Kim Jong-un exhibeix múscul militar al costat de la Xina i Rússia

TòquioCorea del Nord va commemorar aquest final de setmana el 80è aniversari de la fundació del Partit dels Treballadors amb una desfilada de gran format a Pyongyang que va combinar espectacle intern, afirmació ideològica i missatge geopolític. El líder Kim Jong-un va presidir l’acte aquest divendres al vespre acompanyat de delegacions estrangeres, entre les quals la del primer ministre xinès, Li Qiang, i la del vicepresident rus, Dmitri Medvédev, en un escenari que va servir per projectar el règim com un “aliat útil” davant Pequín i Moscou, i que reforçava la seva posició enmig de les tensions amb Washington i Seül, tot i deixar la porta entreoberta a una possible trobada les setmanes vinents amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

L’autèntica protagonista de la desfilada va ser, però, la tecnologia militar: Pyongyang va presentar el Hwasong-20, que la premsa oficial va descriure com “l’arma estratègica nuclear més poderosa” del país. El nou míssil intercontinental, muntat sobre un llançador mòbil de grans dimensions, estaria equipat amb un motor de combustible sòlid que redueix notablement el temps de preparació i augmenta la capacitat de resposta. El règim apunta que el seu abast podria arribar al territori continental dels Estats Units, un avenç celebrat internament que elevaria el nivell de dissuasió i, alhora, enviaria un missatge gens ambigu a Washington.

La presència del primer ministre xinès, Li Qiang, va donar a la celebració d’aquesta data una dimensió que anava molt més enllà de la política interna. En públic, tant Kim com Li van insistir en la necessitat d’“enfortir la cooperació” i d’intensificar la comunicació política i econòmica, però el gest de Pequín té una lectura més profunda: la Xina busca estabilitzar la península i mantenir oberts els canals amb Pyongyang en un moment de forta tensió amb Washington pels aranzels. Aquesta visita equival a un aval diplomàtic que reforça el seu marge de maniobra i li permet presentar-se davant del món com un actor rellevant dins del nou eix asiàtic que Pequín i Moscou volen articular.

La presència d’una delegació russa, encapçalada per l’expresident Dmitri Medvédev, vicepresident del Consell de Seguretat de la Federació Russa, va afegir una nova dimensió geopolítica a l’aniversari. Moscou busca reforçar els vincles amb Pyongyang en un moment d’aïllament internacional i convertir Corea del Nord en un aliat tàctic davant d’Occident. Més enllà dels gestos protocol·laris, la trobada hauria permès augmentar els canals de cooperació econòmica i militar –des de l’intercanvi tecnològic fins a possibles acords logístics, de subministrament d’armament o d’assessorament militar– que poden ajudar Rússia a sostenir l’esforç bèl·lic a Ucraïna. Per a Kim Jong-un, l’acostament a Moscou no només consolida una aliança útil i beneficiosa sinó que li ofereix marge de maniobra diplomàtic per a unes hipotètiques noves converses amb Washington.

Trobada amb Trump

Aquesta commemoració ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d’una nova reunió entre Kim Jong-un i Donald Trump, durant el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), previst per al mes de novembre a Gyeongju, a Corea del Sud. Al mes d’agost Trump ja havia expressat la seva voluntat de reprendre el diàleg amb el líder nord-coreà i va admetre la possibilitat de celebrar una nova cimera abans d’acabar l’any, tot i que no va donar més detalls.

Kim i Trump es van reunir fins a tres vegades durant el primer mandat del president nord-americà, quan tots dos van arribar a dir que s’havien “enamorat” mútuament, però aquelles trobades no van desembocar en cap acord sòlid sobre la desnuclearització ni de seguretat. Des de l’arribada de l’administració Biden, Corea del Nord s’ha reafirmat en considerar-se un poder nuclear “irreversible”. Pyongyang assegura que Kim conserva “bons records” de Trump i estaria disposat a reprendre les converses sempre que Washington abandonés les seves exigències de desarmament nuclear unilateral.