Una frase habitual entre molts inversors és que “a la borsa sempre es guanya”. Una afirmació ben allunyada de la realitat. Ningú pot predir el preu d’una acció en el pròxim segon, i encara menys saber què passarà a llarg termini. Tot i això, hi ha diversos factors que cal tenir en compte per analitzar aquesta idea.

"Tothom recorda el seu primer Nokia. Quan dius aquest nom, sempre evoca un record". Qui fa aquesta afirmació és Mark Manson, dissenyador que va entrar a la firma de telecomunicacions als anys 90 en el seu pic de popularitat més alt. Podria semblar una exageració, però el 1998 Nokia era la marca de mòbils més popular del món, amb un 40% de la quota de mercat mundial, segons recorda un article del Guardian.

Si agafes el cotxe a Hèlsinki, enfiles la carretera E12 cap al nord i hi condueixes durant un parell d'hores, passaràs a tocar d'una petita ciutat de 35.000 habitants. El nom de seguida et cridarà l'atenció: Nokia. D'uns anys ençà, el municipi s'ha fet popular a la contrada per ser el bressol del kuuma koira, una mena de frànkfurt embolcallat amb un brioix ensucrat. Ara bé, qui va fer que el món sencer conegués el nom d'aquest poble va ser Frederik Idestam, un discret enginyer de mines que, el 1865, va decidir fundar una fàbrica de cel·lulosa al sud de Finlàndia. El negoci de fer paper li va sortir bé i, al cap de poc temps, va construir una segona fàbrica. Aquest cop, al petit nucli urbà de Nokia, a tocar del riu Nokianvirta. Amb la industrialització, la gran demanda europea de paper i cartró va convertir l'empresa en un autèntic imperi. La companyia va adoptar el nom de Nokia i, al seu voltant, s'hi va anar configurant la ciutat actual.

La GSMA, la patronal internacional d’operadores de telecomunicacions, calcula que al món hi ha 5.000 milions de telèfons mòbils oblidats dins algun calaix. Al mateix temps, cada any es continuen venent al planeta, pel cap baix, 1.200 milions de telèfons intel·ligents, i això que la xifra és la corresponent al 2022, el pitjor en gairebé una dècada. La discrepància entre les dues quantitats grinyola molt. Probablement, una part dels aparells abandonats ja no mereixen ser rescatats per al seu ús, però fins i tot en aquest cas se’ls podria donar un millor destí. El mercat, impulsat per una consciència mediambiental incipient, ofereix cada vegada més opcions per donar una segona vida als telèfons que han deixat de cobrir les nostres necessitats. Entre les més destacades hi ha la reutilització, el reciclatge dels components i l’autoreparació de l’aparell per evitar canviar-lo per un de nou.

Nokia ha aprofitat el Mobile World Congress de Barcelona per recordar que ja fa temps que no fabrica telèfons mòbils. La companyia finlandesa ha presentat un nou logo per deixar de ser relacionada amb els dispositius que a finals dels anys 90 li van donar el lideratge amb el famós "Connecting people", però que més tard també la van enfonsar quan els nous iPhones d’Apple van entrar al mercat. Però si Nokia ja no fabrica telèfons, ¿d’on surten els dispositius mòbils que encara avui trobem sota la seva marca? Els produeix la companyia finlandesa HDM Global, amb qui Nokia té signat un acord de llicència de marca. A partir d’ara, i amb la nova imatge, Nokia busca que se la identifiqui només pel negoci de les xarxes de telecomunicacions (5G, antenes…) i amb els serveis digitals per a empreses. Aquesta no és la primera vegada que la companyia ha de redefinir la seva estratègia al llarg de la seva història.

El 1992 Pekka Ala-Pietilä donava una conferència a Londres. Feia poc que s'havia incorporat a la presidència de la divisió de mòbils de Nokia i es va atrevir a llançar una predicció a la seva audiència: l'any 2000 la penetració de la telefonia mòbil hauria arribat al 25% als països de l'OCDE. "Em van considerar un llunàtic, deien que era impensable. Que pensar en un abast tan gran no era realista, creien que m'havia tornat boig", recorda el directiu. Però la va encertar, i fins i tot es va avançar una mica. Segons el mateix organisme, el juny del 1999 ja hi havia un telèfon mòbil per cada quatre ciutadans de les economies més desenvolupades del món. I una bona part portaven el nom de Nokia, durant la dècada més prolífica de la companyia finlandesa. "Érem molt ambiciosos, però ens basàvem en fets", apunta des del seu despatx escandinau, després de participar telemàticament en l'onzena edició del Fòrum FemCat sobre societat digital.

La xarxa 5G, aquesta gran desconeguda per a la major part de la població, estan adquirint cada vegada més protagonisme en la batalla entre els Estats Units i la Xina per la supremacia mundial. Al mig d'aquest combat hi ha Europa, que no juga la partida geopolítica però que ha de decidir què fa: si opta per obrir la porta de casa seva a la tecnologia de Huawei (l'empresa xinesa que lidera la instal·lació d'infraestructures 5G) o si, per contra, li tanca la porta i opta pels seus rivals (les europees Nokia i Ericsson i la coreana Samsung). Per a desgràcia dels EUA, cap dels principals proveïdors d'aquesta tecnologia és americà.

Un home posant-se un plàtan a l’orella, fent veure que parla per telèfon; un altre que fa com que conversa a través d’un teclat d’ordinador; un tercer que aixeca directament la cadira d’oficina i se l’acosta al lòbul dret. El 2003, sense voler-ho, Nokia havia creat un fenomen viral: el sidetalking (parlar de costat). L’empresa finlandesa de dispositius mòbils havia decidit unir els conceptes de consola portàtil de videojocs i de telèfon en un sol aparell. El resultat, llançat el 7 d’octubre del 2003 amb el nom de N-Gage, no havia deixat ningú indiferent. El dispositiu tenia una petita pantalla vertical, acompanyada d’un teclat alfanumèric en un lateral i de botons de direcció a l’altre. Però el que havia cridat l’atenció de tothom era que l’altaveu i el micròfon per trucar fossin al lateral de l’aparell.

“Aquells que no recorden el seu passat estan condemnats a repetir-lo”, es pot llegir a la sortida del Museu de l’Holocaust a Auschwitz. La frase és de George Santayana, un eminent filòsof nord-americà i professor de Harvard que va néixer a Àvila amb el nom de Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana i Borrás, descendent per via materna d’una família de militars catalans. La frase citada no pot ser més encertada. Després d’un segle XX de blocs i guerres fredes escudades en la ideologia, els blocs tornen amb empenta, ara en el camp de les comunicacions. D’una banda, un cop més l’Occident cristià i els seus aliats; de l’altra, el gegant comunista xinès amb la seva gran potència econòmica i les seves punyents empreses. L’única diferència és que ara l’espai a colonitzar no es diu Vietnam, sinó 5G, la gran cobertura d’internet mòbil que s’ha començat a desplegar i que s’espera que revolucioni el panorama de les telecomunicacions i doti de connectivitat tot tipus de màquines.

Ni morta ni zombi. Nokia ha destinat els últims anys, des que va vendre -en una operació qualificada per molts analistes com a humiliant- la seva divisió de mòbils a Microsoft, a planificar el seu retorn a la primera línia del sector empresarial tecnològic. Aquella operació tortuosa, que va començar amb un acord de col·laboració el 2011 i va acabar amb la venda per 5.000 milions d’euros el 2014, va simbolitzar l’abdicació de la seva corona de reina de la telefonia mòbil de l’era pre-iPhone i el reconeixement que havia sigut totalment derrotada el 2008 pel nou món del telèfon d’Apple i les pantalles tàctils.

Nokia no ha mort. La històrica marca finlandesa ha anunciat en un comunicat el retorn de la seva marca al mercat dels mòbils i les tauletes amb el sistema operatiu Android.

Whatsapp ha anunciat que deixarà de donar suport als dispositius BlackBerry, Nokia i als sistemes operatius Android 2.1 i 2.2 i Windows Phone 7.1 a finals de 2016. Ho ha fet a través d'un comunicat al blog de la seva web on justifiquen la seva decisió.

L'empresa alemanya Uber vol fer la competència a Google amb la compra del servei de mapes de Nokia, Here. Tal i com ha publicat aquest divendres The New York Times, Uber hauria ofert 3.000 milions de dòlars, uns 2.600 milions d'euros per adquirir aquest servei que és el principal competidor de Google Maps.