dia a dia del banc vallesà.
Fortuna i art
Amb tot, al mexicà les coses no li han anat gens malament. Qui l'ha vist moure's assegura que és intel·ligent i té nas per als negocis. El 2017, la revista Forbes situava la seva fortuna en 4.000 milions de dòlars.
De fortes conviccions religioses –fins i tot va començar els estudis per ser capellà–, va aproximar-se al món dels negocis i les finances a través de Harvard, on ha impartit classes. Abans, però, va estudiar enginyeria tecnològica a Monterrey i filosofia a Roma. Quan va acabar el màster a Harvard va entrar a Citigroup fins que el 1985 va crear Fintech Advisory.
Tot i que la seva fortuna comença amb aquest fons d'inversió, també té participacions a Telecom, una de les operadores més importants de l'Argentina, és soci del grup de comunicació Clarín i controla part de les companyies mexicanes Vitro i Cydsa, a més del 7,8% de Televisa. La seva principal afició és l'art i, de fet, té una gran col·lecció, tot i que no en presumeix en públic. La seva vida pivota entre Mèxic, on té les arrels; Nova York, on a més dels negocis compta amb un pis exclusiu a l'edifici Time Warner Center i pel qual va pagar 42 milions de dòlars el 2003, i finalment Londres.
