Fa catorze anys, el biòleg suec Svante Pääbo va reescriure la història de l’evolució humana quan va obtenir la seqüència del genoma nuclear dels neandertals. Les proves van demostrar que els humans moderns, amb ascendència europea o asiàtica, tenen entre un 2% i un 3% de genoma neandertal. Els avenços tecnològics permeten tenir-ne cada cop més detalls, i ara s’ha pogut precisar el moment en què neandertals i sàpiens van conviure i van tenir relacions sexuals a Europa: entre 45.000 i 49.000 anys enrere. És bastant més recent del que es creia. "Es planteja que hi va haver un únic episodi en tots els territoris que es va prolongar diverses generacions", assegura l'especialista en arqueozoologia de la Universitat de Barcelona Lluís Lloveras.

No va tenir una vida fàcil, però va ser una criatura molt estimada. La Tina va ser un infant neandertal que va viure durant el paleolític en el que ara és Xàtiva (Costera, País Valencià). Tenia síndrome de Down i problemes greus d'audició i, així i tot, va aconseguir viure fins als sis anys. I ho va poder fer perquè la seva mare va tenir cura d'ella, però també perquè la resta de membres de la comunitat s'hi van implicar i les van ajudar. És a dir, van fer tribu, com suggereix un nou estudi liderat per la Universidad de Alcalá (UAH)i que publica aquest dimecres la revista Science. El seu és el primer cas que es coneix d'un infant neandertal nascut amb aquest trastorn genètic que aconsegueix sobreviure diversos anys i fa llum sobre l'origen del comportament humà de vetllar pel benestar dels altres. Probablement, de manera altruista, per compassió.

Des de quan existeix el vi? Quin vi es bevia al paleolític? Quan va aparèixer el primer sommelier? ¿Podem reproduir el vi que bevia el rei Hammurabi de Babilònia? ¿I el que hi havia en àmfores a la tomba de Tutankamon? Totes les respostes ja estan disponibles al setè volum del Sapiens dedicat al vi, que a banda de ser molt visual repassa cronològicament l'existència del vi i proposa receptes perquè es pugui reproduir el que bevien altres civilitzacions.

La mandíbula de Banyoles, descoberta l'abril del 1887 en una pedrera del municipi del Pla de l'Estany, fa més d'un segle que s'investiga i sempre havia estat un repte perquè la seva morfologia era atípica. "Té totes les característiques d'un Homo sapiens, però li falta la barbeta, que és una peculiaritat dels humans moderns que no tenen altres espècies humanes arcaiques", explica Julià Maroto, prehistoriador i paleontòleg de la Universitat de Girona que ha participat en la recerca publicada a Journal of Human Evolution, juntament amb altres investigadors d'universitats catalanes, espanyoles i nord-americanes.

L’ARA es va coronar dijous a la nit com un dels guanyadors dels premis Laus amb els quals el FAD reconeix cada any els millors treballs de disseny gràfic i comunicació visual. El diari ha sigut reconegut amb una medalla de bronze Laus en l’apartat de web per Sàpiens, un interactiu que explica el nou projecte de Ferran Adrià i que permet al xef donar a conèixer arreu del món el seu mètode d’innovació. La web convida l’usuari a descobrir quin és el mètode, qui l’ha aplicat fins ara i com es pot estendre a altres àmbits més enllà de la gastronomia.