Els Jocs Olímpics d'Hivern de Milà-Cortina d'Ampezzo 2026 ja formen part del passat. I dins del Comitè Olímpic Internacional es respira una barreja d'alegria i alliberament al veure que s'han superat amb una nota molt alta. Després de mesos patint perquè semblava que algunes instal·lacions no estarien preparades a temps, les autoritats italianes se n'han sortit organitzant una cita on gairebé res ha fallat, amb molt bon ambient i audiències rècord. També ha ajudat el clima. Just quan dins del COI hi ha hagut el debat d'incloure esports que tenen poc a veure amb el gel i la neu, per anar transformant els Jocs d'Hivern en una mena de Jocs de muntanya per no dependre de la climatologia, als Alps italians s'ha viscut l'hivern més fred en vint anys. Hi ha hagut tanta neu que els canons de neu artificial, que estaven preparats per si de cas, no s'han fet servir.

Durant més de 10 minuts, Oriol Cardona i Ana Alonso no sabien on amagar-se. No podien ni parlar, cansats com estaven després de l'exigent final olímpica de relleus d'esquí de muntanya en què havien acabat tercers. Però els jutges de competició havien sancionat un dels canvis d'esquís de l'andalusa, sanció que en teoria els castigava amb tres segons menys. Si era així, guanyaven el bronze. Però no hi havia confirmació oficial d'una possible reclamació dels nord-americans, que van quedar quarts. O la possibilitat que la sanció fos de més segons i els deixés fora del podi. "Tres segons, posa tres segons!", va cridar Alonso quan va veure al marcador la confirmació que havien guanyat el bronze. I Oriol Cardona va començar a plorar emocionat. Havia fet un esforç increïble per guanyar la seva segona medalla olímpica en tres dies.

Encarregats de la seguretat de l'estació d'esquí de Bormio, on s'ha celebrat la final de la prova d'esprint d'esquí de muntanya, han ordenat retirar les estelades i algunes banderes catalanes que portaven aficionats catalans, molts d'ells amics i coneguts d'Oriol Cardona, que ha guanyat la medalla d'or, i Ot Ferrer. L'explicació que han donat els membres de la seguretat és que els toca aplicar la carta olímpica, que prohibeix "cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial en cap recinte o instal·lació que es consideri part dels Jocs Olímpics". En aquests mateixos jocs un esportista, l'ucraïnès, Vladislav Heraskevitx, de skeleton, va ser expulsat perquè competia amb un casc on apareixen els rostres d'atletes assassinats per l'exèrcit rus.

És un dels fenòmens televisius de l'any. La sèrie 'Més que rivals' (Heated Rivalry) explica la història d'amor entre dues estrelles de l'hoquei sobre gel, el canadenc Shane Hollander i el rus Ilya Rozanov, que s'enfronten a la pista i es desitgen fora. La sèrie afronta el tema de l'homosexualitat a l'esport d'elit masculí, encara tabú en esports com el futbol. I ho ha fet just abans dels Jocs d'Hivern, on l'hoquei sobre gel és un dels plats forts, fet que ha permès veure els dos actors principals de la sèrie portant la torxa olímpica, just en una cita on s'ha batut el rècord d'esportistes que competeixen formant part de la comunitat LGBTI+, amb 48 participants. Els esports dels Jocs d'Hivern solen ser un espai tolerant on tothom pot viure i estimar com vol, com passa al patinatge artístic.

El banyolí Oriol Cardona ha fet bons els pronòstics i ha guanyat la medalla d'or a la prova d'esprint d'esquí de muntanya, una disciplina que debutava al calendari olímpic. Feia mesos que l'Oriol sabia que tothom n'esperava molt. Tant, que una de les primeres reaccions després de triomfar ha estat un sentiment d'alliberació. "Costa saber què dir, he treballat molt per aquesta medalla. Ja tenia ganes de treure'm de sobre aquesta final, que per sort ha anat molt bé. A l'arribar i saber que era campió... és increïble", ha dit. Cardona, campió del món i amb un palmarès formidable, ha guanyat la primera medalla catalana en aquests Jocs pocs minuts després del bronze de l'andalusa Ana Alonso a la categoria femenina. Cardona i Alonso busquen dissabte una segona medalla a la prova de parelles.

El govern de Donald Trump veu amb cert neguit com molts esportistes olímpics han perdut la por. Als Jocs Olímpics d'Hivern de Milà i Cortina d'Ampezzo, molts olímpics nord-americans han criticat les polítiques de Trump, especialment les relacionades amb el Servei d'Immigració i Control de Duanes, el temut ICE. Qui més explícit ha estat és Gus Kenworthy, un esquiador que va guanyar una plata als Jocs del 2014 en la modalitat d'esquí acrobàtic. L'esquiador, de 34 anys, va penjar una foto a les seves xarxes socials on es podien veure els seus peus i un missatge sobre la neu que es podia interpretar que havia escrit amb la seva orina. S'hi podia llegir "Fuck ICE". Cal dir que Kenworthy, un personatge molt popular perquè també és actor en films d'acció i youtuber, va decidir l'any 2022 deixar de competir com a nord-americà i fer-ho com a britànic, tot i que ell va néixer a Anglaterra, fill de pare nord-americà i mare britànica, però amb tres anys ja vivia a Colorado.

En un despatx de Hollywood, algú deu estar negociant ja els drets per fer un film de la vida d'Elana Meyers Taylor. La seva història s'ho mereix, perquè té tots els ingredients: superació, dolor, un somni i un final feliç. Els Jocs Olímpics, com sol passar a la vida, acull històries fosques com l'ànima de moltes persones, sigui per dopatge o per corrupció, però també d'altres amb llum pròpia que emocionen. I aquella de Meyers Taylor és de les segones, de les bones.

Tota una vida esquiant. Amb dos anys Quim Salarich ja portava esquís, ja que amb la família pujava als Pirineus per passar una bona estona a la Molina. Com tantes famílies catalanes. Però el seu germà tenia traça i li van demanar si volia entrar a competir, i ell va acabar seguint els seus passos. Tres dècades més tard, amb 32 anys, l'osonenc s'ha convertit en el millor esquiador alpí català de tots els temps. Cal anar fins a Paquito Fernández Ochoa –guanyador d'un or a Sapporo el 1972 a l'eslàlom especial– per trobar un esquiador de la delegació espanyola amb tants bons resultats a escala internacional. "Arribo bé, en forma. Els entrenaments han anat bé", explica l'esquiador nascut a Vic. Va ser abanderat espanyol a la cerimònia inaugural, però va decidir no quedar-se a Itàlia i tornar a casa uns quants dies per entrenar-se a la Molina, escenari clau en la seva història. Per treballar amb calma, concentrar-se i, de pas, fer una calçotada amb els seus amics. El temps no va acabar d'ajudar, amb nevades i vent, però Salarich creu que arriba en un moment òptim a la prova d'eslàlom d'aquest dilluns. ¿El repte? Treure's de sobre el mal regust de boca dels seus altres Jocs.

Cada quatre anys milions de persones es deixen fascinar pel cúrling, un esport en el qual es fan lliscar unes pedres per una pista de gel per tal d'intentar situar-les al mig d'una diana situada a uns 45 metres, traient del mig les de l'equip rival. Les xarxes s'omplen de gent imitant el gest dels atletes i s'analitzen jugades. El partit Suècia-Canadà va acabar amb picabaralla ja que els suecs acusaven els rivals de fer trampes, amb milions d'usuaris intentant saber qui tenia la raó. Cada quatre anys, el cúrling brilla. "Els Jocs Olímpics són una oportunitat perquè la gent faci el pas i després de veure'l per televisió s'animi a provar-ho", explica Carles de Moxó, president del Cúrling Puigcerdà, un dels clubs que hi ha a Catalunya. Molta gent no ho sap, però el cúrling també es juga a casa nostra.

Julia Simon estava destinada a ser olímpica. Nascuda el 1996 a Albertville, ciutat que havia acollit els Jocs Olímpics d'Hivern el 1992, ja esquiava quan era menuda en una vila que havia canviat del tot després de la cita olímpica. De fons, els Alps. I pels carrers, les cinc anelles olímpiques que recordaven aquella cita. Simon es va decantar pel biatló, la prova d'esquí de fons on portes un rifle a l'esquena i cal anar fent aturades per disparar i demostrar la teva punteria. I de seguida va quedar clar que tenia futur: va guanyar campionats francesos i proves de la Copa del Món. Abans d'aquests Jocs ja havia estat campiona mundial diverses vegades.

Quan Queralt Castellet (Sabadell, 1989) va debutar en uns Jocs Olímpics, encara anava a l’institut i preparava exàmens de literatura catalana durant els entrenaments. Aquell debut va ser un llunyà 2006, als Jocs de Torí, a la pista de Bardonecchia. 20 anys després, Castellet ha participat en els seus sisens Jocs Olímpics al mateix escenari, els Alps italians, tot i que una mica més a l’est, a Livigno. La vallesana no ha pogut guanyar medalla en una final de migtub marcada per la neu. L'or l'ha guanyat de forma sorprenent una jove de 17 anys, Choi Gaon, de Corea del Sud. Ho ha fet amb una tercera baixada brillant on s'ha refet d'una forta caiguda a la primera, en la qual s'havia fet mal. Gaon ha superat la gran favorita, la nord-americana Chloe Kim i la japonesa Mitsuko Ono, que ha quedat tercera. De les tres medallistes, dues no havien nascut quan la Queralt ja era en uns Jocs. “Tornar a uns Jocs als Alps m’ha despertat molts records. Encara sento la mateixa il·lusió, tinc papallones a la panxa dels nervis. Va ser a Torí el 2006 quan vaig veure clar que volia guanyar una medalla olímpica”, deia Castellet abans d'una final en què ha acabat en la desena posició.

Els espectadors de Noruega que miraven els Jocs Olímpics en directe al canal NRK no acabaven d'entendre el que veien en directe. Sturla Holm Laegreid acabava de guanyar la medalla de bronze en la prova de 20 km de biatló i, al ser entrevistat per valorar l'èxit esportiu, va iniciar un monòleg sorprenent. "Hi ha algú amb qui volia compartir-ho, encara que potser no ho està veient. Fa sis mesos vaig conèixer l'amor de la meva vida: la persona més bonica i amable del món. I fa tres mesos vaig cometre el meu error més gros: la vaig enganyar". La periodista es va quedar tan sorpresa com els espectadors.

Polèmica als Jocs Olímpics d'Hivern de Milà-Cortina per les possibles trampes d'alguns esportistes. Aquest gener el diari alemany Bild informava que els saltadors d'esquí noruecs s'injectaven àcid hialurònic al penis abans que els prenguessin les mides per als vestits de competició. La substància, que no està prohibida a l'esport, es pot fer servir per augmentar la circumferència del penis en un o dos centímetres. Com a resultat d'aquesta pràctica, la superfície dels vestits dels competidors seria més ampla i, segons la Federació Internacional d'Esquí i Snowboard, això podria augmentar la llargada dels salts. Aquesta investigació ha generat un gran escàndol, anomenat ja penisgate, que ha causat rebombori arreu del món.

Snowboard, skate i surf. Tres esports espectaculars, ideals per a persones valentes que gaudeixen amb l'aventura. Tres esports en què cal assumir riscos i fer molts quilòmetres per buscar la neu o una onada perfecta. Tres esports que apareixen a la biografia de les xarxes socials de Nora Cornell (Girona, 2005), una jove snowboarder que debuta als Jocs Olímpics. Els ha practicat tots tres, però excel·leix en un.

Tot a punt a Itàlia per als Jocs Olímpics d'Hivern. La cerimònia inaugural serà a l'estadi Giuseppe Meazza, a Milà, tot i que algunes competicions ja van començar dimecres en fases prèvies amb un primer ensurt, ja que la llum va fallar al pavelló de cúrling. Els tercers Jocs d'Hivern fets fins ara a Itàlia arriben amb els locals presentant una gran delegació que aspira a aconseguir medalles davant de les potències històriques com Àustria, Alemanya, Noruega, els Estats Units o el Canadà. Uns Jocs encara sense la sancionada Rússia, que exploren un model amb diferents seus per tots els Alps –mai fins ara s'havien tingut tantes subseus i un territori tan gran– i amb esports que s'estrenen per tal d'anar donant forma a uns Jocs d'Hivern que siguin competitius i espectaculars en un context de canvi climàtic. A diferència de fa quatre anys a la Xina, però, el clima ha acompanyat i hi ha hagut fortes nevades.

Divendres que ve ningú cridarà cap gol a l’estadi Giuseppe Meazza de Milà. Per un cop, San Siro oblidarà el futbol per ser l’escenari de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’Hivern 2026, esdeveniment que s’allargarà del 6 al 22 de febrer als Alps italians i la capital llombarda, amb l’estació de Cortina d’Ampezzo com a seu central de moltes proves d’esquí.

Si Bernat Solà (Mataró, 1965) hagués nascut en un altre país, potser li haurien dedicat un film. Durant més d'una dècada, aquest maresmenc es va fer lloc entre els millors saltadors de trampolí del món. Tot i la manca de tradició, Solà va participar en dos Jocs Olímpics d'Hivern i va liderar vagues per defensar els drets dels esportistes. Patint caigudes i vivint lluny de casa, es va guanyar el respecte dels saltadors estrangers en un esport que, just quan es va retirar ell, va desaparèixer a casa nostra. Ara ningú salta, a Catalunya. En part, perquè ja no queden trampolins als Pirineus.

El 2022, la sabadellenca Queralt Castellet esdevenia la primera catalana en guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics d'Hivern en un esport, el halfpipe, que no té instal·lacions a Catalunya. Ara, el patinador Nil Llop (el Prat de Llobregat, 2000) debutarà en uns Jocs aquest febrer en un esport que tampoc disposa d'instal·lacions a casa nostra, el patinatge de velocitat sobre gel. En els dos casos, es tracta d'esportistes que han marxat lluny de casa molts mesos per perseguir el seu somni.

Els Jocs Olímpics d'Hivern es van convertir en una patata calenta per al govern de Pere Aragonès que ara l'executiu de Salvador Illa està disposat a rescatar. El president de la Generalitat es va mostrar "completament d'acord" amb la proposta que li va fer aquest passat cap de setmana la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports i també líder del PSOE a l'Aragó, Pilar Alegría, de recuperar la candidatura conjunta per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern. La predisposició d'Illa de revifar el projecte, que l'anterior executiu va acabar desestimant, ja ha reactivat l'oposició de la plataforma Stop JJOO, que ha avisat que no es quedarà de braços plegats si aquest compromís es materialitza.

En un any, l’estació italiana de Bormio acollirà el debut de l’esquí de muntanya com a disciplina olímpica. Incloure aquest esport al programa olímpic modifica del tot el panorama de l’esport català: a diferència de l’esquí alpí, aquí els catalans sí que destaquen. Tant, que l'opció de guanyar medalles als Jocs de Milà i Cortina d'Ampezzo del 2026 és ben real. De fet, ara fa pocs dies el banyolí Oriol Cardona va aconseguir la victòria en el relleu mixt de la copa del món que es va disputar a Arinsal, Andorra, fent parella amb l’andalusa Ana Alonso. L'atleta de Banyoles és la gran esperança de cara a pujar al podi d'aquí a dotze mesos, però no és l'únic.