La Xina prohibeix convertir els pisos en petits cementiris

PequínLa ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qing Ming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

A Pequín, quan arriba el Qing Ming, les famílies van a netejar les tombes als cementiris i és habitual rebre alertes al mòbil recordant la necessitat de demanar hora per anar-hi. La densitat de població –la capital xinesa té més de 21 milions d'habitants– provoca el col·lapse dels accessos i s'hi limita l'aforament. Les alertes també animen la població a superar les tradicions i a recordar els avantpassats a través d'homenatges online en què tota la família es pot reunir telemàticament i així evitar aglomeracions. Hi ha empreses i aplicacions especialitzades en aquest servei.

El govern municipal també recorda que no es pot cremar encens ni els tradicionals diners falsos en llocs públics en homenatge als difunts. Amb tot, és una prohibició que sovint no es respecta. Durant aquests dies és habitual trobar xinesos al carrer fent petites fogueres amb encens i papers daurats a les cantonades per recordar els seus familiars morts.

Aquest any el Qing Ming es va celebrar diumenge, però les festes oficials s'allarguen fins avui. També és habitual que les visites als cementiris es facin una setmana abans de la celebració i durant tota la setmana posterior. Aquest any, a més, a les normatives municipals s'hi ha afegit aquesta nova llei nacional que prohibeix utilitzar els pisos dels edificis residencials “per al dipòsit de cendres”.

Espelmes, llums i urnes

Aquests pisos es coneixen en xinès amb el nom de guhui fang, que vol dir "apartament per guardar les cendres dels difunts". De fet, les famílies els compren específicament per a això, és a dir, per convertir-los en mausoleus. A les xarxes socials es poden veure fotografies d'alguns d'aquests pisos: es decoren creant un espai de recolliment, amb espelmes i llums vermells, i les urnes dels ancestres es guarden alineades per generacions. Les cortines sempre estan tirades i les finestres segellades perquè no hi entri la llum.

Els xinesos recorren a aquesta opció per l'elevat cost que suposa dipositar les urnes en un cementiri. Els cementiris tenen poc sòl i molta demanda, i la població cada vegada està més envellida. L’any passat a la Xina van morir un total d'11,3 milions de persones i en el futur es preveu que el nombre de defuncions encara augmenti més.

Actualment a Pequín el preu d'una parcel·la en un cementiri per posar-hi dues urnes i una làpida va dels 13.000 als 37.834 euros, i en canvi el preu de l'habitatge al país va caure un 40% entre el 2021 i el 2025. A més, mentre que les parcel·les als cementiris només es poden llogar per 20 anys, la propietat dels pisos a la Xina és de 70 anys.

Tot i que els apartaments per a cendres no són una solució a les grans ciutats com Pequín i Shanghai, on els preus dels habitatges continuen sent prohibitius, sí que ho són en ciutats més petites que es consideren de tercer o quart nivell. Són zones on la bombolla immobiliària ha deixat barris a mig construir i els preus han caigut.

Els guhui fang eren una solució per a la classe mitjana xinesa, sobretot als suburbis de les grans ciutats i en zones rurals. Segons les xarxes socials, abunden al sud del país. Sigui com sigui, el fenomen ha crescut tant que el govern s'ha vist obligat a legislar sobre la matèria i prohibir-ne la pràctica.

La incineració, gairebé obligatòria

A la Xina, amb una superpoblació de 1.405 milions d'habitants, els enterraments a terra estan limitats i la incineració és gairebé obligatòria. Segons l'article 4 del reglament de funerals, a les zones densament poblades o on la terra cultivable és escassa s'ha de recórrer sempre a la cremació. Cada regió, però, adapta la normativa depenent de les característiques del seu territori. A més, a les minories, com ara als musulmans, se les eximeix de la incineració.

A diferència d'Espanya i d'altres països, a la Xina escampar les cendres al mar no és delicte, al contrari, s'incentiva. El 2025 Shanghai presumia d'haver tancat l'any superant per primera vegada a la seva història els 10.000 difunts incinerats, les cendres dels quals van ser llançades al mar. Es considera una opció ecològica.