El 2019, un desenvolupador xinès va crear un repositori de GitHub, la xarxa social més important de programadors a nivell mundial, anomenat “996.ICU”. El nom en clau denunciava les condicions d’explotació laboral de les tecnològiques xineses: si treballes 996, de 9 del matí a 9 de la nit, 6 dies a la setmana, acabaràs a l’UCI. El repositori es va fer viral, amb més i més programadors xinesos donant-hi suport i creant llistes negres de les empreses que aplicaven el 996, com Alibaba, Huawei o Tencent. Les tecnològiques xineses i el govern es van posar en alerta, però l’onada era difícil d’aturar: GitHub, una gran biblioteca de codi obert, és l’única gran xarxa social occidental que no està censurada a la Xina. El 996 es va convertir en un gran debat nacional. Dos anys després, aquest moviment laboral espontani va aconseguir que el govern i els tribunals xinesos declaressin il·legals aquestes condicions de treball.
En els últims anys, s’ha parlat molt dels models oberts d’IA xinesa. El més famós va ser Deepseek, però Qwen, Manus o Kimi també són molt coneguts en la comunitat programadora. Al contrari que la IA tancada i privada de les tecnològiques americanes, les empreses xineses han apostat per models oberts, gratuïts i altament modificables. Això els ha fet populars entre startups o països en desenvolupament. Ara mateix, els models oberts d’IA xinesos són els únics que poden rivalitzar amb els estatunidencs. S’han convertit en un dels sectors tecnològics més punters de la Xina, i una gran font d’orgull nacional.
Sovint s’intenta explicar l’èxit tecnològic de la Xina a través dels subsidis de l’Estat o els plans a llarg termini del Partit Comunista. Però, com explica l’analista Kevin Xu, els models xinesos d’IA que ara tenen tant d’èxit no han sorgit d’iniciatives del govern, sinó d’un moviment espontani des de baix: la massa social de programadors de codi obert xinès que va llançar la campanya contra el 996 és la mateixa que ha creat els models d’IA que fascinen al món.
Open source
El govern s’ha sumat fa poc a l’onada del codi obert xinès, però aquest fa dècades que s’havia anat construint de manera orgànica per part dels programadors del país. De fet, fins fa pocs anys, l’open source no era considerat per l’Estat un sector tecnològic estratègic. Tot va canviar amb les sancions americanes contra Huawei: el govern xinès va veure com utilitzar programari lliure el podia protegir contra coercions tecnològiques externes. El codi obert es va convertir en una prioritat nacional: a banda del sector de la IA, Huawei, Baidu o BYD han creat programari obert per a smartphones, cotxes autònoms o vehicles elèctrics.
El Partit Comunista ara considera la IA oberta com un actiu estratègic, de protecció i influència cap al món. Aquesta atenció política, però, és una arma de doble fil. El suport de l’Estat pot potenciar la IA xinesa amb més recursos. Alhora, més presència estatal també pot evolucionar en més control sobre el sector, cosa que podria erosionar el dinamisme innovador i orgànic responsable dels grans triomfs de la IA xinesa.
