Dedicant-me al màrqueting digital i, a més, fent-ho en una empresa pròpia, sovint resulta difícil separar la feina de la família. Quan era petita ajudava a preparar coses a la botiga de l'àvia i aquest negoci familiar era un espai on tots podíem fer alguna cosa, també una nena, per petita que fos.

Tim Berners-Lee, un dels creadors d’internet, s’ha queixat de l'ús massiu d'algoritmes addictius a les xarxes socials: ell prohibiria les xarxes o els telèfons als menors de 16 anys.

Llegeixo a l’ARA les conclusions de l’últim Baròmetre Joventut i Gènere. Es pregunta pel control de la parella, i aquí, esclar, entra en joc l’aparell anomenat mòbil, que és el centre de les relacions actuals. Ens coneixem perquè ens comencem a seguir per Instagram i ens deixem per WhatsApp. Si mirem les xifres, el 32% de les dones joves diuen que la seva parella s'ha enfadat perquè no havien contestat immediatament missatges o trucades, pel 17,5% dels nois. Em fa riure que es remarqui que són les dones joves. Les velles poden no contestar durant mig any, que la seva parella no se n’adonarà. Però vet aquí que el 27% de les noies diuen que han revisat el mòbil de la parella, davant del 17% dels nois. El 26,6% de noies han dit a la seva parella amb qui pot o no pot parlar, davant del 17% de nois.

La batalla de França per allunyar els nens i els adolescents de les pantalles i les xarxes socials ha fet un pas més enllà. L'Assemblea Nacional ha aprovat aquesta mitjanit una llei que prohibeix l'accés a les xarxes socials com TikTok, Facebook o Instagram als menors de quinze anys i l'ús del mòbil als instituts. La llei encara ha de passar pel Senat per poder ser aprovada definitivament, però el president de la República, Emmanuel Macron, ha demanat que es tramiti d'urgència perquè sigui aprovada definitivament en poques setmanes i pugui entrar en vigor l'1 de setembre.

El 26 de gener de fa un segle, John Logie Baird, enginyer escocès, va fer a Londres, davant els membres de la Royal Institution, la primera demostració pública de televisió. Ell mateix havia construït l’aparell a partir d’un invent previ, el disc de Nipkow, creat el 1884 per l’alemany Paul Nipkow. Al Museu de la Ciència de Londres es pot veure una reproducció de l’aparell de John Logie Baird. Tenia poca definició i la imatge era petita, no gaire més gran que la d’una pantalla de mòbil actual. Pel que fa a la mida, d’alguna manera, hem tornat als inicis.

Tots arriben a l’escola bressol en cotxe, perquè el pare, la mare, de vegades l’avi o l’àvia, de vegades una altra mare o un altre pare, els hi porta. Tots ells, asseguts a la cadireta, ben lligats, duen ninots que estimen i, sovint, un biberó o un suc que xarrupen amb canya. Al respatller del seient del copilot hi tenen un suport per al mòbil o la tauleta. Mentre fan el viatge miren dibuixos. Quan s’atura l’emissió, perquè no hi ha cobertura, avisen. I quan surt un anunci, barbotegen: “Nunci”, perquè ja saben que els pares tenen el poder, des del seient del davant, d’estirar el braç i ometre’l. Els que van en metro o bus duen una tauleta o el mòbil de la mare a les manetes i també miren dibuixos i també avisen quan se’ls atura l’emissió, per exemple, perquè passen per un túnel sense cobertura. I llavors les mares o els pares o la cangur que els porta els expliquen, pedagògicament, que “No hi ha cobertura” i que de seguida sortiran els dibuixos de nou. I, de vegades, ells barbotegen: “...txura”, que vol dir “cobertura” en el llenguatge dels nens.

Un estudi pioner a l'Estat acaba de posar negre sobre blanc quin ús fan els infants i adolescents del telèfon mòbil, així com de l'entorn digital. En aquest sentit, una de les conclusions que evidencia l'ús excessiu i prematur del mòbil per part dels adolescents és que vuit de cada deu alumnes de 5è de primària asseguren que ja fan servir xarxes socials —en el cas dels joves entre els 10 i els 20 anys, gairebé és la totalitat (un 92,5%).

Avui voldria parlar d’un fenomen que fa temps que s’observa i que, lentament, ha anat entrant per la porta del darrere fins a instal·lar-se en les nostres vides.

En una conversa a l’ARA, a propòsit de la prohibició del mòbil a les escoles, el psicòleg Jaume Funes li deia a la Laura Saula que “els pares han convertit l'aparell en el problema, quan el que haurien de veure és que, des de petit, el seu fill ja té un univers digital”. Ella constatava que “ensenyar a un adolescent sobre l’ús del mòbil no és fàcil”, i ell li replicava que “tenir conflictes amb els adolescents és inevitable” i que “a partir d’aquí, amb ells és necessari fer pactes, tenint en compte que un pacte amb un adolescent dura trenta segons i que haurem de tornar a pactar i, segurament, ens barallarem”.

Nova ofensiva dels Mossos d'Esquadra contra la revenda de mòbils robats. Segons ha pogut saber l'ARA, a primera hora del matí el cos policial català ha iniciat un operatiu a Mataró contra dos pisos on, presumptament, s'emmagatzemaven i es distribuïen telèfons robats. Els robatoris, sobretot, es produïen a Barcelona i després els responsables d'aquests pisos compraven els dispositius sostrets per revendre'ls a altres països. Segons fonts policials, s'han fet tres detencions, s'han recuperat més de 600 mòbils i 58.000 euros en efectiu.

Ja falta menys per a l'inici de les classes a Catalunya. Repassem les dates clau del curs escolar 2025-2026, que es presenta amb un important descens d'alumnat a les escoles i instituts del territori i la prohibició total dels mòbils a les aules.

La història comença en un centre comercial de Lisboa, o pels carrers de Milà. El següent episodi és en un pis del Raval de Barcelona, i el desenllaç es grava al nord d'Àfrica o a la Xina. El protagonista és un telèfon mòbil que algú roba a un portuguès o a un italià, i el veloç mercat negre el porta fins a la capital catalana, on espera en un pis abans de viatjar a un altre país per trobar el seu futur propietari. Barcelona, tal com adverteixen els Mossos d'Esquadra, s'ha convertit en un hub de la revenda de mòbils i aquestes dues històries ho demostren: la setmana passada, la policia catalana va detenir 20 persones que compraven mòbils robats al Raval. Van recuperar més d’un miler de telèfons. Un era del portuguès del centre comercial, l'altre del vianant de Milà, però també n'hi havia d'un comprador d'un supermercat a Gandia, d'un assistent a un festival a Torrejón de Ardoz i d'un visitant de la Feria de Abril de Sevilla.

La Comissió Europea ha insistit aquest dimarts que els països de la Unió Europea han de "restringir o excloure Huawei de les seves xarxes 5G" perquè la companyia xinesa "representa un risc molt més gran" que altres proveïdors. "La falta d'una acció ràpida exposa la Unió Europea en conjunt a un risc clar", ha declarat a l'agència Efe el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier, quan se li ha preguntat per l'acord que Espanya ha signat amb Huawei per al subministrament de serveis d'escoltes telefòniques.

La història de l'omnipresència de les pantalles a l'aula té un origen més o menys directe en la recomanació número 1836 del Consell d'Europa feta pública l'any 2008. Segons els redactors del document, tot i que les eines d'e-learning (l'expressió ja ha passat avall) havien tingut un impacte considerable en l'educació i la formació, el seu potencial a Europa encara no s'havia aprofitat al màxim. L'e-learning englobava mitjans electrònics per a l'ensenyament i l'aprenentatge, tant presencial com a distància. Plantejava noves exigències a les institucions educatives, als docents i als estudiants. Les institucions necessitaven infraestructura tècnica i programari. Els professors havien de rebre formació obligatòria específica, mentre que els estudiants havien de tenir accés als dispositius i materials, i ser formats en el seu ús des de ben joves. Llavors es creia que es generarien recursos educatius accessibles a tothom, combatent així la divisió social. Es va fer una crida als Parlaments perquè donessin suport al moviment "codi obert" i per combatre la suposada bretxa digital. En definitiva, es convidava els estats membres a millorar les tecnologies susceptibles de ser aplicades a l'educació per mitjà de grans inversions. Un dels primers països a apuntar-se amb entusiasme a la recomanació va ser Suècia. També va ser, però, el primer a abandonar-la el 2023 en constatar els seus preocupants (i objectivables) resultats. El govern suec, i més concretament la ministra Lotta Edholm, va aturar tot allò en conèixer múltiples informes on es comparaven grups que funcionaven amb pantalles i altres que ho feien amb llibres. El rendiment acadèmic era significativament més baix en el cas dels primers, sobretot en capacitat memorística, concentració, atenció i comprensió lectora.

“Cada vegada que veiem un Google Pixel pensem que pot ser un narcotraficant”. La frase és d’un dels responsables de la lluita contra la droga de la Policia Nacional a Catalunya. Les bandes van sempre un pas a davant i extremen la seguretat en les seves comunicacions per no ser descoberts o donar pistes o fins i tot proves a la policia. El Google Pixel és un mòbil que en els darrers anys s’ha popularitzat entre els narcotraficants, juntament amb el sistema operatiu Graphene OS, que permet una comunicació xifrada impossible de rastrejar per a la policia. A més, aquests dispositius estan ideats per formatejar-se si erres diversos cops en el PIN. Per no perdre la informació dels dispositius comissats als narcotraficants, la policia aïlla els mòbils en bosses especials per evitar així que hi puguin fer un reset remotament i esborrar tot rastre de la seva activitat delictiva.

El cap de setmana passat vaig aprofitar un viatger a Alacant per visitar Pedro Montengón, que fa 200 anys que està mort. M’agrada, si disposo de temps, correspondre sentimentalment als autors que m’han proporcionat bones estones d’intimitat lectora i, a més d’escoltar-los amb els ulls, miro de veure’ls amb els peus. A l’inici del carrer que porta el seu nom, una placa el recorda amb aquestes paraules: "Pedro Montengón i Paret (Alacant, 1745 - Nàpols, 1824). Jesuïta i escriptor. Va compondre poesia, odes i novel·les, alguna d'èxit, com Eusebio". 

50 experts han rebut l’encàrrec del Govern de trobar la manera d’aconseguir l’ús responsable de les pantalles al sistema educatiu. Missió impossible? Esperem que no, però gairebé, perquè es tracta d’una mena de quadratura del cercle: com incorporar les imprescindibles pantalles a l’escola sense que la canalla prescindeixi dels llibres, del bolígraf, de la memòria i de l’esforç en general. El concepte mateix d’ús responsable de les pantalles ho diu tot, perquè recorda massa aquest altre concepte de consum responsable associat a l’alcohol.

Rebeu missatges amenaçadors que us avisen de l’emmagatzematge del mòbil? Alguna vegada heu volgut ensenyar una foto i heu hagut de fer scroll durant minuts fins a trobar-la? Si al llarg dels anys heu acumulat gigabytes de fotos, racionalitzar la biblioteca de fotos i prescindir d’aplicacions i fitxers innecessaris us pot ajudar a recuperar espai al dispositiu. Aquí teniu una guia per fer-ho utilitzant eines gratuïtes que segurament ja teniu al mòbil.

La targeta digital de transport T-Mobilitat ja es pot fer servir a tots els telèfons, tinguin el sistema Android o iOS (el sistema operatiu desenvolupat per Apple i que instal·la als seus telèfons iPhone). Fins ara només els usuaris dels primers aparells podien validar el bitllet de transport amb el mòbil. Però des d'aquest divendres el sistema ja està disponible també per als clients de la marca de la poma. "S'ha treballat molt per poder oferir als usuaris aquest servei abans que s'acabi l'any i és una fita molt important", ha destacat Manuel Valdés, director general de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM).

Vostè ho té tot pensat, ha esmerçat moltes hores, molts sous, molts brainstormings per aconseguir l’objectiu final. Vostè sap que jo, avui, llegiré l’ARA de bon matí. Al telèfon. En paper, avui, no, que no és diumenge. Vostè ja ho sap, això.