Kheira Hamraoui, exjugadora del Barça i actualment al Paris Saint-Germain, ha sigut una de les protagonistes del futbol femení aquesta temporada, però no pel que ha fet als terrenys de joc. La futbolista francesa va patir una agressió al novembre a mans de dos encaputxats mentre viatjava en cotxe amb la seva companya Aminata Diallo. Els agressors la van treure del vehicle i li van donar cops a les cames amb barres de ferro. Ara, uns mesos després, ha trencat el seu silenci en una entrevista al diari francès L'Équipe.

Des que la policia va interceptar una conversa entre l'expresident del Barça Sandro Rosell i un dels seus assessors, Juanjo Castillo, en què es posava en dubte que el trasplantament de fetge d'Éric Abidal s'hagués fet seguint la legalitat, el cas s'està complicant cada vegada més. El jugador manté la seva versió que el procediment es va fer seguint les normes i sosté que el seu donant, Gerard Armand, és el seu "cosí". Però l'Institut de Toxicologia espanyol, que està estudiant el cas, contradiu aquesta versió. Segons un informe al qual ha tingut accés El Confidencial, no hi ha cap evidència científica que tots dos tinguin llaços de sang. Per tant, sosté que no són família. Segons aquest mateix mitjà, Toxicologia ja ha remès l'informe al jutjat de Barcelona que investiga el cas per determinar si hi va haver un delicte de tràfic d'òrgans. I ara serà el torn dels tribunals de decidir el següent pas.

Nou capítol vinculat a la pallissa que va rebre fa uns dies la jugadora del PSG, i ex del Barça, Kheira Hamraoui. La investigació va destapar la implicació de l'exjugador i exsecretari tècnic blaugrana, Éric Abidal, en l'agressió, ja que la futbolista tenia un telèfon mòbil amb la SIM a nom seu. I després va transcendir que una de les hipòtesis que preveu la instrucció és que els dos agressors encaputxats actuessin per encàrrec de la dona d'Abidal, Hayet, que sabia que el seu marit havia mantingut una relació extramatrimonial del 2018 al 2020 amb Hamraoui. Fruit de tot plegat, Hayet Abidal va tramitar el divorci fa uns dies a Barcelona.

El serial pel cas Abidal-Hamraoui continua donant titulars. La dona de l'exjugador del Barça, Hayet Abidal, li ha demanat el divorci després que els últimes dies s'hagi relacionat l'exfutbolista amb la pallissa de la qual va ser víctima la jugadora Kheira Hamraoui. Segons fonts de la investigació recollides aquesta setmana pel diari L'Équipe, l'agressió hauria sigut una venjança personal –de Hayet a Hamraoui– després de tenir coneixement de la relació extramatrimonial d'Abidal amb l'actual futbolista del PSG, entre el 2018 i el 2020, quan ell exercia com a director esportiu del Barça i ella jugava a l'equip femení blaugrana.

L'exjugadora del Barça Kheira Hamraoui, que va ser assaltada i agredida a la rodalia de París el 4 de novembre, va rebre una trucada d'Éric Abidal l'endemà de l'incident, segons explica aquest dimarts el diari francès L'Équipe. L'exfutbolista i exsecretari tècnic blaugrana va interessar-se per Hamraoui, que, davant d'algunes companyes i amb el mans lliures activat, li va preguntar si la seva dona, Hayet, amb la qual està casat des del 2007, era capaç d'agredir-la. Abidal ho va negar.

La policia francesa ha implicat Éric Abidal en el cas de l'agressió a la jugadora del PSG Kheira Hamraoui. Segons informa Le Monde, citant fonts de la investigació, es tractaria d'una venjança personal després d'una ruptura amorosa. I és que Abidal i Hamraoui van tenir una relació sentimental entre el 2018 i el 2020, quan ell exercia com a director esportiu del Barça i ella jugava a l'equip femení.

Éric Abidal, que va ser secretari tècnic del Barça entre el 2018 i el 2020, ha trencat el seu silenci en una entrevista publicada pel rotatiu britànic The Telegraph. El francès dona el seu parer sobre alguna de les decisions que més van marcar l'actualitat esportiva de l'entitat les últimes temporades. Abidal explica que el desembre del 2018 va aconsellar al llavors president Josep Maria Bartomeu que, segons un exhaustiu treball d'anàlisi, la seva recomanació era que Ernesto Valverde no continués a la banqueta del Barça. "Em va dir que no, que no era una decisió fàcil. I no només això, sinó que dos mesos després [llavors encara no havia tingut lloc la desfeta d'Anfield] el va renovar, just el contrari del que jo havia suggerit. Per descomptat, vaig acceptar la decisió i vaig seguir donant tot el meu suport a l'entrenador, però va ser una decisió una mica estranya per a mi".

La vida al Barça continua després de la desfeta de Lisboa. Però els incendis no paren i el primer dia sencer de feina de Ronald Koeman com a tècnic blaugrana va estar marcat per una reunió fora de Barcelona amb Lionel Messi, que li va fer saber que ara mateix no creu que tingui sentit continuar al club. Al club, però, tothom dona per fet que l’argentí serà el capità del primer projecte de Koeman, tot i que preocupa més que els dubtes de Messi es tradueixin en una negativa a negociar la seva renovació. I si no renova, el gener ja podrà negociar amb qualsevol club sense demanar permís a un Barça que el perdria gratuïtament l’estiu del 2021.

El dia que Ronald Koeman negociava per ser el nou entrenador del Barça, el club no disposava ni de director esportiu, ni de secretari tècnic, ni de vicepresident esportiu. La gestió de Bartomeu, erràtica, ha convertit els càrrecs de l’àrea esportiva en cadires calentes on els escollits duren poc. Éric Abidal, l’última víctima, ha durat dos anys, més que alguns dels seus predecessors. “Abidal ens ha comunicat avui que volia deixar el seu càrrec. És un decisió personal d’ell, l’hem de respectar. Ramón Planes dirigirà la secretaria tècnica a partir d’ara”, va explicar Josep Maria Bartomeu ahir. I unes hores més tard, es va fer oficial que Planes, que era la mà dreta d’Abidal, seria el nou secretari tècnic.

Més que per la seva agenda de contactes, més que pel seu coneixement del mercat futbolístic o per les seves habilitats a l’hora de negociar amb clubs i representants, Éric Abidal va ser nomenat secretari tècnic del Barça perquè era una figura de consens entre jugadors, afició i entorn. Semblava un paraigua immune a qualsevol isme. L’exjugador francès, que el 2015 havia anat a la candidatura de Joan Laporta, va acceptar fa dos anys l’encàrrec de Josep Maria Bartomeu per facilitar les relacions entre la directiva i el vestidor, per avançar-se a possibles incendis. El president blaugrana va creure que la comunicació amb els futbolistes milloraria pel sol fet d’afegir joventut, mà esquerra i simpatia a la direcció esportiva; que es podrien impedir traumes com la sortida de Neymar: mentre va durar el culebró, cap responsable del club més enllà de Raül Sanllehí va gosar dir-li clarament al santista que fitxar pel París Saint-Germain era un error –al final, fins i tot el jugador s’ha penedit de la decisió–. Abidal havia de ser un pont amb els despatxos, un aplicador de vaselina per superar els conflictes d’interessos, aquell anhelat remei per minimitzar el xoc generacional entre la gespa i la llotja. El club li va posar Ramon Planes al costat perquè el descarregués de les funcions més clàssiques de la secretaria tècnica. Però ni així. Abi no ha sigut capaç d’aplacar bona part dels desgavells interns d’un vestidor guanyador i multimilionari.

La temporada vinent, el francès deixarà de ser una llengua important al vestidor del Barça. I qui sap si també als despatxos. Que important era guanyar al camp del Betis, treure’s de sobre la por d’una nova derrota, llepar-se les ferides. Però també dins de les victòries, alguns perden les seves batalles. El triomf de Sevilla servirà per reforçar la feina de Quique Setién, per exemple, encertat amb els canvis per passar a controlar el partit a la segona part, després de la ruleta russa de la primera. La victòria servirà per recordar al món, com si fes falta, que Lionel Messi és un líder marqui o no marqui gols. I que De Jong, de mica en mica, està aprenent a dialogar amb el geni argentí. I el partit també ens serveix per tenir clar que encara que passin els anys, Piqué segueix sent el millor central de l’equip. Sense ell, la defensa pateix.

Abans d’arribar al Parlament Europeu a Brussel·les, on tenia un acte institucional, Josep Maria Bartomeu va marcar el camí que calia seguir per sortir de l'última crisi d’un club que s’ha acostumat a viure entre terratrèmols: oferir una imatge de calma i unió. El divorci intern dins del Barça es va evidenciar públicament dimarts a la nit quan Messi va sortir al pas d’unes declaracions del secretari tècnic Éric Abidal, un incendi que ha fet evident el malestar del capità blaugrana amb la manera de gestionar la política blaugrana dels últims anys. Bartomeu, però, considera que una decisió dràstica seria pitjor, just abans de partits clau per al futur de la temporada. De fet, tallar caps seria una manera de deixar clar que el divorci entre diferents àrees del club existeix.

“És fake, oi?”, deia un directiu quan li van passar la captura d’imatge que deixa la directiva del Barça contra les cordes. Poc després de dos quarts de vuit del vespre, els telèfons de treballadors i directius del club van explotar al veure com Lionel Messi utilitzava un stories, aquestes imatges d’Instagram que es poden veure només durant 24 hores, per plantar cara al director esportiu, Éric Abidal, que poc abans havia acusat els jugadors de ser els responsables de la fi del tècnic Ernesto Valverde. L’argentí, que pocs cops ha alçat la veu en públic, va penjar un text molt dur contra un Abidal, que podria arribar a perdre el càrrec de director esportiu. No és bon negoci posar-se en contra el millor jugador de la història, un Messi que va dir prou després d’unes setmanes en què s’ha fet evident el divorci total entre diferents àrees del club. El risc de trencadissa, aquest any, és tan gran que més d’una persona ja ha arribat a aconsellar a Josep Maria Bartomeu convocar eleccions aquest estiu, en lloc del 2021, quan tocaria. El problema és que dins de la mateixa directiva es dubta sobre si l’únic candidat continuista, Emili Rousaud, és la persona indicada. De fet, tant directius com l’entorn de l’expresident Sandro Rosell segueixen buscant presidenciables fora de la junta. De moment, sense sort.

Després de gestionar tan malament el relleu del tècnic, la cosa més normal era esperar un mercat de fitxatges de gener que permetés al Barça sortir reforçat tant a escala esportiva com d’imatge. Però el Barça s’ha superat a si mateix tancant el mercat de fitxatges amb més mala premsa que abans. I això malgrat que no ha fitxat cap jugador per alegrar Quique Setién. Ha fet una operació sorprenent amb Matheus, un brasiler que difícilment arribarà al primer equip, i ha pagat 31 milions per un portuguès, Trincão, amb molt de futur. Ara espero que el temps demostri que té més futur que Carles Pérez i Abel Ruiz.

Quique Setién arriba a un club tan gran com inestable. Un club capaç de liderar els rànquings d'ingressos, però esquerdant-se a l'hora de gestionar els canvis d'entrenadors. El tècnic, de 61 anys, ha sigut presentat acompanyat per Josep Maria Bartomeu i el director esportiu Éric Abidal, en una roda de premsa en què s'ha parlat gairebé més dels fets dels últims dies que no pas del futur amb un tècnic que s'ha declarat admirador de l'estil blaugrana. Una roda de premsa curta, de 12 minuts, oficialment per motius d'agenda, en la qual Bartomeu ha deixat clar que el contracte de Setién s'acaba el 2022, però té una clàusula que permetria a qui guanyi les eleccions el 2021 canviar-lo si ho considera necessari. "Vaig rebre la trucada diumenge i no vaig esperar ni cinc minuts. No tinc un currículum extens, però tinc un estil que he defensat sempre", ha explicat Setién.

L'exfutbolista i actual secretari tècnic del Barça, Éric Abidal, ha negat aquest divendres davant la justícia haver compensat econòmicament el seu donant de fetge i ha defensat que tot el procés de trasplantament es va dur a terme "en la més estricta legalitat". Així ho ha sostingut l'exdefensa francès aquest divendres davant del jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona, que investiga presumptes irregularitats en el trasplantament que li van fer el 2012. Abidal estava citat a declarar al costat de l'expresident del Barça Sandro Rosell i l'exempleat del club Juanjo Castillo.

La jutge del cas Abidal, en què s'investiga una presumpta trama de tràfic d'òrgans relacionada amb la malaltia que va patir el llavors jugador del Barça, ha citat a declarar el mateix Abidal i Sandro Rosell. Segons ha avançat la SER, el jutge ho ha fet a instàncies de l'advocat de l'estat. La declaració de l'expresident del Barça i l'actual secretari tècnic blaugrana serà el dia 22 de novembre.

El cas sobre el trasplantament de fetge d’Éric Abidal segueix obert. Segons va avançar 'L'Équipe', la titular del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona ha citat a declarar com a testimoni el cosí germà d’Abidal, Gérard Armand, el suposat donant. La citació és per al 8 de novembre, a les 10 del matí, a la Ciutat de la Justícia.

Éric Abidal s’ha mostrat optimista abans que el Barça torni a la Champions League aquest dimarts. En declaracions als mitjans oficials del club, Abidal ha afirmat que el club blaugrana és un ferm aspirant a guanyar el títol l'1 de juny al Wanda Metropolitano: "El Barça és favorit a la Champions i, sobretot, en aquests dos partits [contra l’Olympique de Lió]", tot i que ha volgut ser prudent: "En futbol mai se sap, però sempre tenim confiança en nosaltres".

Deu mesos després que la magistrada decidís arxivar de forma provisional el cas del trasplantament de fetge d’Éric Abidal, l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat la reobertura del cas per aclarir “presumptes irregularitats” d’una intervenció que es va fer a l’abril del 2012. Feia mesos que la fiscalia tenia dubtes seriosos, com per exemple per les discrepàncies en els documents presentats o que no queda ben acreditada la identitat del donant.