Un dels principals errors d’aquest convencional biopic d'Amy Winehouse no té a veure amb les seves pròpies (i limitades) capacitats, sinó amb el fet d'estrenar-se després d'Amy, notable documental d'Asif Kapadia que aconseguia anar més enllà del pentinat i l'eyeliner per revelar una dona molt jove (Winehouse va morir amb només 27 anys), extraordinàriament sensible i plena de contradiccions. De passada, el film evidenciava els abusos comesos pel seu entorn i per uns mitjans i un públic obsessionats per la cantant i la seva barreja d'insolència, fragilitat i capacitat il·limitada per ficar-se en embolics. Back to black pretén oferir també un retrat íntim del personatge públic, però centrat en la gestació i el llançament del seu icònic segon àlbum, imbricant la seva creació amb la tempestuosa relació de Winehouse amb el seu marit, Blake Fielder. La idea ja planava a Amy, però la directora Sam Taylor-Johnson la converteix en l'epicentre narratiu de la història, reduint el llegat artístic de Winehouse al clixé de la noia de bon cor enamorada del noi equivocat.

Ja no es porten samarretes de Bob Marley. Figures del hip-hop com Tupac Shakur han substituït en part per a les noves generacions el paper icònic del jamaicà en l'imaginari popular com a estrella del rock morta massa jove que encarnava una forma de rebel·lia des d'una cultura minoritzada. En el biopic que Reinaldo Marcus Green dedica al cantant es fa patent la singularitat del rei del reggae. Cap altre rocker ha aconseguit un èxit tan rotund amb una concepció de la música i de la vida que tenia Àfrica (que no la cultura ja pròpiament afroamericana) com a referent. Aquest és un dels molts aspectes en què hagués pogut aprofundir Bob Marley: One love, però que acaba deixant, com tants altres (el posicionament polític, l'atracció pels cants de sirena del privilegi blanc i occidental, el vincle amb els onze fills...) en la superfície.

La cineasta britànica Sam Taylor-Johnson, responsable de la primera entrega de la saga Cinquanta ombres d'en Grey, dirigirà una pel·lícula biogràfica sobre la vida de la cantant Amy Winehouse. Segons una exclusiva del diari Deadline, després d'anys d'espera en què han fracassat diversos projectes per retratar la vida de l'artista londinenca, aquesta pel·lícula ja està en fase de càsting i té l'aprovació de la família de Winehouse, que sempre s'havia oposat a certs projectes. Darrere del guió de l'esperat biopic hi ha el també britànic Matt Greenhalgh i la productora francesa Studiocanal, que compta amb empreses subsidiàries al Regne Unit, on s'espera que comenci el rodatge una vegada se seleccioni el repartiment.

Venus Williams, set títols de Grand Slam. Serena Williams, vint-i-tres. “El nostre pare va ser un avançat al seu temps. Era diferent, no es comportava com algú podria esperar d’ell. Feia el que creia que havia de fer i el que estava convençut que era millor per a les seves filles”. És Serena parlant per a GQ sobre Richard Williams, el seu pare, el seu mentor, preparador, entrenador, coach i tots els substantius que pertanyen al camp semàntic de superació personal en l’esport. Divendres de la setmana que ve arriba als cinemes El mètode Williams - en original, King Richard - la pel·lícula de Reinaldo Marcus Green que explica la proesa de les germanes Williams, des de l’adolescència fins als primers passos a la competició professional. Proesa que no hauria sigut tal sense la figura de Richard, entossudit en protegir les seves filles de les urpades de la fama sobtada i el diner fàcil, tenaç en la construcció d’un camí lliure de voltors, de trampes i d’aprofitats. El seu excés de zel és llegendari i el que el film ens explica és, simplement, que el temps li va donar la raó. Will Smith és el protagonista i moltes travesses l’assenyalen com un dels grans favorits a l’Oscar al millor actor d’enguany junt amb Leonardo DiCaprio, Denzel Washington i Benedict Cumberbacht. Smith ha optat abans dues vegades a l’Oscar. La primera va ser, curiosament, per un altre biopic esportiu, el del gran Muhammad Ali en el film que Michael Mann va dirigir l’any 2001. La segona vegada, una altra coincidència, va ser també per interpretar un pare abnegat i protector a La recerca de la felicitat (2006). Veurem què passa enguany.

L'actor nord-americà Austin Butler serà Elvis Presley en la pel·lícula biogràfica sobre el rei del rock que prepara Baz Luhrmann, director conegut principalment per 'Moulin Rouge!' (2001), ha informat Efe recollint una notícia del mitjà especialitzat 'Deadline'. Butler compartirà crèdits amb Tom Hanks, que interpretarà a la cinta el coronel Tom Parker, representant d'Elvis i una persona crucial i molt controvertida en la carrera del cantant.

Jacques-Yves Cousteau (1910-1997) ens va descobrir un món inèdit: les profunditats del mar, les meravelles subaquàtiques, les joies dels oceans. Però Cousteau no és només el divulgador científic francès més conegut arreu, sinó un home múltiple, amb nombroses fites i uns quants clarobscurs al seu currículum personal: cineasta de prestigi -va guanyar la Palma d’Or a Canes l’any 1956 amb El món del silenci, en què va col·laborar Louis Malle-; geni del documental científic, amb més de 110 produccions al currículum; explorador i comandant del famós Calypso ; patriarca d’una nissaga familiar conflictiva; icona pop que va inspirar Wes Anderson i Bill Murray a The life aquatic with Steve Zissou (2004); i ara objecte d’un biopic titulat Jacques, dirigit per Jérôme Salle i amb Lambert Wilson en el paper del fotogènic capità de la gorra vermella... Sembla que mai s’acabin tots els Cousteau que hi ha dins la figura de Cousteau, però com era l’home que ens va fer estimar els oceans?

Michael Mann portarà al cine la vida d'Enzo Ferrari, el fundador de la firma del 'cavallino rampante', en un film protagonitzat per Robert de Niro, que encarnarà l'empresari.

Brian May, guitarrista de Queen, ha desmentit en la pàgina oficial del grup que el polèmic actor Sacha Baron Cohen hagi tornat al 'biopic' sobre Freddie Mercury i ha aclarit que es tractava d'una broma del mànager de la banda, Jim Beach.

El cantautor britànic Elton John ha donat permís al guionista Lee Hall, responsable del guió de Billy Elliot, per adaptar la seva vida en una pel·lícula, informa The National Post.