Fitur 2026 serà recordada com una de les edicions més tristes. La fira internacional de turisme que des de fa més de 40 anys se celebra a Madrid ha arrencat aquest dimecres marcada pel dol. A mig matí, un minut de silenci en record a les víctimes del tràgic accident ferroviari d'Adamuz, a Còrdova, ha deixat el recinte ferial d'Ifema mut. Des de l'estand de Turespaña, vestit amb crespons negres, el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha encapçalat l'homenatge. La seva serà de les poques presències institucionals que des d'avui i fins al pròxim 25 de gener trepitjaran els 12 pavellons que acullen la fira més important del món per al sector i que situen Madrid com la capital mundial del turisme, almenys durant aquests dies. En el cas de l'estand de Catalunya, en el minut de silenci també ha estat molt present el record del maquinista mort aquest dimarts a la nit pel descarrilament d'un tren de Rodalies a Gelida.

Sembla que la croada als pisos turístics comença a donar fruits. Exceltur, la gran patronal del sector turístic a l'Estat, ha notat una frenada d'aquest tipus d'allotjaments a les 25 ciutats d'Espanya més pressionades pel turisme, entre les quals hi ha Barcelona. En concret, xifren en 15.963 la caiguda del nombre de places de pisos turístics comercialitzades en diferents plataformes el 2025 en comparació amb un any abans (Exceltur compara el període de temporada alta), cosa que suposa un 4,1% menys d'aquestes places. L'any passat va tancar amb 366.000 places d'allotjaments d'ús turístic, segons la patronal.

Les empreses d'autobusos i autocars que transporten turistes a Barcelona no volen renunciar a entrar fins al bell mig de la ciutat per fer la seva feina. I aquest dimarts al matí li han deixat molt clar al govern de Collboni. El sector ha mostrat el seu rebuig frontal a la nova Zona Bus 4.0 que està dissenyant l'Ajuntament i que pretén reorganitzar i restringir el flux d'autocars turístics al centre de la capital catalana. Diverses empreses i associacions han aprofitat la cinquena trobada anual del sector, organitzada per la patronal FECAV, per expressar el seu malestar per aquesta mesura impulsada pel departament de Turisme que afecta directament la mobilitat.

Fòbia al turisme? Als expats? Als immigrants? Hi ha turistes educats i respectuosos (vosaltres mateixos feu turisme, oi?), expats amb voluntat d'integrar-se (segur que teniu algun familiar que viu a l’estranger) i immigrants sense els quals no ens en sortiríem (qui us cuida els familiars dependents?). La por i/o fòbia a l'estranger, així en genèric, és un túnel sense sortida. Hi nia l'odi a la diferència. Una cosa són els problemes estructurals –habitatge, inseguretat, pobresa, tensió dels serveis socials, etc.– i una altra de ben diferent les persones. Si en lloc de mirar els col·lectius ens fixem en els individus concrets –veïns, amics, companys de feina, botiguers, coneguts o saludats–, la nostra percepció s’humanitza. L’altre passa a tenir un rostre conegut.

Esclata la calor i, amb ella, un dels fenòmens més patètics de l'estiu contemporani: criticar els que critiquen el turisme durant l'any quan els arriben les vacances i, efectivament, fan turisme. És un espectacle tan tronat que costa mirar-lo sense enrojolar-se, perfils difonent per les xarxes fotos d'altres individus descansant tranquil·lament a la platja, gent suposadament adulta convertits en espietes. Naturalment, aquest xou només delata la preocupació de certes forces sistèmiques davant de la possibilitat que s'estigui produint una presa de consciència genuïna. Després de dècades gaudint d'un prestigi cultural inqüestionat, s'ha començat a difondre una anàlisi correcta dels estralls que un model turístic basat en la importació de mà d'obra barata ha portat a les nostres vides, des de la baixa productivitat que es converteix en una subvenció encoberta per a empresaris fins a l'espoli de recursos col·lectius com ara el clima i el paisatge, passant per la capacitat del turisme per curtcircuitar el potencial polític de la ciutat trencant llaços entre veïns. La crítica al turisme és tan justa i precisa que s'està estenent com una taca d'oli.

Els veïns del barri de Barcelona que van tenir la desgràcia de sortir a Instagram, gràcies als influencers sobremotivats, s’han de barallar amb la turistada per pujar a l’autobús i tornar a casa. Per confondre els no-autòctons, l’Ajuntament va tenir la feliç idea de retirar la marquesina de la parada. Jo hi hauria afegit uns actors disfressats de carteristes i el conductor fingint que anava borratxo.

Turistes internacionals detinguts a les fronteres dels EUA. Aranzels elevats imposats als socis comercials. Amenaces a aliats.

Els hotels catalans van tancar el 2024 com el seu millor any de la sèrie històrica, segons les estadístiques de conjuntura hotelera publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons aquestes dades, el 2024 els establiments de Catalunya van allotjar 21,5 milions de persones. Aquesta xifra total suposa 350.930 hostes més que els registrats el 2023 (21,2 milions), que era el millor exercici fins al moment.

Cada estiu milions de turistes inunden els carrers de Barcelona, però què en saben de Catalunya? ¿Són conscients que hi ha un conflicte polític amb Espanya i de l'anhel d'una part dels catalans de tenir un estat propi? L'ARA ha parlat amb diferents guies turístics perquè expliquin de primera mà què és el que els visitants coneixen del nostre país i quines són les seves preguntes més habituals. Un d'ells és Evangelo Chatzimichalis, un guia turístic nascut a Atenes que en només dos anys parla un català perfecte. Els tours, però, els fa en anglès. I sempre que s'atura a la plaça Sant Jaume ho aprofita per explicar el tema de les banderes si és que no l'hi han preguntat abans. "El tema sempre surt", diu. Ho fa amb un cartell on surt la senyera, l'estelada, la bandera espanyola i la de Barcelona i assenyalant la Generalitat i l'Ajuntament i uns balcons on hi ha l'ensenya independentista.

Els veïns del barri de la Salut, a Barcelona, ja fa temps que es queixen que la línia 116 de bus està sempre plena de turistes, per la qual cosa ells han d’anar a peu. Viuen en una zona, per entendre’ns, molt costeruda, i anar o tornar de l’escola, a comprar o a la feina, sense transport públic, no és tan fàcil, llevat que siguis Araceli Segarra. Els busos de la línia són de només 35 places, sempre ocupades pel guiram ansiós de fotografiar el llegat de Gaudí.

L'any 2023 serà de rècord en la recepció de turistes estrangers a Catalunya, així com en la despesa que fan aquests visitants, segons es desprèn de les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, Catalunya és la comunitat que va rebre més turistes estrangers en els primers onze mesos de l'any i també és la comunitat on aquests visitants van fer més despesa. Unes dades que situen aquest sector com un dels principals motors de l'economia catalana.

Barcelona és un gran pol d’atracció d'expats i es calcula que a la ciutat ja hi viuen uns 100.000. Els expats són aquests estrangers que s'instal·len fora del seu país, però no es poden considerar ben bé immigrants ni tampoc turistes. D’una banda, són el resultat de la gran capacitat d’innovació i atracció de talent i negoci de la ciutat. De l’altra, l’impacte de la seva arribada també trastoca els preus del mercat immobiliari, el teixit comercial dels barris i fins i tot la llengua i les tradicions. El dossier monogràfic d’aquest diumenge intenta posar en negre sobre blanc totes les dades disponibles sobre aquest grup de «veïns-de-fora» que cada vegada és més nombrós a casa nostra, com viuen i què busquen a la ciutat.

La recuperació del turisme és un fet comprovat. Al juliol es va assolir a Catalunya el rècord històric de viatgers en un setè mes de l'any, malgrat que el preu dels hotels no para de créixer, segons es desprèn de les dades de Conjuntura Turística Hotelera publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística. Malgrat augmentar el nombre de viatgers, el nombre de pernoctacions al Principat està encara lleugerament per sota del juliol del 2019, l'any rècord.

Ara sí, un cop superada i oblidada la pandèmia, els visitants arriben a Barcelona amb xifres extraordinàries que pronostiquen un any de rècord. El punt d'equilibri entre rebre visitants i la vida de barri sovint és complicat i algunes zones de la ciutat es veuen superades per les riuades de gent. La Boqueria, el turó de la Rovira o la Rambla aquests dies, durant la campanya electoral, han estat el focus del debat ciutadà sobre el model de turisme que ens cal. Tothom vol visitar Barcelona, tothom vol fer-se una selfie al Park Güell, caminar pel passeig de Gràcia i veure el Camp Nou. Ens endinsem en els punts calents del turisme a la ciutat.

A la Rambla de Barcelona, el front marítim i el Gòtic s'hi han pogut veure tota la Setmana Santa riuades de turistes. L'ocupació de places turístiques de la ciutat, buida de barcelonins, hauria arribat, segons les estimacions, a gairebé un 90%.

Dues turistes catalanes han mort i tres més han quedat ferides en un accident de globus aerostàtic durant un viatge a la Capadòcia, a Turquia. L'aparell s'ha precipitat a terra quan feia un aterratge d'emergència a causa del vent que ha començat a bufar d'improvís. Les víctimes, veïnes de Lloret de Mar de 62 i 64 anys, formaven part d'un viatge organitzat per una agència d'aquesta ciutat de la Selva que havia portat almenys una quinzena de turistes (dones la majoria) a passar uns dies a aquesta zona de Turquia, segons han explicat fonts municipals. L'Ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial i aquest vespre, a les vuit, s'ha fet un minut de silenci en record a les víctimes.

Europa aborda el debat de si ha de barrar del tot el pas al turisme rus davant de la manca d'expectatives d'un final proper de la invasió d'Ucraïna ordenada per Vladímir Putin. Finlàndia, la República Txeca i els països bàltics ja s'han posicionat a favor de prohibir els visats d'oci perquè els ciutadans circulin lliurement per l'espai Schengen, mentre que Espanya prefereix esperar al Consell d'Afers Exteriors de la UE previst per al 31 d'agost a Praga abans de fer cap comentari, segons indiquen fonts del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme consultades per l'ARA. Mentrestant, el cert és que aquest estiu el turista rus ja és pràcticament "inexistent" a Catalunya, segons constaten les patronals del sector.

Que el turisme ha tornat a Barcelona després de la pandèmia és una evidència; només cal sortir al carrer. Ara les dades de l'Institut Nacional d'Estadística ho constaten. La capital catalana va liderar al mes de maig l'ocupació hotelera a Espanya. Tot i la gran recuperació, però, la majoria d'indicadors se situen encara lleugerament per sota del maig del 2019, l'any anterior a l'arribada del covid-19.

Les comarques gironines podrien signar aquest estiu una temporada “espectacular”, després de dos anys de registres per sota de la mitjana a conseqüència de la crisi del covid. Així ho han afirmat diferents representants del sector turístic gironí, que han notat com els mesos de restriccions ara tenen un doble efecte en els clients: "La gent té moltes ganes i molta necessitat de sortir; i molts han pogut estalviar durant la pandèmia". Ara bé, el seu principal temor és l’augment de les despeses en electricitat, gas i benzina: “Ara estem aguantant el cop, però haurem d'apujar preus per l’augment dels costos energètics i l’augment dels costos de personal”, ha admès el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra. I el president de l’Associació de Turisme Rural Girona, Ramon Corominas, ha afegit que, de cara a l’hivern, hi haurà cases a les quals no els sortirà a compte aixecar la persiana: “Si no podem apujar preus, no podrem obrir perquè els costos es menjaran el que haurem facturat”.