Colòmbia ha estat sacsejada per dos atemptats dirigits contra un helicòpter de la policia a Antioquia i una base aèria militar a Cali que han provocat almenys 18 morts i desenes de ferits i han posat en el punt de mira una de les principals dissidències de les desaparegudes FARC, el Estado Mayor Central (EMC), assenyalada com a responsable. El president del país, Gustavo Petro, ha qualificat la jornada com un "dia de la mort" i no ha dubtat a qualificar els fets com a "reaccions terroristes" contra l'ofensiva del seu govern. De moment, hi ha dos detinguts per l'atemptat a Cali

Al principi, va sentir un crit suau. Aleshores, més enllà d'una selva molt espessa, Nicolás Ordóñez va distingir una nena petita amb un nadó als braços. Ordóñez, de 27 anys, un jove d'origen molt humil, va fer un pas més i ha acabat convertint-se en un heroi nacional. Ell i tres companys de la Guàrdia Indígena havien trobat els quatre nens colombians que havien sobreviscut a un aterridor accident d'avió i a 40 dies perduts a la selva amazònica.

“Parlar i reconèixer que t’han fet mal (i que tu també n’has fet) cura”, assegura Yanira Restrepo, una exguerrillera de l’M-19, exiliada des de fa més de vint anys a Catalunya. És una de les 30.000 víctimes del conflicte armat a Colòmbia que ha donat el seu testimoni a la Comissió de la Veritat, l’organisme de memòria i reparació que acaba de publicar el seu informe. I és que ella té moltes ferides per curar: el 1979 la van violar dues vegades grups de soldats, que li van deixar greus seqüeles, i va sobreviure a dos intents d’assassinat. Va suportar vint anys de massacres contra les comunitats camperoles i la guerra entre la guerrilla, l’exèrcit i els paramilitars. Va haver de deixar la seva filla al país, al càrrec de la seva germana, quan la nena només tenia 9 anys, i van passar una dècada separades. Ara la jove, que viu amb ella al Vallès, no pot suportar sentir l’horror que va viure la seva mare: “No vol participar en cap acte on s’expliqui el que em va passar, no ho pot suportar”.

Els pitjors auguris i temors s’han confirmat a Colòmbia, en mig de la lenta i difícil implementació dels acords de pau amb les FARC. Iván Márquez, número dos de l’antiga guerrilla, ha clavat una estocada al dèbil procés a l’anunciar que reprèn la “lluita armada” per la “traïció” de l’estat al pacte de l’Havana del 2016. “No vam ser vençuts ni derrotats així que la lluita continua”, ha proclamat Márquez en un vídeo penjat a YouTube en què apareix vestit de verd militar i amb una vintena de persones armades.

La nova Colòmbia, la Colòmbia de la pau, confia que el turisme ajudi a omplir la caixa pública de divises. També la ja extinta guerrilla de les FARC busca en l’activitat turística una font per ocupar els seus antics guerrillers, que, després de més de mig segle entrenats a la selva per combatre l’estat, han de trobar una nova ocupació en temps sense conflicte. Els Acords de Pau de l’Havana, signats el setembre del 2016, van perfilar la reincorporació a la vida civil dels milicians, després de 53 anys de guerrilla, facilitant la creació de cooperatives. Era la condició dels guerrillers, evitar la dinàmica capitalista contra la qual han lluitat des del seu ADN i tenir una manera coherent amb els seus ideals perquè 14.000 membres de la guerrilla es puguin guanyar la vida lluny de les armes.

“Per descomptat, mai m’hauria imaginat ser senadora”. Parla l’exguerrillera de les FARC Victoria Sandino, convertida en parlamentària després de tota una vida a la insurgència. Amb l'estrena de la nova legislatura de Colòmbia i en compliment dels Acords de Pau signats pel govern de Juan Manuel Santos, Sandino ocupa un dels deu escons de la Força Alternativa Revolucionària del Comú, el partit hereu de la guerrilla que manté l'acrònim FARC. “Això es tracta d’un procés democràtic, de tolerància i no estigmatització. És la nostra aposta, i independentment de les diferències ideològiques actuarem amb respecte i aspirem a rebre el mateix tracte”, subratlla Sandino amb esperança però també alerta.

Colòmbia es juga avui el futur dels acords de pau amb les FARC, o si més no el ritme amb què s’aplicaran. La campanya de les eleccions presidencials s’ha basat en aquest pacte, que ha permès fer callar les armes de la guerrilla, ara transformada en un partit polític que té la representació parlamentària garantida per a dues legislatures.

El partit colombià de la FARC, nascut després del desarmament del grup guerriller, ha fracassat a les eleccions legislatives, la seva primera cita amb les urnes. No ha arribat ni als 50.000 vots (0,34%) al Senat, amb el 92,60% escrutat.

La FARC, el partit polític en què s'ha reconvertit l'antiga guerrilla amb les mateixes sigles, ha retirat la seva candidatura a les eleccions presidencials del mes de maig, al·legant problemes de salut de Rodrigo Londoño, que va haver de ser operat aquesta setmana a cor obert a causa d'una angina de pit. A més, la formació també ha afirmat que els atacs físics i verbals que han patit els candidats fan impossible continuar amb la campanya i garantir la seguretat. La decisió de l'antiga guerilla només afecta les presidencials per substituir Juan Manuel Santos, però continua amb les llistes per als comicis legislatius d'aquest diumenge. Aquesta era la primera vegada que la FARC concorria a les eleccions colombianes, després de l'acord de pau a què van arribar amb el govern de Bogotà. Les enquestes preelectorals els auguren una derrota en tota regla, amb una societat més dividida que mai, que recela de la ràpida reconversió de la guerrilla, que ha mantingut la cúpula i les sigles.

Fa poc més d’un any de la firma de l’acord de pau entre l’exguerrilla de les FARC, rebatejada com a Força Alternativa Revolucionària del Comú en la seva reconversió en partit polític, i el govern colombià encapçalat per Juan Manuel Santos. A la fatigosa gestació del pacte, avortada inicialment per la victòria del no en el referèndum del 2 d’octubre del 2016, cal sumar-hi les dificultats sorgides durant els primers 12 mesos de la seva implementació.

L'expresident del Govern espanyol Felipe González defensa la participació electoral dels polítics investigats a Catalunya. González va citar el cas català després de participar en una reunió de la comissió de seguiment, impuls i verificació a la implementació dels acords de pau de Colòmbia, amb l'assistència del president Juan Manuel Santos i de representants de les FARC.

El líder màxim de les antigues FARC, Rodrigo Londoño Echeverri, àlies 'Timochenko', serà el candidat presidencial del partit Força Alternativa Revolucionària del Comú (partit en què ha derivat la guerrilla) en les eleccions de l'any 2018, segons ha anunciat avui el seu partit.

Després de les FARC, ara toca el torn de l'ELN (les sigles en castellà de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional), la guerrilla més organitzada que queda a Colòmbia. Govern i guerrillers han signat una treva bilateral de tres mesos per millorar les condicions de vida de la població civil. El pacte entrarà en vigor a partir del diumenge 1 d'octubre i s'ha signat a Quito, la capital de l'Equador, ciutat on des del febrer les dues delegacions tracten d'aconseguir un acord de pau, a l'estil del de les FARC.

“A Colòmbia la pau l’haurem d’imposar, ningú ens la regalarà. La gent ha de sortir al carrer a defensar-la”, diu Ivan Alí, comandant membre de l’estat major central de les FARC que participa aquests dies en el congrés constituent del nou partit polític. Ivan Alí és el seu nom de guerra i confessa que el va escollir perquè aglutina les dues coses que menys agraden als gringos : els russos i els àrabs. A ell, com a molts altres, li costa identificar-se amb el seu nom de civil després de 23 anys a la guerrilla. Reconeix també que la desmobilització els està engreixant a tots, mentre es toca la panxa i riu: “Coses de la vida civil”, lamenta.

Cinc dècades després d'iniciar la lluita armada, les FARC fan l'últim pas per convertir-se en un partit polític i tancar definitivament l'etapa com la guerrilla en actiu més antiga i guanyar-se un lloc al Parlament colombià en compliment dels acords de pau amb el govern de Juan Manuel Santos. Segons el text consensuat, durant les dues pròximes legislatures l'estat garanteix a les FARC 10 escons al Senat i el Parlament, així com al voltant de mig milió d'euros.

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha anunciat aquest dilluns a la nit que la guerrilla tindrà 20 dies més per entregar les armes a la missió de les Nacions Unides present al país. Els terminis s'allarguen i el procés de pau continua malgrat els retards logístics. En total, les dues parts han acordat donar-se 180 dies més per dur a terme les etapes marcades al calendari: desarmament, però també destrucció d'explosius i reincorporació de la guerrilla a la vida civil.

Sorpresa total: victòria del 'no' al referèndum de Colòmbia, per 60.000 vots. I una xifra de participació que permet interpretacions: important, 13 milions de vots (37% cens), en termes de referèndums i plebiscits, amb una abstenció del 63%, la més alta en 22 anys tenint en compte totes les conteses electorals. Territorialment, el resultat donarà per fer anàlisis detallades: victòria del 'sí' a totes les grans ciutats, llevat de Medellín; victòria aclaparadora a les poblacions més victimitzades; resultat desigual als territoris que han patit la guerra (guanya el 'sí' a Putumayo, Chocó, Guaviare, Cauca, Amazones.. i el 'no' a Antioquia, Caquetà, Meta...).

L'esperat alto el foc bilateral i definitiu entre el govern colombià i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ha entrat en vigor aquest dilluns.