"No ens podem entrenar, no podem", lamenten fonts de la plantilla del Girona, que està patint una crisi mèdica sense precedents i que va més enllà del calendari, en què aquest curs ha de compaginar tres competicions. Els problemes tenen l'origen a l'estiu, quan la pretemporada va estar carregada de conflictes. Jugadors lesionats a l'Eurocopa, fitxatges esglaonats, un virus i una càrrega individual diferent entre els mateixos futbolistes, a més del fet que no va haver-hi prou sessions per igualar els nivells entre els integrants del grup, ja van provocar que el col·lectiu comencés descompensat a escala física. Una realitat que esperaven rectificar amb el temps, però que no ha fet més que empitjorar.

Quan es van confirmar els pitjors pronòstics amb Marc Bernal, els culers van pensar que vivien al dia de la marmota. Un altre jove que debuta, enlluerna a tothom, es lesiona de gravetat i deixa la incògnita de si tornarà al seu millor nivell. Balde, Bernal, Gavi, Pedri i Ansu Fati; el que hauria de ser la columna vertebral del Barça ha compartit més estones a la infermeria que al camp. Ara bé, ¿ha estat un cúmul d’infortunis, o hi ha alguna explicació darrere les lesions dels joves jugadors?

Mai unes molèsties al genoll no havien durat tant de temps. El cor de tot el barcelonisme es va aturar uns segons quan la que havia de ser una nit qualsevol de Champions es va convertir en un malson. Alexia Putellas abandonava el terreny de joc per ser examinada pels metges. Més val evitar que curar. A la mitja part, van decidir substituir-la per cuidar un genoll que feia poc s'havia recuperat d'una lesió de creuats a la cama esquerra.

El futbol és un gran negoci. En temps convulsos, un dels sectors on pots seguir guanyant molts diners. Vivim en una era on els rics i poderosos sembla que tinguin més fam que mai, mai en tenen prou. No en tenen prou amb dos jets, en volen tres. No en tenen prou amb cinc residències, en volen set. Cada cop hi ha menys rics que siguin mecenes i que tinguin certa consciència social. Ara es tracta de fer fora veïns, d'acumular més luxe, de canviar les lleis per manar més. Al futbol passa el mateix, tot i que en aquest cas, hi ha una figura curiosa: el futbolista. Víctima i botxí a la vegada. Explotats, però rics.

Els castells cauen. Això és un fet evident. I que aquestes caigudes poden comportar alguns lesionats, també. Des del món casteller sempre s’ha tractat de tractar amb la màxima normalitat aquesta circumstància, assumint que es tracta d’una activitat de risc. Els últims anys, però, s’ha obert el debat de si les colles han de comunicar l’estat dels castellers lesionats en la caiguda o si, per contra, això és donar més volada a un fet que s’emmarca dins de la idiosincràsia dels castells.

Al clàssic de semifinals de Copa al Santiago Bernabéu del 2 de març, el Barça va esgarrapar un bon resultat (0-1) però el clar dominador va ser el Reial Madrid. Això va deixar preocupat Xavi Hernández. Sense Pedri González, l'equip blaugrana té més dificultats per imposar el seu relat i ser protagonista al mig del camp, com li agrada a l'entrenador blaugrana. Xavi sempre ha negat públicament que hi hagi dependència de cap jugador, però internament l'staff és plenament conscient que la cara de l'equip canvia quan no hi ha el canari. Per això, des de Sant Joan Despí, es treballava amb la hipòtesi que Pedri pogués tenir un paper actiu en el clàssic de diumenge. El mateix jugador així ho pensava, tot i ser conscient que hi havia un punt de risc en la recuperació de la ferida muscular al quàdriceps: la cicatriu encara estava tendra.

S’ha parlat molt d’Ansu Fati durant els últims dies. I més després de veure la seva reacció a la banqueta de Mestalla, molest pel canvi (i segurament també emprenyat perquè les coses no li surten). El futbolista del planter vol jugar més. Sent que té la necessitat de demostrar que tot allò que s’havia dit i escrit sobre ell és veritat. Que pot ser un dels futbolistes franquícia del Barça durant la pròxima dècada. Però el moment d’eclosió, de creure’ns tots aquells titulars que s’havien fet sobre ell, no acabava d’arribar. El pla del Barça per no córrer en excés amb el davanter s’ha aplicat fil per randa. No s’ha volgut arriscar per evitar d’aquesta manera una nova –i fatal– recaiguda. Fins al punt que Xavi l’ha convertit en un dels futbolistes amb un percentatge de minuts jugats més baix.

"Tinc 27 anys i no puc caminar". La vida de Mariona Boix va fer un gir de 180° el divendres 13 de març del 2015. En una competició d'esquí alpí a Andorra, en la categoria de descens, va caure i va patir el que s'anomena la tríada maleïda: el trencament del lligament encreuat anterior, del menisc intern i del lligament lateral intern del genoll esquerre. Amb 19 anys va veure com els seus somnis de ser olímpica s'esfumaven i començava un llarg i dolorós camí que avui dia encara no ha acabat. Set anys després ha passat dotze cops pel quiròfan per intentar curar-se el genoll, però, ara com ara, encara continua amb una lesió que li impedeix fer una vida ordinària.

Cap futbolista vol afrontar el moment de penjar les botes. El somni s'acaba, la il·lusió que et mou des de fa anys es dilueix i comencen els temors. Hi ha esportistes, però, que lamentablement s'avancen i senten aquests dubtes quan encara estan en actiu. Paula Nicart (Cornellà de Llobregat, 1994) ha patit molt fins que, per obligació, ha hagut d'abandonar els terrenys de joc. Tipa de prendre dia sí i dia també analgèsics per suportar el dolor del genoll, ha posat punt final a la seva vida esportiva. Ha jugat aquesta última temporada al Sevilla, tot i que on ha passat més temps és a Catalunya, concretament al Llevant Les Planes, el Sant Gabriel i l'Espanyol. Ara, canvia la pilota per la bata blanca, ja que està en plena carrera de medicina.

Dos anys i mig després que una dona patís un traumatisme cranioencefàlic per l'impacte d'un projectil de precisió foam durant les protestes per la sentència del Procés a Barcelona, continua sent una incògnita qui va disparar el tret lesiu. Es tracta d'una de les quatre persones ferides greus a Catalunya per aquest tipus de projectils, que van substituir les pilotes de goma després que el Parlament prohibís als Mossos utilitzar-les l'any 2014. Les altres tres són persones que han perdut un ull, tot i que el protocol marca que els escopeters antidisturbis han d'apuntar sempre per sota de l'abdomen.

Els especialistes ja avisaven que el risc de lesió era alt. El retorn a la rutina d'entrenaments, per molt gradual que s'estigui intentant fer, no pot evitar un punt d'estrès pel context sanitari d'incertesa però, sobretot, per la necessitat de posar-se a punt per competir de manera imminent. De manera immediata i concentrada (11 partits en cinc setmanes), perquè la previsió és que a partir del juny es juguin molts partits en un termini de temps curt. El doctor Pedro Luis Ripoll, del Centre Mèdic d'Excel·lència FIFA Ripoll i Prado, avisava que en aquest context "les lesions poden incrementar-se en un 50%" i que la gran majoria serien musculars. De tota manera, Ripoll també avisava que les articulacions poden patir perquè estan "desprotegides" per culpa dels dos mesos de confinament.

L’inici del 2019 ha portat feina a l’àrea mèdica de l’Espanyol, encapçalada per Manuel González, i als fisioterapeutes i altres recuperadors de l’entitat blanc-i-blava. Fins ara, aquest mes de gener l’equip de Rubi ha disputat quatre partits, i en tres d’aquests ja ha perdut quatre jugadors per diferents problemes físics: tres per lesions als isquiotibials, una de les zones on més pateixen els futbolistes. Ahir es van conèixer els diagnòstics de David López i Adrià Pedrosa, els últims que van ingressar a la infermeria després de caure lesionats a la segona part del partit de Copa davant del Vila-real.

La fiscalia ha rebaixat la pena que demana per a quatre agents dels Mossos d'Esquadra acusats de lesionar en un portal tres manifestants que havien participat en les protestes pel desallotjament del centre ocupat de Can Vies el 26 de maig del 2014. Després del judici, que aquest dimecres ha quedat vist per a sentència, el ministeri fiscal també exculpa l'inspector que dirigia l'operatiu, perquè entén que no va colpejar cap persona. Per a dos dels policies antidisturbis demana 4 anys i mig de presó, i per als altres dos, 2 anys i tres mesos. Inicialment demanava set anys de presó per als processats. En canvi, les dues acusacions particulars han mantingut la seva petició de fins a 13 anys i mig de presó i 9 d'inhabilitació per als cinc agents.

El migcampista del Barça Rafinha ha patit aquest diumenge a la nit una petita lesió al menisc intern del genoll dret durant el partit de la Lliga Santander contra el Granada.

La fiscalia demana tres anys de presó per a un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona acusat de clavar dos cops de porra, a la cara i al clatell, a un menor de 17 anys que va fugir després que l'enxampessin cremant papereres de matinada, el 2012.

Després de recuperar dimecres Leo Messi, Samuel Umtiti, Gerard Piqué, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, Denis Suárez, André Gomes i Lucas Digne, aquest dijous Luis Enrique ha pogut comptar amb tres jugadors més per preparar el partit del cap de setmana: Javier Mascherano, Luis Suárez i Marc-André Ter Stegen. D'aquesta manera, el Barça recupera tres jugadors fonamentals a 48 hores de jugar contra el Deportivo al Camp Nou.

La fiscalia demana un any de presó per a cinc vigilants de seguretat per agredir un taxista musulmà que es va aturar a resar davant de l'Hospital del Mar de Barcelona el juliol del 2013.

Dos jutges de Barcelona han deixat a una passa del judici una dotzena d'agents dels Mossos d'Esquadra per les presumptes lesions a diversos manifestants durant les jornades d'aldarulls en les concentracions contra el desallotjament del centre 'okupa' de Can Vies, el 27 i 28 de maig del 2014.

La policia ha detingut un manter que hauria agredit un agent de la policia portuària ahir dimarts. A l'home el van atendre per ferides lleus en un centre hospitalari, segons un comunicat que ha fet públic la secció sindical de Comissions Obreres (CCOO) del cos portuari.

Jordi Cardoner, vicepresident primer del Barça, ha parlat aquest dijous a 'El matí de Catalunya Ràdio' sobre les negociacions amb Qatar. "Les negociacions van... vàrem entendre que les condicions que ens proposaven abans de l'assemblea de compromissaris eren millorables, que no les podíem acceptar, i seguim negociant amb els espònsors", ha comentat.