Quasi quatre mesos després de l’alto el foc, el paisatge de la Franja de Gaza continua sent de destrucció gairebé completa de nord a sud i d’est a oest. Malgrat que les promeses de reconstrucció es fan cada dia, la realitat sobre el terreny és ben diferent i de moment ningú ha mogut un dit per proporcionar allotjaments estables a centenars de milers de palestins que ho han perdut tot.

La perruqueria A Bin-Salon està ubicada al carrer Enric Prat de la Riba de l'Hospitalet de Llobregat. Ofereixen servei de barberia, però també estilisme d'ungles, pestanyes i maquillatge. Al costat de les lletres que anuncien el negoci n'hi ha unes altres de més petites, en xinès: 阿彬形象设计. Venen a dir que fan tota mena "d'estilisme". Alguns clients critiquen que el local està brut i que tenen una obsessió per cobrar en efectiu. Aquest dimarts el seu propietari va sortir emmanillat del local. És un home de 38 anys d'origen xinès que els Mossos d'Esquadra van detenir per participar en el finançament de l'organització terrorista Hamàs, amb epicentre a la Franja de Gaza, segons ha informat la policia catalana en un comunicat.

El diari Asharq Al-Awsat ha publicat aquesta setmana una informació de perspectiva impossible relativa a Hamàs. Segons aquest mitjà àrab, la direcció de l’organització islamista està estudiant documentació relativa a una transformació del moviment armat en una força política amb deposició d’armes inclosa, és a dir, amb una renúncia completa a la lluita armada.

En els dies posteriors a l’alto el foc entre Hamàs i Israel, Gaza viu un inquietant retorn a una violència interna que pocs s’atreveixen a anomenar. Segons diverses fonts locals i diplomàtiques, el moviment islamista ha executat desenes de persones acusades de "col·laborar" amb l’enemic o d’haver comès delictes comuns. Alguns d’aquests afusellaments s’haurien dut a terme en públic, davant de multituds, en barris devastats per la guerra. L’escena, repetida en diferents punts de la Franja, recorda un temps en què el poder s’afirmava mitjançant la por i no pas per la legitimitat.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que l'exèrcit israelià ha rebut els taüts amb els cossos de dos ostatges retornats per Hamàs. Un comunicat de l'oficina de Netanyahu explica que la Creu Roja ha lliurat les restes de dues persones que van ser segrestades pel grup islamista i que fins ara encara eren a la Franja de Gaza. Un cop a Israel, seran traslladades a l'Institut Nacional de Ciències Forenses d'Israel per a la seva identificació. El braç armat de Hamàs havia anunciat abans que havia recuperat els cossos dels ostatges israelians Amiram Cooper i Sahar Baruch.

Han tornat els aiguats, les crescudes, els barrancs desbordats a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià, però també al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i la Terra Alta. Cases, garatges i baixos inundats, carrers descalçats…

Va sonar el telèfon i era l’amic poeta per explicar que deixava la quimioteràpia. Seria l’última conversa. En un moment del diàleg sobre com vivia el final de la vida, va concloure: "Tot està en la Ilíada". El gènere humà demostra sense fi que no aprèn de la fúria ni de la compassió. Era dissabte al matí, feia sol i tallava les fulles mortes d’una aspidistra, una planta humil i esvelta que no demana atenció i de la qual ell me n’havia ensenyat el nom. 

El 7 d'octubre del 2023 a les 3.03 de la matinada, tres hores i mitja abans que es produís l'atemptat de Hamàs a Israel, l'agència d'intel·ligència israeliana va emetre un avís d'activitat sospitosa a Gaza a través dels seus serveis de seguretat. Però la policia, que era responsable de la seguretat del festival de música Nova, no el va rebre fins a les 7.03 del matí, quan feia mitja hora que la matança a la ciutat de Sderot i als quibuts de la frontera ja estava en marxa. Així ho determina un informe de la divisió d'intel·ligència de la policia israeliana al qual ha tingut accés el diari Haaretz.

Avui, les mirades de tot el món estan posades en Egipte, on negociadors israelians, palestins i nord-americans es reuneixen per firmar, o no, el pla de pau per a Gaza proposat per Donald Trump. Els Estats Units pressionen perquè Hamàs firmi, Netanyahu bombardeja Gaza perquè Hamàs firmi, i Hamàs ha de dir a correcuita si accepta els 20 punts del pla que van acordar Trump i Netanyahu.

El segon aniversari de la guerra de Gaza arriba aquesta setmana amb una oportunitat per a l'alto el foc sobre la taula. És el pla de pau pactat entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu, dos dirigents que no són coneguts precisament per ser pacifistes ni amics del diàleg, però que estan en una clara situació de força. A l'altra banda de la taula hi ha Hamàs, una organització terrorista i ultraconservadora, per molt desesperada que pugui estar. El futur del poble de Gaza depèn de líders que no han fet del diàleg la seva millor virtut. Però alhora un acord és més necessari que mai: els gazatins passen fam i, segons les autoritats de la Franja, com a mínim 67.000 ja han mort a causa d'aquest conflicte.

A les portes del segon aniversari de la guerra de Gaza, s'acceleren els moviments per a un alto el foc. Després que Hamàs anunciés divendres a la nit que està disposat a implementar el pla de Donald Trump i a lliurar tots els ostatges, l'exèrcit israelià ha comunicat aquest matí que pausa les operacions de conquesta de Ciutat de Gaza, com havia reclamat el president estatunidenc el dia anterior. La pausa, però, no es verifica sobre el terreny: hi ha hagut bombardejos durant tot el dia a Ciutat de Gaza, i fins i tot a la zona designada per l'exèrcit israelià per concentrar-hi els palestins, al sud de la Franja. Els equips de Protecció Civil reporten un atac contra un edifici al barri de Jafa de Ciutat de Gaza, que ha deixat disset morts (entre els quals set criatures d'entre dos i vuit anys), quaranta ferits i almenys quinze persones soterrades entre la runa. Als hospitals de la Franja s'han comptabilitzat cinquanta-quatre morts aquest dissabte des de la mitjanit fins a les 18 h hora local.

La cimera araboislàmica d’emergència celebrada aquest dilluns a Doha s'ha organitzat contra rellotge després de l’atac israelià de la setmana passada contra dirigents de Hamàs en territori qatarià. L’incident va posar en entredit el paper de l’emirat com a mediador regional i va obligar els seus dirigents a actuar ràpidament per no perdre influència en un escenari cada cop més fràgil. La convocatòria ha reunit caps d’estat i ministres d’Afers Exteriors de més d’una vintena de països, amb l’objectiu de marcar una postura comuna davant de l’escalada de violència i enviar un missatge polític clar: cal parar els peus a Israel.

La matança a Gaza continua un ritme dramàtic. L'exèrcit de Benjamin Netanyahu ha matat almenys 41 palestins en diferents atacs a la Franja des de primeres hores d'aquest matí de dissabte, segons han confirmat fonts hospitalàries a reporters d'Al Jazeera sobre el terreny. De fet, el nombre de víctimes des de l’inici de l’ofensiva israeliana l’octubre del 2023, ja supera els 62.600. Almenys 62.622 palestins han mort i 157.673 han resultat ferits a Gaza, segons fonts del govern de Hamàs.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, continua amb la seva fugida endavant i, després d'una reunió de més de deu hores amb els caps militars i de seguretat, ha anunciat que posarà en marxa un pla per ocupar la Franja començant per la seva principal població, Ciutat de Gaza, on es calcula que viuen un milió de persones. La durada de la reunió ja és indicativa de les resistències que Netanyahu ha trobat en el seu propi estat major, que considera que l'exèrcit no té a hores d'ara prou efectius per mantenir en el temps una operació d'aquestes característiques i que, a més, es posaria en risc la vida dels ostatges que encara estan en mans de Hamàs.

Les Brigades Al-Qasam, el braç armat de Hamàs, han publicat un nou vídeo de propaganda on es veu el jove israelià de 24 anys Evyatar David, segrestat a Gaza, cavant la seva pròpia tomba dins d’un túnel estret. A la gravació, David afirma que el que està cavant és la seva pròpia tomba, i admet que "el temps s’esgota". Unes 60.000 persones han sortit als carrers de Tel-Aviv, després de la publicació del vídeo, per exigir l'alliberament dels ostatges, en una gran manifestació a la qual ha assistit l'enviat especial dels Estats Units a la regió, Steve Witkoff.

Ahir es va produir un fenomen gairebé paranormal: el president Illa, la consellera d’Interior Parlón, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van coincidir a reaccionar en el mateix sentit i sobre un mateix tema: l’entrevista a l’ARA de Ione Belarra dient que està en contra que Catalunya tingui les competències en immigració perquè els Mossos farien batudes racistes. 

Cada matí Shelly Shem Tov entrava a l’habitació buida del seu fill i recitava el salm 20 del Llibre dels salms, una antiga súplica de salvació. Tot aquest temps, no sabia que el seu fill, Omer Shem Tov, justament recitava els mateixos versicles del salm 20 –“Que el Senyor et respongui en un dia d’angoixa”–. Havia adoptat aquest mateix ritual diari a uns 40 metres sota terra, sol, en un túnel de Hamàs a Gaza.

El cap d'Internacional, Francesc Millan, ha estat una setmana a Israel parlant amb la gent d'allà, tant del carrer com experts i analistes, i ens explica les paradoxes d’una societat complexa, dividida i que ha après a conviure amb la guerra. Al dossier d'aquest diumenge analitzem com funcionen els lobis israelians a Europa i quines estratègies fan servir per imposar el seu relat. També mostrem com analitzen la situació intel·lectuals i filòsofs occidentals i d'altres cultures.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que Israel ha estat armant grups opositors a Hamàs dins de Gaza. La informació s'havia publicat en mitjans israelians de fonts de Defensa i havia aixecat les crítiques de l'oposició, que acusava Netanyahu de posar en perill la seguretat dels israelians, però el primer ministre ha sortit a les xarxes no només a confirmar-ho sinó a defensar la mesura. "Què hi ha de dolent, en això? Només salva la vida dels soldats israelians", ha dit en una piulada a la xarxa X, on ha denunciat que fer-ho públic, com havien fet aquells mitjans, "només ajuda Hamàs".