<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - biopic]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/biopic/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - biopic]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Respectar Amy Winehouse no vol dir convertir la seva vida en un clixé]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/amy-winehouse-back-black-blanquejar_1_5042860.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/77b56020-902e-4592-b292-bcd2743f85a9_source-aspect-ratio_default_1040288.jpg" /></p><p>Un dels principals errors d’aquest convencional <em>biopic</em> d'<a href="https://www.ara.cat/cultura/musica/decada-mite-d-amy-winehouse_1_4061984.html" >Amy Winehouse</a> no té a veure amb les seves pròpies (i limitades) capacitats, sinó amb el fet d'estrenar-se després<a href="https://www.ara.cat/cultura/amy_1_2841167.html" > d'</a><a href="https://www.ara.cat/cultura/amy_1_2841167.html" ><em>Amy</em></a><a href="https://www.ara.cat/cultura/amy_1_2841167.html" >, notable documental d'Asif Kapadia</a> que aconseguia anar més enllà del pentinat i l'<em>eyeliner</em> per revelar una dona molt jove (<a href="https://www.ara.cat/societat/mor-cantant-britanica-amy-winehouse_1_2574332.html" target="_blank">Winehouse va morir amb només 27 anys</a>), extraordinàriament sensible i plena de contradiccions. De passada, el film evidenciava els abusos comesos pel seu entorn i per uns mitjans i un públic obsessionats per la cantant i la seva barreja d'insolència, fragilitat i capacitat il·limitada per ficar-se en embolics. <em>Back to black</em> pretén oferir també un retrat íntim del personatge públic, però centrat en la gestació i el llançament del seu icònic segon àlbum, imbricant la seva creació amb la tempestuosa relació de Winehouse amb el seu marit, Blake Fielder. La idea ja planava a <em>Amy</em>, però la directora Sam Taylor-Johnson la converteix en l'epicentre narratiu de la història, reduint el llegat artístic de Winehouse al clixé de la noia de bon cor enamorada del noi equivocat. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[María Adell Carmona]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/amy-winehouse-back-black-blanquejar_1_5042860.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 May 2024 10:56:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/77b56020-902e-4592-b292-bcd2743f85a9_source-aspect-ratio_default_1040288.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Marisa Abela a 'Back to black']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/77b56020-902e-4592-b292-bcd2743f85a9_source-aspect-ratio_default_1040288.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El convencional 'biopic' 'Back to black' minimitza el llegat musical de la cantant]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un Bob Marley domesticat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/bob-marley-domesticat_1_4937791.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6a45e1b1-3097-477f-a99c-3d8e184b0fb5_16-9-aspect-ratio_default_0_x1881y306.jpg" /></p><p>Ja no es porten samarretes de <a href="https://www.ara.cat/cultura/dema-trenta-anys-bob-marley_1_2592290.html">Bob Marley</a>. Figures del hip-hop com Tupac Shakur han substituït en part per a les noves generacions el paper icònic del jamaicà en l'imaginari popular com a estrella del rock morta massa jove que encarnava una forma de rebel·lia des d'una cultura minoritzada. En el <em>biopic </em>que Reinaldo Marcus Green dedica al cantant es fa patent la singularitat del rei del reggae. Cap altre rocker ha aconseguit un èxit tan rotund amb una concepció de la música i de la vida que tenia Àfrica (que no la cultura ja pròpiament afroamericana) com a referent. Aquest és un dels molts aspectes en què hagués pogut aprofundir <em>Bob Marley: One love, </em>però que acaba deixant, com tants altres (el posicionament polític, l'atracció pels cants de sirena del privilegi blanc i occidental, el vincle amb els onze fills...) en la superfície. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eulàlia Iglesias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/bob-marley-domesticat_1_4937791.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 14 Feb 2024 06:30:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6a45e1b1-3097-477f-a99c-3d8e184b0fb5_16-9-aspect-ratio_default_0_x1881y306.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Bob Marley: One Love]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6a45e1b1-3097-477f-a99c-3d8e184b0fb5_16-9-aspect-ratio_default_0_x1881y306.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El convencional 'biopic' sobre el rei del reggae defuig tots els aspectes incòmodes de la seva figura]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tot el que se sap fins ara sobre el 'biopic' d'Amy Winehouse]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/fins-ara-biopic-d-amy-winehouse_1_4431506.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c504f861-a3e9-4cc5-939f-7f7b9b6e24e8_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La cineasta britànica Sam Taylor-Johnson, responsable de la primera entrega de la saga <em>Cinquanta ombres d'en Grey</em>, dirigirà una pel·lícula biogràfica sobre la vida de la cantant Amy Winehouse. Segons una exclusiva del diari <em>Deadline</em>, després d'anys d'espera en què han fracassat diversos projectes per retratar la vida de l'artista londinenca, aquesta pel·lícula ja està en fase de càsting i té l'aprovació de la família de Winehouse, que sempre s'havia oposat a certs projectes. Darrere del guió de l'esperat <em>biopic</em> hi ha el també britànic Matt Greenhalgh i la productora francesa Studiocanal, que compta amb empreses subsidiàries al Regne Unit, on s'espera que comenci el rodatge una vegada se seleccioni el repartiment.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Callarissa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/fins-ara-biopic-d-amy-winehouse_1_4431506.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Jul 2022 11:26:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c504f861-a3e9-4cc5-939f-7f7b9b6e24e8_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Winehouse tindrà un documental]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c504f861-a3e9-4cc5-939f-7f7b9b6e24e8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Des que va morir el 2011, sobre l'artista anglesa se n'han fet documentals que parlen de la seva vida, i ara per fi una ficció abordarà la seva trajectòria]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Biopics’ esportius: somnis que es compleixen]]></title>
      <link><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/biopics-esportius-somnis-compleixen-nova-pelicula-germanes-williams-cinema_1_4240582.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/718fc125-7bdb-45ef-b834-a0d8bae10344_16-9-aspect-ratio_default_1011686.jpg" /></p><p>Venus Williams, set títols de Grand Slam. Serena Williams, vint-i-tres. “El nostre pare va ser un avançat al seu temps. Era diferent, no es comportava com algú podria esperar d’ell. Feia el que creia que havia de fer i el que estava convençut que era millor per a les seves filles”. És Serena parlant per a <em>GQ </em>sobre Richard Williams, el seu pare, el seu mentor, preparador, entrenador, <em>coach</em> i tots els substantius que pertanyen al camp semàntic de superació personal en l’esport. Divendres de la setmana que ve arriba als cinemes <em>El mètode Williams -</em> en original, <em>King Richard</em> - la pel·lícula de Reinaldo Marcus Green que explica la proesa de les germanes Williams, des de l’adolescència fins als primers passos a la competició professional. Proesa que no hauria sigut tal sense la figura de Richard, entossudit en protegir les seves filles de les urpades de la fama sobtada i el diner fàcil, tenaç en la construcció d’un camí lliure de voltors, de trampes i d’aprofitats. El seu excés de zel és llegendari i el que el film ens explica és, simplement, que el temps li va donar la raó. Will Smith és el protagonista i moltes travesses l’assenyalen com un dels grans favorits a l’Oscar al millor actor d’enguany junt amb Leonardo DiCaprio, Denzel Washington i Benedict Cumberbacht. Smith ha optat abans dues vegades a l’Oscar. La primera va ser, curiosament, per un altre <em>biopic</em> esportiu, el del gran Muhammad Ali en el film que Michael Mann va dirigir l’any 2001. La segona vegada, una altra coincidència, va ser també per interpretar un pare abnegat i protector a <em>La recerca de la felicitat </em>(2006). Veurem què passa enguany. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Vall]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/biopics-esportius-somnis-compleixen-nova-pelicula-germanes-williams-cinema_1_4240582.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Jan 2022 22:42:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/718fc125-7bdb-45ef-b834-a0d8bae10344_16-9-aspect-ratio_default_1011686.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[A l’esquerra, una fotografia de Richard Williams celebrant la victòria de Venus Williams a Wimbledon l’any 2000 i un fotograma d’El mètode Williams amb Will Smith. La sèrie Maradona, sueño bendito i el boxejador Muhammad Ali, del qual es va realitzar una pel·lícula biogràfica l’any 2001. El mestre escaquista Bobby Fischer en una imatge del 1972 i una escena de la pel·lícula basada en la seva infància, A la recerca de Bobby Fisher.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/718fc125-7bdb-45ef-b834-a0d8bae10344_16-9-aspect-ratio_default_1011686.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L’estrena als cinemes divendres vinent d’El mètode Williams, sobre les tennistes Venus i Serena Williams i la decisiva influència del seu pare en la seva carrera, ens porta a resseguir el gènere dels biopics esportius, sempre marcats per històries de superació, rivalitat i somnis complerts... o estroncats]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Revelen l'actor que donarà vida a Elvis Presley en el 'biopic' de Baz Luhrmann]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/austin-butler-actor-paper-elvis-presley-biopic-baz-luhrmann_1_2662161.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/18324a35-a2ca-43e8-a074-4cda9c6ae27e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'actor nord-americà Austin Butler serà Elvis Presley en la pel·lícula biogràfica sobre el rei del rock que prepara Baz Luhrmann, director conegut principalment per 'Moulin Rouge!' (2001), ha informat Efe recollint una notícia del mitjà especialitzat 'Deadline'. Butler compartirà crèdits amb Tom Hanks, que interpretarà a la cinta el coronel Tom Parker, representant d'Elvis i una persona crucial i molt controvertida en la carrera del cantant.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/austin-butler-actor-paper-elvis-presley-biopic-baz-luhrmann_1_2662161.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jul 2019 13:44:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/18324a35-a2ca-43e8-a074-4cda9c6ae27e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Elvis Presley]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/18324a35-a2ca-43e8-a074-4cda9c6ae27e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El director és recordat per 'Moulin Rouge!', un film amb què va ser nominat a un Oscar]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Rodin', un 'biopic' esculpit en paraules]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/rodin-biopic-esculpit-paraules_1_3849272.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Jacques Doillon, director de 'Rodin', defensa que l’autor d’'El petó' (1882) no era un teòric, però en el seu 'biopic' retrata l’artista parlant molt sobre la seva obra –potser massa–, com si en lloc de veure’l crear només estigués interessat en les seves reflexions sobre les formes que neixen de les seves mans i sobre quina posició ocupa dins els nous moviments estètics dels primers compassos del segle XX. La pel·lícula, de fet, arrenca amb l’artista enfrontant-se a la tasca de posar en peu 'La porta de l’infern' (1885-1917), un encàrrec del govern de la Tercera República, per concloure amb l’efígie de Balzac (1897), dos treballs cabdals de la maduresa de Rodin que durant les dues hores i mitja del metratge obsessionaran el protagonista gairebé més que la seva amant, l’escultora Camille Claudel. Interpretat per un Vincent Lindon una mica rondinaire, Rodin observa les seves estàtues amb deteniment, però les paraules amb què envolta el marbre allunyen l’espectador del geni i, per desgràcia, també del seu llegat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paula Arantzazu Ruiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/rodin-biopic-esculpit-paraules_1_3849272.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Aug 2018 17:48:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els clarobscurs de Jacques Cousteau]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/clarobscurs-jacques-cousteau_1_2805449.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/239df63e-914a-4f05-9b2f-ffecfbb1fd78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Jacques-Yves Cousteau (1910-1997) ens va descobrir un món inèdit: les profunditats del mar, les meravelles subaquàtiques, les joies dels oceans. Però Cousteau no és només el divulgador científic francès més conegut arreu, sinó un home múltiple, amb nombroses fites i uns quants clarobscurs al seu currículum personal: cineasta de prestigi -va guanyar la Palma d’Or a Canes l’any 1956 amb <em> El món del silenci</em>, en què va col·laborar Louis Malle-; geni del documental científic, amb més de 110 produccions al currículum; explorador i comandant del famós <em> Calypso</em> ; patriarca d’una nissaga familiar conflictiva; icona pop que va inspirar Wes Anderson i Bill Murray a <em>The life aquatic with Steve Zissou </em>(2004); i ara objecte d’un <em> biopic</em> titulat <em>Jacques</em>, dirigit per Jérôme Salle i amb Lambert Wilson en el paper del fotogènic capità de la gorra vermella... Sembla que mai s’acabin tots els Cousteau que hi ha dins la figura de Cousteau, però com era l’home que ens va fer estimar els oceans?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paula Arantzazu Ruiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/clarobscurs-jacques-cousteau_1_2805449.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Sep 2017 09:50:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/239df63e-914a-4f05-9b2f-ffecfbb1fd78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els clarobscurs  De Jacques Cousteau]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/239df63e-914a-4f05-9b2f-ffecfbb1fd78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El ‘biopic’ ‘Jacques’ ens acosta a la figura del gran oceanògraf francès, un divulgador amb moltes llums però també amb moltes ombres i de qui, per exemple, s’han qüestionat els mètodes per aconseguir imatges impactants]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Stefan Zweig: Adiós a Europa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/stefan-zweig-adios-europa_1_3852374.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Des del títol fins a l'estructura, <em>Stefan Zweig: Adiós a Europa</em> presenta les seves intencions de manera força evident, cosa que no vol dir que aquest retrat de l'exili del gran escriptor austríac sigui un biopic convencional. Els capítols del film, separats per fortes el·lipsis, prenen la part pel tot (tota una vida, en uns pocs instants), <strong>una estratègia pròpia de la novel·la curta</strong>, un dels formats preferits de l'autor de Carta d'una desconeguda. Així, l'odissea nòmada de <strong>Zweig</strong> esdevé, gràcies a l'afinat guió coescrit per la directora <strong>Maria Schrader</strong>, una caixa de ressonància en què la personalitat de l'escriptor <strong>condensa els dilemes i conflictes del seu temps</strong>, marcat per les grans guerres europees.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Manu Yáñez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/stefan-zweig-adios-europa_1_3852374.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Apr 2017 22:15:04 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Jackie']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/jackie_1_3852817.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><strong>Pablo Larraín</strong> va camí de convertir-se en un dels directors que <strong>se saben posar més bé al servei de la història que estan explicant</strong>. I potser no s’hauria de parlar tant d’història com de projecte. Perquè tot i que costi detectar marques d’estil personal com a creador en la seva filmografia, no és només un simple artesà, un noi ben manat per la indústria que il·lustra guions amb transparència i fermesa: sap llegir la proposta que té entre mans en termes artístics i aconsegueix que tots els seus films tinguin una volada creativa molt poc conservadora o clàssica. És com <strong>Michael Winterbottom</strong> quan Michael Winterbottom encara no havia perdut la gràcia. Al seu anterior film <em>Neruda</em>, per exemple, transcendia el <em>biopic</em> o el relat d’un episodi històric i convertia la pel·lícula en una tesi sobre el vessant de ficció que sempre hi ha en les obres basades en fets reals. Tot i partir també d’esdeveniments històrics i verídics, a <em>Jackie</em>, no obstant, el repte creatiu és un altre: assolir un tractament (estètic, narratiu, tonal...) que estigui en sintonia amb el sentiment que guia la majoria de personatges que apareixen a la història menys un. Tothom que envoltava <strong>Jackie Kennedy</strong> els dies després del magnicidi a Dallas del seu marit, <strong>John Fitzgerald</strong>, la tractava amb empatia i protocol, amb solidaritat i respecte; amb hiperconsciència que era una persona travessant un moment vital posttraumàtic que l<strong>a podia deixar feta a miques només amb una paraula mal ordenada en una frase</strong>. La càmera de Larraín té la mateixa cura extrema amb el personatge de Jackie O., com si fos un testimoni in situ més d’aquests dies quan la ferida encara és tendra.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/jackie_1_3852817.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Feb 2017 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[La tendresa i la ferida]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miles ahead]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/miles-ahead_1_3853965.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Don Cheadle protagonitza, produeix, dirigeix, coescriu i, fins i tot, aporta música addicional a <em>Miles Ahead</em>. Queda clar, doncs, que es tracta d'un projecte personal. <strong>Un treball d'amor incondicional vers Miles Davis</strong>, i no un producte pensat per fer repuntar les vendes de <em>Kind of blue </em>(1959). Té el cor al lloc correcte, com dirien els anglesos, però... n'hi ha prou amb això per fer justícia al geni?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gerard Casau]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/miles-ahead_1_3853965.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 Jul 2016 20:32:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Michael Mann dirigirà una pel·lícula sobre el creador de Ferrari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/michael-mann-robert-de-niro-enzo-ferrari-biopic-cinema-ferrari_1_1901983.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f47dd10f-06f1-4bd2-8054-33f3f48474b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Michael Mann portarà al cine la vida d'Enzo Ferrari, el fundador de la firma del 'cavallino rampante', en un film protagonitzat per Robert de Niro, que encarnarà l'empresari.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/michael-mann-robert-de-niro-enzo-ferrari-biopic-cinema-ferrari_1_1901983.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2015 08:28:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f47dd10f-06f1-4bd2-8054-33f3f48474b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Enzo Ferrari als anys 20 / VIKIPÈDIA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f47dd10f-06f1-4bd2-8054-33f3f48474b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Robert de Niro serà Enzo Ferrari en el 'biopic' de l'empresari italià]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El guitarrista de Queen desmenteix que Sacha Baron Cohen torni al 'biopic' de Freddie Mercury]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/freddy-mercury-sacha-baron-cohen-queen-biopic-cinema_1_1912504.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ad427595-7d8e-4c0b-acb9-106c4557c2ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Brian May, guitarrista de Queen, ha desmentit en la pàgina oficial del grup que el polèmic actor Sacha Baron Cohen hagi tornat al 'biopic' sobre Freddie Mercury i ha aclarit que es tractava d'una broma del mànager de la banda, Jim Beach.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/freddy-mercury-sacha-baron-cohen-queen-biopic-cinema_1_1912504.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2015 09:32:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ad427595-7d8e-4c0b-acb9-106c4557c2ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actor Sacha Baron Cohen no interpretarà Freddy Mercury]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ad427595-7d8e-4c0b-acb9-106c4557c2ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor i humorista britànic va abandonar el projecte el 2013 per discrepàncies amb els membres de la banda]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Natalie Portman rebutja ser 'la filla de Steve Jobs' al cinema]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/natalie-portman-rebutja-biopic-jobs_1_1979120.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El 'biopic' de Steve Jobs, el segon després del que va protagonitzar Ashton Kutcher ('Jobs'), no està de sort. Natalie Portman ha rebutjat ser la filla del creador d'Apple, Lisa Nicole Brennan-Jobs, segons <a href="http://variety.com/2014/film/news/natalie-portman-passes-on-steve-jobs-biopic-1201372301/" rel="nofollow">ha informat Variety</a>. Tot i que encara no es coneixen les causes per les quals Portman no ha volgut unir-se al rodatge, s'ha convertit en la segona actriu que rebutja fer aquest paper, després de Jessica Chastain.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/natalie-portman-rebutja-biopic-jobs_1_1979120.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Dec 2014 17:19:23 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Com si es tractés d'una maledicció, Portman és la quarta persona que decideix no participar en el rodatge de la pel·lícula basada en el creador d'Apple, després de Jessica Chastain, Christian Bale i Leonardo di Caprio]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Llum verda a un 'biopic' sobre Elton John]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/elton-john-biopic-billy-elliot_1_2632651.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/68904ca3-229b-4ec7-bd55-6c7fa55abd72_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El cantautor britànic Elton John ha donat permís al guionista Lee Hall, responsable del guió de <em>Billy Elliot</em>, per adaptar la seva vida en una pel·lícula, informa <a href="http://arts.nationalpost.com/2011/01/28/elton-john-biopic-in-the-works/" rel="nofollow"><em>The National Post</em></a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/elton-john-biopic-billy-elliot_1_2632651.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Jan 2011 10:51:41 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/68904ca3-229b-4ec7-bd55-6c7fa55abd72_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Elton John]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/68904ca3-229b-4ec7-bd55-6c7fa55abd72_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El cantautor ha donat permís al guionista de 'Billy Elliot' per adaptar la seva vida]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
