Pandèmia
Internacional  /  Xina 28/11/2022

"Xi Jinping, dimissió!": un moviment de protesta inèdit s'estén per la Xina

Es registren manifestacions en diverses ciutats del país en contra de la política de covid zero i el control exhaustiu del règim

4 min
Una imatge d'una protesta aquest cap de setmana a la ciutat de Pequín.

PequínÉs un crit pràcticament inèdit, i carregat de simbolisme social i polític: "Xi Jinping, dimissió!", s'ha sentit en les últimes hores a la Xina, on s'han registrat manifestacions i protestes en diverses ciutats del país. La gent surt al carrer per mostrar el seu cansament i descontentament pels llargs confinaments, fruit de l'estricta política de covid zero que Pequín s'entesta en mantenir, però també assenyalant el règim de Xi, que s'acaba d'assegurar un històric tercer mandat, i exigint reformes.

Aquest dilluns dos grups de manifestants, que sumaven un miler de persones s'han concentrat a prop del riu Liangma a Pequín, mentre la borsa ha patit una patacada per la por dels inversos que les protestes acabin desestabilitzant la segona economia del món. Aquest matí s'ha anunciat un nou record de contagis diaris amb 40.347 nous casos.

A les xarxes socials s'acumulen els exemples, en forma de vídeos que es converteixen en virals i que, per tant, aconsegueixen esquivar l'aparell censor del govern xinès –encara que sigui momentàniament, ja que Pequín els intenta esborrar ràpidament–. S'hi veuen manifestants a Xangai cridant "Mori el Partit Comunista" o, com s'ha esmentat, demanant la dimissió del president xinès. A Pequín, a les concentracions a la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina i on va estudiar Xi Jinping, els estudiants no només han demanat posar fi als confinaments, també han corejat “Llibertat” i “Volem democràcia”. I en ciutats com Xian, Nanjing, Chongqing, Chengdu o Wuhan es pot sentir com la gent crida “Volem reformes”, “La llibertat triomfarà, “No volem dictadura” o “No als confinaments, volem llibertat”.

Els manifestants mostren pancartes en blanc com a senyal de protesta per protegir-se i no ser denunciats per exhibir lemes contra l'estat. El full en blanc simbolitza la manca de llibertat d’expressió. També canten irònicament davant de la policia l'himne nacional per evitar represàlies. Un himne la lletra del qual comença dient “Aixequeu-vos aquells que refuseu ser esclaus”, i que repeteix: “Aixequeu-vos, aixequeu-vos, aixequeu-vos. Milions de persones, però un sol cor”.

Tot i que les manifestacions són aïllades, i no es pot parlar d'una revolta semblant a la de Tiananmen el 1989, mostren el grau de disgust i cansament de la població: més enllà de les restriccions per la pandèmia, pesa el control exhaustiu que el govern té en pràcticament tots els àmbits de la vida diària. També és significatiu que es produeixin mobilitzacions en universitats com les de Pequín, Nanjing o Xangai, considerades l'elit del món acadèmic. Les universitats s'han confinat nombroses vegades i els alumnes estan cansats de viure durant mesos aïllats al campus, i fins i tot tancats en dormitoris compartits. A Xangai és on s'han produït les protestes més nombroses. Hi ha hagut detencions i els manifestants van increpar la policia, recordant-los que tenen “l'obligació de defensar el poble”.

Fulls blancs, que representen la falta de llibertat d'expressió, en una protesta a Pequín aquest cap de setmana.

Les inusuals protestes polítiques representen tot un desafiament per al govern de Xi Jinping, precisament quan ha ratificat un tercer mandat i s'ha convertit en el president amb més poder a les mans des de Mao. La política de covid zero, a més, està estretament lligada a la seva persona, ja que la propaganda oficial assegura que és una iniciativa impulsada directament per ell.

Una estratègia que no funciona?

Després de tres anys de pandèmia, la Xina viu ara mateix el pitjor rebrot des de l'inici del covid-19 i registra diàriament xifres rècord de casos. Un fet que genera encara més dubtes sobre l'efectivitat de la política de covid zero, que inclou estrictes quarantenes en centres d'aïllament, juntament amb el tancament de barris i edificis per confinar als seus domicilis els contactes propers d'un contagiat, tingui símptomes o no. Les mesures, que contrasten amb el tractament que gran part del món fa ara de la pandèmia, provoquen la paralització de l’activitat econòmica i el rastreig massiu de moviments de la població.

Un dels detonants de les protestes ha estat la mort d'almenys deu persones en un incendi a Urumqi, la capital del Xinjiang. L'edifici estava confinat i bunqueritzat per les mesures anticovid, fet que va provocar que els bombers triguessin molt a poder accedir-hi. L'incendi d'Urumqi interpel·la la societat xinesa perquè els ciutadans senten que això li pot passar a qualsevol. L'obsessió per confinar la població fa que es vegin edificis amb portes tancades amb cadenats per l'exterior o fins i tot entrades tapiades amb planxes de ferro. S'ha advertit en nombroses ocasions que són mesures perilloses per als residents, com s'ha comprovat en aquesta ocasió.

Alguns barris de la ciutat portaven més de cent dies tancats. Mantenir la població aïllada a casa tant de temps, quan dona negatiu a les proves PCR, no té cap justificació sanitària. Són mesures polítiques per impedir la mobilitat i reduir la possibilitat d’infeccions. Els funcionaris locals reben moltes pressions perquè no hi hagi contagis i, si es propaga el virus, sol haver-hi depuracions.

stats