“Jo estic convençuda que les persones canviem i que tots mereixem una segona oportunitat, i que aquestes persones que van fer tant de mal i estan en la tessitura de reconèixer el que van fer se la mereixen i jo els hi vull donar. Si algú no ho entén, em sembla correcte i respectable. No em considero millor ni pitjor que ningú, però que em deixin fer”. Maixabel Lasa (Legorreta, 1951) és un dels rostres que millor personifica els esforços de la societat basca per girar full de l'època de la violència i apostar per la reconciliació i la convivència.

Monsenyor Juan María Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià (2000-2010), ha mort avui a conseqüència d’un ictus. Diumenge passat va ingressar a l’hospital bilbaí de Basurto i, tot i que tenia moments de lucidesa, ja no s'ha recuperat.

El 1943, els progressistes tenien un deure moral d'oposar-se a negociar amb Hitler. Buscar un acord amb els nazis per acabar la matança hauria estat imperdonable. L'única opció del món civilitzat era continuar combatent fins que les tropes dels aliats trepitgessin el búnquer de Hitler a Berlín. Però avui seria un greu error buscar una victòria militar definitiva sobre Rússia i no escoltar els que demanem una pau negociada immediata.

Arnaldo Otegi s’ha dolgut del patiment causat per ETA. Ha fet una esmena a la totalitat: "No s’hauria d’haver produït mai", ha admès, i ha demanat "respecte", "consideració" i "memòria" per les víctimes. El representant més carismàtic de l’esquerra abertzale i arquitecte de la pau, Arnaldo Otegi, ha tingut el valor de proclamar-ho solemnement per commemorar mirant endavant els deu anys del final de la violència. Aleshores, el 17 d’octubre de 2011, la Conferència Internacional de Pau d’Aiete era l’última escena, amb tots els focus i els flaixos, del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. Tres dies abans del comunicat, a l’antic palau on Franco estiuejava i on un complot anarquista, amb explosius passats per ETA, intentava el magnicidi, organitzacions i personalitats d’arreu demanaven a l’organització el punt final, en el conveni retòric que el desenllaç havia estat pactat prèviament i molt treballat. Durant anys i amb discreció.

El dia 20 d’octubre farà 10 anys que ETA va cessar l’activitat armada. Avui el País Basc és gairebé un altre mapa. La política s’ha assossegat i governa amb una moderació de pacte no subscrit, l’economia es gestiona, la societat es relaxa i al carrer cares que es giraven es miren i fins i tot se saluden. Al film Maixabel, presentat al festival de Donostia i que avui arriba als cines, Icíar Bollaín relata un dels punts de més tremp: la trobada de Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jáuregui, amb un dels assassins del seu marit. No va ser fàcil arribar aquí, i no tot està resolt, com ho demostra també la rigorosa actualitat de la supressió per part dels organitzadors de la polèmica marxa reivindicant la llibertat d’Henri Parot. Però després del terrible balanç de tants sofriments, queda un camí de concòrdia –del llatí cum cor/cordis, amb el cor– que tracten avui des de diferents perspectives el diplomàtic britànic Jonathan Powell i el periodista català Àlex Romaguera.

Còctels Molotov, un autobús incendiat, un fotògraf del Belfast Telegraph ferit i set policies també ferits ha sigut el balanç de la, fins ara, nit més greu de violència que sacseja des de fa dies Irlanda del Nord, i que per primer cop des de l'esclat de la setmana passada ha tingut com a protagonistes centenars de joves de les dues tradicionals comunitats, republicans i lleialistes, que s'enfrontaven entre ells, a més de fer-ho amb els agents del servei nord-irlandès de policia.

Els pitjors auguris i temors s’han confirmat a Colòmbia, en mig de la lenta i difícil implementació dels acords de pau amb les FARC. Iván Márquez, número dos de l’antiga guerrilla, ha clavat una estocada al dèbil procés a l’anunciar que reprèn la “lluita armada” per la “traïció” de l’estat al pacte de l’Havana del 2016. “No vam ser vençuts ni derrotats així que la lluita continua”, ha proclamat Márquez en un vídeo penjat a YouTube en què apareix vestit de verd militar i amb una vintena de persones armades.

Cap representant de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) es reunirà amb diplomàtics i membres del govern dels Estats Units per tractar el procés de pau en el futur, tal com ha confirmat aquest diumenge a l'agència Efe un assessor diplomàtic. La decisió és una resposta a la declaració del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel.

El president rus, Vladímir Putin, va aconseguir dimecres el suport de Turquia i l'Iran per posar en marxa un nou procés de pau per a Síria impulsat pel seu país. "Els presidents de l'Iran i Turquia [Rouhani i Erdogan] han donat suport a la iniciativa de convocar un congrés per al diàleg nacional sirià", va dir Putin en comparèixer davant la premsa després de la cimera que va reunir els tres mandataris a la ciutat russa de Sotxi, a la vora del mar Negre.

Les FARC i la missió de l'ONU a Colòmbia han començat el procés de "registre i identificació" de les armes d'aquesta guerrilla, el primer pas per deixar-les, que s'anirà fent els pròxims mesos enmig del més complet hermetisme.

L'esperat alto el foc bilateral i definitiu entre el govern colombià i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ha entrat en vigor aquest dilluns.

La revista 'Soho', considerada la 'Playboy' colombiana, ha situat a la seva darrera portada dues dones seminues que han revolucionat el país sud-americà per les seves 'oposades' ideologies. Es tracta d'una exdetectiu de la desapareguda policia secreta colombiana i d'una exguerrillera de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). La seva abraçada ha revolucionat Colòmbia ja que coincideix amb un creixent clima d'opinió favorable al procès de pau que està encapçalant el darrer president del país, Juan Manuel Santos.

Ha estat una lenta i llarga reivindicació de les associacions de víctimes del terrorisme: que s'acabés processant la cúpula d'ETA per crims contra la humanitat. I aquest dimarts, una setmana després del quart aniversari del final de l'organització armada, l'Audiència Nacional ha fet el pas. El jutge Juan Pablo González ha processat per un delicte contra la humanitat els dirigents d'ETA José Antonio Urrutikoetxea –àlies 'Josu Ternera'–, Garikoitz Aspiazu Rubina, Mikel Carrera Sarobe, Ángel Iriondo Yarza i Aitor Elizarán com a màxims responsables de 25 delictes d'assassinat terrorista comesos per la banda des de l'octubre del 2004.

ETA ha fet saber en un comunicat als agents internacionals que "manté tots els seus compromisos i compta amb la capacitat suficient per complir-los". Després de l'operació policial a Baigorri (França) en què es va detenir la cúpula de l'organització, ETA alerta també de la "gravetat dels atacs al procés de solucions, entre altres coses perquè els estats estan posant en qüestió fins i tot el model ordenat" cap al desarmament.

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha fet un pas audaç en el procés de pau amb les FARC en anunciar la suspensió temporal de bombardejos a campaments d'aquesta guerrilla, al mateix temps que ha ordenat intensificar les operacions militars en contra de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN).