Demà, dijous 15 de maig, farà 134 anys de la publicació de l'encíclica de Lleó XIII Rerum novarum (Sobre les noves realitats). Continua sent la base de la doctrina social de l'Església catòlica i subratlla la idea de dignitat de les persones i la necessitat de lluitar contra la misèria i la pobresa que assetjava la majoria dels treballadors del seu temps. L'objectiu del document era superar tant la depredació del capitalisme salvatge del seu temps com la violència que en aquell moment s'associava als moviments revolucionaris i, en especial, a l'anarquisme. Recordem que estem parlant del 1891; l'episodi de la bomba del Liceu, per exemple, s'esdevingué el 1893. El món de Lleó XIII és el del moment àlgid del colonialisme i de la industrialització; el de Lleó XIV, el de la globalització i la segona revolució digital, la de la IA. Es tracta de dues realitats comparables, sens dubte, tot i que cal parar molt de compte a l'hora de no esgrimir determinats anacronismes. Allò que ara percebem com un avenç, o bé com un retrocés, en el seu temps va ser llegit sovint d'una manera molt diferent. A la meva petita biblioteca hi ha una Histoire des Papes en quatre volums publicats a París el 1841. L'autor és Amédée d'Hertault. Van precedits per una llarga introducció de 64 pàgines de Pierre-Sébastien Laurentie (1793-1876) –de fet, és un assaig a part–. Laurentie va ser un escriptor francès antimodern, antiliberal i legitimista. Jo crec que és el pensador més reaccionari del seu temps, i sens dubte el pare espiritual de Gobineau i de Joseph de Maistre, tot i que també va tenir una influència important en Balzac, per exemple. Llegint aquesta introducció hom pot constatar que certes coses que avui ens criden molt l'atenció en aquell temps passaven totalment desapercebudes, i a l'inrevés.

Negre. Aquest ha estat el color del fum que a les 21.00 hores, amb gairebé dues hores de retard en l'horari previst, ha sortit de la xemeneia instal·lada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere. Una fumata que s'ha fet esperar i que certifica que la primera votació del conclave que triarà el successor de Francesc ha conclòs sense un acord entre els cardenals cridats a designar el futur líder de 1.400 milions de catòlics. Cap candidat ha aconseguit els 89 vots necessaris per seure a la càtedra de Sant Pere. Una majoria de dos terços que no havia estat mai tan elevada, com tampoc ho havia estat el nombre de cardenals electors, 133.

Per a aquells que sostenen –que sostenim– que l'Església hauria de ser menys opaca i més oberta a la societat, aquests dies són un contraargument poderós: no es poden obrir al món les qüestions de la fe, perquè aleshores el misteri es degrada ràpidament a un espectacle xavacà i caspós, no gaire diferent d'Eurovisió. Roma és una ciutat magnífica, això és una obvietat, però els romans pateixen de fa temps una ferotge massificació turística (que aquí també coneixem, amb no menys ferocitat), ara empitjorada per les riuades de feligresos arribats d'arreu del planeta com si fossin tifosi futbolers o fans de les estrelles del pop. El turisme religiós degué ser una de les primeres modalitats de turisme porqueria, i no ha anat mai de baixada. Les connexions constants dels mitjans amb enviats especials que es dediquen a posar la carxofa davant del turista que passa, o en el millor dels casos davant d'algun cardenal que passa de pressa, combinat amb la legió d'experts vaticanistes i analistes de conclaves que surten literalment de sota les pedres, com alguns insectes, ho acaben d'adobar tot.

Acaben per fi les especulacions i les travesses. Els 133 cardenals electors es tanquen aquest dimecres a la tarda a la Capella Sixtina, per fer la primera votació. Aquest és un conclave sotmès a una doble pressió: d'una banda, no sembla que hi hagi un gran favorit, cosa que fa esperar diverses rondes fins a assolir els 89 suports necessaris; de l'altra, hi ha certa pressa, perquè ningú vol que una tancada llarga agreugi la sensació de divisió a l'Església catòlica.

Des que va morir el papa Francesc, les cases d’apostes han habilitat un espai als seus webs perquè, a més de pronosticar qui guanyarà un partit de futbol o una cursa de cavalls, tothom pugui jugar diners augurant quin cardenal serà papa. Aquestes multinacionals, sempre atentes a les ocasions de negoci, saben que, a priori, aquest conclave es preveu llarg i incert.

Les condolences per la mort del papa Francesc s'han estès arreu del món. Les banderes han onejat a mitja asta pel traspàs del pontífex en països tan diferents com els Estats Units, Polònia, Itàlia, el Brasil, Moçambic o l'Índia, mentre que a l'Argentina, el seu país natal, s'ha decretat un dol nacional de set dies. A mig camí, Espanya va declarar tres dies de dol, una decisió que el Govern va replicar a Catalunya i que ha afectat els actes oficials per Sant Jordi. Més enllà del que significa el Papa per a la comunitat catòlica, els governs socialistes han justificat la decisió emparant-se en el lideratge "moral" de Francesc i la seva defensa dels pobres, els immigrants i les víctimes de la guerra al món. Ara bé, ¿és possible la declaració de dol nacional per la mort d'una figura religiosa en un estat que, com l'espanyol, és aconfessional?

1- Empatia. L’èxit del papa Francesc enllaça amb els desajustos del moment present. Primer pontífex americà, venia de lluny i va voler marca distàncies amb la cúria romana, aquells que es creuen propietaris del negoci i recorren als més gastats models de poder per seguir competint per l’hegemonia de la representació de Déu entre els cristians. Malgrat que la seva trajectòria venia dels sectors més conservadors de l’Església argentina, Bergoglio va captar la necessitat d’acostar-se a la gent, de mirar als feligresos i no només a la cúria, guardiana d'uns modes i maneres cada cop més desgastats i allunyats del carrer. La seva aportació l’expressa la seva cara: ha estat un rostre que inspirava més complicitat, més acompanyament que intransigència i que buscava l’encontre amb la gent per la via de les seves preocupacions més que no pas per la transcendència dels valors superiors del creient. És la clau del seu èxit –que fa que avui se l’acomiadi pensant en les seves formes de proximitat, molt més que en l’adoctrinament i la promesa.

Més enllà de la dimensió purament religiosa, no hi ha dubte que la figura del papa Francesc ha deixat una empremta inesborrable en aquest primer quart de segle. Hi pot haver debat sobre si els seus esforços reformadors d'una Església anquilosada han estat suficients o han tingut èxit, però no es pot negar que ha marcat un abans i un després respecte als seus predecessors i ha obert camins que eren inimaginables fa només unes dècades. El seu compromís amb els més vulnerables, pobres i marginats de tota mena, s'ha mantingut inalterable fins a l'últim dia del seu pontificat i ha representat un exemple a seguir en un món que cada cop gira més cap a l'egoisme i la insolidaritat. El seu discurs en favor dels migrants després de rebre la visita del vicepresident nord-americà, J.D. Vance, hauria de ressonar a les orelles de tots els que, en nom d'una suposada defensa del catolicisme, abracen les tesis de la xenofòbia. Igual que la seva defensa de la pau com a valor universal i de l'ecologia com a manera de relacionar-nos amb el planeta.

Segurament al papa Francesc no l'hauria disgustat l'acudit –que ha corregut molt– que la mort li ha arribat just després de rebre J.D. Vance, el vicepresident dels EUA xenòfob, ultraconservador i ultracatòlic. A banda de la broma, la coincidència subratlla la idea que, a pesar de la seva edat, Francesc ha mort abans d'hora. Que amb ell desapareix un dels pocs líders mundials, sens dubte el més rellevant, que exercien de contrapès a l'onada feixista, integrista i obscurantista que s'escampa arreu d'Occident.

El 2013, la revista Time va designar el nou papa Francesc Persona de l’Any. El cardenal Jorge Bergoglio havia sorprès l’opinió pública mundial. No només per ser el primer pontífex jesuïta i americà, ni perquè, amb la renúncia de Benet XVI, hi hauria dos papes vius, sinó perquè la seva actitud va impactar en tothom. En sortir al balcó de la plaça de Sant Pere, Francesc es va inclinar i, referint-se a ell mateix com a bisbe de Roma, va demanar humilment la intercessió de la multitud. Un petit gest eclesialment revolucionari! Després va refusar desplaçar-se en cotxes luxosos i viure al Palau Apostòlic, parlava d’“una Església pobra entre els pobres” i deia que volia “pastors amb olor d’ovella”. El seu primer viatge va ser a l’illa de Lampedusa, per cridar l’atenció mundial sobre els milers d’immigrants que encara avui moren a la Mediterrània.

El papa Francesc ha reaparegut breument davant els fidels aquest diumenge per impartir la benedicció urbi et orbi, a la ciutat de Roma i al món. Des de la lògia central de la basílica de Sant Pere del Vaticà i davant de més de 35.000 persones, el Pontífex ha pronunciat la seva benedicció amb un fil de veu i ha desitjat una bona Pasqua.

Avui fa dotze anys de l’elecció del papa Francesc, un aniversari que passarà ingressat a l’hospital. No se sap per a quan en té, però amb 88 anys i amb la salut compromesa, el problema no és quan el donaran d’alta sinó si estarà en condicions de tornar al Vaticà per reprendre les seves exigents responsabilitats, o si al final acabarà fent un pensament com el del seu antecessor quan ja no es va veure amb cor de continuar; sobretot tenint en compte que Benet XVI va obrir aquest inesperat camí de la renúncia, que era una opció que cap papa no havia fet servir des de feia més de sis segles. Al cap i a la fi, Francesc ha donat prou mostres que la porpra li importa poc i en canvi valora molt el servei.

Mirem les notícies, i veiem les guerres entre Rússia i Ucraïna i entre Hamàs i Israel, o els recents actes de terrorisme a França i a Bèlgica, o la filera inacabable de persones que travessen el mar per arribar a Europa. Són fets que converteixen en incòmode, per menor, el comentari de qualsevol altra disputa que demani pas per fer-se un lloc entre els titulars informatius. Però segons què tampoc es pot passar per alt.

El papa Francesc ha estat ingressat aquest dimecres a l'hospital Gemelli de Roma. Tot i que la visita mèdica estava programada amb antelació, alguns mitjans italians com el Corriere della Sera asseguren que el motiu de l'ingrés eren "problemes cardíacs i respiratoris". Segons aquests mitjans, el pontífex ha presentat aquestes dificultats a última hora del matí i ha estat traslladat a l'hospital amb ambulància, tot i que diuen que la situació "no és preocupant".

El Papa ha fet un nou pas per donar més visibilitat a les dones dins l'Església catòlica i aquest dimecres ha nomenat tres dones, dues monges i una laica, com a membres del Dicasteri per als Bisbes, l'organisme del Vaticà que l'assessora en la selecció de bisbes del món i que fins ara estava format exclusivament per homes. La decisió de Francesc, anunciada per la Santa Seu en un comunicat, s'emmarca en la intenció del pontífex d'incloure cada vegada més les dones en llocs de responsabilitat en l'administració vaticana.

El papa emèrit, Benet XVI, carrega un altre cop contra el matrimoni entre persones del mateix sexe i l’equipara amb “l’Anticrist”. Conegut per les seves posicions ultraconservadores, Josep Ratzinger es queixa en una biografia autoritzada que es publica aquest dilluns a Alemanya que qualsevol persona que es mostri contrària a les unions homosexuals, l’avortament o les tècniques de reproducció assistides queda assenyalada. L’alemany Joseph Ratzinger, de 93 anys i que viu en un retir daurat després que el 2013 va renunciar al papat, s’inclou en aquest grup i critica que “fa cent anys a tothom li hauria semblat absurd parlar de matrimoni homosexual” i en canvi ara els que el critiquen pateixen una “excomunió social”.

La croada personal del papa Francesc aquest 2018 són els joves. Aquest dilluns ho ha demostrat criticant amb duresa els clients de les prostitutes, que ha titllat de "criminals", i als quals s'ha referit arrel de la pregunta d'una jove nigeriana, Blessing Okoedion, víctima del tràfic de persones. Okoedion ha participat en una trobada de 300 nois i noies amb el pontífex per preparar el sínode dels joves de l'octubre que ve. "Si un jove té aquest costum, que ho deixi. És un criminal. Pot dir que hi va per fer l'amor, però això no és fer l'amor. És torturar una dona. És una ment que està malalta", ha assegurat Francesc, que ha demanat perdó "per tots els catòlics que cometen aquest acte criminal".

El papa Francesc ha decidit enviar un bisbe a Xile per "escoltar els que han manifestat la voluntat de donar a conèixer elements que posseeixen" sobre "el cas de [el bisbe xilè] Juan de la Cruz Barros Madrid", ha informat la Santa Seu.

En l'últim dia del seu viatge a Xile, el papa Francesc va defensar el bisbe xilè Juan Barros i va assegurar que les acusacions que afirmen que Barros va encobrir els abusos sexuals a menors comesos pel sacerdot Fernando Karadima "són calúmnies".