El primer ministre francès, François Bayrou, va anunciar aquest dilluns que se sotmetrà a una qüestió de confiança el 8 de setembre per les retallades de 44.000 milions d'euros als pressupostos del 2026, una consulta que caurà just abans de la primera gran protesta convocada per al dia 10. Davant la notícia, la borsa francesa ha obert la jornada d'aquest dimarts amb caigudes. El CAC40, el principal índex francès, s'ha llevat amb unes pèrdues superiors al 2,5%, que s'han anat suavitzant al llarg del matí. Cap a les dotze del migdia, l'índex apuntava un 1,72% negatiu, i ha acabat tancant la sessió amb un -1,59%.

Les 3.000 entitats del tercer sector (des de les que s'encarreguen de temes d'infància o pobresa, passant per lleure o salut mental) van superar l'any passat la barrera dels dos milions de persones ateses. El creixement de l'activitat, però, no va acompanyat d'un finançament estable, i aquesta mancança condemna les associacions a endeutar-se. Sense anar més lluny, el 41% d'aquestes entitats estan pendents que les administracions públiques els hi paguin les partides compromeses, segons les conclusions del baròmetre que ha presentat la Taula del Tercer Sector de Catalunya amb dades de l'exercici tancat del 2023. De mitjana, el deute públic representa una quarta part dels pressupostos de les entitats, és a dir, 25 euros de cada 100.

"He treballat sempre com un cabró, he complert les meves obligacions, no pot ser que em quedi així, a les portes de la jubilació, perquè una entitat bancària em dona l’esquena". El Jordi, que demana que el presentin amb un pseudònim, recorda la frustració que va sentir quan es va trobar en la insolvència enmig de la crisi del coronavirus quan només li faltava un any i mig per jubilar-se. “No era l’escenari que m’esperava després de treballar des dels 16 anys i haver pencat molt. Vaig passar uns mesos, anys, molt angoixants”, valora ara, ja jubilat, després d’acollir-se a la llei de la segona oportunitat, un mecanisme que permet a les persones insolvents quedar exonerades dels seus deutes.

Cada cop hi ha més ajuntaments amb els comptes sanejats i amb un deute nul amb els bancs. Les últimes dades del ministeri d’Hisenda indiquen que 117 municipis de Ponent ja presenten un deute actiu de zero euros. És una xifra 2,5 vegades més alta que l’any 2013, just abans que entressin en vigor les disposicions del govern espanyol per reduir l’endeutament de l’administració: la llei dels pressupostos generals de l’Estat per al 2013 (la disposició final és de vigència indefinida) i la d’estabilitat i sostenibilitat financera.

Amb el retorn del plasma, el retorn de l'optimisme. Grifols, la primera farmacèutica catalana, ha celebrat aquest divendres la junta general d'accionistes i ho ha fet per tancar dos anys difícils per a l'empresa. "El plasma ha tornat", ha manifestat el director financer de Grifols, Alfredo Arroyo, que ha anunciat que en els dos anys vinents la prioritat de la companyia passa per reduir el deute.

Els deutes no el deixaven dormir. J.P., de Barcelona, casat, amb un fill i a l’atur. Devia 1,6 milions d'euros a sis creditors. Havia muntat un negoci de distribució de recanvis industrials. Per fer-ho va hipotecar les seves propietats i els seus pares el van avalar. Però va arribar la crisi financera del 2008 i l’empresa va deixar de funcionar. Els deutes van créixer i, malgrat que només tenia un 10% de l’empresa, els creditors li demanaven que pagués. Gràcies a la llei de la segona oportunitat, en J.P. ha pogut començar de nou. El jutjat mercantil 7 de Barcelona li ha concedit el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI). Ja no surt a cap llista de morosos i pot començar de nou sense el llast dels deutes.

El keynesianisme ha tornat de la mà del covid-19 i ho fa en boca de tothom. Les tesis macroeconòmiques del britànic John Maynard Keynes (1883-1946), segurament l’economista més influent del segle XX, agraden especialment als partits de centreesquerra, però en moments com l’actual són reivindicades, fins i tot, per liberals i conservadors.

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha obert la porta aquest dimecres al Congrés a permetre que el govern espanyol ajudi les comunitats autònomes en l'impacte que està deixant la crisi del coronavirus. Montero ha defensat que l'executiu espanyol està treballant amb les comunitats per conèixer amb exactitud l'impacte real que està tenint aquesta crisi en els comptes públics de cadascuna i ha assegurat que les acompanyarà "perquè no tinguin dificultats per encarar una crisi sanitària que ja s'ha convertit en crisi econòmica". La ministra ha explicat que la intenció del govern és que les comunitats puguin seguir prestant, d'aquesta manera, tots els serveis sanitaris, educatius i socials.

La riquesa financera neta de les famílies va créixer un 4,1% el primer trimestre de l'any en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Aquest indicador mesura la diferència entre els estalvis i els deutes de les famílies espanyoles. En total, va passar d'1,37 bilions d'euros a 1,45, segons dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya.

El ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha aprovat aquest dimarts el mecanisme perquè les comunitats autònomes puguin tornar a finançar-se als mercats i, per tant, puguin començar a deixar d’endeutar-se només a través dels mecanismes del mateix estat espanyol. Tot i això, Catalunya és una de les comunitats que no compleix els requisits per adherir-se a aquest mecanisme, malgrat que l’anterior Govern ja havia anunciat la seva intenció d’abandonar el fons de liquiditat autonòmic.

L'acord entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga ha generat certesa sobre la seva aproximació per formar govern a Itàlia, però a la vegada ha generat incertesa respecte a la situació econòmica. La màxima prova sobre la desconfiança que genera al mercat el pacte es demostra amb l'evolució de la prima de risc italiana, que ja els últims dies ha crescut i ho ha continuat fent avui. Se situa actualment en els 174 punts bàsics, la xifra més alta des de l'octubre i un repunt del 31,8% des de dimarts passat.

El deute conjunt de les administracions públiques espanyoles va tancar el 2017 al 98,3% del producte interior brut, el PIB. Això vol dir que Espanya deu pràcticament tota la riquesa que és capaç de generar en un any, però tot i això, la xifra del quart trimestre de l’any passat és millor que la del 2016, quan el deute va arribar a situar-se els últims tres mesos de l’any al 99% del PIB, segons les dades en detall que ha publicat aquest dimecres el Banc d’Espanya.

Florentino Pérez ja té els diners que necessitaria per pagar la compra d'Abertis, si finalment s'imposa a la italiana Atlantia en la guerra d'opes que s'ha obert. Hochtief, la filial d'ACS que ha fet una oferta pel grup d'infraestructures català, ha tancat amb una quinzena de bancs un crèdit de 15.000 milions d'euros. El grup té intenció d'apalancar-se per fer l'operació, que té un cost estimat de 18.600 milions d'euros, si no és que s'encareix.

L'economia de Catalunya depèn cada cop menys del crèdit bancari. El 2009 (un any després d'esclatar la crisi) el crèdit al sector privat català va fregar els 350.000 milions d'euros, el seu màxim històric. Des de llavors, l'endeutament a les empreses i famílies del territori ha anat disminuint i acumula ja set anys de caiguda. Són dades que ha presentat aquest dimarts la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha fet una anàlisi de l'evolució del crèdit bancari durant el període 1999-2017.

El deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles va tancar el 2016 en el 99,4% del producte interior brut (PIB), quatre dècimes menys que el 2015. Catalunya és la comunitat més endeutada de l'Estat, amb 75.098 milions d'euros, seguida del País Valencià, amb 44.658 milions, i Andalusia, amb 33.350 milions, segons les dades publicades aquest divendres pel Banc d'Espanya. La comunitat menys endeutada és Cantàbria, amb 2.890 milions.

El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, ha lliurat aquest dilluns a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'informe anual corresponent al 2013. En sortir de la reunió ha explicat, en declaracions a la premsa, que considera "preocupant" la situació que arrossega la Generalitat, tant pel que fa a la seva tresoreria com pel deute que s'acumula. Tant és així que ha alertat de la possibilitat d'arribar a tenir una "gestió complexa" en el futur si aquestes qüestions no se solucionen.

El líder de Demòcrates de Catalunya i exmembre d'Unió, Antoni Castellà, ha considerat "coherent" Josep Antoni Duran i Lleida, amb la seva decisió de mantenir-se en el càrrec i encapçalar la candidatura d'UDC el 20-D. "Això que ha passat a Unió després de les eleccions del 27-S és un ensurt enorme amb un iceberg. I, per coherència, el capità és l'últim que ha de marxar del vaixell", ha comparat Castellà al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio. El diputat electe de Junts pel Sí ha avançat també que Demòcrates de Catalunya ha iniciat una campanya de 'crowdfunding' a través de la plataforma Tot Suma per aconseguir 4.500 euros i així poder finançar el congrés fundacional del 7 de novembre.

El Parlament ha donat llum verda al decret de pròrroga pressupostària del Govern. Es tracta d’un tràmit necessari perquè la Generalitat es pugui continuar endeutant fins que s’aprovin els pressupostos del 2015. Segons ha defensat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, el decret evitarà l’impagament de les amortitzacions del deute, que, si es produís, provocaria un sobrecost en interessos. Aquest decret quedarà sense efecte si s’acaben aprovant uns pressupostos que CiU i ERC continuen negociant.

El diputat de la CUP David Fernàndez ha defensat aquest dijous al matí a 'El matí de Catalunya Ràdio' que no voldria que una Catalunya independent tingués exèrcit o formés part de l'OTAN. Tampoc no aspira a contractar més Mossos d'Esquadra per controlar les fronteres. "Som independentistes sense fronteres en un món que serà confederal", ha assegurat, i ha apostat per incrementar les relacions amb els països de l'euromediterrània.