Llegim a l’ARA que Sarah Ferguson, l’ex del germà de Carles d’Anglaterra, s’ha “refugiat” en una clínica de luxe “amb tractaments valorats en 15.000 euros al dia, allotjada en un àtic amb vistes a un llac i gaudint de xòfer i xef privat”. Diguem que “l’escapada” coincideix amb la publicació d’un correu del 2011 en què es nota que no li fa el buit a Jeffrey Epstein, un cop ja se sabia que era pedòfil. Deixeu-me dir que, una mica més avall, al diari, hi ha una altra notícia sobre els amics d’aquest home. Stephen Hawking, l’astrofísic, es veu que també va anar a la famosa illa dels horrors i va tenir (no arribo a imaginar-me com) contactes amb menors.

L'opa del BBVA al Banc Sabadell va ser un procés que va durar gairebé un any i mig i finalment va ser rebutjada pels accionistes. Durant aquest període, les dues entitats van destinar-hi molts recursos, l'una a aconseguir els seus objectius i l'altra a defensar-se.

Si tot el que passa a Suïssa ja ens sembla per defecte pijo, imaginin-se com augmenta aquesta sensació si li afegim el cognom Rothschild a l'equació. Doncs aquesta és la lliga que juguem avui. El nivell d'exclusivitat del tema que ens ocupa aquest diumenge és tan elevat que, fins i tot, apareixen noms com el de l'emperadriu Sissí i el de Napoleó. De fet, per entendre bé el context d'aquests fets, cal imaginar que al país més VIP del món, hi ha una sala VIP, que dins té una sala VIP, on a l'interior hi ha una sala encara més petita i, per tant, encara més VIP. És allà on passa tot el que ve a continuació. Potser per això, malgrat ser tan rellevants, pràcticament no coneixem els personatges d'aquesta tragicomèdia.

Espanya ha guanyat en l'últim any vuit nous milmilionaris i ja són 32 les persones que tenen aquest nivell de riquesa al país. Els que s'han incorporat a aquest selecte club i un empresari de la moda –en concret Amancio Ortega, el principal accionista d'Inditex– van impulsar l'augment de la riquesa multimilionària a Espanya fins a arribar als 213.100 milions de dòlars (182.500 milions d'euros al canvi actual), la qual cosa suposa un increment del 21,5% interanual, segons l'informe d'ambicions multimilionàries 2025 del banc suís UBS. A Catalunya, la persona més rica és Sol Daurella, de la família que controla Coca-Cola Europacific Partners (CCEP), que va rellevar el fundador de Mango, Isak Andic, mort en circumstàncies tràgiques.

Entre les 20 persones més riques de Catalunya a la llista de la revista Forbes només hi ha sis dones, però Sol Daurella Comadrán, presidenta del gegant Coca-Cola Europacific Patners (CCEP), que ha rellevat Isak Andic (Mango) –mort a finals de l'any passat–, és la primera. El podi el completen Manuel Puig Rocha (Puig Brands) i Manuel Lao (Nortia Capital).

Sol Daurella encapçala la llista Forbes 2025 dels més rics de Catalunya, amb una fortuna estimada de 2.900 milions d'euros. A escala espanyola, l'empresària ocupa el lloc número 12. Pertany a la família fundadora de Cobega, embotelladora de Coca-Cola i que actualment controla la multinacional Coca-Cola Europacific Partners (CCEPP), de la qual és la presidenta. Daurella ha passat a ser la primera en una llista de residents a Catalunya que l'any passat encapçalava Isak Andic, mort el desembre en caure per un precipici a la zona de Montserrat, amb més de 4.000 milions de patrimoni. L'herència se l'han repartit els tres fills a parts iguales: Jonathan, Judith i Sarah.

Espanya té 246.000 grans fortunes, definides com aquelles persones que tenen com a mínim trenta milions de dòlars en actius convertibles. Això representa el 0,51% de la població del país. Tres quartes parts d’aquestes persones deuen la seva fortuna a l’esforç, la visió o la sort d’un avantpassat, que va ser qui va acumular un patrimoni.

Fer-se milionari no és una tasca fàcil. Cal dedicació i esforç, i algunes vegades fins i tot trepitjar la línia contínua. És el que han fet alguns dels milionaris que hi ha al món. Però no tots s’han fet a si mateixos, és a dir, no tots són el que s’anomena self-made men o self-made women, encara que hi ha diferències entre països.

Les coses van bé per als més rics. Molt més que per a la resta, encara que la pobresa global es redueix a escala mundial pel creixement econòmic, tot i que la crisi de la covid va frenar aquesta tendència. I, al mateix temps, creix la desigualtat, no tant entre països sinó dintre d'aquests mateixos, amb una franja a les societats que cada cop s'eixampla més entre els que tenen més i els que tenen menys. L'1% més ric ha estabilitzat la seva proporció de la riquesa global entorn del 40%, per sota dels nivells de l'etapa de polítiques neoliberals inaugurades per Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit durant el període del 1980 fins a mitjans dels 2000, període en què van arribar a ser els propietaris de més de la meitat de la riquesa global.

La contribució de la població a l’escalfament global és desigual i depèn en gran part dels seus ingressos. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Zúric ha avaluat l’impacte que tenen les persones amb rendes altes en la crisi climàtica en comparació amb aquelles que tenen uns ingressos més baixos.

Espanya va perdre l'any passat milionaris, en passar de 250.600 a 246.600, però la riquesa dels que formen part d'aquest club tan selecte va continuar creixent. Són algunes de les conclusions de l'informe La riquesa mundial 2025, publicat per la consultora Capgemini.

Es va posar arracades de perles, de perles falses. I va trepitjar per primera vegada el barri més exclusiu de París. Era el setembre del 2012 i la sociòloga Alizée Delpierre, que feia temps que investigava la relació entre les grans fortunes i els seus criats, va decidir que era imprescindible veure-ho i viure-ho de primera mà. Per això va treballar de nanny en cases de superrics. El resultat de la investigació és Servir a los ricos (Editorial Península). 

Raquel Peláez va néixer a Ponferrada (Lleó) però fa anys que viu a Madrid, on ha treballat en revistes com Vanity Fair o S Moda. Ara publica l’assaig Quiero y no puedo. Una historia de los pijos de España.

El fundador del gegant de la moda Mango, Isak Andic, i la presidenta de l'embotelladora Coca-Cola Europacific Partners, Sol Daurella, es mantenen un any més com les dues persones més riques de Catalunya, segons el rànquing anual Els 100 més rics que elabora l'edició espanyola de la revista Forbes publicat aquest dimarts, en el qual destaca la irrupció de Joan Font, president del grup de supermercats Bon Preu. Al conjunt d'Espanya, Amancio Ortega, fundador d'Inditex (matriu de cadenes de moda com Zara, Bershka o Stradivarius), i la seva filla, Sandra Ortega, encapçalen la classificació de grans fortunes.

És l'impost més polèmic, i també el més polititzat. No hi ha gaires dades, però en les que tenim (del 2022) el paguen sobretot els rics.

Que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra. El consell bíblic –perquè no es faci ostentació de la caritat quan es dona almoina– em ve al cap veient certes decisions públiques contradictòries. No parlo de propostes tèbies per acontentar tothom ni de fer marxa enrere per manca de suports, sinó d’anunciar una mesura amb un propòsit lloable mentre, simultàniament, se n'aplica una altra que va en sentit invers. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l’altre destapa.

Recorden la pel·lícula Històries de Filadèlfia? Tracy (Katharine Hepburn), filla gran dels Lord, la família més rica de Pensilvània, està a punt de casar-se per segona vegada. El periodista Macauley Connor (James Stewart) es cola a la festa. En un moment donat, Connor diu: “El plaer més gran d'aquest món és veure els privilegiats gaudint dels seus privilegis”. Els Lord ho tenen tot. Curiosament, cap dels Lord parla d'impostos. Quan es va filmar la pel·lícula, el 1940, els milionaris nord-americans pagaven a Hisenda el 79% dels seus ingressos.

S'ha batejat amb el nom de llei Mbappe, però beneficiarà tots els estrangers rics que s'instal·lin a Madrid: podran desgravar-se el 20% de l'IRPF si fan inversions a la capital.

Warren Buffet fa més de trenta anys que és al top 6 persones més riques del món i, malgrat això, fa dècades que demana pagar més impostos perquè “els multimilionaris ja han estat molt de temps mimats pel Congrés”.