Una molt bona notícia per al patrimoni català: la Biblioteca de Catalunya ha comprat i digitalitzat el magnífic Llibre d’hores Gralla, un manuscrit il·luminat del segle XVI que està considerat una de les joies del Renaixement a Catalunya. Al març el llibre estava a la venda a l'estand de l'antiquari Jörn Günther a la fira Tefaf per 430.000 euros, on l'ha comprat la Generalitat, tot i que no n'ha fet públic el preu.

Tornar a l'Eduardo. Tornar al Natale. Com les nines de Famosa quan s’acosta Nadal, la Biblioteca de Catalunya acull la divertida comèdia en tres actes d’Eduardo De Filippo Natale in casa Cupiello. Quarta temporada d’una proposta estrenada el 2010, reposada el 2011 i 2012 i que podria convertir-se en un clàssic nadalenc. "Fer-la cada any mentre el cos aguanti", ens deia Pep Cruz després de la funció. Potser sí, perquè la comèdia funciona de meravella. Fins i tot millor que mai, ara que el Luca de Pep Cruz –com els bons vins reserva– ha guanyat amb humanitat i sornegueria. L’actor és dels que la van estrenar, conjuntament amb Marissa Josa, Joan Arqué –els dos únics actors que han estat a les quatre reposicions–, Màrcia Cisteró, Ramon Vila, Noël Olivé i Jordi Coromina. S'hi afegeixen ara Lluís Marquès i Eduard Paredes, en un repartiment molt ben compactat per la intel·ligent direcció d’Oriol Broggi, que dosifica l’histrionisme, marca els gags i fins i tot aconsegueix un aplaudiment insòlit per un llit en la transició del primer al segon acte. Una transició, com la del segon al tercer acte, que deixa empremta per l'originalitat de caos organitzat d’aires molts napolitans.

Walter Benjamin va escriure en una ocasió que el millor destí de la biblioteca d’un home de lletres era una biblioteca pública: que allò que un ha reunit, estudiat i potser comentat als marges dels llibres passi a domini públic com a últim acte de generositat de qui estudia amb profit, però sense esperar que li donin res a canvi.

Francesc Cambó (1876-1947) és una figura clau de la història contemporània catalana i espanyola. El factòtum de la Lliga Regionalista va ser un important empresari que va aconseguir una gran fortuna, va tenir una llarga carrera política i va maldar per fer possible quelcom impossible dins el règim monàrquic d'aleshores: més autonomia per a Catalunya en el marc d’una Espanya més moderna i europea. Va tenir una vida privada intensa, va acumular una excepcional col·lecció d'art i va ser un generós mecenes. Aquest dimecres s'ha fet oficial la donació de més de 4.000 documents de l'arxiu de la Fundació Francesc Cambó a la Biblioteca de Catalunya que documenten part de la seva llarga i controvertida trajectòria.

La Biblioteca de Catalunya ha fet públic, a través del pòdcast Una caixa de sorpreses, d'una valuosa adquisició recent de la institució: ha comprat els 61 volums originals del Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, que recorre 50 anys de la història barcelonina –va ser escrit entre 1769 i 1819– i que fins ara només s'ha pogut llegir parcialment. L'obra era propietat de l'actual hereu del baró, el músic i compositor Alfonso de Vilallonga, i el contracte es va signar ahir mateix, segons confirma Marga Losantos, cap del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. El Departament de Cultura de la Generalitat ha explicat que ha pagat 400.000 euros per l'extens dietari del baró.

Tots ocells, de Wajdi Mouawad, serà la gran estrena de la temporada a la Biblioteca de Catalunya. L’equip que va aixecar la mítica Incendis, amb Oriol Broggi i Clara Segura al capdavant, tornarà a agafar un dels textos èpics i poètics de l'autor d'origen libanès per posar en escena una de les seves intrincades històries familiars de tres hores i mitja de durada. Una història de guerra, enfrontaments i reconciliacions sobre les diferents generacions d'una família que va salvar-se dels camps de concentració i que acaba enllaçada amb una família àrab. Joan Carreras, Guillem Balart, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Miriam Moukhles i fins a deu actors actuaran en català, àrab, hebreu i alemany. "És l'obra que he llegit que més m'ha frapat. És una obra enorme i amb una vigència terrible. És una obra que parla de tot", diu Carreras. "Jo intento no fer Mouawad, però obres l'obra i no pots", justifica Broggi, que la dirigirà. L'espectacle es veurà a partir del 20 de juny, dins el Festival Grec.

Ivan Viripàiev (Irkutsk, Sibèria, 1974) és un dels grans noms de la dramatúrgia russa contemporània. El director de teatre Ferran Utzet va descobrir-lo fa quatre anys al festival La Mousson d'Été de França i va decidir que portaria un dels seus espectacles a Catalunya, on no s'ha representat mai. Poc es podia imaginar aleshores Utzet que la proposta arribaria en un moment en què Rússia ha iniciat una guerra amb Ucraïna. Però fa temps que Viripàiev s'ha desvinculat del seu país natal. Després d'entrar a la llista negra de Putin per haver defensat el cineasta Kirill Serebrennikov i fer una crida als agents culturals perquè no donessin suport al president rus, va exiliar-se a Varsòvia. Allà se li va concedir la ciutadania polonesa i va rebutjar la russa.

"M'ha costat molt separar-me de l'obra del pare. Quan va morir el 2007, vaig passar un dol molt llarg, i no vaig poder anar a cap dels homenatges que se li van fer", admetia Maria Candel aquest dijous al migdia a la Biblioteca de Catalunya. S'acabava de fer efectiva l'adquisició de l'arxiu personal de l'escriptor, que ha costat 131.250 euros a la Generalitat, i que inclou 220 carpetes amb els originals dels seus llibres i assajos, els 30 quaderns amb els dietaris de l'autor d'Els altres catalans –la meitat dels quals són encara inèdits– i gairebé 6.000 cartes.

El director escènic Oriol Broggi (Barcelona, 1971) ha publicat aquesta setmana El record de la bellesa (L’Altra Editorial), un assaig sobre la creació artística escrit amb el periodista i escriptor Andreu Gomila. Broggi tant hi reflexiona sobre la bellesa i els clàssics com baixa a la sorra per explicar les interioritats de la seva companyia, La Perla, i les obres que hem vist tots aquests anys a la Biblioteca de Catalunya. Justament ara hi estan assajant el pròxim projecte: remunten l’exitosa 28 i mig per dur-la al Teatre Nacional de La Colline, de París, que dirigeix l’autor d’Incendis, Wajdi Mouawad. Clara Segura, Laura Aubert, Joan Garriga i companyia hi faran temporada durant quatre setmanes amb un espectacle en català.

Els compositors Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Blancafort, Josep Barberà, Montserrat Campmany, Mercè Torrents i Jep Nuix seran els protagonistes de la cinquena edició de les Pedrellianes, que se celebrarà a la Biblioteca de Catalunya el 25 de novembre de 9 a 13.30 h). Les Pedrellianes, que aquesta vegada prenen el nom de Pedrellianes a l’acció!, consistiran en tres taules moderades per la periodista Ana María Dávila. El propòsit de la trobada és parlar de set compositors que són part essencial de la tradició musical del país a través del testimoni dels seus hereus i familiars.

Birnam

Biblioteca. Fins al 24 d’octubre

Lluís Soler diu que ens diu adeu, que està cansat de bolos, funcions, canvis de vestuari, de maquillar-se de tots colors... Ho diu al programa de mà d’un monòleg en el qual casualment interpreta un actor que porta molt de temps fent obres de Shakespeare i es pregunta sobre el sentit de la seva feina i, sobretot, sobre el sentit últim de les paraules que diu en escena. Queden seixanta minuts perquè comenci la funció de Macbeth. Un regidor tan insolent com enginyós és el déu del temps. Un cop més, l’actor ha de guarnir-se amb l’ambició i la crueltat de Duncan. I està cansat. Es mira al mirall del camerino. S’ha fet gran. De fet, ara podria fer un gran Rei Lear ("Tant de bo algú l'hi ofereixi!", em dic jo).

]]>

El director de La Perla 29, Oriol Broggi, feia temps que buscava la manera d'internacionalitzar els seus espectacles. Aquesta temporada ho ha aconseguit. La companyia de la Biblioteca de Catalunya farà les maletes a l'abril per instal·lar-se al Théâtre National La Colline de París, on durant quatre setmanes representarà 28 i mig, un homenatge escènic a Fellini. "El director de La Colline, Wajdi Mouawad, ens va demanar que hi portéssim un muntatge nostre i que el representéssim en català", explica Broggi. La companyia ha recuperat una obra del 2013 i n'ha renovat part del repartiment. Clara Segura, Laura Aubert, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Joan Garriga, Blai Juanet, Enrico Ianniello, Marià Roch i Montse Vellvehí són els intèrprets que participaran en aquesta aventura parisenca.

]]>

¿Que una prostituta s'acabi casant amb l'home que la manté i visqui dels diners d'ell és feminista o conservador? Clara Segura ho té claríssim: "El 1946 això era superrevolucionari. A vegades les dones d'aquella època eren més modernes que les del segle XXI". L'actriu torna a la Biblioteca de Catalunya amb Filumena Marturano, la comèdia d'Eduardo De Filippo sobre aquesta dona que s'imposa a les convencions socials i acaba aconseguint un cognom per als seus tres fills, sense pare conegut. "Estem en un moment de canvis socials en què sembla que no es pugui parlar de dones que no es trobin en les coordenades actuals. Però no podem tallar tota la història anterior a avui dia perquè Filumena no tingui un sou, no sigui autosuficient i no hagi estudiat. Actualment encara hi ha dones en aquesta situació", defensa Segura.

]]>

'Només la fi del món'. Biblioteca de Catalunya. 14 de febrer

]]>

Fa molt de temps que la fuga d'arxius, sovint per la manca de recursos de la Generalitat de Catalunya, és motiu de controvèrsia. Recentment l'arxiu de la revista 'Ajoblanco' va anar a parar a Santander i el filòsof Arnau Puig va lamentar que ningú volia el seu arxiu. Finalment, el filòsof i crític d'art va donar el seu fons a la revista 'Bonart'. L'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, va tornar a posar el dit a la llaga la setmana passada quan, durant la presentació pública del llibre 'Un día en la vida de un editor', va dir que la Biblioteca de Catalunya no li acabava de fer pel pes. Va deixar clar que no era un tema econòmic: "Simplement volem que vagin a un lloc que s'assembli com menys millor a un cementiri".

]]>

El departament de Cultura preveu incrementar, en el projecte de pressupostos del 2019 respecte als aprovats el 2017, la seva aportació al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en més d'1,6 milions d'euros, fins a arribar als 11,7 milions. També espera augmentar la inversió al consorci del MNAC en més de 700.000 euros, fins als 15,9 milions. Així mateix, la partida per a la Biblioteca de Catalunya creix de 7,2 milions d'euros a 7,6, i la de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, de 8,29 milions d'euros a 8,43. En total, el Cultura augmentarà el pressupost fins als 267,9 milions d'euros, un increment de 17,4 milions (6,9%), tal com es desprèn dels comptes presentats aquest dilluns pel vicepresident, Pere Aragonès.

]]>

‘La reina de la bellesa de Leenane’

]]>

La reina de la bellesa de Leenane és un drama rural irlandès situat en una comunitat on la rancúnia s’ha infiltrat com la pluja constant. És una obra que el director Julio Manrique explica a través de l’atmosfera. La de la Irlanda deprimida de finals dels 80, que veu marxar els seus fills més atrevits, mentre la resta es floreixen ofegats per l’avorriment, la ràbia o la cervesa. La dels poblets colgats per la boira i el vent de les valls escarpades de Connemara, d’on era la família de l’autor, Martin McDonagh. I també per l’atmosfera que recorda Manrique de quan va veure aquesta obra fa vint anys a La Villarroel, dirigida per Mario Gas i amb Montserrat Carulla i Vicky Peña de protagonistes.

]]>

Oriol Broggi ha presentat aquest dimecres la temporada 2018-19 de la companyia La Perla 29 a la sala de la Biblioteca de Catalunya. "La Perla es va fent gran", ha dit el director per avançar una temporada que inclou cinc títols dins la sala, a part de projectes a fora, com la nova reposició nadalenca d''El Petit Príncep', les gires dels èxits de les últimes temporades, 'Sopa de pollastre amb ordi' i 'Bodas de sangre', i el projecte infantil de La Perla Petita.

]]>

lliurarà aquest document a la Biblioteca de Catalunya

]]>