Tot a punt per al conclave: quants vots necessita el nou papa i a quina hora hi haurà les fumates?

BarcelonaEl període de transició després de la mort del papa Francesc acaba aquesta setmana amb la celebració del conclave, el ritual per elegir el nou papa. El nom prové del llatí cum clave (sota clau) i evoca el secretisme que envolta la cerimònia, que se celebra a la Capella Sixtina, sota els frescos de Miquel Àngel.

El conclave arrencarà aquest dimecres a la tarda, però els ritus ja han començat. Aquest dilluns totes les persones vinculades a l'organització van jurar per escrit guardar un secret absolut i per sempre de tot el que passi durant la reunió, sota amenaça de ser excomunicats. Aquesta mesura afecta tant el personal eclesiàstic com el laic, com ara metges, infermeres, ascensoristes i persones encarregades del menjador i la neteja.

Qui participa en el conclave?

El col·legi cardenalici, és a dir, el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica, està format per 252 homes. Però només els que tenen menys de vuitanta anys tenen dret a vot en l'elecció del nou pontífex. En aquest conclave n'hi ha 135, però n'hi ha dos –l'espanyol Antonio Cañizares i el kenià John Njue– que no han viatjat a Roma per motius de salut. Tota la resta ja són al Vaticà. Un dels últims en arribar va ser el cardenal arquebisbe de Jakarta (Indonèsia), Ignatius Suharyo Hardjoatmodjo, després de divuit hores de vol.

D'on són els cardenals electors?

La distribució geogràfica dels purpurats mostra una Església més internacional, amb representació de països que fins ara no en tenien, com Mongòlia, Lesotho, Albània, Timor Oriental, Tonga, l'Iran i Algèria. Tot i que els cardenals europeus continuen sent els majoritaris, hi ha una certa disminució en comparació amb l'anterior conclave, mentre que augmenta lleugerament la representació de països africans, asiàtics i llatinoamericans.

On s'allotgen els cardenals?

Els cardenals s'allotgen a la Casa de Santa Marta, on va viure Francesc durant el seu pontificat, i un edifici adjacent. Dissabte es va fer el sorteig de les habitacions i des de diumenge ja hi han pogut dormir.

Quan i com comença el conclave?

La tradició dicta que tots els cardenals electors es traslladaran la tarda anterior a l'inici del conclave a la Casa de Santa Marta per sopar junts. A partir d'aquest moment, es mantindran aïllats del món i totalment incomunicats.

Dimecres a les 16.30 h tots els cardenals electors caminaran en processó fins a la Capella Sixtina. Un cop dins, faran el jurament de secret absolut. Quan tots ho hagin fet, el mestre de les celebracions litúrgiques, Diego Ravelli, proclamarà l'extra omnes (tothom fora) i es tancaran les portes.

Quants vots calen?

Per triar el nou papa cal una majoria de dos terços. Tenint en compte que al conclave hi haurà 133 cardenals amb dret a vot, almenys 89 han de votar per al mateix candidat. Fins que no s'aconsegueixi aquesta xifra, s'aniran repetint les votacions. Les paperetes on els cardenals escriuen el nom del seu candidat preferit es cremaran en una estufa. El color del fum que surti de la xemeneia instal·lada sobre la Capella Sixtina indicarà el resultat de la votació: si és negre, no hi ha prou consens; si és blanc, ja hi ha un nou pontífex. Per evitar confusions, els papers es cremen amb un additiu químic per canviar el color del fum.

A quina hora hi haurà fumates?

El primer dia només es farà una votació, dimecres a la tarda i, per tant, hi haurà només una fumata. El primer dia serveix perquè els cardenals obtinguin una primera imatge de les preferències i aliances i, tenint en compte que és molt complicat que en la primera tanda ja hi hagi acord, s'espera que sigui negra. A partir de dijous, els cardenals votaran fins a quatre vegades cada dia, dues al matí i dues a la tarda. Ara bé, les paperetes i les notes preses pels cardenals es cremaran cada dues rondes. Per tant, només hi haurà dues fumates: una al migdia i una altra al vespre, cap a les 19 h, tret que hi hagi acord abans.

Quant durarà el conclave?

No té una duració establerta, sinó que dependrà del que triguin els cardenals a posar-se d'acord. Si dissabte no hi ha acord, es farà una pausa d'un dia i les votacions es reprendran dilluns. En l'últim segle, el conclave més llarg va durar cinc dies, el 1922, però tant Francesc com Benet XVI van ser escollits en menys de 48 hores: el papa argentí va ser triat a la cinquena votació i l'alemany, a la quarta. El seu antecessor, Joan Pau II va ser escollit el 1978 a la vuitena tanda de votacions.

Què passa quan hi ha acord?

Quan un cardenal rebi el suport d'almenys dos terços dels vots, haurà d'acceptar aquesta nova responsabilitat i triar el seu nom de papa. Llavors, ja es podrà anunciar al món exterior: sortirà fum blanc de la xemeneia i, alhora, sonaran les campanes en senyal de celebració. Des del balcó de la basílica de Sant Pere, el cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, anunciarà Habemus papam (Tenim papa) i, a continuació, apareixerà el nou pontífex, que impartirà la seva benedicció urbi et orbi (a la ciutat i al món).