Després del negoci de la guerra, vindrà el de la reconstrucció. El 10 de desembre, el president Volodímir Zelenski va compartir un missatge significatiu a les xarxes socials. Feia referència a la trobada telemàtica que va mantenir aquell dia amb, entre altres, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent; el gendre del president Donald Trump, l'empresari Jared Kushner, i Larry Fink, el cap del gestor de capitals més important del món, BlackRock, un dels veritables amos del món, per l'extensió i la diversitat dels seus tentacles financers. Zelenski va escriure: "Aquest podria ser considerat el primer míting del grup que treballarà en un document relatiu a la reconstrucció i a la recuperació econòmica d'Ucraïna".

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

El Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les seves previsions de creixement per a l'economia espanyola per a aquest any. "Es preveu que el creixement es mantingui robust a l'1,9% el 2024 i al 2,1% el 2025", recull l'organisme en el seu últim informe de revisió econòmica per a Espanya, publicat aquest divendres. Es tracta d'una millora de quatre dècimes, cosa que s'ajusta a les previsions del govern espanyol, situades en el 2% per a aquest any, i coincideix amb les del Banc d'Espanya.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

Les ajudes als combustibles fòssils –sobretot petroli, carbó i gas natural– van tocar el màxim històric al món l'any 2022. En total, les subvencions als hidrocarburs atorgades pels governs de 170 estats diferents van sumar 7 bilions de dòlars (6,46 bilions d'euros), segons dades publicades aquest dijous pel Fons Monetari Internacional (FMI).

Nova rebaixa a les perspectives de creixement de l'economia espanyola pocs dies després de l'estrena del nou govern de Pedro Sánchez. Aquest dilluns el Fons Monetari Internacional (FMI) ha retallat dues dècimes, fins a l'1,6%, l'expansió del PIB espanyol per aquest 2020. En l'últim informe de l'octubre passat la institució preveia que l'economia espanyola avancés un 1,8%, però ara diversos factors han provocat l'empitjorament de les xifres. La rebaixa és un capítol més en el refredament global de l'economia que en l'àmbit mundial es veu reflectida en una retallada d'una dècima de les perspectives. L'FMI creu que el PIB global avançarà un 3,3% el 2020.

Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, tres estats membres de la Unió Europea, reben més del 50% de la inversió estrangera 'fantasma' de tot el món, segons un informe del Fons Monetari Internacional recollit per 'Europa Press'.

Des dels seus inicis a la dècada dels 50 (només amb l'excepció de dos períodes interins de pocs mesos), la direcció gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) està en mans d'europeus. Ara, amb el nou cicle a la UE s'obre també un nou cicle a l'FMI perquè la seva actual directora gerent, la francesa Christine Lagarde, ha estat escollida per substituir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu, una decisió que ratificaran aquest dimarts els ministres d'Economia i Finances europeus. En conseqüència també caldrà obrir el procés per substituir Lagarde a l'FMI, un procés en què la Unió Europea té tota la intenció de mantenir el control. Històricament, la direcció de l'FMI ha estat en mans europees i la del Banc Mundial en les dels Estats Units, però aquesta és una tradició cada vegada més qüestionada, perquè l'FMI és un organisme format per 189 països.

Christine Lagarde (París, 1956) serà la substituta de Mario Draghi com a presidenta del Banc Central Europeu. Després de mesos de negociació, els líders de la Unió Europea han anunciat aquest dimarts que l'actual directora gerent del Fons Monetari Internacional serà la màxima responsable de l'organisme monetari europeu.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha avisat que les previsions econòmiques a l'eurozona són "precàries" a causa de les tensions comercials globals, un possible Brexit sense acord i l'elevat deute d'alguns països de la Unió Europea. L'FMI ha assenyalat que els estats de l'euro han alentit el seu creixement i que l'evolució de la inflació segueix una tònica decebedora.

“Viure amb un deute elevat mereix consideració en països on les preocupacions pel sosteniment d’aquest deute no és urgent”. Traducció: si l’economia va tirant, potser no cal preocupar-se gaire pel deute públic. Aquest fragment no està extret del programa d’un partit socialdemòcrata, sinó d’un document “de discussió” del Fons Monetari Internacional. L’article, del 2015, està signat, entre d’altres, pel director adjunt de recerca, el canadenc Jonathan Ostry -un dels pesos pesants dins de l’equip econòmic de l’organisme- i és un bon exemple del canvi de posicionament de l’FMI des de l’inici de la crisi.

El Fons Monetari Internacional ha rebaixat quatre dècimes les previsions de creixement de l'economia mundial per a l'any 2019, tot i que allunya el fantasma d'una recessió a curt termini. En l'informe de primavera presentat avui durant la seva reunió conjunta amb el Banc Mundial, l'FMI anticipa que el ritme de creixement per a aquest any serà del 3,3%, una caiguda de tres dècimes respecte del 2018. Per al 2020, preveu recuperar el 3,6% de l'any passat. Tot això dins d'un marc d'incertesa mundial determinada en gran mesura per la sort de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i la definitiva resolució del Brexit, que podrien modificar a la baixa les previsions.

Una petita explosió a la seu del Fons Monetari Internacional (FMI) de París ha deixat avui dijous una persona ferida lleu que està fora de perill, segons fonts de la investigació. L'incident ha tingut lloc quan una secretària de l'organisme internacional ha obert a les oficines una carta, que ha resultat ser un paquet bomba i ha explotat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) confirma les seves previsions per a Espanya, però adverteix que els riscos inclinen el futur econòmic "a la baixa". L'organisme, que ha fet públiques les seves previsions aquesta tarda, manté els seus càlculs i preveu que l'economia espanyola creixerà un 2,3% aquest any i un 2,1% el 2018, després del 3,2% que ha augmentat aquest 2016.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les previsions de creixement d'Espanya a un 3,1% per a aquest any i a un 2,2% per al 2017, és a dir, cinc i una dècimes més, respectivament, que en la seva previsió del juliol passat, en el seu informe anual, 'Perspectives econòmiques mundials', presentat aquest dimarts a Washington.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha negat aquest dijous que la seva institució tingui un pla per donar assistència financera a l'Estat. Ho ha fet després de reunir-se a Washington amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que es quedarà als Estats Units uns quants dies més per participar diumenge a la reunió del Club Bildelberg. Aquest divendres serà substituïda a la roda de premsa posterior al consell de ministres per Cristóbal Montoro, que presentarà també un informe sobre l'execució pressupostària de les comunitats autònomes. El Consell no aprovarà encara el mecanisme de suport al deute de les comunitats autònomes.