Els houthis del Iemen han trigat un mes a sortir en defensa del seu aliat, l’Iran, en una setmana clau de la guerra dels Estats Units i Israel. La milícia xiïta ha entrat a la guerra amb prudència: ha atacat Israel, però no les bases estatunidenques, ni les refineries saudites ni l’estret de Bab el-Màndeb, entre el Iemen i la Banya d’Àfrica, que dona accés al mar Roig. Un tancament d’aquest pas, mentre l’Iran bloqueja el pas de vaixells comercials per l’estret d’Ormuz al mar d’Aràbia, escanyaria encara més l’economia global. Els houthis han advertit que, si cal, estan disposats a jugar aquesta carta, i només amb l’amenaça ja ha aconseguit que molts vaixells girin cua. 

A l'arxipèlag de Socotra han desaparegut totes les banderes del Iemen, el país al qual oficialment pertany. A l'entrada dels edificis oficials, a l'uniforme de policies i soldats, als adhesius adherits als cotxes, i fins i tot al principal estadi de futbol del país, l'ensenya nacional ha estat substituïda per una altra que inclou una franja triangular de color blau cel amb una estrella roja al mig. Es tracta de la bandera del Iemen del Sud, l'antiga república de caràcter socialista que va existir entre el 1967 i el 1990, entre la descolonització britànica i la unificació del país. La guerra civil que va esclatar el 2015, i que continua ara a baixa intensitat, ha fragmentat el Iemen en tres governs. Amb el suport o incitació dels Emirats Àrabs Units, l'executiu que controla el sud està impulsant un procés d'independència per tornar a les fronteres prèvies al 1990.

Un atac dels houthis al mar Roig va enfonsar dimecres al matí un vaixell de càrrega amb bandera de Libèria i propietat d'un armador grec, destinat a Israel i ha matat almenys quatre mariners, segons les autoritats marítimes, mentre continuen les tasques de rescat per trobar quinze desapareguts. Fins ara s'han pogut rescatar amb vida sis membres de la tripulació de l'Eternity C, que havien passat més de 24 hores a l'aigua, i que han estat retinguts per la milícia. Els houthis han dit que van atacar el vaixell amb 45 míssils hipersònics i balístics, drons marítims i aeris i llanxes ràpides, en solidaritat amb els palestins de Gaza, per evitar que arribés a un port israelià. Des que va començar el genocidi israelià a la Franja, els houthis han amenaçat les embarcacions comercials al mar Roig destinades a Israel i també han atacat Tel-Aviv. Aquest dijous les milícies proiranianes han llançat també dos míssils contra l'aeroport de Ben Gurion, el més important d'Israel, que han estat interceptats per les defenses antiaèries.

Un bombardeig dels Estats Units al Iemen ha matat aquesta matinada 68 migrants africans que estaven retinguts en un centre de detenció de l'Organització Internacional de Migracions de l'ONU i la Creu Roja a la ciutat de Sada, a l'oest del país, i ha deixat almenys 47 ferits, segons ha informat la televisió iemenita Al Masirah TV. Segons el ministeri d'Interior dels houthis, hi havia al centre 115 migrants en presó preventiva, "desenes" dels quals haurien mort atrapats en l'edifici incendiat. Les imatges difoses per la televisió Al Masirah mostren desenes de cadàvers entre les ruïnes del centre de detenció per a migrants africans que entren irregularment en territori iemenita a través de la ruta entre Djbouti i el Iemen, que connecta l'Àfrica amb els països del Golf Pèrsic. El mateix lloc ja va ser atacat per l'aviació saudita el 2022 en la seva intervenció en la guerra civil del país més pobre del món àrab.

Una onada de bombardejos dels Estats Units ha deixat almenys 80 morts i 150 ferits al port de Ras Isa al Iemen, segons han denunciat els mitjans de comunicació locals afiliats al moviment houth, que amenaça el trànsit de vaixells pel mar Roig en solidaritat amb la població de Gaza. Entre les víctimes hi ha paramèdics i membres dels equips de rescat. El comandament militar israelià ha justificat l'atac dient que el port era una base d'abastiment de combustible i de recursos financers per al moviment houthi, afiliat a l'Iran.

Els Estats Units han llançat des una onada d'atacs contra els houthis del Iemen que ha deixat almenys 31 morts, segons les autoritats locals. Es tracta de l'acció armada més important des de l'inici del seu segon mandat de Trump l'inici d'una ofensiva per aire i per mar a gran escala contra els aliats de l'Iran i de Hamàs.

Els rebels houthis del Iemen han reivindicat aquest diumenge el llançament de diversos míssils cap a la ciutat d'Elat, al sud d'Israel. L'atac arriba poques hores després del bombardeig israelià sobre el port de Hodeida, al Iemen, que va deixar almenys sis morts i uns vuitanta ferits, segons les autoritats sanitàries houthis. El portaveu militar de la milícia proiraniana, Yahya Sarea, ha dit en un comunicat que havien llançat els míssils contra "objectius importants" d'Elat, tot i que no ha concretat quins.

Un dia després que els rebels houthis ataquessin Tel-Aviv amb un dron, que va deixar una persona morta, l'exèrcit israelià ha bombardejat posicions d'aquest grup proiranià al Iemen. És una resposta “als centenars d'atacs comesos contra l'estat d'Israel”, segons el comunicat de l'exèrcit. En concret, els bombardejos han colpejat les instal·lacions petrolieres del port de Hodeida, al mar Roig. La cadena de televisió Al-Masirah, controlada pels houthis, afirma que hi ha hagut morts, però no dona més detalls. L'exèrcit israelià assegura que aquest port és una de les principals portes d'entrades d'armes iranianes per als houthis.

Un vaixell portacontenidors nord-americà ha sigut atacat aquest dilluns davant les costes del Iemen, al golf d'Aden, quan ha rebut l'impacte d'un míssil balístic disparat pels rebels houthis. No hi ha hagut ferits i el vaixell ha pogut continuar la navegació, allunyant-se de la zona de conflicte, malgrat que s'ha produït un petit incendi a bord, segons la companyia de seguretat Ambrey Intelligence, que supervisa les amenaces marítimes. L'impacte del projectil contra el Gibraltar Eagle ha tingut lloc a unes 100 milles (160 km) mar endins del golf d'Aden.

La tensió a les estratègiques regions del mar Roig i de la Banya d’Àfrica, on l’equilibri de forces és cada cop més difícil d’encaixar, va continuar augmentant encara més divendres a la matinada, després que els Estats Units i el Regne Unit ataquessin objectius del moviment houthi al Iemen. Així van respondre les dues potències occidentals als cops dels rebels en les últimes setmanes contra vaixells mercants amb suposats vincles amb Israel, llançats arran de la devastadora ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza.

Els Estats Units i el Regne Unit han bombardejat aquesta matinada diverses posicions dels rebels houthis del Iemen, que fa setmanes que amenacen el pas de vaixells comercials d'Israel en un pas estratègic per on transita el 15% del comerç mundial: l'estret de Bab al-Mandeb. Aquests atacs han forçat les grans empreses, entre elles la petroliera British Petroleum (BP) i les navilieres MSC, CMA-CGM, Maersk i Hapag-Lloyd, a utilitzar altres rutes comercials molt més llargues per protegir les seves tripulacions, vaixells i mercaderies, causant interrupcions al transport marítim internacional.

Poques hores després que els Estats Units i el Regne Unit haguessin abatut 21 drons i avions llançats pels rebels xiïtes houthis del Iemen al mar Roig la nit de dimarts, una delegació israeliana s'ha desplaçat al Caire aquest dimecres per reprendre converses de cara a un possible alliberament dels ostatges retinguts per Hamàs des del 7 d'octubre. Per primer cop des de l'1 de desembre passat, quan va finalitzar la treva a què havien arribat els dos bàndols, amb la mediació clau de Qatar i Egipte, hi ha símptomes que fan pensar, ni que sigui tímidament i amb molta cautela, en un possible alto el foc en els dies vinents.

Com cada any, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha felicitat les festes de Nadal a les tropes espanyoles repartides en diferents missions d’arreu del món. Els ha fet arribar un missatge de suport i agraïment –“Feu un esforç colossal i formidable. I feu real el compromís d’Espanya amb la pau i l’estabilitat mundial”, ha dit– i també ho ha aprofitat per reafirmar-se en la seva posició respecte a la guerra a Gaza. En una videoconferència al costat de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el cap de l’estat major de la defensa, Teodoro E. López Calderón, Sánchez ha tornat a demanar a la comunitat internacional que freni “el patiment” de la població civil de Gaza arran de la resposta d’Israel a l’atemptat de Hamàs. 

Espanya es descarta per participar en la missió americana al mar Roig i en proposa una de "nova i específica". El moviment arriba després que el govern espanyol es desmarqués del consens al Consell de la UE i bloquegés el suport europeu a la missió americana al mar Roig. En un comunicat, el ministeri que lidera Margarita Robles ha assegurat que Espanya no ha vetat cap missió de la Unió Europea en aquesta zona, tot i que va bloquejar la decisió d'Europa de modificar el mandat de l'operació naval Atalanta per contribuir a la missió llançada pels Estats Units. Atalanta és la missió que la UE té activa contra la pirateria a l'oceà Índic i en la qual Espanya té un pes important.

Primer estirabot del govern espanyol en política internacional aquesta legislatura. Feia dies que Espanya fugia d'estudi sobre la seva possible participació en la missió naval desplegada pels Estats Units al mar Roig davant dels atacs de houthis del Iemen a les rutes comercials de la zona. Finalment, i sense donar explicacions oficials, el govern espanyol s'ha desmarcat del consens al Consell de la UE i ha bloquejat el suport europeu a la missió americana, segons informa Europa Press. L’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, havia donat aval exprés a la intervenció europea per tal de garantir “la llibertat de navegació” al mar Roig davant els atacs dels houthis, que compten amb el suport de l’Iran. El reforç europeu s’havia de concretar modificant el mandat de l’operació que la UE té activa contra la pirateria a l’oceà Índic, tot estrenyent la col·laboració amb els americans. Espanya té un pes important en aquesta operació, que rep el nom d’Atalanta.

L’increment en el nombre i sofisticació dels atacs del moviment houthi del Iemen contra vaixells mercants a l’estratègic mar Roig, una de les principals artèries comercials del món, en resposta a l’ofensiva militar d’Israel a Gaza, està fent que cada cop més empreses navilieres desviïn els seus vaixells al voltant d’Àfrica per evitar aquesta via, la qual cosa genera una preocupació creixent pels efectes sobre el comerç de mercaderies i energètic. El deteriorament de la situació de la seguretat a la zona també està multiplicant les crides a reforçar-hi el desplegament militar occidental, tot i el risc d’una escalada militar.

Amb només 11 anys, Nada al-Ahdal va difondre un vídeo a YouTube en què denunciava que els seus pares la volien casar a la força. El vídeo es va fer viral i la seva vida va canviar de la nit al dia. La Nada s’ha convertit ara en una de les principals activistes contra els matrimonis infantils al Iemen, d’on és originària, però també a tants altres països. Parla sense pèls a la llengua, remou consciències i ens fa veure que nosaltres, des d’aquí, també podem posar-hi el nostre granet de sorra. La jove ha viatjat a Catalunya de la mà del centre comercial La Roca Village, que, precisament, contribueix a finançar projectes educatius d'Unicef Espanya contra el matrimoni infantil a través del seu programa filantròpic Do Good.

Ni Cristiano Ronaldo, ni Benzema, ni Neymar, ni tampoc la Federació Espanyola de Futbol o Gerard Piqué poden amagar els crims contra la humanitat de l'Aràbia Saudita. És la denúncia que ha fet aquest dilluns l'organització Human Rights Watch (HRW), que en un informe assegura que entre el març del 2022 i el juny d'aquest any els guàrdies fronterers d'aquell país, aliat clau d'Occident i especialment dels Estats Units a la regió en l'estratègia de contenció de l'Iran, han "assassinat, torturat o ferit almenys centenars de migrants etíops i sol·licitants d'asil que van intentar travessar la frontera entre el Iemen i l'Aràbia Saudita".

Almenys 78 persones han mort en una estampida a la capital del Iemen, Sanà, aquest dijous quan centenars de persones s'amuntegaven en una escola per rebre diners, segons han explicat testimonis i mitjans de comunicació de la zona. També hi ha 13 ferits crítics. L'estampida va tenir lloc durant una distribució de donacions benèfiques per part d'uns comerciants durant els darrers dies del mes sagrat musulmà del Ramadà, segons un comunicat del ministeri de l'Interior controlat pels houthis –el grup insurgent que opera en una part del país.

El 10 d’abril, des de la capital del Iemen, Sanà, es va publicar una imatge en què apareixien l’ambaixador de l’Aràbia Saudita, Mohamed al-Ja­ber, i Ali Nasir Qarshah, un líder del moviment houthi que en els darrers anys ha aconseguit el control de bona part del país. La fotografia hauria passat desapercebuda si no fos perquè el 2017 Riad havia difós una llista amb 40 noms de persones acusades de participar en activitats terroristes amb recompenses a qui donés informació que els portés on eren. Un dels noms que hi apareixia era el de Qarshah, pel qual es prometien fins a cinc milions de dòlars.