Hauríem de trobar una paraula per definir les sensacions que ens envaeixen quan s’acaba un projecte en el qual hem estat implicats molt de temps. Diria que la cosa està a mig camí entre la buidor, l’enyorament i la recança, amb algunes gotes de dol i d’orfenesa.

Des de fa ja un temps, especialment els darrers mesos, observem notícies que ens indiquen que estem entrant en una nova etapa de la vida de la humanitat al planeta Terra. Sonen alarmes que diuen que no només no havíem previst els canvis que ens calia haver fet en l'organització de la convivència, de l’economia i de la política per estar preparats, sinó que ara tampoc estem prenent les decisions urgents per fer-hi front.

Manllevem la pregunta Qui, si no tu? del lema amb el qual el moviment d’esplais volia provocar els joves monitors en una trobada d’educadors. La intenció era responsabilitzar-los, procurar que prenguessin consciència de la seva responsabilitat personal a l’hora d’educar els infants a les colònies i als centres d’esplai. Aquesta expressió motiva la nostra reflexió en el Dia Mundial de la Joventut, evitant una anàlisi negativa, fins i tot realista, que enumeri les dificultats amb què es troben els joves avui: condicions laborals quan treballen, d’habitatge, ocupabilitat tot i els elevats nivells de formació que han rebut, lleure associat al consum de tòxics... Podríem reflexionar sobre tantes circumstàncies que els limiten, però preferim corresponsabilitzar els adults del seu futur i fixar-nos en les oportunitats que els sorgeixen en el moment actual. 

Crec que aviat ens posaríem d'acord a l'hora de considerar que el món, no només Europa, passa per un moment complicat. No es tracta només del sotrac dels mercats borsaris, ni de l'estancament de determinats conflictes, ni d'una suma d'altres coses concretes, sinó més aviat d'un difús estat d'ànim col·lectiu que ha reaccionat amb crides raonables a l'esperança però també amb visions apocalíptiques. Popper creia que és perillós aspirar a un món perfecte, però del tot lícit pretendre que el que tenim no sigui tan imperfecte. Una societat oberta ha d'assumir les tensions inherents a la seva condició complexa i heterogènia –la seva imperfecció– perquè en cas contrari deixaria de ser oberta. Als Estats Units hi ha hagut en els últims anys un debat pujat de to entorn de qüestions relacionades amb el model de família, l'abast i els límits de l'estat, el flux migratori, etc. El resultat de tot plegat ja el coneixem: la victòria clara de Donald Trump. Les conseqüències immediates d'aquesta victòria, també: la guerra dels aranzels, per exemple, està suposant una commoció financera important. El que resulta més complicat de preveure, òbviament, són els efectes a llarg termini de tot plegat. No crec en la futurologia, però tinc una certa confiança en la prospectiva, és a dir, en l'anàlisi argumentada de diferents escenaris de futur. En aquest cas n'hi ha, com a mínim, tres. 

Un de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any. Aquesta dada és del 2022 i darrere hi ha diversos motius, però un d'ells es repeteix sovint: "No és el que esperava". Per evitar– o si més no reduir– aquests casos, el Consorci d'Educació de Barcelona va engegar un pla per millorar l'orientació que els tutors donen als alumnes de 4t d'ESO per decidir el seu futur i, tres anys més tard, es comencen a veure els primers brots verds.

L’any passat els actors nord-americans van protagonitzar, valgui l’analogia, una vaga que va durar més de cent dies per, entre altres coses, protegir-se de l’ús de la intel·ligència artificial atès que suposa una gran amenaça per als “actors humans”, que és com caldrà anomenar-los aviat per diferenciar-los de les seves rèpliques digitals. A casa nostra, uns dels primers del sector a queixar-se pel mateix van ser els dobladors, uns professionals que ja comencen a ser substituïts per veus artificials. Només es tracta d’un exemple de com la IA ens acabarà escombrant, perquè, a més, no es posa malalta, no fa vacances, no protesta per res.

Tradició

La Salle és una institució educativa amb més de 300 anys d’història i present en 80 països. A Catalunya té 23 centres que ofereixen des del primer cicle d’Educació Infantil fins a la universitat. La tradició és sinònim de coneixement, d’experiència, de seguretat i de fidelitat.

]]>

“El món no se’n surt”, va titular un dels seus últims llibres Tony Judt. Érem a l’any 2010 i vivíem sota l’impacte de la crisi financera del 2008, que havia fet miques la creença que, després de la suposada “fi de la història”, vivíem en el millor dels mons possibles. No, alguna cosa no anava bé en un món “on la riquesa s’acumula i decauen els homes”, per citar el poema del segle XVIII d’on l’historiador britànic establert a Nova York treia el títol original del seu llibre. Per a Judt, en efecte, hi havia alguna cosa profundament errònia en la manera com vivim.

]]>

Cada cop tinc més la sensació que les nostres societats, tot i que ja estan començant a tenir consciència d’uns quants dels reptes que tenim davant, encara no han valorat prou la profunditat dels canvis que ens calen per adaptar-nos a una nova etapa de la història humana; ni tampoc veuen la urgència amb què cal fer-ho. És una situació que comporta irresponsabilitats per part de tots. Vull comentar alguns aspectes, mirant específicament el món de la política i el de les administracions públiques.

]]>

L’any 1999 les Nacions Unides van declarar el 12 d’agost Dia Internacional de la Joventut. Vint-i-quatre anys més tard encara tenim molts reptes en relació amb els i les nostres joves, que sovint pateixen els prejudicis i els estereotips d’una societat que els castiga alhora que anhela ser jove sempre. La visió que tenim com a societat de les persones joves els imposa moltes limitacions: només volen passar-s’ho bé, no tenen prou maduresa, els falta experiència laboral, corren massa riscos i no pensen en el demà.

]]>

¿Quin és el futur que ambicionen les organitzacions econòmiques i entitats socials de Barcelona per a la seva ciutat? Una capital de país que miri a l'àrea metropolitana, que potenciï el teixit empresarial, l'emprenedoria i la col·laboració publicoprivada, que sigui totalment accessible en transport públic i que posi fi a l'especulació immobiliària. Prop d'un centenar d'entitats diverses, entre les quals l'Institut Cerdà, Barcelona Oberta o el Casal dels Infants, han presentat aquest divendres a la Casa Llotja de Mar el projecte PRO BCN 2023, sis documents temàtics amb propostes per repensar el futur a curt i llarg termini de Barcelona. Amb la vista posada en les eleccions municipals del maig, el recull d'idees es farà arribar a totes les candidatures i es posaran a disposició de la ciutadania. L'objectiu, han explicat els impulsors, és "reflectir les principals opinions de consens de la societat civil sobre el present i el futur de Barcelona" respecte a sis àrees temàtiques: infraestructures, mobilitat i habitatge; emprenedoria, coneixement i talent; comerç; turisme; cultura i, també, els temes relacionats amb una ciutat inclusiva i solidària.

]]> Aquest dimecres, 4 de gener, la Terra es va situar en el periheli, la major proximitat al Sol en la seva òrbita anual. Això va produir una velocitat màxima orbital de 110.700 km/h, accelerant 3.420 km/h per sobre de la mitjana. La Terra triga unes 24 hores a fer una volta sobre el seu eix, una xifra no exacta: les fluctuacions són constants i normals. Els darrers anys, però, la rotació s'ha accelerat. El 2020 es van enregistrar 28 dels dies més curts dels últims 50 anys. El 2021 hi va haver una frenada en aquesta tendència, però el 2022 ha tornat a ser ràpid. I el 2023 comença a ritme trepidant.

]]>

La Xina ha viscut una setmana intensa amb protestes inèdites al país. La població, que ha esclatat contra l'estricta i paranoica política del covid zero, ha sortit al carrer i fins i tot ha gosat demanar la dimissió de Xi Jinping. No és una revolució i no s'hi ha mobilitzat gaire gent, però les manifestacions s'han estès per tot el país i han sonat com un clar senyal d'alarma per a Pequín. I el govern ha entès el missatge. No ha trigat ni una setmana a anunciar canvis: més vacunació per a la gent gran, menys proves PCR, relaxació dels confinaments... però tot això combinat amb més policia, control d'internet i censura.

]]>

Han viscut pràcticament tota la vida en un context de crisi econòmica. Han estat tancats durant mesos a casa quan més necessitat tenien de sortir, divertir-se i viure noves experiències. Han crescut amb l'impacte de les xarxes socials i la revolució tecnològica, i es troben amb un medi ambient ferit i un futur, com ells coincideixen a definir, ple d'interrogants. Al Criatures hem parlat amb cinc joves perquè expliquin com veuen la seva generació, què els preocupa i com conviuen amb els reptes d'avui dia. Són la Catalina, l'Aina, la Mariam, la Martina i l'Aschalew, d'entre 12 i 16 anys.

]]>

Les notícies sobre robots sempre produeixen aquella doble sensació de fascinació i por, com les bones pel·lícules de ciència-ficció. Que si Elon Musk anuncia un robot humanoide, Tesla Bot. Que si Google acomiada un enginyer que diu haver despertat una intel·ligència artificial amb consciència. És l’hora de l’amenaça de les màquines? Carme Torras (Barcelona, 1956), una de les grans eminències en robòtica, rebaixa les expectatives i la mirada apocalíptica: "Ja fa anys que hi ha robots amb aparença humana o animal. I fa cinquanta anys que es va crear una intel·ligència artificial que era una psiquiatra, l’Eliza, que tenia converses que semblaven reals. Això els xats ho fan. Però és impossible que els robots adquireixin consciència humana", afirma. I continua: "Si els mitjans i la societat tinguessin més formació en els principis bàsics de la intel·ligència artificial i la seva utilització ètica hi hauria menys pors infundades. A primària i secundària, hauria de ser obligatori". Justament una de les seves novel·les, La mutació sentimental (Pagès Editors), ja està sent utilitzada a nivell universitari a Espanya, als Estats Units (gràcies a MIT Press) i ara també a la Xina per ensenyar ètica de la tecnologia.   

]]> Els humans som terriblement contradictoris. Volem viure noves experiències, però, quan finalment la vida ens les porta, ens resistim a treure'n tot l'aprenentatge possible i ens espanten. Sovint aleshores ens sembla que no, que era tot millor abans, i que, saps què?, que torni la rutina que, de sobte, enyorem.

]]>

El maig del 1889, els habitants de Bukhara, una ciutat que aleshores formava part de l’Imperi Rus, van començar a caure malalts i morir. Del virus respiratori causant d’aquestes morts se’n va dir grip russa. Va fer estralls a tot el món, va col·lapsar els hospitals i va segar la vida de la gent gran amb una ferocitat inusitada. Les escoles i fàbriques es van veure obligades a tancar per l’elevat nombre d’alumnes i treballadors malalts. Hi havia contagiats que parlaven d’un estrany símptoma: la pèrdua de l’olfacte i el gust. I alguns dels pacients recuperats es queixaven d’un esgotament persistent. Finalment, la grip russa va desaparèixer al cap d’uns quants anys, després de com a mínim tres onades d’infeccions.

]]>

Una de les sèries de ciència-ficció més mítiques és, probablement, Star Trek. Es va estrenar a finals de 1966 i se’n van produir tres temporades. L’any 1987 se’n va estrenar una seqüela amb una nova tripulació (Star Trek: La nova generació ). En el primer episodi (Trobada a Farpoint ), els protagonistes troben una nau espacial gegantina que és, en si mateixa, un ésser viu. ¿Serà possible en un futur proper generar materials que al mateix temps que compleixen una funció en enginyeria o construcció estiguin vius?

]]>

Només el 15% dels joves espanyols d'entre 16 i 29 anys s'emancipen, segons dades de l'Observatori de l'Emancipació de l'últim trimestre de 2021. Els elevats preus en el mercat de l'habitatge, la precarització i inestabilitat laboral, la falta d'oportunitats i una consegüent inestabilitat emocional tanquen el cercle maliciós en què es troben els joves i pel qual els és molt difícil independitzar-se. Amb aquesta premissa s'anuncia el segon debat del cicle El futur és nostre, una iniciativa del diari ARA i la Fundació La Caixa. Tindrà lloc dimecres 19 de gener a les set de la tarda al CaixaForum de Girona del carrer dels Ciutadans, número 19, i ja pots reservar la teva entrada fent clic aquí.

]]> Quan entres a casa i no hi ha ningú les llumetes de l’arbre de Nadal són l’única prova de la vida. Roig, blau, verd... Un cor que batega. Amb els papers passa el mateix. Groguencs, ratats, resclosits. Però estan vius. S’apilen a la caixa i sobreïxen com si aixequessin el dit. Torno a emmascarar-me les mans de sang del temps. Els morts que ens fan viure. Escafandre. El bus baixa al fons del paper 34.

]]>