La llegendària banda catalana Sau torna als escenaris amb una gira única i irrepetible de 10 concerts: Un concert de pel·lícula. Aquest nou espectacle arriba un quart de segle després de la mort de Carles Sabater i del final de la mítica banda de rock català, i coincidint amb el rodatge de la pel·lícula Els de Sau, una obra biogràfica sobre la trajectòria de la banda. La pel·lícula té la previsió d'estrenar-se durant aquest hivern en una data encara per confirmar.

El grup Sau tornarà als escenaris. Serà aquesta tardor de la mà de Pep Sala i un nou cantant, Fredrik, un dels joves músics que va participar en el programa Eufòria. La nova gira de Sau passarà per una quinzena de places del país, s'allargarà durant tot el curs que ve i coincidirà amb l'estrena d'una pel·lícula de ficció basada en la història de la banda liderada per Carles Sabater i Pep Sala, un biopic titulat Els de Sau, que dirigirà l'actriu i guionista Elisabet Terri.

Quan la meva filla m'ho pregunta, li dic que Carles Sabater va ser el cantant de Boig per tu, que és una cançó que coneix gràcies a l’escola i perquè li arriba pels algoritmes de YouTube o Spotify. Li explico que Sau va ser un dels grups més populars. I si em demana com és que ha conegut els meus amics de Sopa o Els Pets i no al Carles, li dic que va morir amb només 36 anys. També sap que aquest llibre era un deute que el seu papa tenia pendent. Jo havia estat amic seu.

Quan Pep Sala va saber dimecres a la nit que Robbie Robertson havia mort, el temps es va aturar. "Vaig estar sol una estona, viatjant pels records i escoltant algunes cançons. Una cosa així t’engega el cervell i et retorna tot d’imatges del passat". Segur que una d’elles va ser la del concert de Sau a La Monumental el 1992, el que es va enregistrar per al disc Concert de mitjanit, on el guitarrista de The Band va ser un dels convidats i va tocar un parell de temes amb el grup. "Va ser un privilegi tocar amb ell, i sobretot conèixer-lo", diu Sala.

L'embassament de Sau ja es troba només al 6,5% de la seva capacitat total. Les reserves que hi quedaven, uns 18 hm3 aproximadament, s'han estat traslladant cap a Susqueda les últimes setmanes per mirar d'aprofitar-ne fins a l'última gota que es pugui. Fins ara, ja s'han enviat cap al pantà veí uns 8 hm3, una quantitat equivalent al que consumeixen un milió de persones durant menys d'un mes i mig. Això és pràcticament la meitat del que s'havia proposat salvar el Govern quan va anunciar la maniobra mai abans feta de buidar l'embassament.

El pantà de Sau, situat als termes municipals de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, es va inaugurar l'any 1963 i té una capacitat de 165,56 hm³. Es fa servir per regular les pluges més intenses, abastir d'aigua per al consum humà i per regar. A més, l'aigua també s'aprofita per fer electricitat amb una planta hidroelèctrica. L'església de Sant Romà, el poble que va quedar negat per les aigües del pantà, és la més antiga del món que es conserva dreta dins l’aigua –malgrat que ara es pot veure completament emergida–, segons un estudi impulsat per l'entitat Official World Record amb la col·laboració d'un grup de recerca de la UB. Tot seguit podeu veure una crònica gràfica de com ha canviat el pantà arran de la sequera.

La imatge del pantà de Sau buit, sec i al final del seu total desembassament fa mal al cor. És desoladora.

El transvasament de la poca aigua que quedava embassada a Sau cap al pantà de Susqueda ha començat. Fa uns dies el Govern va ordenar augmentar l'alliberament de 0,3 hm³ per dia als 0,5 actuals. La mesura, forçada per la sequera excepcional que pateix Catalunya, es fa per preservar la qualitat de l'aigua del pantà i de tota la conca del Ter i garantir el seu aprofitament per a l'ús prioritari, que és abastar la població. El pantà de Sau ja està en el mínim històric del 10% (abans de començar el buidatge fregava el 17%) i la profunditat no supera els 20 metres, una cota que comença a posar en risc els peixos que hi habiten, que sense pluja les pròximes setmanes i al ritme actual podrien morir d'aquí un mes. L'arribada prematura de la calor, a més, empitjora la situació perquè accelera el procés d’estratificació (separació de les capes d’aigua de menor a major temperatura) i redueix l’oxigen del medi de les espècies.

Feia quinze anys que Àngel Font no veia les parets enrunades de la masia on havia viscut de petit. Des del 2008 aquests records estaven submergits sota l'aigua. L'Àngel, de 71 anys, va néixer a la Riba, una masia de Sant Romà de Sau (Osona), el poble a la vora del riu Ter sobre el qual, el 1963, es va construir el pantà de Sau, que va canviar la fisonomia de la vall per sempre. La seva família és l'única que, després de la construcció del pantà, va quedar-se a viure a la zona i ell és l'últim resident local nascut a les antigues masies que ara, enmig d'una falta de pluges extraordinària, han tornat a emergir.

Cotxes aparcats al voral de la carretera, cues llarguíssimes per entrar i una filera interminable de mòbils a punt per fer incomptables selfies. Aquesta és la imatge que es va viure el cap de setmana passat al pantà de Sau i que l’Ajuntament vol evitar que torni a passar. La sequera ha deixat al descobert el campanar i bona part de l’església de Sant Romà, i això ha atret milers de visitants que, especialment els dies festius, han col·lapsat els accessos, provocant molèsties i malestar per la massificació de l’espai. Per això els Mossos d’Esquadra, els vigilants del parc, els Agents Rurals i Protecció Civil muntaran un dispositiu especial aquest cap de setmana per controlar l’entrada de vehicles. Ho han decidit a petició de l’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, que també fa una crida a la població: “Que organitzin el viatge i demanin cita prèvia”. “I si no tenen plaça, paga la pena que avortin el viatge, perquè s’hauran d’esperar i ho trobaran tot col·lapsat”, recalca.

El periodista Oriol Rodríguez (Barcelona, 1976) tot just tenia 15 anys quan va ser una de les més de 21.000 persones que van omplir el Palau Sant Jordi per veure Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. “Els dos grups que realment m’agradaven eren Els Pets i Sopa de Cabra, sobretot Sopa de Cabra”, precisa Rodríguez al pròleg del llibre Tocats de l’ala. Història oral del rock català (Contra, 2018). Seguint el model de Pequeño circo. Historia oral del indie en España (Contra, 2015), del periodista Nando Cruz, Rodríguez fa preguntes a una seixantena de músics, periodistes, mànagers, promotors discogràfics i gestors culturals, i amb les respostes fila una història que té com a eix central aquell concert del 24 de juny del 1991 al Sant Jordi, però que s’escampa com una teranyina coral des de precedents com Duble Buble fins a la mort del cantant de Sau, Carles Sabater, el 1999.

Han passat més de 30 anys d’aquell 31 d’octubre en què Sau va fer el seu primer concert oficial a les Tallades de Vilanova de Sau. El grup es va formar el 1987 i aquell mateix any ja es va presentar en societat amb No puc deixar de fumar, bon àlbum de debut que va tenir continuïtat amb Per la porta de servei (1989) i Quina nit (1990), un disc enregistrat a Londres -cosa que aleshores semblava del tot impossible per a un grup català- que els va consolidar definitivament com un dels grans referents de l’anomenat “rock català” i que els va obrir la porta de la multinacional EMI. Malgrat el temps, el grup torna a estar d’actualitat i les seves cançons es continuen cantant. Fins i tot, en algunes de les últimes mobilitzacions.

Han passat més de 30 anys d’aquell 31 d’octubre en què Sau va fer el seu primer concert oficial a les Tallades de Vilanova de Sau. El grup es va formar el 1987 i aquell mateix any ja es va presentar en societat amb No puc deixar de fumar, bon àlbum de debut que va tenir continuïtat amb Per la porta de servei (1989) i Quina nit (1990), un disc enregistrat a Londres -cosa que aleshores semblava del tot impossible per a un grup català- que els va consolidar definitivament com un dels grans referents de l’anomenat “rock català” i que els va obrir la porta de la multinacional EMI. Malgrat el temps, el grup torna a estar d’actualitat i les seves cançons es continuen cantant. Fins i tot, en algunes de les últimes mobilitzacions.

Els músics que van participar en la formació de Sau es reuneixen per tirar endavant Sau30, una gira que commemora el trentè aniversari del naixement de la banda osonenca. El grup, que es va mantenir en actiu fins a la mort de Carles Sabater el 1999, reviurà el repertori de Sau en una sèrie de concerts que començaran el 13 d’abril a l’Auditori de Girona dins del Festival Strenes i que acabarà l’1 de març de l’any que ve al Gran Teatre del Liceu. No hi haurà disc nou ni cançons noves, sinó un espectacle pensat des del record de les gires de Sau.

Una nit al teatre és un disc especial que es podrà aconseguir als quioscos amb l’ARA el dissabte 4 i el diumenge 5 de novembre per 15 euros. Es tracta d’un doble CD que documenta la gira per teatres de Sau del 1995. Concretament, recull els enregistraments de dues de les actuacions que es van fer entre el 12 de gener i el 5 de febrer d’aquell any a L’Espai, l’equipament musical i teatral que hi havia a la Travessera de Gràcia de Barcelona.

El 21 de setembre, milers d’estudiants van manifestar-se a la UAB en resposta a les detencions del dia abans. La Sexta va enviar-hi la reportera Glòria Mena i, certament, no va tenir la millor de les rebudes. Si més no, d’entrada. Cada vegada que Mena connectava en directe amb els estudis de la seva cadena a Madrid, els estudiants la silenciaven al crit de “premsa espanyola manipuladora”. Va ser aleshores quan, per compensar-la, els concentrats van deixar d’escridassar-la per cantar-li Boig per tu. En pocs segons l’ensucrat clàssic de Sau va passar a ser un dels himnes oficiosos d’aquesta revolució dels somriures.

Un grup de músics que van créixer amb les cançons de Sau han impulsat 'Tornem a Sau', una gira d'homenatge coincidint amb la celebració del 30è aniversari del naixement de la banda. El projecte comptarà amb la col·laboració de Pep Sala, que acompanyarà al grup en directe en els cinc concerts. En el marc d'aquesta iniciativa, també es presentarà un tema inèdit composat especialment per a l'ocasió per Pep Sala i Joan Capdevila i els músics faran una readaptació de 'Sense estil', el primer 'single' de Sau.