L'empresa International Paper, especialitzada en embalatges, ha comunicat aquest dimecres a la plantilla el tancament de les seves plantes de producció a Valls (Alt Camp) i Montblanc (Conca de Barberà). Aquesta mesura suposarà posar en marxa un expedient de regulació d'ocupació (ERO) i l'acomiadament d'uns 200 treballadors, segons ha denunciat CCOO en un comunicat. La companyia ha comunicat la decisió als comitès d'empresa i als ajuntaments de tots dos municipis. El sindicat ha expressat el seu "rebuig absolut" a l'ERO i ha criticat que el tancament és una decisió "totalment arbitrària": "No respon a cap lògica de viabilitat econòmica real".

Sobre el paper no deixa de ser un tipus de ceba tendra, més aviat suau i sense gaire misteri. A mesura que el calçot va creixent, el pagès li va tirant més terra per sobre (és a dir, el calça), i així el va enganyant perquè s'estiri i s'estiri fins a aconseguir la mida adequada. Finalment el cull i ja està a punt per anar al foc. Però aquestes hortalisses sense misteri han donat peu a les calçotades, unes festes gastronòmiques i socials gairebé úniques que no paren de créixer. A tot Catalunya, i especialment al Camp de Tarragona, entre les calçotades que organitza la família, la del cau, la de l'equip de futbol, la dels companys de feina i la dels amics de tota la vida, se'n poden arribar a ajuntar dues en un sol cap de setmana. Des del gener fins ben entrat el mes d'abril, no hi ha treva.

La nena castellera de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que va resultar ferida greu divendres a la diada de Sant Fèlix ha rebut l'alta mèdica i no s'espera que tingui seqüeles a llarg termini, segons l'últim comunicat de la Vella i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. "Ens complau comunicar que la Mia [...] es troba a casa amb la seva família. Estem immensament agraïts per l'evolució tan positiva i ràpida que ha tingut des de la caiguda", es llegeix a la nota.

“El partit dels obrers és el POUM”. Ras i curt. La pintada, feta amb pintura vermella entre els anys 1935 i 1936, ha aconseguit sobreviure durant 88 anys, 40 dels quals durant una forta repressió franquista que no tolerava, en cap cas, expressions d'aquesta mena. Per si no fos prou meritòria aquesta supervivència, la pintada està situada en una de les zones més cèntriques de Valls, al número 1 de la plaça del Pati, just davant de l’edifici on tenia el seu despatx qui va ser alcalde Valls des del 1940 fins al 1960, el franquista Josep Maria Fàbregas. Però ell tampoc no la va fer esborrar. 

Viuen a 50 metres de distància. Se’l troba cada dos per tres pel carrer. Ella perquè participa activament en els esdeveniments culturals del municipi, ell perquè hi anava amb la càmera. L’Anna Maria no podia més. Portava més de 45 anys amb el dolor dins. Quan tenia 12 anys, mentre anava a casa dels tiets per jugar amb els seus cosins, ell va aturar-la i la va agredir sexualment en un portal d’una casa de Valls. En acabar, ell, que llavors superava la vintena, va dir-li que no ho expliqués a ningú. I el silenci va durar més de quatre dècades, un temps durant el qual l’agressor ha fotografiat desenes de cops l’Anna Maria en festes i actes culturals.

Si us agraden els castells però encara no us heu apuntat a cap colla, ja sigui perquè us fan por les altures o perquè no us acaba de convèncer que un home corpulent i normalment suat us esclafi contra un altre home, ja teniu alternativa: el Món Casteller, Museu Casteller de Catalunya. El nou museu s'ha presentat aquest dilluns als mitjans de comunicació, en "la roda de premsa més multitudinària de la història de Valls", segons ha assegurat l'alcaldessa, Dolors Farré. El museu arriba amb una mica de retard, sobretot si es té en compte que va ser l'historiador vallenc Pere Català i Roca qui ja el va plantejar l'any 1977 i que l'any següent es va crear una taula de treball per fer-lo possible, però neix amb ambició i amb la voluntat d'atraure molta gent, gràcies sobretot a la nova tecnologia que ajudarà els visitants a "sentir i viure" les emocions dels castellers. Sense vertigen ni suor.

Valls és una ciutat tranquil·la i els seus ciutadans, majoritàriament, se senten segurs, però pocs d’ells oblidaran l’estiu de l’any passat, quan la capital de l’Alt Camp es va convertir en un focus de delinqüència. Robatoris amb violència, baralles, persecucions de pel·lícula amb cotxes escapant-se per sobre de la vorera i, fins i tot, la crema d’un vehicle policial a la mateixa porta de la comissaria.

Els germans Rovira de Torredembarra han guanyat set de les deu últimes edicions del Concurs de Cultivadors de Calçots de Valls, que se celebra cada any en el marc de la Gran Festa de la Calçotada. L’última, aquest 29 de gener. En les primeres edicions va ser en Jordi, i en les últimes en Daniel (Torredembarra, 1974), que fa deu anys va canviar l’electricitat industrial per la pagesia i ara està al capdavant d’Horta Torrenca.

En(re)cordar és el títol de la nova producció audiovisual de la vallenca Marta Arjona. Aquest cop és un curtmetratge documental de dansa que codirigeix junt amb la seva mare, Maite Blasco. El fil conductor d’En(re)cordar és un ofici en perill d’extinció, el de fer culs de cadira encordats, i el món dels castells. Aquest doble vessant es troba en el personatge de Rosa Barrufet, de la botiga històrica de Valls d’artesania i decoració Cal Blanco, amb més de 170 anys d’història en l’ofici d’encordar i reconeguda per la Generalitat.

Un gat de color marró s’enfila per la finestra d’una planta baixa. Abans d’esmunyir-se dins de l’edifici abandonat es gira i observa el carrer. No hi ha ningú. Les façanes de la resta d’edificis han anat perdent la pintura i la majoria de les portes estan tapades per grans planxes metàl·liques. Si encara en queda alguna de fusta, està tancada amb una cadena ben gruixuda i un cadenat per evitar que algú les pugui obrir. Són finques centenàries, cases senyorials que algun dia van tenir l’orgull de ser el centre històric de Valls, però que van quedar buides ja fa molt de temps i continuen acumulant anys mentre es van deteriorant. Els baixos d’aquests edificis, que algun dia van ser el pulmó comercial de la capital de l’Alt Camp, també estan tancats, tret d’alguna petita excepció. “És molt dolorós veure tancades totes aquestes cases, amb la vida que havien tingut”, lamenta Merche Robles, que treballa en una immobiliària del centre. 

Aquest matí ha fet un esforç i ja no ha esmorzat. Sabia que a l'hora de dinar hauria de donar el do de pit i no volia decebre el públic de la capital de l'Alt Camp que aquest migdia ha tornat a omplir la plaça del Pati per veure com una vintena de persones engolien un calçot rere l'altre. I, un any més, ha complert amb les expectatives. El barceloní Adrià Wegrzyn, de 48 anys, ha tornat a guanyar després d'empassar-se 221 calçots que pesaven 3,135 quilos. Acumula 14 victòries. Si el seu palmarès no és encara més espectacular és perquè van modificar les regles per evitar que sempre guanyés ell. Qui aconsegueix el primer premi, l'any següent ha de descansar. La resta de concursants, i el seu estómac, ho agraeixen.

Una de les apostes més decidides de Tarragona per atraure turisme més enllà dels mesos d’estiu és la gastronomia. Aprofitant el bon peix i els productes del camp, les comarques tarragonines han aconseguit fer-se un forat a l’agenda dels turistes amants del bon menjar. N’hi ha per a tots els gustos: des de les jornades gastronòmiques del romesco, que cada any organitza la ciutat de Tarragona durant el mes d’octubre, fins a les del calamar, que acaba de celebrar Salou. I, evidentment, la temporada de calçots, que ja està a punt de començar.

El pare Joan se n'ha anat de Valls. Fins al passat mes de setembre, Joan Font era el rector de la parròquia de la Mare de Déu del Lledó i tots els vallencs el coneixen per la feina que ha fet durant tot aquest temps ajudant els que més ho necessiten i, sobretot, per haver impulsat la Taulada, un menjador social que des de fa nou anys reparteix un centenar de menús gratis cada dia. Des de fa dos mesos, els trenta voluntaris que el pare Joan va aconseguir sumar a la causa continuen treballant, incansables, per garantir un plat a taula a tothom qui el vulgui, però ho fan sense ell. El pare Joan s'està en una parròquia a Sallent on intenta descansar i cuidar-se una mica. "M'agafo un any sabàtic", va dir a tothom.

Valls pateix des de fa mesos un increment de la delinqüència que sembla haver tocat sostre en els últims dies. El recompte de delictes comesos costa fins i tot de seguir: baralles, robatoris amb violència en establiments, encastament d'un vehicle contra un local per robar la caixa registradora, cotxes de veïns cremats, persecucions tant en cotxe com en moto per la via pública posant en risc la seguretat dels vianants i, fins i tot, la crema d'un vehicle policial que els mateixos autors van enregistrar per pujar a les xarxes socials. Els agents de la Policia Local, juntament amb un reforç d'agents dels Mossos d'Esquadra, intenten redreçar una situació que sembla totalment fora de control.

Els extres o figurants són peces clau en moltes pel·lícules. N’hi ha de molt motivats. Un empresari de Saragossa es llevava molt i molt d’hora cada dia per anar a Valls a fer d’extra de La febre d’or i tornava a dormir a casa seva. Dirigida per Gonzalo Herralde, aquesta pel·lícula està basada en la novel·la de Narcís Oller (s’explica que quan l'escriptor català es va assabentar que Émile Zola escrivia una obra similar, L’argent, la va acabar a correcuita). Com a nota negativa del film, la llargada excessiva. I com a nota positiva, la magnífica ambientació: barrets de copa i canelobres amb espelmes per tenir llum a la nit (l’electricitat estava a punt d’arribar), que transporten molt bé l’espectador a l’època dels fets que narra, els anys 80 del segle XIX.

Rosa Maria Ibarra (1969, Alió) és portaveu del PSC a Valls i diputada al Parlament. El 2023 optarà a l’alcaldia per tercer cop.

Des del 2019 que Dolors Farré (1962) és alcaldessa de Valls i governa la ciutat amb ERC. Admet un mandat complicat i no sap si es tornarà a presentar.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts a la tarda el quart tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Valls, Marc Ayala, per un presumpte abús sexual a un menor de 13 anys. Ayala, del grup de JxCat i també diputat de la Diputació de Tarragona, té 33 anys i després de passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció de Valls el jutge l'ha deixat en llibertat, amb retirada de passaport i l'obligació de comparèixer al jutjat setmanalment. A més, el magistrat ha acordat una entrada i un registre al domicili de l'investigat, que s'ha acollit al seu dret a no declarar. Fa set anys, segons ha avançat RAC1, Ayala va abusar sexualment d'un menor de 13 anys. Després de la denúncia, que es va interposar dilluns de la setmana passada, el cos policial català va detenir-lo per un delicte contra la llibertat sexual. En un comunicat, Ayala ha defensat la seva "innocència" i ha explicat que renuncia al seu càrrec a l'Ajuntament per no "danyar" la institució ni el partit.

Les Decennals de Valls i el món casteller no han quedat exempts de l’afectació per la pandèmia. La festa de la Mare de Déu de la Candela, que se celebra cada deu anys a Valls, ja es va haver d’ajornar l’any passat i aquest 2022 alguns actes s’han vist alterats. La Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans d’aquest diumenge havia de representar un gran punt simbòlic en el retorn de l’activitat, però l'embat de la variant òmicron ha provocat que de les 83 colles que havien confirmat l’assistència, finalment només n’hagin participat 28, i és que moltes han acabat declinant la invitació per motius sanitaris.