"Després del que ha passat a Escòcia i el Regne Unit, el Procés català continua i va cap endavant. Ens sentim reforçats pel bon exemple d'una democràcia europea que ha deixat votar. Aquest és el camí". Així s'expressava Artur Mas el novembre del 2014, pocs dies després de la consulta del 9-N, l'avantsala del referèndum que lideraria Carles Puigdemont tres anys després. Des de llavors i durant els anys àlgids del Procés, Catalunya es va emmirallar en diverses ocasions en el cas escocès. 11 anys després d'aquell moment, la realitat que viu el país i els temes que ocupen l'agenda política catalana l'allunyen de qui va ser un model a seguir.

Jere Mateo va arribar nedant a la platja de Portpatrick, un poblet preciós de la costa escocesa. Els veïns van veure'l sortir del mar cansat sense entendre d'on venia. "Vinc d'Irlanda nedant", els va dir. Mateo feia dotze hores que nedava creuant l'estret del nord, d'Irlanda del Nord a Escòcia, superant les baixes temperatures, les marees i les meduses. "Em van aplaudir. Estava tan content que vaig oblidar-me dels meus problemes per caminar i vaig caure", explica rialler. S'acabava de convertir en tot just la 177a persona que feia aquesta travessia en solitari. El primer català i la segona persona amb mobilitat reduïda. I el primer amb danys cerebrals. "Va ser màgic. Durant aquelles hores nedant vaig poder pensar molt, endreçar moltes idees. Vaig sortir en pau amb mi mateix", afegeix.

Un vídeo mostra el president dels Estats Units, Donald Trump, conduint un carro de golf per una esplanada verda del sud d'Escòcia. Els camps on juga són al luxós complex de Trunberry, a Ayrshire, i li pertanyen des del 2014. El mandatari és escortat per una vintena de carros més, amb personal de seguretat i caddies. Un d'aquests assistents que camina davant el president es desfà d'una pilota blanca que duia a la butxaca i la deixa dissimuladament sobre la gespa. Serà la pròxima pilota que el president colpejarà, que ha estat col·locada al lloc ideal per facilitar-li el tir. L'aparició de les imatges s'ha fet viral a les xarxes perquè evidencien el que era un rumor de domini públic: que Trump fa trampes en el seu esport favorit.

En comptes de Mar-a-Lago (Florida), on Donald Trump es refugia gairebé tots els caps de setmana de la seva presidència per jugar al golf a l'anomenada Casa Blanca d'hivern, el president dels Estats Units ha triat els seus camps d'Escòcia per allunyar-se de Washington uns dies i, de retruc, també del fantasma de Jeffrey Epstein i de la desclassificació dels arxius del pedòfil, que ha quedat ajornada, almenys, fins al setembre. Trump hi arribarà aquest divendres i s'hi estarà fins dimarts vinent. I el mes d'agost, qui visitarà el Regne Unit serà el vicepresident, J.D. Vance. Amb la seva família passarà uns dies de vacances a la zona dels Cotswolds, una de les més encantadores d'Anglaterra.

El primer baròmetre de l’any del CEO constatava que els indicadors relacionats amb el debat territorial a Catalunya tornen a registres anteriors al 2012. El suport a la independència de Catalunya baixa per primera vegada del 40% en un sondeig i obté la seva pitjor dada des del 2011, l’any anterior a l'inici del Procés. Així, el 54% dels catalans votarien avui en contra de la ruptura amb Espanya, el mateix percentatge que en el baròmetre del novembre, mentre que el 38% hi votaria a favor, dos punts menys que fa quatre mesos.

El govern escocès ha perdut una complexa batalla política i legal amb moltes implicacions. El Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictaminat aquest dimecres que les dones transgènere no haurien de ser legalment definides com a dones, sempre d'acord amb la llei d'igualtat britànica del 2010. El Suprem ha declarat que la definició de sexe en l'esmentat marc jurídic –dona o home– deixa clar que es basa en el sexe biològic. Per tant, un certificat de reconeixement de gènere no canvia el sexe d'algú, que està associat a la condició en el moment del naixement, si bé pot canviar la identitat de gènere i pot ser un símbol d’aquesta identitat. La decisió ha sigut presa per unanimitat dels cinc jutges.

“Ens falta allò que podria anomenar-se una arquitectura de la simpatia, és a dir, un moviment progressiu que superi la nostra identificació només amb aquells individus que són com nosaltres”. Això diu Richard Sennett en un gran assaig que va ser publicat el 2003 amb un títol lacònic i rotund: El respecte. Sennett es refereix al concepte de respecte com un intangible que, paradoxalment, s'acaba traduint socialment en coses ben concretes. En una societat en què no impera el respecte dels uns cap als altres –el respecte col·lectiu– s'engrandeixen les desigualtats, es multipliquen les actituds intolerants i es fan insuportablement omnipresents els frecs pels motius més banals, afegeix Sennett. No estem parlant, doncs, d'un valor entre altres, sinó d'aquell que permet atorgar sentit a la nostra acció més enllà de circumstàncies conjunturals. 

La mort sobtada d'Alex Salmond ha impactat de ple en l'independentisme català. El que va ser el primer ministre d'Escòcia que va aconseguir que se celebrés un referèndum d'independència al seu país va deixar empremta en el sobiranisme del Principat amb l'objectiu d'aconseguir el dret d'autodeterminació i ara ha desencadenat una allau de condolences. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha estat un dels primers a reaccionar: "Ningú com ell va portar Escòcia més a prop de la independència en els temps moderns. El recordaré com un veritable amic de Catalunya", ha afirmat en una publicació a X.

Entrevista publicada el 14 de setembre de 2024. Després de la notícia de la seva defunció, el text no ha estat actualitzat.

Tot i el resultat contrari a la independència d'Escòcia en el referèndum d'ara fa deu anys (18 de setembre), entre el 2012 i el 2014 es va produir un canvi sísmic en la política del país. El poder institucional de l'SNP, la figura magnètica i un punt populista del primer ministre Alex Salmond –un dels grans animals polítics dels últims trenta anys a les illes– i unes bases molt mobilitzades –incloent-hi les classes populars– amb ganes de desfer-se per sempre dels governs conservadors, ho van fer possible. Fins al punt que es va registrar un augment de catorze punts a favor de la independència el dia de la votació en relació amb la mitjana dels sondejos previs a l'arrencada de la campanya. Un viatge sense precedents.

Després de quasi dues dècades d'hegemonia política aclaparadora, el Partit Nacional Escocès (SNP) celebra aquest cap de setmana el 90è congrés anual, el més difícil dels darrers anys. Un congrés que arriba menys de dos mesos després de la duríssima derrota electoral del 4 de juliol –la formació va perdre a les eleccions generals mig milió de vots i 39 dels escons de Westminster– i quan la divisió per les polítiques de reconeixement de gènere, per com tirar endavant un segon referèndum i de quina manera fer front al forat obert en els comptes públics plana sobre la trobada.

Stonehenge és un dels monuments megalítics més coneguts arreu del món. Situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Anglaterra, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury, l'espectacular construcció neolítica –aixecada fa gairebé 5.000 anys– continua amagant secrets sobre el seu origen. Un estudi de la universitat australiana de Curtin aventura d'on podria provenir una de les seves pedres més imponents, l'altar, que pesa sis tones.

Drama polític a Escòcia, on sí que ha rodat un cap. El primer ministre del Partit Nacional Escocès (SNP), Humza Yousaf, ha presentat la seva dimissió aquest migdia de dilluns, només tretze mesos després d'haver arribat al poder d'Edimburg en substitució de la també dimissionària Nicola Sturgeon. La crisi, un veritable desastre per a l'independentisme, va esclatar dijous passat, després que Yousaf trenqués l'acord de govern que mantenia des del 2021 amb el Partit Verd i s'enfrontés a una doble moció de censura: la primera, presentada pels conservadors contra la seva figura, i la segona, pels laboristes contra tot el govern. Un moviment amb què volia recuperar la iniciativa política li ha esclatat a les mans. Yousaf continuarà al davant del govern en funcions fins que no hi hagi relleu. Yousaf ha admès l'error del judici polític comès, sense calcular el dany causat als socis.

Sacsejada imprevisible al tauler polític escocès. Catorze mesos després de la dimissió de Nicola Sturgeon com a primera ministra, el seu successor al davant del govern i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Humza Yousaf, farà front la setmana vinent a dues mocions de censura presentades amb vint-i-quatre hores de diferència. La primera, a títol exclusivament personal, la van promoure aquest dijous els conservadors; la segona, contra tot el govern, és iniciativa dels laboristes.

Després de les eleccions generals del Regne Unit del 2017, l'ex primer ministre d'Escòcia Alex Salmond es va permetre un acudit polític: "Hi ha més pandes a Escòcia que no pas diputats escocesos conservadors al Parlament de Westminster". No li faltava la raó. Aleshores, els tories en tenien només un, i d'óssos pandes al Zoo d'Edimburg n'hi havia dos. Quan el 2019 Boris Johnson va arrasar amb majoria absoluta en les legislatives del desembre, l'acudit va deixar de tenir sentit, perquè els conservadors van aconseguir set escons dels 59 en joc al nord de la frontera.

El laborisme és una mica més a prop de Downing Street. Així ho creuen els estrategs del partit, després que aquesta matinada s'ha confirmat un canvi de proporcions històriques en el mapa polític escocès. L'elecció parcial a la Cambra dels Comuns de la circumscripció de Rutherglen i l'oest de Hamilton, un districte relativament proper a la ciutat de Glasgow, que s'ha celebrat aquest dijous després de la destitució de la diputada Margaret Ferrier, del Partit Nacional Escocès (SNP) per haver-se saltat les normes anticovid, ha confirmat una victòria aclaparadora per al partit de Keir Starmer i d'Anas Sarwar, el líder laborista al nord de la frontera.

Set anys després que la proposta es plantegés per primera vegada, arran d'una explosió de casos de VIH per consum de drogues amb material contaminat, aquest dimecres s'ha aprovat l'obertura al Regne Unit de la primera narcosala per consumir legalment i en condicions d'higiene sanitària drogues de classe A: és a dir, heroïna i cocaïna, entre d'altres.

A principis de setmana, el testimoni d'un exmilitar britànic, el Willie, de 48 anys, difós per la cadena de televisió Sky News, posava en evidència el fracàs més gran dels setze anys de govern del Partit Nacional Escocès (SNP) en tant que força hegemònica a Escòcia. No, l'exsoldat Willie no parlava sobre la derrota en l'intent d'aconseguir la independència al referèndum del 2014, ni tampoc de la impotència a l'hora de forçar el govern de Londres a concedir la celebració d'un segon plebiscit, després que el primer ministre, Rishi Sunak, s'emparés en el veto establert pel Tribunal Suprem del Regne Unit el novembre de l'any passat. El Willie parlava de la seva vida com a drogoaddicte a Dundee, la quarta ciutat del país, d'uns 150.000 habitants, epicentre de la crisi de sobredosis a Europa.

El vol de les Red Arrows ha marcat l'inici del regnat del rei Carles III, ara també a Escòcia. El protocol marca que han de ser vuit les setmanes que passin des de la coronació a l'abadia de Westminster, com a rei del Regne Unit i dels catorze regnes de la Commonwealth. L'esdeveniment ha estat seguit per centenars de persones que han acompanyat el rei, la reina Camil·la i els hereus de la Corona, Guillem i Caterina, en el seu passeig amb tots els honors fins a arribar a la catedral de Saint Giles, a Edimburg.

En els dies clars, des de John o' Groats, el punt més septentrional de l'illa de la Gran Bretanya, es pot veure, sobre la línia de l'horitzó, el perfil suau de la més gran de les Orkney, les illes Òrcades. A no més de 50 metres de la costa, un senyal de color blanc indica en milles la distància, 12 quilòmetres. I també la que hi ha a altres indrets del planeta des d'aquesta remota part d'Escòcia: Nova York, 5.198 km; Edimburg, 439 km; Land's End, el lloc més occidental de l'Anglaterra continental, a l'oest de Cornualla, 1.406 km; finalment, també l'arxipèlag de les Shetland, a 244 km, encara molt més al nord que les Òrcades.